EN JASSEM
I LA PERLA DESITJADA
Conte basat en la història de Qatar,
escrit per Basma Elkhatib amb
il·lustracions de Mahis Kannour,
Versió en català: Imma Villegas
Aquesta és la història d’en Jassem, que somniava en trobar la fantàstica perla Danah, llavors del gran comerç de la recollida de perles. Seguim-lo en el seu viatge a través del temps, des de l’enfonsament del comerç de les perles, fins al sorgiment de la indústria del gas i el petroli, a la seva bonica terra de Qatar. A través de la petita història d’en Jassem, coneixerem la veritable història d’aquest país, explicada aquí perquè les futures generacions en guardin el record.
1a. Part: Recollint perles al fons del mar
Som al dia 18 de desembre, un emocionat Ahmad, amb la seva família, es disposen a
prendre part de les celebracions de la Diada Nacional de Qatar. Assegut a la terrassa en companyia dels seus pares, contempla el fascinant espectacle, tot gaudint de les magnífiques decoracions del Passeig Marítim de Doha, la capital de Qatar.
-Pare, -pregunta- per què la gent gran parla tan sovint de la duresa de la vida del poble Qatarià abans? Jo no hi veig pas cap senyal de dificultats aquí!
-El poble Qatarià no ha viscut sempre tan esplèndidament, -respon el pare d’Ahmad-. Els nostres avantpassats van haver de lluitar molt, fins i tot arriscant les seves vides, per aconseguir tirar endavant.
-Tots aquests béns que tu coneixes, no estaven pas a l’abast dels que van viure abans que nosaltres -afegeix la mare-. Nosaltres ho hem aconseguit gràcies a la bondat de Déu i als sacrificis dels teus avis.
-Els meus avis? -pregunta l’Ahmad astorat.
Llavors, la mare de l’Ahmad treu una antiga fotografia de la bossa i li ensenya al seu fill:
-Mira com era Qatar fa 70 anys.
-Els meus avis realment vivien així, en aquestes cases tan petites enmig del dur desert? -pregunta l’Ahmad.
-Sí… i sense aire condicionat, ni cotxes, ni neveres… -respon el pare.
-Escolta bé la història que et contaré, perquè tot això va passar de debò -comença la mare de l’Ahmad.
-La història de qui? -pregunta l’Ahmad encuriosit.
-Aquesta és la història del teu avi, en Jassem -replica la mare amb veu esquerdada, emocionada pels records que l’envaeixen en pronunciar el nom del seu pare.
L’Ahmad s’asseu i es disposa a escoltar atentament la història de la mare.
Ara deu fer uns 80 anys, si fa no fa, en un poblet del nord de Qatar, vivia la família d’un home pobre qatarià anomenat Jassem.
Abu Jassem era home de bons sentiments, i Déu el recompensà donant-li uns bons fills. Però les penes i dificultats eren el pa de cada dia per a la seva família, i per a totes les famílies de Freej, el barri on vivien. La feina i el menjar sovint escassejaven, però Abu Jassem no es deixava vèncer per la melancolia, no podia. No podia deixar de pensar com podria tirar endavant la seva família.
El juny era el mes de navegar, quan el nokhada, el capità del vaixell, enrolava els homes del poble per sortir a una nova expedició de la temporada de la perla, l’ad-Dusha.
Abu Jassem marxà amb altres homes del poble a una expedició submarina deixant els seu fill gran, en Jassem, a càrrec de la família. En Jassem era com son pare, tan en el físic com en el caràcter, i tot un exemple per als seus germans més petits.
Al cap dels mesos, més penalitats van caure sobre la família. L’expedició d’Abu Jassem va tornar en arribar a la seva fi, però ell no va tornar amb la seva família.
Abu Fahd, el capità, li va expressar el seu condol a en Jassem, tot afegint que a partir d’ara ell seria el cap de família. Feia cosa d’una setmana, Abu Jassem havia mort per la picada d’una medusa verinosa. Amb tot el coratge de què fou capaç, en Jassem digué al capità:
-Jo vindré amb tu ara, faré la feina del meu difunt pare!
-Però, qui s’encarregarà de la família? -objectà el nokhada.
-Els meus veïns i els meus oncles ho faran -respongué en Jassem.
Finament, el capità va haver de cedir a les insistències d’en Jassem, i va acceptar a contracor:
-Que Déu et protegeixi en el teu viatge! Vés amb molt de compte, doncs aquesta és la teva primera expedició.
-No trobaràs en mi res més que no sigui atenció i obediència -replicà en Jassem.
En Jassem informà de seguida la família de la seva decisió. La seva mare quedà molt preocupada, i els seus germans molt tristos per la notícia. Tots li pregaren que es quedés, però ell estava ben decidit a marxar.
-Tornaré amb prou diners per a donar-vos una vida digne -els va prometre.
Aquell vespre, en Jassem conversava amb el seu millor amic, en Rabiya, sota un cel ple de brillants estels, un bon presagi per als bussejadors de perles i senyal de bon temps.
-Un dia, trobaré una perla Danah brillant, tan brillant com la llum d’aquests estels -digué en Jassem.
-Tu tens somnis molt grans, Jassem! -sospirà en Rabiya- Jo sóc més gran que tu, i porto bussejant més temps que no pas tu. Bussejar és perillós, no és tan fàcil com passejar pel parc!
-Ja t’entenc, estimat amic. Però és així com Déu vol que ens guanyem la vida.
L’endemà, en Jassem va ajudar el gallaf, el mestre d’aixa, a posar el vaixell a punt per navegar, tot posant pegats als forats. Després, ajudà el nokhada a col·locar al magatzem del vaixell les provisions per al viatge.
Les famílies s’aplegaren al voltant del vaixell, desitjant bona sort als mariners i als bussejadors, i pregant per la seva seguretat. Tothom plorava!
El petit vaixell, amb els seus trenta mariners i remers, navegava cap a les aigües profundes d’Al-Jaidah. Un cop allà, buscarien el hirat, la zona rica en perles, que el capità del vaixell coneixia, plena de petxines i mol·luscs.
Els bussejadors van saltar a l’aigua. En Jassem parà de remar, llançà l’àncora, i es posà a ajudar-los.
Passaven els dies, i una monòtona rutina s’imposava: dormint de nit i treballant de dia, amb una parada per a dinar. Però Nouh al-Nahham, el vell llop de mar, els animava amb les seves cançons marineres, ajudant-los a suportar els problemes del mar i la separació dels seus estimats.
Quan en Jassem seia contemplant les petxines que havia recollit al fons del mar, desitjava que una d’elles tingués una danah, una perla molt preuada. Però passaven els dies, i el seu desig no es feia realitat.
-Ai las! -li deia el capità amb tristesa-. Les perles sintètiques estan inundant el mercat. Són més fàcils d’aconseguir i costen molt menys. Possiblement la demanda per a les perles naturals s’acabarà abans que tu aconsegueixis trobar la teva danah.
En Jassem es tornà molt ansiós. Llançant la seva mirada a l’horitzó, pregava a Déu que continués beneint la gent de Qatar amb els beneficis del mar.
Un dia quan el sol es ponia, el vaixell començà a moure’s amb molta violència.
-Una tempesta! -cridà el capità-. Refugieu-vos!
Les ferotges onades feien moure el vaixell en el mar, fins a gairebé enfonsar-lo.
El vaixell va sobreviure miraculosament, però els seus problemes no havien acabat encara. Alguns dels mariners van caure malalts, mentre d’altres eren picats per meduses verinoses. A més, la pell se’ls esquerdava per l’aigua salada i la forta calor.
Al cap de dos mesos d’expedició, el vaixell va trobar el bot d’un tanwash, un mercader de perles, que solia moure’s entre els vaixells comprant perles i venent subministraments.
Els mercaders eren molt experts en perles. Podien dir immediatament quines eren de bona qualitat només mirant-les a ull nu, i tocant-les amb les seves mans. Al cap d’una estona prenent cafè i valorant les perles, tothom marxava satisfet amb el canvi.
Van venir quatre mesos calorosos i humits, plens de dificultats.
Però l’expedició arribava a la seva fi. Mentre tothom esperava impacient poder tornar a casa, en Jassem lamentava el seu fracàs per no haver trobat la tan desitjada perla durant el viatge.
Però un dels darrers dies de l’expedició, el mar li concedí el seu desig. D’una de les petxines que ell havia recollit del fons del mar, el capità en va treure una preciosa perla, una danah!
El cor d’en Jassem ballava i saltava de joia dins del seu pit. Aquell era un bon presagi per part del mar. Abans de guardar les perles, com de costum, el capità deixà que la tingués uns instants entre les mans.
En Jassem manipulava la perla suaument, admirant com la màgia de la llum del capvespre es reflectia en la superfície de la fantàstica perla danah.
-Algun dia, jo tindré una danah com aquesta, -li deia a un cansat Rabiya.
El salari d’en Jassem no era suficient per comprar la preuada perla, però no li preocupava. El mar traïdor i el despietat desert li havien ensenyat a tenir paciència, molta paciència!
El vaixell feia voleiar les seves veles, avançant rabent contra el vent, i ben aviat els mariners saludaven amb gestos i crits les famílies que esperaven vora la mar. Allà estava la mare d’en Jassem, dreta davant de tothom!
Un cop més la família es reunia. La mare d’en Jassem havia preparat el peix amb harees i els pastissos shaatha que tan li agradaven.
De cop i volta, la mare li diu amb tristesa:
-Jassem, ja saps que el negoci de la perla s’acaba?
-No us preocupeu! -respon en Jassem just abans que la família entrés en pànic, pensat en la pobresa i el trist futur que els esperava-. Déu m´ha donat fortalesa i paciència, treballaré en una altra feina. Déu no ens abandonarà pas!
Aquell vespre, hi va haver una subhasta per a vendre la preciosa perla, tot de comerciants competien per la fantàstica perla que oferia el capità. A la fi, el comerciant que en va pagar el preu més alt, se la va emportar.
En aquest punt, Umm Ahmad es queda en silenci. El fill li prega que continuï la història, però ella s’hi nega al·legant que està cansada i se’n vol anar a dormir. L’Ahmad no vol esperar l’endemà al matí, vol saber la resta de la història: Qui va comprar la danah?, el seu avi Jassem l’aconseguí finalment?
2a. Part: En busca de l’or negre
L’endemà de bon matí, l’Ahmad s’afanya a acabar el seu esmorzar, per poder escoltar la resta de la història del seu avi.
Umm Ahmad somriu, i continua el conte d’en Jassem.
En la vida de qualsevol hi trobem moments difícils, però els anys 30 van ser el període més dur per a quasi tothom en el món. Aquesta dècada cau entre les guerres mundials i segueix a la Gran Depressió del 1929. Hi havia molta gent sense feina, i els recursos escassejaven.
La crisi econòmica també va tocar el poble d’en Jassem. Allí, en Jassem esperava i esperava per enrolar-se a la propera expedició de perles, però aquesta mai no va arribar.
Ningú es podia esperar que la perla sintètica, inventada al Japó, s’escampés tan ràpidament. Aquest nou tipus de perla, més barata i més fàcil d’aconseguir, va inundar el mercat, i ja ningú no s’interessava per la perla natural.Cada cop que en Jassem preguntava al capità i als submarinistes si anirien a navegar aquella temporada, la seva resposta sempre era invariablement la mateixa:
-No arriscarem les nostres vides per una cosa que ja ningú no vol comprar!
En Jassem desitjava tornar a veure aquella fantàstica perla, per això un dia es va decidir a anar a veure Abu Sultan, el mercader que va comprar la perla danah al capità Abu Fahd.
En preguntar per la perla, Abu Sultan li va dir a en Jassem que li havia comprat un comerciant indi.
-Escolta, Jassem, -li va dir Abu Sultan- la veritable perla fantàstica és el teu cor i la teva fe. Si tu tens fe, Déu et deslliurarà de les penes i dificultats. El mar de Qatar ens ha donat moltes recompenses perquè nosaltres ens hem esforçat i hem lluitat per aconseguir-ho. Ara ens hem de tornar a esforçar altre cop per tal d’aconseguir altres recompenses.
En Jassem abandonà la casa d’Abu Sultan abatut, però també reflexionant sobre les altres recompenses que l’home havia anomenat, i els altres negocis que la gent de Qatar podria emprendre per guanyar-se la vida.
Quan va tornar al seu poble, va veure els homes del capità desballestant el vaixell de buscar perles.
En Jassem va córrer cap a ells astorat. En preguntar què estaven fent, li digueren:
-Vendrem la fusta per diners, per aconseguir menjar.
Per sopar, la mare d’en Jassem va servir uns pocs dàtils. Era tot el menjar que tenien!
-Demà, Déu proveirà! Aniré a la pedrera a buscar pedres per vendre. -declarà en Jassem.
-Però aquesta és una tasca molt dura, fill meu! I fa molta calor! -protestà la mare.
Però en Jassem estava ben decidit:
-En Rabiya guanya prou diners d’aquesta feina per escapar-se de la fam. Demà aniré amb ell, i Déu em protegirà!
Uns dies més tard, En Rabiya i en Jassem estaven totalment esgotats.
Aleshores, van decidir deixar les pedres de la pedrera, i afegir-se als pescadors del poble. El mar, al seu torn, donava els seus fruits. No era pas sempre generós, o menys esgotador, però la temporada de pesca només constava d’uns pocs mesos a l’any.
En Jassem caminava llargues distàncies, carregant aigua fresca en un recipient fet de pell de cabra, i així aconseguia dàtils, farina, i greix cuit per alimentar la família.
Un dia, la seva mare li portà bones notícies:
-Han trobat petroli a Dukhan! -li digué- Una companyia de Msheireb està contractant treballadors. Per què no hi vas i proves sort?
-De debò? -preguntà en Jassem-. Tenim petroli com Bahrain i Aràbia Saudita?
-Sí, han trobat petroli… l’or negre! Potser salvarà el nostre país de la pobresa.
En Jassem va anar a l’oficina de la companyia estrangera que extreia petroli i gas.
Fora de l’edifici a Msheireb, al centre de Doha, va veure un camió molt gran carregant treballadors cap als camps de petroli.
-Vés en compte! -li digué el conductor-. l’Internash no porta gent cap a la feina, els porta cap a la misèria! -afegí, parlant de l’Internacional, la marca del camió, en to col·loquial.
-Misèria? -preguntà en Jassem.
-Si, allà a Dukhan, cap als camps de gas i petroli -digué el conductor-.
Sota un sol de justícia, l’Internash portava dotzenes de treballadors qatarians, a través del desert, cap a les perforadores petroleres de Dukhan.
En Jassem no anava pas sol, l’acompanyava en Rabiya i molta més gent del poble. Al voltant d’uns dos-cents treballadors qatarians treballaven a la plataforma.
Treballar a Dukhan va ser la feina més dura que en Jassem va fer mai a la seva vida. La companyia tan sols donava als treballadors dos àpats al dia, i molt pocs dies de festa a l’any.
Un vespre, mentre sopaven, en Rabiya li deia a en Jassem:
-Que bons eren els dies de buscar perles!
-El passat no pot tornar, però el millor potser està per venir! -replicà en Jassem.
-Encara ets un somniador, Jassem! Què passa amb la teva estimada perla danah? -diu en Rabiya.
-Potser estic més a prop que mai d’aconseguir-la! -respongué en Jassem melancòlic.
-Com? -reia en Rabiya-. Una danah? Aquí, enmig del desert?
-Sí, no és or negre? No és una benedicció de Déu, i de la seva terra? -explicà en Jassem-: Treballaré i guanyaré diners, i així finalment podré comprar el que tant desitjo.
Entusiasmat amb la determinació d’en Jassem, en Rabiya també començà a parlar dels seus somnis, però en Jassem ja s’havia adormit. Estava esgotat!
Els dies de treball eren durs i esgotadors, lluitant contra la calor abrasadora i les tempestes de sorra.
Un dia, va esclatar un foc a la plataforma: alguns treballadors van morir per les flames, mentre d’altres van quedar greument ferits.
Els dies, i després els mesos anaven passant. Uns eren amargs, d’altres més dolços…
Amb el temps, en Jassem va arribar a cobrar el doble, i a tot Freej la forma de vida va millorar considerablement.
En Jassem es va casar amb una bona dona, i junts van criar bons fills.
La indústria del gas i el petroli es va anar expandint, i l’Estat de Qatar va ressorgir de les seves cendres. La gent de Qatar gaudia amb la seva recompensa, com en Jassem i els que creien en Déu i la pàtria havien predit.
Umm Ahmad acabà la història del seu pare eixugant-se les llàgrimes.
-Realment, va ser una vida molt dura! Però què va passar amb la danah? -pregunta l’Ahmad.
La mare fa un somriure tímid.
-Has oblidat el meu nom? -diu ella.
-El teu nom? -pensa l’Ahmad-. Oh! El teu nom és… Dana!
-Quan jo vaig néixer, el teu avi em va posar aquest nom. Ell sempre em deia que uns bons fills valen més que totes les joies d’aquest món! -diu ella tot abraçant el seu fill.
Llavors, la Dana es treu del coll un penjoll, amb una magnífica perla!
-El teu avi em va donar aquesta perla el dia que em vaig graduar a la Universitat, va dir que era el seu regal per haver treballat tan dur en la meva educació -afegeix ella.
La perla brilla il·luminant les cares de tots els presents, i com el seu avi abans que ell, l’Ahmad admira la màgia de la llum del capvespre reflectida en la fantàstica perla danah.
FI
JASSEM AND THE PEARL
OF ASPIRATION
By Basma Ekhatib
Translated by Karim Traboulsi
Illustrations by Mahaish Kannour
Authenticated by Muneera Saad Al-Romaihi
This is the story of Jassem who dreamed of finding the great Danah pearl during the height of the pearl diving trade. Follow him on a journey through time from the decline of the pearl trade to the rise of the gas and petrol industry in his precious homeland.
As Jassem’s story unfolds, so does the history of a country forever preserved within the pages of this book to be passed along to future generations.
Part One
On December 18th, an excited Ahmad joined his family to take part in the National Day celebrations of Qatar.
Sitting with his parents, he looked around thoughtfully, enjoying the beautifully decorated Doha Corniche.
-Father, -he asked- why do people often talk about the hardship of the Qatari people in the past? I don’t see any signs of hardship here!
-The Qatari people did not always live a life of plenty -answered Ahmad’s father-. Our ancestors braved hunger and risked their lives to find sustenance.
-The blessings you know were not available to those who lived before our time -his mother added-. We owe it to God’s blessings and the sacrifices of your grandparents.
-My grandparents? -asked Ahmad in astonishment.
Ahmad’s mother took out an old photo from her purse and passed it to her son.
-Look at Qatar just 70 years ago.
-My grandparents really lived like this, in small homes in the barren desert? -asked Ahmad.
-Yes… and without air conditioning, cars or refrigerators -answered his father.
-Listen well to the story I’m going to tell you because every bit of it is true -Ahmad’s mother began.
-Whose story? -asked Ahmad, curiously.
-This is the story of your grandfather, Jassem -replied his mother, her voice heavy with emotion from memories that washed over her as she spoke her father’s name.
Ahmad sat attentively listening to his mother’s story.
Around 80 years ago, in a village in the north of Qatar, lived the family of a poor Qatari man named Abu Jassem
Abu Jassem was a man of good deeds and he was blessed with good children.
But sorrow and hardships shrouded the family and the freej, the neighborhood, were they lived. Both work and food were often scarce. Abu Jassem, however, did not surrender to melancholy -he could not. He always thinking of how he could support his family.
June was the month of the sail, when the nokhada, the ship captain, gathered the men of the village to set out on another pearl diving expedition on the day that was the official start of the pearling season known as ad-Dusha.
Abu Jassem left with men from the village on a diving expedition leaving his eldest son Jassem in charge.
Jassem was just like his father, and resembled him in both appearance and character. He was an exemplary older brother to his younger siblings.
Months later, more sorrow descended. When Abu Jassem’s expedition came to an end, he did not return to his family.
Abu Fahd, the nokhada, told Jassem somberly that he was now the head of the family. Abu Jassem had been stung by a toxic jellyfish and had died at sea a week later.
Jassem bravely told the ship’s captain:
-I shall go with you, working in my late father’s stead!
-But who will take care of your family? -objected the nokhada.
-My neighbors and uncles will -answered Jassem.
Yielding to Jassem’s persistence, the ship captain agreed:
-May God protect you on this journey. As this is your first expedition, you must be careful.
-You will find me nothing but obedient and careful -said Jassem humbly.
Jassem informed his family of his decision. His mother was warried, and his siblings were saddened by the news. They begged him to stay, but he was determined to go.
-I will return with enough money to give you all a decent life -he promised them.
That evening, Jassem chatted with his close friend, Rabiya, under the night sky which was filled with stars shining bright. This was a good omen for divers and sign of fair weather.
-One day, I will find a gleaming danah pearl, a prize pearl as bright as the stars! -said Jassem.
-You have very big dreams, Jassem! -said Rabiya, with a sigh- I am older than you, and I have been diving for longer than you. Diving expeditions are dangerous and are no easy walk in the park.
-I understand, dear friend. But such is God’s will that this is how we make our livelihood -answered Jassem.
The next day, Jassem helped the gallaf, the shipwright, prepare the ship and plug its holes. He then helped the nokhada store the ship’s provisions.
The appointed day finally came, the day of ad-Dusha, Jassem’s first ever expedition.
Families congregated around the ship, bidding farewell to the sailors and divers and praying for their safety. Everyone was tearful!
The small ship carried thirty sailors and oarsmen sailing towards the deep waters of Al-Jaidah. There they would look for the hirat, the pearl-rich spots, which the ship’s captain knew contained an abundance of shells and molluscs.
The divers jumped into the water. Jassem stopped rowing, dropped anchor, and began to help them with their hauls.
As the day went by, a monotonous routine set in: sleeping at night and working all day, with one break for lunch. But Nouh, al-Nahham, the shanty man, motivated the sailors with his sea songs, helping them bear the troubles of the sea and the parting from their loved ones.
As Jassem sat contemplating the shells, he wished one of them contained a danah, his prize pearl. But day after day, his wish did not come true.
-Alas! -the ship captain told him with sorrow- Synthetic pearls are flooding the market. They are much easier to make and cost much less. The demand for natural pearls may soon die before you ever find your danah. Jassem became very anxious. Casting his gaze towards the horizon, he prayed for God to continue to bless the people of Qatar with the bounties of the sea.
At sunset one day, the ship began to rock violently.
-A storm! Take cover! -the captain shouted.
The ferocious waves threw the ship against the sea, almost sinking it.
Miraculously, the ship survived. But their troubles were not over yet. Some of the sailors fell sick and some were stung by jellyfish. Their skin was cracked by the salt water and the harsh heat.
Two months into the expedition, the ship encountered the boat of a tawwash, a pearl trader, who usually moved between pearling ships, buying pearls and selling supplies.
Pearl traders are fine experts of pearls. They can instantly tell which are of good quality with their bare eyes and hands.
After some time drinking coffee and assessing the pearls thoroughly, everyone parted ways satisfied with their exchange.
Four hot and humid months went by, full of hardship.
But the expedition was drawing to a close. As everyone was waiting impatiently to return home, Jassem lamented on his failure to find his prize pearl on the journey.
But the last day of the expedition, the sea granted him his wish. The captain had found a wonderous pearl, a danah, in one of the shells. Jassem’s heart danced in his chest and he almost leapt from joy. This was a good omen from the sea! The captain kept the pearls, as was customary, but he let Jassem hold the prize pearl and admire it. Jassem handled the pearl gently, catching the reflection of the dusk on its shiny surface.
-One day, I shall have a danah just like this one, -he said to a weary Rabiya.
Jassem’s wage was not enough to buy the prize pearl, but he was not in a hurry. The treacherous sea and the merciless desert had taught him to be patient.
Its sails flapping and flattering, the ship raced against the wind. Soon the sailors called out to their families who were waiting ashore. Jassem’s mother had prepared the harees fish and shaatha cakes that were his favorite.
Feeling suddenly sorrowful, his mother said:
-Jassem, you know the pearl trade is declining.
-Don’t worry, -said Jassem, before the family became panicked over the prospect of poverty- God has given me strength and patience. I will work in any trade. God will no forsake us.
That evening, there was an auction for the prize pearl, with traders vying to buy it from the captain. In the end, the trader who paid the highest price called it is own.
Umm Ahmad suddenly fell silent. Her son asked her to continue the story, but she declined, saying she was now tired and sleepy.
Ahmad did not want to wait until the morning and wanted to know the rest of the story. Who had bought the danah? Was his grandfather Jassem going to get it one day?
Part Two
The following morning, Ahmad rushed to finish his breakfast so he could hear the rest of his grandfather’s story.
Umm Ahmad smiled, then continued Jassem’s tale.
In any lifetime, people are bound to suffer from hard times, but the 1930s were the toughest period for almost everyone in the world. That decade fell between two world wars and followed the Great Depression of 1929. There was mass unemployment and resources became scarce.
The economic crisis eventually reached Jassem’s village. There, Jassem waited and waited for the next pearling expedition, but it never came!
No one had expected the synthetic pearl, which was invented in Japan, to spread so quickly. With another type of pearl easily and cheaply made, the supply overran the market and the demand for natural pearls ceased.
Whenever Jassem asked ship captains and divers whether they were going to sail this season, their answer was invariably the same:
-We will not risk our lives for something no one will buy.
Jassem pined for the sight of pearls, so one day, he visited Abu Sultan, the pearl trader who was bought the danah pearl from captain Abu Fahd.
After inquiring about the pearl, Abu Sultan told Jassem that an Indian trader had bought it from him.
-Listen, Jassem -Abu Sultan said-, the real prize pearl is your heart and your faith. If you have faith, God will deliver you from sorrow and hardships. Qatar’s sea has brought us bounties because we strived and struggled. Now we must strive again to earn its other bounties.
Jassem left Abu Sultan’s majlis feeling dejected, but he was also thinking about the other bounties the man had mentioned, and the trades that the people of Qatar could take up to earn a living.
When he returned to his village, he saw the captain’s men taking apart the pearling ship.
Jassem rushed towards them, shocked. When he questioned what they were doing, they told him:
-We will sell the timber for money for we have run out of food.
At dinner, Jassem’s mother served a few dates. It was all the food they had left!
-Tomorrow, God willing, I will quarry stones and sell them -Jassem declared.
-But that is very hard work, my boy! And it’s very hot! -protested his mother.
But Jassem was determined:
-Rabiya earns enough money from this work to save off hunger. I will go with him tomorrow, as God is my keeper.
A few days later, Rabiya and Jassem collapsed from exhaustion.
They decided to leave the stone quarries and join the ranks of village’s fishermen.
The sea, in turn, had its word.
It wasn’t always bountiful, or less exhausting. But the fishing season only lasted a few months each year.
Jassem walk long distances, carrying fresh water in a bladder made from goatskin, and traded it for dates, flour, and cooking fat.
One day, his mother brought him good news:
-Oil has been found in Dukhan. -she told him -A company in Msheireb has been hiring workers. Why don’t you go try your luck?
-Really? -Asked Jassem-. We have oil like Bahrain and Saudi Arabia?
-Yes, oil has been found… the black gold. Perhaps it will save our country from desolation!
Jassem went to the office of the foreign company that was drilling for oil and gas. Outside of the building in Msheireb, in downtown Doha, he saw a large truck carrying workers to the oil fields.
-A word of caution! -the driver told him- The Internash doesn’t take people to their work, it takes them to their misery. -he added, using a colloquial word for the “International”, the truck’s brand.
-Misery? -asked Jassem.
-Yes, there to Dukhan, to the oil and gas fields. -said the driver.
-We are used to misery. -replied a determined Jassem- What matters is that our families have the chance to live with dignity.
Under the hot burning sun, the Internash carried dozens of Qatari laborers and traversed the desert towards Dukhan, and the oil drills and excavators there.
Jassem was not lonely, as he had with him Rabiya and many people from his village. Around two hundred Qataris worked on the platform.
But laboring in Dukhan was the hardest work Jassem had ever done in his life. The company provided only two meals every day to the workers, and very few breaks in the year.
While having dinner one evening, Rabiya told Jassem:
-How good were the days of pearl diving!
-The past cannot return, but better days may come. -replied Jassem.
-You’re still a dreamer, Jassem! What happened to your danah prize pearl? -said Rabiya.
-I may have come closer to getting it. -Jassem thought wistfully.
-How? -chuckled Rabiya -A danah? Here in the desert?
-Yes. Isn’t oil black gold? Isn’t it a blessing from God and his land? -explained Jassem. -I will toil and earn money then buy what I want.
Enthused by Jassem’s determination, Rabiya also began to speak of his dreams, but Jassem had fallen asleep. He was exhausted!
The days of toil were hard and exhausting, fraught with burning heat and sandstorms.
One day, a blaze erupted. Some workers died in the fire, and others were injured.
Days, the months, went by. Some bitter and some were sweet.
With time, Jassem’s wages doubled and the standards of living in the freej improved. Jassem married a virtuous woman, and together they had and raised good children.
The oil and gas industry expanded, and the State of Qatar flourished. The people of Qatar enjoyed their bounties, as Jassem and those who believe in God and their homeland had predicted.
Umm Ahmad finished the story of her father as she wiped away her tears.
-It was truly a hard life! But what happened to the danah? –asked Ahmed.
His mother smiled coyly:
-Did you forget my name? -she said.
-Your name? -thought Ahmad. -Oh! Your name it’s… Dana!
-When I was born, your grandfather gave me this name. He would always tell me good children are more precious than all the jewels in the world. -she said hugging her son.
Dana then took out a necklace from which hung a dazzling pearl
-Your grandfather gave me this pearl on the day I graduated from university and told me to honor his legacy through hard work and education. -she said.
The dazzling prize pearl illuminate the faces of those present, and like his grandfather before him, Ahmad appreciated the gorgeous reflection of the dusk shining off of the prized danah pearl.
The End
PROPOSTA DIDÀCTICA-64
CONTE: En Jassem i la perla desitjada (Conte basat en la història de Qatar, escrit per Basma Elkhatib amb il·lustracions de Mahis Kannour, Versió en català: Imma Villegas)
EDAT: Ganàpies (A partir de 6 anys)
TIPUS: Llegenda o narració històrica
ACTIVITATS:
- Conte i Conversa: En Jassem i la perla desitjada (Conte basat en la història de Qatar, escrit per Basma Elkhatib amb il·lustracions de Mahis Kannour, Versió en català: Imma Villegas)
- Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix,
- Llenguatge Verbal
- Cançó/Dansa: Eram sam sam (Cançó amb gestos) /Zum, Gali-Gali (Tradicional israelí)
- Llenguatge musical i Verbal,
- Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix
- La Recerca: Qatar
- Descoberta de l’Entorn,
- Llenguatge Verbal i Plàstic
- Racó de l’escriptor: Explica la teva experiència sobre buscar feina
- Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix,
- Llenguatge Verbal i Plàstic
- El Repte: Perles i altres Pedres Precioses
- Descoberta de l’Entorn
- Llenguatge verbal
- Taller: Fem un Desert de colors
- Descoberta de l’Entorn i d’Un mateix,
- Llenguatge Verbal i Plàstic
a)Objectius:
- Escoltar el conte “En Jassem i la perla desitjada”, aprendre vocabulari àrab
- Escoltar i respectar les intervencions dels companys
- Buscar i compartir informació sobre Qatar
- Aprendre vocabulari sobre les perles i altres Pedres Precioses
- Explicar per escrit la teva experiència sobre buscar feina
- Pintar sal de diferents colors amb guixos, i decorar un pot transparent amb la sal de colors i amb petxines, pedretes i cargols naturals de la platja
b)Desenvolupament de les activitats:
- CONTE I CONVERSA
Llegeixo el conte amb l’ajuda d’imatges, o bé el llegim entre tots. A continuació faig preguntes de comprensió per veure si ho han entès tot, i aclareixo el vocabulari, especialment les paraules d’origen àrab. Tot seguit encetem una conversa a partir del què passa en el conte, tot fent-los preguntes i deixant que es facin preguntes entre ells. És molt important que respectin el torn de paraules, i escoltin les intervencions dels companys.
A on passa la història?, has estat mai en algun lloc semblant?, qui és en Jassem?, per què se’n va a una expedició submarina?, què haguessis fet tu?, has estat mai en un viatge en vaixell?, com et sentiries?, què busca en Jassem al fons del mar?, per a què ho vol?, has recollit mai pedres o petxines al mar o la platja?, què has fet amb elles?, t’agrada el mar?, per què en Jassem no torna a fer una altra expedició submarina?, què busca ara?, què fa per aconseguir-ho?, t’has sentit mai en una situació semblant o has conegut algú que s’hi trobés?, què vas fer o va fer el teu amic?, quina feina t’agradaria fer per guanyar-te la vida?, creus que a en Jassem li agradaven aquelles feines?, quina és la feina més dura que arriba a fer en Jassem?, per què creus que és la feina més dura?, ho faries tu?, aconsegueix el que buscava?, com?, què en fa?, estàs d’acord?, tu què haguessis fet al seu lloc?
VOCABULARI:
- Danah: tipus de perla molt apreciada.
- Abu: papa de, seguit pel nom del fill o filla, paraula d’afecte i respecte per designar el pare.
- Freej: barri de Doha, la capital de Qatar.
- Nokhada: capità de vaixell.
- ad-Dusha: inici de la temporada de la recollida de la perla.
- gallaf: constructor de vaixells, mestre d’aixa.
- Al-Jaidah: barri de Doha, la capital de Qatar.
- hirat: zona al mar rica en perles.
- Nouh: Noè, home avesat a navegar, llop de mar.
- tanwash: mercader o comerciant de perles.
- harees: plat típic àrab per acompanyar el peix.
- shaatha: pastissets típics àrabs.
- Umm: mama de, seguit del nom del fill o filla, paraula d’afecte i respecte per designar la mare.
- Dukham: ciutat de Qatar situada a 80 Km. a l’oest de la capital Doha.
- Msheireb: zona al centre de Doha, Downtown Doha.
- Bahrain i Arabia Saudita: països de l’Orient Mitjà.
- Internash: Internacional, marca de camions.
CANÇÓ/DANSA
ERAM SAM SAM
Cançó amb gestos
ERAM SAM SAM (de genolls picar a la falda)
ERAM SAM SAM (picar a la falda)
KULI KULI KULI KULI KULI (picar el cul)
ERAM SAM SAM (picar a la falda)
(2 vegades)
ARABI ARABI (aixecar els braços i baixar-los fins a terra)
KULI KULI KULI KULI KULI (picar el cul del company)
ERAM SAM SAM (picar a la falda)
(2 vegades)
Zum Gali gali
Tradicional israelí
Zum gali gali gali zum
gali gali zum
gali gali gali zum
gali gali zum.
Pel desert va una caravana,
i una mona roba bananes.
Zum gali gali gali zum…
A l’oasi tothom descansa,
i la mona s’enfila a la branca.
Zum gali gali gali zum…
- LA RECERCA: QATAR
Per equips els demanem que busquin i recopilin informació, sobre Qatar. Podem repartir a cada grup un aspecte com ara: Situació, història, geografia, cultura, economia, organització territorial, etc. També buscaran fotografies i plànols, imatges o dibuixos de cada aspecte, i es prepararan una posada en comú on cada equip expliqui la seva part amb les tècniques que vulgui: PowerPoint, murals, representació…
QATAR
Informació extreta de: Wikipèdia
Situació:
Qatar, oficialment l’Estat de Qatar, és un estat de l’Orient Mitjà que ocupa la petita península de Qatar a la costa nord-est de la península Aràbiga. La seva única frontera terrestre es troba amb la veïna monarquia de l’Aràbia Saudita al sud, amb la resta del seu territori envoltat pel golf Pèrsic. El golf de Bahrain, una entrada del golf Pèrsic, separa Qatar del proper Bahrain.
A principis de 2017, la població total de Qatar era de 2,6 milions: 313.000 ciutadans de Qatar i 2,3 milions d’estrangers. La religió oficial de Qatar és l’islam. Qatar està classificat per l’ONU com un país de molt alt desenvolupament humà, el tercer més alt del món àrab després dels Emirats Àrabs Units i l’Aràbia Saudita. Qatar és una economia d’ingressos elevats segons el Banc Mundial, recolzada per la tercera reserva mundial de gas natural i de petroli.
Història:
Sotmès a Bahrain fins al 1868, va passar a dependre de l’Imperi Otomà fins al seu desmembrament el 1915. L’emir ‘Abd Allāh va signar un tractat amb el Regne Unit (1916) i l’emirat es va convertir en un protectorat britànic.
Després de conèixer la decisió britànica d’abandonar el Golf Pèrsic, Qatar va ingressar a la Federació d’Emirats Àrabs del Golf Pèrsic (1968). Un cop obtinguda la independència el 1971, es va retirar de la federació, signà un tractat d’amistat amb Gran Bretanya i va ingressar a la Lliga Àrab i a l’ONU (1971).
Amb un incruent cop d’estat el 1972, Ahmad b’Alï va ser deposat pel seu cosí, el xeic Hammad al-Thani, que es manté fins a l’actualitat en el poder.
Geografia:
La península de Qatar s’endinsa 160 km dins del golf Pèrsic des de l’Aràbia Saudita. Gran part del país és una planícia baixa i estèril, formada per un desert pedregós amb només una escassa vegetació de matolls xeròfils i pocs oasis. És una de les zones més àrides de l’Orient Mitjà. La manca d’aigua obliga a destil·lar la de la mar per a l’abastament. Al sud-est hi ha l’impressionant Khor al Adaid o “mar interior”, una àrea de dunes de sorra que envolten una badia del golf.
El punt més alt de Qatar és en el Jebel Dukhan a l’oest, una sèrie de baixos afloraments de pedra calcària que va de sud a nord des de Zikrit a través d’Umm Bad fins a la frontera austral, i que arriba fins als 90 metres sobre el nivell de la mar. En aquesta zona també hi ha els principals dipòsits interiors de petroli de Qatar, mentre que els jaciments de gas natural són al mar, al nord-oest de la península.
Cultura
Quasi tots els habitants de Qatar són musulmans. A més d’àrabs, gran part de la població va migrar des de diverses nacions per treballar en la indústria petroliera del país. L’idioma oficial és l’àrab, però l’anglès és entès àmpliament. La població qatariana només conforma el 20% dels habitants nascuts al país. La majoria són treballadors estrangers vinguts de l’Índia, de l’Iran o de països del nord d’Àfrica. Els expatriats occidentals gaudeixen d’un elevat nivell de vida però no participen en la política del país. Els qatarians són partidaris de la interpretació wahhabita de l’islam sunnita i són conservadors. Tot i això, les dones no són forçades a portar vel i tenen dret a tenir carnet de conduir. Els expatriats cristians gaudeixen de llibertat de culte però no estan autoritzats a promoure el cristianisme.
Des que l’explotació petroliera els va permetre d’enriquir-se, la major part de la població del país, formada per beduïns nòmades, és urbana. Prop del 90% dels qatarians resideix a Doha, la capital, o a prop seu; aquesta urbanització va provocar un despoblament dels pobles del nord.
Qatar és un emirat. Segons la constitució de 1970, el poder executiu cau sobre el Consell de Ministres. La mjlis al-Shura (Assemblea Executiva) té competències consultives. El 29 d’abril de 2003, Qatar va aprovar per referèndum una nova constitució. S’hi preveu l’elecció d’una Assemblea Consultiva de 45 membres (dels quals 15 són designats per l’emir) que podrà proposar l’adopció de lleis, aprovar i ratificar el pressupost, organitzar debats sobre la política del govern i fer preguntes als ministres. La constitució no preveu la creació de partits polítics, però sí reconeix el dret a la llibertat d’expressió i associació, el dret a un judici just, i consagra la llibertat de culte.
Segons la Constitució de Qatar, la llei de la xaria és la principal font de la legislació de Qatar, encara que a la pràctica, el sistema legal de Qatar és una barreja de dret civil i llei de la xaria. La llei de la xaria s’aplica al dret de família, a l’herència i a diversos actes delictius (inclosos l’adulteri, el robatori i l’assassinat). En alguns casos, els tribunals familiars basats en la xaria consideren que el testimoni d’una dona val la meitat del d’un home. El dret de família codificat es va introduir el 2006. Es permet la poligàmia islàmica.
A Qatar existeix el càstig corporal judicial. La flagel·lació s’utilitza com a càstig pel consum d’alcohol o per relacions sexuals il·lícites. La lapidació és un càstig legal a Qatar, i l’apostasia i l’homosexualitat són delictes castigats amb la pena de mort. La blasfèmia pot comportar fins a set anys de presó, mentre que el proselitisme pot comportar una pena de deu anys.
Economia:
Abans del descobriment del petroli i del gas natural l’economia de Qatar se centrava en la pesca i la recol·lecció de perles. Això no obstant, el descobriment de reserves de petroli, en els anys 1940, va transformar completament l’economia de la nació. Ara el país té un alt nivell de vida, amb molts serveis socials per als seus ciutadans i totes les comoditats de qualsevol nació moderna. La seva economia va créixer ràpidament durant 8 anys consecutius, fins al 2008, a causa dels alts preus internacionals del petroli cru. En els últims anys el govern està estimulant les inversions en sectors no petroliers.
Organització territorial:
Des del 2014, Qatar s’ha dividit en vuit municipis:
- Al Shamal
- Al Khor
- Al-Shahaniya
- Umm Salal
- Al Daaven
- Doha (la Capital)
- Al Rayyan
- Al Wakrah
Altres:
- FESTA NACIONAL: 18 de desembre
- ESPORTS: Campionat del món de futbol de 2022.
- PERIODISME: Qatar també adquirí prominència internacional per ésser la seu de l’agència de notícies Al Jazeera, fundada el 1996 pel govern de Qatar, de gran ressò en el món àrab i islàmic, que ha estat el centre de controvèrsies i de tensions amb els EUA.
- TOPONÍMIA: El nom podria derivar de Qatara i es creu que es refereix a la ciutat qatariana de Zubara, un important port comercial i ciutat de la regió en l’antiguitat. La paraula «Qatara» va aparèixer per primera vegada al mapa de la Península Aràbiga de Ptolomeu.
- RACÓ DE L’ESCRIPTOR:
Després de la mort sobtada del seu pare, en Jassem es veu abocat a buscar feina per tirar endavant la família. Quines feines va fer?, per què creus que ho va fer?, creus que li va ser fàcil?, què haguessis fet tu?, t’has trobat mai o coneixes algú en una situació similar?, com et vas o es va sentir?, què vas fer?, quines feines t’agradaria fer?, què estaries disposat a fer per aconseguir tirar endavant?
Explica les teves experiències i reflexions per escrit, i il·lustra-ho amb un dibuix, no t’oblidis de posar-hi un títol ben escaient i signar amb el teu nom al final.
- EL REPTE: PERLES I ALTRES PEDRES PRECIOSES
Les perles es formen a l’interior d’un mol·lusc, com ara una ostra, quan li entra un cos estrany que no pot digerir i el recobreix amb una substància que es diu nacre, i és del què estan fetes les parets de les conxes dels mol·luscs. Les perles poden tenir diferents formes i diferents mides, però les més preuades són les que tenen forma d’esfera o bé de llàgrima, es formen a dins les ostres i es necessiten al menys 10 anys per aconseguir una mida desitjada. Es fan servir com a ornaments i decoracions, i també per a fer joies, tot i que avui en dia s’obtenen de forma totalment artificial.
Com les perles, la natura ens ofereix moltes altres pedres precioses, que s’anomenen gemmes, i que també s’utilitzen per a ornamentació i per a joies, a més d’altres usos com ara medicinals o per a fer eines i atuells. A veure si sabeu com es diuen i com es formen aquestes altres Pedres Precioses:
- ÀGATA – ÒNIX
- AIGUAMARINA – MARAGDA
- AMBRE
- AMETISTA – CRISTALL DE ROCA
- DIAMANT
- FELDSPAT – PEDRA DE LLUNA
- LAPSILÀTZULI
- ÒPAL
- ROBÍ – SAFIR
- TURQUESA
*SOLUCIONS:
- ÀGATA– ÒNIX
- Varietat de Quars (Sílice i Oxigen)
- Es troba en roques volcàniques
- Bandes concèntriques de colors opacs i translúcids, que recorden un tronc d’arbre (l’Ònix pot ser negre, blanc o vermell)
- Dur i resistent als reactius químics (morter)
2-AIGUAMARINA– MARAGDA
- Tipus de Beril: amb Ferro (color blau com el mar) o amb Crom (color verd)
- És un mineral d’origen magmàtic associat a roques granítiques
- Fa cristalls
- Color: blau com l’aigua del mar (Aiguamarina), verd (Maragda)
3-AMBRE
- Única d’origen vegetal
- La resina cobreix petits éssers vius i bombolles que es fossilitzen
- El seu nom significa: “sura al mar”
- Propietats: per a prevenir refredats en nens, fecunditat de la parella, fer filtres d’amor
4-AMETISTA– CRISTALL DE ROCA
- Varietats del Quars
- Color: violeta o porpra (Ametista), transparent (Cristall de roca)
- Cristallitza i fa làmines que es poden trencar
- El seu nom significa: “no intoxicar”
- Propietats: Protegir de l’embriaguesa
5-DIAMANT
- Segona forma més estable del Carboni després del grafit
- Incolor i transparent, dispersió de la llum en diferents colors (lluïssor)
- Propietats: Duresa i conductivitat tèrmica (se’n fan eines de tall i poliment)
6-FELDSPAT PEDRA DE LLUNA
- Feldspat de Potassi
- Es pot trobar en minerals de Quars i altres
- Color: Blanc amb tonalitats de plata i blau semblants al resplendor de la lluna
- Propietats: Es creia que reflectia la falç de la lluna minvant
7-LAPISLÀTZULI
-
- Varietat de l’haüyna
- És una roca composta de diversos minerals
- Colors: blau per la Latzulita i vetes grises per la wollastonita, vetes blanques per la calcita, reflexos daurats per la pirita
- Propietats: símbol de salut, sort i noblesa; afrodisíac, i pigment
8-ÒPAL
- No és un mineral veritable sinó un compost de Silici amorf, o sigui de forma no cristal·lina
- Color: pot ser de qualsevol color i també irisat, no fa cristalls, cal humitejar-lo perquè no perdi el seu aspecte
- Propietats: en astrologia s’associa al Lleó
9-ROBÍ – SAFIR
- Varietat del Corindó
- És una barreja d’òxids d’Alumini, Ferro, i Titani (li dona el color blau) o Crom (color vermell)
- Es troba en jaciments de rútil, bauxita i hematites
- Color: si és vermell s’anomena Robí, tots els altres són Safir, incloent el rosat
10-TURQUESA
- De la classe dels fosfats, conté Fòsfor, Alumini i Coure
- Cristal·litza al sistema triclínic
- El nom significa: “turc”
- Color: variable des del blanc i groc al blau cel, verdós i fosc (pel Coure), brillantor grassa i opaca
- Propietats variables
6.TALLER: FEM UN DESERT DE COLORS
Necessitem:
- Sal
- Guixos de colors
- Pot transparent
- Paper
- Pedretes i Petxines, cargols
- Cola forta
- Cotófluix
1er. Per començar: Aboquem una mica de sal sobre un paper, i la pintem amb guixos de colors, fent-los passar suaument sobre la sal fins que ens agafi el color desitjat. Podem obtenir sal de diferents colors, que ens recorden la textura de la sorra de la platja o el desert, però ens dóna la vistositat dels colors. També podríem utilitzar sorra de la platja, en aquest cas la podem pintar amb pintura aigualida o aquarel·les, però caldrà que ho deixem assecar bé abans de posar-ho dins del pot, perquè no se’ns faci malbé.
2on. Si ho volem una mica més difícil: cargolem el paper amb la sal de colors a dins, tot fent un tub o paperina, i l’aboquem a dins del pot transparent fent que ens quedin muntanyetes. Anirem fent capes de diferents colors, girant el pot cada vegada perquè les muntanyes quedin a diferent lloc, tot procurant que no se’ns barregin els colors. Les diferents muntanyetes ens recorden les dunes del desert o la platja, però més acolorit.
3er. Si ho volem una mica més divertit: podem decorar-ho amb les pedretes i petxines recollides a la platja. Per acabar enganxarem un cargol a la tapa, però com que és buit per dins, primer l’omplirem amb cotó fluix per tal de poder posar-hi la pega i enganxar-ho a la tapa.
c) Material:
- Per al conte i la conversa:
- Imatges del conte
- Text del conte ( un per a cadascú)
- Cançó i Dansa:
- Música de la cançó i dansa
- Lletra de la cançó i la dansa (per a cadascú)
- Per a la Recerca:
- Llapis i paper
- Llibres i internet
- Cartolines, retoladors, PowerPoint…
- Per al Racó de l’escriptor:
- Llapis i paper
- Colors o retoladors
- Per al Repte:
- Imatges de les pedres precioses
- Rètols amb els noms de les pedres precioses
- Fitxes tècniques on es reculli, de manera esquemàtica, de què està feta i com es forma, així com els seus usos o altres curiositats
- Per al Taller:
- Sal
- Guixos de colors
- Pot transparent
- Paper
- Pedretes i Petxines, cargols
- Cola forta
- Cotó fluix