NA RUIXA MANTELLS
I ALTRES DONES D’AIGUA
Llegendes populars de Catalunya
i les illes Balears
Recull i Adaptació: Imma Villegas
Na Ruixa Mantells és una fada molt guapa, té els cabells rossos com un fil d’or, un somriure enigmàtic i captivador, i uns enormes i penetrants ulls de color d’aiguamarina. Li agrada vestir-se amb grans mocadors de molts colors, i s’adorna amb arracades, collarets i polseres fets amb estrelles de mar i virolades petxines que s’entreté a recollir entre la sorra de la platja. Si la voleu conèixer, la trobareu navegant prop de ses illes Balears a cavall de dòcils dofins salvatges, o bé cavalcant sobre les ones encaterinades les nits de tempesta i lluna plena, tot fent voleiar els seus mantells de colors com si fossin un fabulós arc de Sant Martí. Llavors pareu compte, perquè és aleshores quan, amb la seva prodigiosa veu melodiosa, encanta els mariners que s’arrisquen a navegar en aquestes penoses condicions, i els arrossega als seus dominis aquàtics, on li faran companyia per sempre més. Aquesta singular dona d’aigua, com no pot ser d’altra manera, viu en un fantàstic palau al fons del mar, presidit per esveltes columnes de corall vermell i grans finestrals de nacre, que mils de peixos de colors il·luminen amb els reflexos tornassolats de les seves escates, i custodien dia i nit foques i cavallets de mar.
Conta la llegenda que, prop de Pollença (Mallorca), un mariner molt valent, però també una mica temerari, va voler conèixer aquesta encantadora dona d’aigua i, malgrat els advertiments i les súpliques de la seva estimada, es va fer a la mar una nit de lluna plena que bufaven forts vents de tempesta. El seu vaixell desafiava les onades amb coratge però, el valerós jove no es va poder resistir als càntics de sirena de Na Ruixa Mantells, que el cridava seductora i el xuclava cap al seu palau encantat. Al noi no se’l va tornar a veure mai més, i la noia, segura que el seu estimat havia acabat als braços de la terrible bruixa del mar, embogí. Se la podia veure descalça i vestida amb parracs, la cabellera esbullada, caminant per les platges sense repòs ni descans. Fins que un dia va aparèixer el seu cos inert ajagut a la sorra i gronxat per les onades, les aus marines li cantaven la trista tonada de la mort. Ara, per fi, descansa ben a prop del seu estimat, l’un en terra l’altre en mar. Així ens ho explica el poeta Miquel Costa i Llobera, en un fantàstic poema musicat i popularitzat per Maria del Mar Bonet.
CANÇÓ DE NA RUIXA MANTELLS
Passant gemegosa com fa la gavina
que volta riberes i torna a voltar,
anava la boja del Camp de Marina
vorera de mar.
Descalça i coberta de roba esquinçada,
corria salvatge, botant pels esculls;
i encara era bella sa testa colrada,
la flor de sos ulls.
Color de mar fonda tenia les nines,
corones se feia de lliris de mar,
i arreu enfilava cornets i petxines
per fer-se’n collar.
Així tota sola, ran ran de les ones,
ja en temps de bonança, ja en temps de maror,
anava la trista cantant per estones
l’estranya cançó.
“La mar jo avorria mes ja l’estim ara
des que hi té l’estatge l’amor que em fugí.
No tinc en la terra ni pare ni mare,
més ell és aquí!
La mar el volia, ja mai assaciada
de vides, fortunes, tresors i vaixells;
i d’ell va fer presa dins forta ventada
Na Ruixa-mantells.”
Un vespre d’oratge finí son desvari:
son cos a una cala sortí l’endemà;
i en platja arenosa, redòs solitari
qualcú l’enterrà.
No té ja sa tomba la creu d’olivera,
mes lliris de platja bé en té cada estiu,
i sols ja hi senyala sa petja lleugera
l’aucell fugitiu…
Miquel Costa i Llobera /Maria del Mar Bonet
- LES FADES
Segons ens diu la Wikipèdia: “Les fades són esperits de la naturalesa que tenen cura de mantenir l’equilibri d’aquesta. El seu nom en llatí significa destí, ja que les fades són una transposició de les moires gregues, unes criatures que apareixien el tercer dia del naixement d’un infant per predir-ne el futur.” Se les representa com a noies joves amb ales, són menudes, de gran bellesa i amb bon cor. Vesteixen amb pètals de flors o amb teles de color blau, verd o daurat, i de vegades porten una vareta màgica a la mà. Poden fer-se invisibles, i també parlar amb els humans si volen. Els agrada molt la música, i els seus instruments preferits són les flautes i l’arpa. També els agrada molt ballar a la llum de la lluna. No són del tot dolentes ni del tot bones, són tan petites que no els caben dos sentiments a la vegada. De fades n’hi ha de diferents tipus: blanques, verdes, drianes i de mà blanca…
2.SIRENES
Un tipus especial de fades són les sirenes, també segons la Wikipèdia: “Una sirena
és un ésser mitològic que té tors de dona i cua de peix. Les primitives sirenes tenien aparença de mig ocell o rèptil i mig dona.” L’origen de les sirenes no és clar, però sembla que serien filles d’un déu fluvial i una musa, per això a la mitologia grega se les anomenava també nimfes marines, és a dir, fades aquàtiques que tant podien concedir un desig o guarir una malaltia, com ser un signe de mala sort per als navegants ja que feien naufragar els vaixells al distreure’s amb els seus cants angelicals. Trobem sirenes a molts llocs del món, i també a Catalunya, on se les coneix més aviat com a ondines, nimfes, dragues o dones d’aigua.
3.LES DONES D’AIGUA
Les dones d’aigua, o també anomenades dones de fum i d’aigua, encantades, aloges, goges o paitides segons les comarques: “Són éssers de la mitologia catalana, figures femenines, que habiten en indrets com estanys, torrents, salts d’aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d’aigua i llacs subterranis.” Es tracta de dones misterioses que vesteixen amb túniques que renten al riu, són sempre molt guapes i si s’enamoren d’un home l’afavoreixen amb riqueses fins que aquest trenca el secret que la seva és una dona d’aigua, aleshores la seva vida dóna un gir i es converteix en un complet desastre. També poden agrair favors amb regals com ara or o carbó segons si es manté o no el secret. Se les pot trobar sobretot la Nit de Sant Joan i altres nits de lluna plena banyant-se nues i ballant a la llum de la lluna, però cal observar-les d’amagat perquè no els agrada gens que les vegin els humans.
Una llegenda d’aquest tipus apareix al poema Canigó de Jacint Verdaguer: Flor de Neu, una dona d’aigua, enamora al cavaller Gentil. Aquest oblida la seva missió de guerra encantat pels seus poders, i per culpa d’això els cristians perden la guerra amb els musulmans.
Quan les dones d’aigua es troben davant d’un jove ben plantat, no es poden resistir a enamorar-lo, i així expliquen que en una masia de la Cerdanya, l’hereu es va voler casar amb una dona d’aigua. Aquesta li va fer jurar que no li recordaria mai el seu origen ni ho diria mai a ningú. Van ser feliços molts anys, durant els quals van tenir dos fills, un nen i una nena. Però un dia que van tenir una forta discussió, el marit no va poder més i li va dir “Dona d’aigua havies de ser!” A l’acte, la dona va desaparèixer i no la va tornar a veure mai més. Però diuen que a les nits ella anava d’amagat a veure els seus fills sense que ningú no la pogués veure.
Una altra llegenda similar la trobem al Montnegre, a Sant Iscle de Vallalta, on hi ha un gorg conegut com el gorg de les dones d’aigua perquè allà s’hi van a banyar les nits de lluna plena. Una d’aquestes nits, un jove va voler veure-les i, tot i que es va amagar, una d’elles el va veure i el va enamorar. La dona d’aigua va quedar embarassada, i quan va arribar el moment, les seves companyes van anar a demanar ajuda a una velleta del poble. Aquesta li va fer de llevadora i la va ajudar a tenir la criatura. Per a pagar-li el favor la dona d’aigua li va omplir les butxaques del davantal d’alguna cosa, tot demanant-li que no mirés què era fins que no fos a casa. La velleta, quan ja era quasi a la porta de casa seva, no va poder més i va mirar què duia a les butxaques, tota enfadada ho va tirar per terra en veure que es tractava tan sols de grans de blat. En ser dins de casa va veure que li havia quedat un gra en una butxaca, però en treure’l va descobrir amb gran sorpresa que no era un gra de blat sinó d’or. Va tornar de seguida allà on havia tirat la resta del blat, però ja no en va poder recuperar ni un gra més.
PROPOSTA DIDÀCTICA-42
CONTE: Na Ruixa Mantells
i altres Dones d’Aigua
TIPUS: De fades
EDAT: A partir de 6 anys
ACTIVITATS:
- Llegenda de Na Ruixa Mantell
- (Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix, Llenguatge Verbal, i Musical)
- Cançó de Na Ruixa Mantells
- (Descoberta de l’Entorn i d’un Mateix, Llenguatge Verbal i Musical)
- Les Dones d’Aigua
- (Descoberta de l’Entorn i d’un Mateix, Llenguatge Verbal, Musical i Plàstic)
- Mirem el Mar
- (Descoberta de l’Entorn i d’Un mateix, Llenguatge Verbal)
- Pintura aigualida
- (Descoberta d’un mateix i de l’Entorn i d’Un mateix, Llenguatge Verbal, Musical i Plàstic)
- a)Objectius:
- Escoltar una llegenda amb imatges, música i cançó
- Buscar informació sobre les fades, sirenes i dones d’aigua, explicar-ho als companys, expressar les pròpies experiències i sensacions, escoltar als altres
- Aprendre nou vocabulari sobre el mar i utilitzar-lo
- Expressar-se amb la tècnica de la pintura aigualida, desenvolupar la imaginació i la creativitat.
- b)Desenvolupament de les activitats:
- Llegenda de Na Ruixa Mantells
Asseguts en coixins o cadires de manera que tots se sentint còmodes i em puguin veure i sentir bé, explico la llegenda de Na Ruixa Mantells amb ajuda d’un titella de pal, imatges i música. Al final escoltem la cançó de Na Ruixa Mantells de Maria del Mar Bonet. Fem preguntes de comprensió per veure si ho han entès, i aclarim el vocabulari nou.
- Cançó de Na Ruixa Mantells
Un cop hem escoltat la cançó al menys una vegada, llegim la lletra i la comentem, aclarim el vocabulari nou, i els demanem que ens expliquin el què han entès. També els preguntarem si els ha agradat o no i per què, quina part els ha agradat més, en quin personatge s’identificarien, si els ha passat alguna vegada o han vist alguna cosa semblant, etc. Deixem que expliquin les seves sensacions i experiències sobre el tema de la cançó. Després tornarem a escoltar la cançó, però ara seguint la lletra. Per aprendre-la a cantar, l’escoltarem i repetirem per estrofes, fins que puguem cantar-la tots junts tota sencera.
- Recerca: Les Dones d’Aigua
Per equips, es prepararan una petita exposició sobre el tema, per a la qual poden buscar informació a internet i ajudar-se d’imatges o murals, representacions i música. Al final de cada exposició intentarem que es facin preguntes i comentaris entre ells. Tot seguit, encetem una conversa sobre les llegendes de sirenes i dones d’aigua, deixant que cadascú expliqui les seves experiències i expressi lliurement les seves emocions.
- Activitat / Repte: Mirem el Mar
Per parelles han de llegir l’explicació de les paraules i expressions del vocabulari sobre el mar, i intentar relacionar cadascuna amb la imatge corresponent. Després hauran de determinar quin és el millor moment per a sortir a navegar, segons la informació de què disposen, i el tipus d’embarcació. Per comprovar si ho hem fet bé, podem visionar alguns petits vídeos sobre el mar, on puguem escoltar també el soroll.
Mar Plana: Mar llisa, com un mirall.
Mar arrissada: Petites onades que no arriben a trencar.
Marejol: Onades curtes però ben marcades, comencen
a trencar-se les crestes.
Maror: Augmenta l’oratge dificultant la navegació
d’embarcacions petites sense coberta, onades llargues
amb puntes d’escuma blanca, en trencar produeixen
una remor que s’extingeix ràpidament.
Forta Maror: La mida de les ones fa impossible navegar
de forma segura a les petites embarcacions sense coberta,
onades més llargues amb crestes d’escuma blanca per tot
arreu, la mar trenca amb una remor constant.
Maregassa: L’escuma on trenquen les ones és arrossegada
en la direcció del vent i cobreix una gran superfície,
augmenta la broma marina, onades altes, la mar en
trencar produeix una remor sorda.
Mar Brava: La mar s’esvalota, l’escuma blanca
que es forma en trencar les crestes s’aglomera
en bancs, la broma marina dificulta la visibilitat.
Mar Desfeta: Augmenta l’alçada i la longitud
de les onades i les seves crestes (entre 6 i 9 m), l’escuma s’aglomera
en bandes estretes en la direcció del vent.
Mar molt Alta: Onades grans sense direcció determinada amb llargues crestes bolcant encascades (entre 9 i 14 m), la mar adquireix un aspecte 
blanquinós.
Mar Enorme: L’aire s’omple d’escuma i broma marina
mar blanca, visibilitat quasi nul·la, la remor és forta i ensordidora.
*SOLUCIONS:
1.MAR PLANA
2.MAR ARRISSADA
3.MAREJOL
4.MAROR
5.FORTA MAROR
6.MAREGASSA
7.MAR BRAVA
8.MAR DESFETA
9.MAR MOLT ALTA
10.MAR ENORME
5. TALLER: Pintura aigualida
Reparteixo el paper de pintura Dina-3 i hi posen el nom i el títol al darrera. Dibuixen i pinten el què volen amb ceres blanques, mentre jo preparo la pintura aigualida en potets afegint-hi aigua i remenant. Pinten tot el full amb la pintura aigualida, tapant el dibuix i tot el que han pintat. La cera escup la pintura i, com si fos màgia, totes les zones pintades amb cera blanca quedaran de color blanc, mentre el que havien deixat sense pintar ara apareix pintat amb el color de la pintura utilitzada. Cal omplir bé tot el full de pintura aigualida, i deixar-ho assecar bé.
c)Material:
- Per al conte: Titella de pal de Na Ruixa Mantells, imatges, música, cançó
- Per a la cançó: lletra i música de la cançó de Na Ruixa Mantells.
- Per a les Dones d’Aigua: accés a internet, llapis i paper, cartolina i retoladors, tisores i pega.
- Per a l’activitat “Mirem el Mar”: Joc plastificat “Mirem el Mar” amb la informació i les imatges, imatges i vídeos del mar.
- Per a la pintura aigualida: Paper de pintura Dina-3, llapis, ceres toves de color blanc, potets i pinzells, pintura i aigua.