LA PRINCESA RATOLINA

Conte popular xinès

Adaptació: Imma Villegas

          Una vegada, fa molt de temps, a la Xina, hi vivia una princesa que es deia Ratolina, i era la filla del rei Rató i la reina Rata. La Princesa Ratolina es volia casar amb el personatge més fort i poderós del món.

-Hola! Sóc la Princesa Ratolina, de la Xina, filla de la Reina Rata i el Rei Rató. I sabeu? He decidit que només em casaré amb el personatge més fort i poderós del món! El problema és que jo no ho sé pas qui és el personatge més fort i poderós del món! Vosaltres ho sabeu? Digueu-me: qui diríeu vosaltres que és el personatge més fort i poderós del món?… Ah! , que tampoc ho sabeu? I doncs, què us sembla que puc fer? Perquè jo em vull casar, i ha de ser amb el personatge més fort i poderós del món!… Però de tot el món, eh?… Ja veig que no ho sabeu!… Ah, que ho pregunti? Sí, però a aquí? Ha de ser algú que sigui molt savi!… Qui? El Rei? No, el Rei és el meu pare i tampoc no ho sap, perquè resulta que ja li he preguntat… Ah, que li pregunti a la meva mare? Sí les mares saben moltes coses, de fet ho saben gairebé tot!  A més, la meva mare és la Reina, recordeu? Resulta que ja li he preguntat, és clar, què us pensàveu? Però no, tampoc no ho sap!… AH! Que li pregunti al Mestre, que és molt savi? Sí, el Mestre és molt savi i bo, però no sé si ho sabrà això! Però vaja, li preguntaré, que no sigui…

          I la Princesa Ratolina va anar a veure el seu Mestre, que era molt savi i molt bo, i li preguntà:

          -Oh, Mestre! Tu que ets tan savi i tan bo, que ho saps tot! Que em podries dir qui és el personatge més fort i poderós del món? És que jo, la Princesa Ratolina, he decidit que només em casaré amb el personatge més fort i poderós del món! Però, de tot el món, eh?

         -El personatge més fort i poderós del món és el Sol! -li respon el Mestre savi i bo.

             -Ah, el Sol! I per què ho dius que el Sol és el personatge més fort i poderós del món?

       -Doncs perquè ens dóna llum i escalfor, que és el més important per viure. Sense ell, ni les plantes ni els animals, no podrien viure!

            -Ostres, i tant! -exclamà la Princesa Ratolina- Trobo que tens tota la raó! Doncs me’n vaig de seguida a trobar el Sol, a veure si es vol casar amb mi! Moltes Gràcies, Mestre, m’has ajudat molt!

            -Adéu, Princesa Ratolina! Que vagi bé!

         I així és com, la princesa Ratolina, se’n va anar de seguida a buscar el Sol, i li va dir:

          -Oh Sol, tu que ets tan fort i poderós, que ens dones llum i escalfor, i sense tu les plantes i els animals no podrien viure! -li diu tota decidida- Et casaràs amb mi, que sóc la Princesa Ratolina, i he decidit casar-me amb el personatge més fort i poderós del món?

           -Prou que m’hi casaria amb vós! -respon el Sol- Però jo no sóc pas el personatge més fort i poderós del món!

          -Ah, no? -salta la Princesa Ratolina, una mica decebuda- I, segons tu, qui és, doncs, el personatge més fort i poderós de tot el món?

          -El Núvol! -respon tot convençut el Sol- El Núvol és més fort que jo, perquè em tapa i jo no hi puc fer res. A més, fa ploure, i sense l’aigua no podrien viure ni els animals ni les plantes!

            -Ostres, és clar! -exclama-Tens raó!  Doncs me’n vaig de seguida a buscar el Núvol, a veure si es vol casar amb mi. Gràcies, Sol!

            -Adéu, Princesa Ratolina! -fa el Sol- Que vagi bé!

          La Princesa Ratolina no s’ho pensà dues vegades i se’n va anar a trobar el Núvol i li digué:

          -Oh Núvol, tu que ets tan fort i poderós, que tapes el Sol! -li etziba – Et vols casar amb mi, que sóc la Princesa Ratolina, i he decidit que només em casaré amb el personatge més fort i poderós del món?

          -Prou que m’hi casaria amb vós! -respon el Núvol de seguida- Però jo no sóc pas el personatge més fort i poderós del món!

-Ah, no? -diu la Princesa Ratolina sense saber què pensar- I doncs, segons tu, qui és el personatge més fort i poderós del món?

           -El Vent!

          -Ah! El Vent? -pregunta la Princesa Ratolina tota intrigada- I per què creus que és el Vent?

          -El Vent és més fort que jo, -respon el Núvol amb humilitat- perquè quan bufa m’enretira i em fa moure, sense que jo no pugui fer-hi res. A més, el Vent està fet d’aire, i sense aire no es podria respirar i no podrien viure ni els animals ni les plantes!

          -Caram! -exclama la Princesa Ratolina- Quanta raó que tens! Gràcies, Núvol! Me’n vaig de seguida a parlar amb el Vent, a veure si es vol casar amb mi!

           -Adéu; Princesa Ratolina! Que vagi bé!

          La princesa Ratolina pensa que té tota la raó, i no perd ni un instant per anar a trobar el Vent, i li diu:

          -Oh Vent, tu que ets tan fort i poderós que mous el Núvol! – i també li diu, com als anteriors- Et vols casar amb mi, que sóc la Princesa Ratolina, i he decidit que només em casaré amb el personatge més fort i poderós del món?

        -Prou que m’hi casaria amb vós! -respon el Vent una mica cofoi- Però jo no sóc pas el personatge més fort i poderós del món!

          -Ah? -fa la Princesa Ratolina desconcertada- I em sabries dir qui és, per demanar-li que es casi amb mi?

              -La Muntanya! -fa el Vent molt segur.

            -La Muntanya? -repeteix la Princesa Ratolina tota confosa- I per què ho dius això?

      -La Muntanya és més forta que jo! -respon el Vent tot convençut- Perquè m’atura, i em fa parar sense que jo hi pugui fer res. A més, la Muntanya és feta de terra, i sense la terra els animals i les plantes no podrien viure!

        -Ooooh! -exclama la Princesa Ratolina una mica cansada d’aquesta història- Doncs hauré d’anar a parlar amb la Muntanya, a veure si és vol casar amb mi! Gràcies, Vent!

          -Adéu, Princesa Ratolina! -s’acomiada el Vent- I que vagi molt bé!

La princesa Ratolina, que comença a estar una mica tipa de tan anar amunt i avall, se’n va a parlar amb la Muntanya:

            -Oh Muntanya, tu que ets tan forta i poderosa, que atures el Vent! -i  li demana com als altres- Et vols casar amb mi, que sóc la Princesa Ratolina, i he decidit que només em casaré amb el personatge més fort i poderós del món?

         -Prou que m’hi casaria amb vós! -diu la Muntanya sense gaires manies- Però jo no sóc pas el personatge més fort i poderós del món!

-I doncs, qui és? -pregunta la Princesa Ratolina, cansada ja de tan embolic.

-El Ratolí Gris! -li respon la Muntanya sense embuts.

             -El Ratolí Gris? -exclama la Princesa Ratolina, pensant que a ella ja li agrada el Ratolí Gris. Però també li fa la pregunta com als altres- I per què ho dius això?

          -El Ratolí Gris és més fort que jo! -continua la Muntanya- Perquè fa forats a dins meu i jo no puc fer-hi res. I amb tants de forats, qualsevol dia m’enfonsaré!

         En sentir això, la Princesa Ratoliona es posa la mar de contenta, perquè a ella ja li agradava el Ratolí Gris, més que tots els altres personatges d’abans, tot i que d’entrada no li semblava pas tan fort i poderós. Per això s’afanyà a buscar-lo per anunciar-li:

             -Oh Ratolí Gris! -li diu sense pèls a la llengua- Vull casar-me amb tu i viure amb tu tota la vida, perquè per a mi tu ets el personatge més fort i poderós del món!

          El Ratolí Gris es quedà tan bocabadat que no sabia pas què dir, perquè ja feia temps que se l’estimava en silenci, doncs no pensava pas ser prou fort i poderós per aconseguir casar-se amb tota una princesa.

          I així va ser com la princesa Ratolina i el Ratolí Gris es van casar, i van fer una gran festa que va durar molts dies, i a la ciutat encara es recorda. La Princesa Ratolina i el Ratolí Gris van viure junts i van ser molt feliços durant molts i molts anys!

Conte contat, ja s’ha acabat!

I que tot això és mentida, és ben veritat!

PROPOSTA DIDÀCTICA-38

CONTE: La Princesa Ratolina

TIPUS: Paràbola de la Natura

EDAT: Ganàpies (a partir de 6 anys)

ACTIVITATS: (Experiència realitzada amb alumnes de Primària)

1. Conte /Vocabulari /Conversa
   • Llenguatge Verbal
   • Descoberta de l’Entorn
   • Descoberta d’Un mateix
2. Audició /cançó /dansa /Vídeo
   • Llenguatge Musical
   • Llenguatge Verbal
   • Descoberta d’Un mateix
   • Llengua anglesa
3. La Recerca: Fenòmens Meteorològics / Aparells meteorològics
   • Descoberta de l’Entorn
   • Llenguatge Verbal
4. Joc: Els homes-Dones del temps
   • Descoberta de l’Entorn
   • Descoberta d’Un mateix
   • Llenguatge Verbal
   • Llenguatge Plàstic
5. El Repte: Frases fetes / Expressions / El vent s’ha emportat les paraules
   • Descoberta de l’Entorn
   • Llenguatge Verbal
6. Racó de l’Escriptor:
   • Llenguatge Verbal
   • Llenguatge Plàstic
   • Descoberta d’Un mateix
7. Taller: Construcció d’una estació meteorològica
   • Llenguatge Verbal,
   • Llenguatge Plàstic,
   • Descoberta de l’Entorn i d’un Mateix
8. Experiment: Fem un arc de Sant Martí Casolà, observem i pintem l’arc de sant Martí

• Descoberta de l’Entorn

• Llenguatge plàstic

9. Passatemps: Dominó del temps /Autodefint dels Fenòmens Meteolrològics / Mots encreuats del temps / Mots encreuats dels desastres naturals

• Descoberta d’Un mateix,
• Llenguatge matemàtic
• Llenguatge Verbal

a)Objectius:

• Escoltar i participar en un conte amb titelles de pal i imatges
• Escoltar una audició, escoltar i aprendre una cançó, ballar una dansa seguint un ritme i un model
• Aprendre vocabulari al voltant dels fenòmens i desastres naturals
• Reflexionar i conversar sobre com aprofitar o vèncer la força de la Natura, escriure les pròpies reflexions i experiències
• Aprendre frases fetes sobre el temps i descobrir el seu sentit figurat
• Aprendre la norma i practicar la conversió de paraules masculines en femenines
• Llegir i comentar un article sobre els fenòmens naturals, buscar les paraules que falten
• Conèixer diferents aparells que ens permeten observar el temps i treure’n conclusions
• Aprendre expressions populars que ens ajuden a predir el temps que farà
• Jugar a fer d’homes i dones del temps fent prediccions meteorològiques inventades
• Construir aparells senzills per observar el temps
• Experimentar amb eines senzilles per formar un arc de sant Martí, i dibuixar-lo utilitzant els colors adequats
• Jugar a jocs de taula respectant el torn i les regles del joc
• Escoltar i gaudir un petit vídeo en anglès i intentar entendre’l

b)Desenvolupament de les activitats:

1. EL CONTE /VOCABULARI /CONVERSA

              A.El Conte

Per explicar el conte els nens i nenes seuen a terra en catifes i coixins de manera que tots em puguin veure i sentir bé. Explico el conte de la Princesa Ratolina amb l’ajuda de titelles de pal i imatges plastificades.

Després de dir les paraules màgiques escoltem l’audició “Pregària de Dante” (Loreena Mckennit) per relaxar-se i posar-se a punt per escoltar el conte. Els titelles de pal representen els personatges principals del conte: La Princesa Ratolina, el Mestre bo i savi, el Sol, el Núvol, el Vent, la Muntanya i el Ratolí Gris. Durant el curs de la història els demano que participin fent-los preguntes com ara: Vosaltres qui creieu que és el personatge més fort i poderós del món, i per què?; també fent-los dir frases que es repeteixen al conte com ara: “Oh, tu que ets tan fort i poderós, et vols casar amb mi, que sóc la Princesa Ratolina?; o bé “Prou que m’hi casaria amb vós, però jo no sóc pas el personatge més fort i poderós del món!

 Al final del conte canto la cançó “Ja surt el sol” (Beatles, versió en català de la Marató de TV3), i els demano que piquin de mans i cantin la tornada.

Acabarem tots junts ballant lliurement al ritme de la dansa “Cantant sota la pluja” (Gene Kelly), seguint el model del vídeo,  o no.

B.Vocabulari i Conversa

        Fem preguntes de comprensió i aclarim el vocabulari del conte. Entaulem una conversa sobre el temps, els fenòmens i desastres naturals, com podem observar i predir el temps i per què ho fem, com l’home pot aprofitar les forces de la Natura per dominar-les i aprofitar-se’n…

            Per què creus que la princesa es volia casar amb el personatge més fort i poderós? Tu, qui creus que és el personatge més fort i poderós del món? Per què? Si tu fossis la princesa, què faries? Com podem els homes ser més poderosos que el sol, el núvol, el vent, la muntanya? Quins invents han permès a l’home ser més poderós? Saps com podem observar aquests elements per preveure el temps que farà i evitar els desastres naturals?

2.AUDICIÓ /CANÇONS /DANSA

A.Audició: “Pregària de Dante” (Loreena Mckennit)

B.Cançó: “Ja surt el sol” (Beatles, versió en català de la Marató de TV3)

C.Dansa: “Cantant sota la pluja” (Gene Kelly)

D.Vídeo: “Grove Stars in singin’ in the rain” (Sesame Street)

3.LA RECERCA: Fenòmens meteorològics /Aparells

En funció de l’edat, per equips busquen informació sobre un aspecte, i després exposar-ho als companys amb diferents tècniques com ara Murals, Powerpoints, etc. O bé la llegim i comentem, i després busquem la image correspondent.

Fenòmens meteorològics

(Informació d’internet)

Un fenomen meteorològic  és un fenomen que té lloc a l’atmosfera o a la superfície del planeta, i que pot consistir en una precipitació, suspensió o dipòsit de partícules líquides o sòlides, o en una manifestació de naturalesa òptica o elèctrica. Aquests són alguns dels més importants:

• Un anticicló és un nucli d’altes pressions atmosfèriques. L’aire d’un anticicló és més estable que l’aire que l’envolta i davalla sobre el sòl des de les capes altes de l’atmosfera que limita la formació de núvols. Els efectes dels anticiclons sobre la superfície de la Terra inclouen cels clars com també aire més fred i sec. La boira també es pot formar a partir de la nit dins d’una zona d’altes pressions.
• L’arc de Sant Martí o arc del cel (i literàriament iris) és un fenomen òptic que consisteix en l’aparició, al cel, de tots els colors de l’espectre de la llum (vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat), quan aquesta es refracta i reflecteix a les gotes d’aigua en suspensió en l’atmosfera.  És un arc acolorit que es veu sobretot durant els ruixats en qualsevol època de l’any i a la banda oposada al Sol, quan plou i fa sol al mateix temps. Els colors van des del violeta a l’interior al vermell a l’exterior.
• La gota freda, més coneguda pels meteoròlegs com a DANA (depressió aïllada en nivells alts), és una pertorbació atmosfèrica extratropical no frontal que pot provocar precipitacions violentes i intenses durant unes hores o dies, acompanyada de llamps i de calamarsa. Afecta superfícies molt reduïdes i segueix trajectòries imprevisibles, causant fortes pluges i vents. Aquestes pertorbacions són freqüents en la península Ibèrica en les estacions intermèdies, sobretot a la tardor, durant els mesos de setembre i octubre.
• Las equera o secada és un extens període que pot anar de pocs mesos a anys en el qual una zona experimenta una deficiència en el subministrament d’aigua. Generalment això succeeix quan una zona rep una precipitació meteorològica per sota de la mitjana del seu clima. Des del punt de vista humà, la secada no és simplement un fenomen físic, sinó sobretot un esdeveniment que senyala el trencament de l’equilibri entre la disponibilitat natural d’aigua i el consum que en fa l’activitat humana i que pot causar greus danys a l’ecosistema natural o a l’agricultura de la zona afectada.
• La tromba marina, mànega d’aigua o cap de fibló, és un remolí en forma d’embut, que passa sobre un cos d’aigua, i normalment connectat a un núvol. Sovint són menys fortes que les que ocorren en zones de l’interior dels continents. Les mànegues marines no xuclen aigua cap amunt, l’aigua que es veu en l’embut són petites gotes d’aigua formades per condensació. Mentre que moltes mànegues marines es formen en aigües tropicals, també n’hi ha algunes en zones de clima temperat com Europa i els Grans Llacs d’Amèrica del Nord.
• Una tempesta de pols o tempesta de sorra és un fenomen meteorològic comú a les zones àrides i semi-àrides. Les tempestes de pols es generen quan un vent molt fort i persistent aixeca del sòl pols i sorra, que són desplaçats en grans distàncies. La sorra i la pols formen un núvol compacte que es mou a gran velocitat, reduint molt la visibilitat. Si bé és cert que els vents forts poden aixecar pols i sorra del sòl i escampar-los arreu, en determinades ocasions un conjunt de factors genera l’aixecament de veritables parets de pols i sorra de fins a tres mil metres d’altitud que es desplacen a una gran velocitat arrossegant tones de terra i de pols.
• La calamarsa, calabruix,  granissa, pedra o granís és un tipus de precipitació que consisteix en partícules irregulars de glaç. Si els grans de glaç tenen fins a 5 mm s’anomena calamarsa, mentre que si superen els 5 mm la precipitació s’anomena pedra. Els grans de glaç esfèrics estan formats per un conjunt de grans de glaç soldats entre si, o trossets de glaç irregulars, sovint formats per capes alternativament opaques i transparents. Cauen durant tempestes fortes i gairebé sempre acompanyats d’intensa activitat elèctrica.
• Un cicló tropical (huracà, cicló, tifó, tempesta-tropical o depressió tropical ) és una tempesta forta que es forma al mar i acostuma a provocar vents amb velocitats superiors a 120 km/h. Malgrat això, el dany més gran per a la vida i a la propietat no és resultat del vent, sinó de la pujada del nivell del mar i les torrentades fruit de les pluges torrencials. Avui dia, els huracans són detectats per satèl·lits des del moment que comencen a formar-se.
• La pluja de fang és un fenomen meteorològic que consisteix en una precipitació en forma líquida que arrossega partícules sòlides en suspensió que queden dipositades al sòl. Cal cercar l’origen d’aquestes partícules sòlides en les tempestes al desert, que n’aixequen grans quantitats. Són transportades a grans alçades on poden romandre molt de temps, i llavors recorren centenars i fins i tot milers de quilòmetres en horitzontal, segons els corrents en altura. Els episodis de pluja de fang s’acompanyen de temperatures relativament suaus, atesa la procedència meridional dels vents que transporten la pols del desert.
• Una tempesta elèctrica és un genomen meteorologie caracteritzat per la presència de llamps i els seus afectes sonors a l’atmosfera terrestre denominata trons. El tips de núvols que formen les tempests elèctriques són els cumulonimbes. Les tempests elèctriques en general estan acompanyades per forts vents, plug copiosa, i de vegades neu, calamarsa, o sense cap precipitació.

• Un tornado és una violenta, perillosa i rotatòria columna d’aire que es troba en contacte tant amb la superfície de la terra com amb un núvol.  Els tornados presenten mides diverses, però habitualment tenen forma d’embut de condensació visible, l’extrem estret del qual sovint és encerclat per un núvol de runa i pols. Gran part dels tornados assoleixen vents entre els 64 km/h i 177 km/h, mesuren aproximadament 75 metres d’amplada i avancen uns quants quilòmetres abans de dissipar-se. Existeixen diversos tipus de tornado com les mànegues terrestres, els tornados de múltiples vòrtexs o les mànegues d’aigua. Els tornados són detectats amb l’ús d’observadors de tempestes i el radar meteorològic. Encara que s’han observat tornados en tots els continents, a excepció de l’Antàrtida, la majoria d’ells es produeixen a l’anomenat carreró de tornados a l’estat de Texas dels Estats Units, encara que també poden registrar-se a altres llocs.

Estació meteorològica

(Informació d’internet)

Els homes i les dones del temps utitlitzen aparells per observar el cel, i poder preveure els fenòmens meteorològics. Hi ha diferents aparells meteorològics i cadascun serveix per una cosa diferent. Aquí teniu uns quants exemples d’aparells meteorològics:

• L’anemòmetre mesura la velocitat del venten km/h, en m/s o unitats de l’escala de Beaufort. L’anemòmetre de cassoletes(o de rotació) consta de 3 semiesferes buides (les cassoletes) unides a un eix vertical. Quan el vent bufa, fa girar les cassoletes amb més o menys rapidesa en funció de la seva velocitat. Un dispositiu mecànic o electrònic transforma el moviment de rotació en un sistema d’indicació de la velocitat del vent.
• El baròmetre és un instrument que mesura la pressió atmosfèrica, és a dir, el “pes” de la quantitat d’aire que hi ha per sobre de l’aparell. La unitat utilitzada és l’hectopascal(hPa). Hi ha diferents tipus de baròmetres. Fins fa relativament poc es feia servir el baròmetre de mercuri. La pressió en mm de mercuri a nivell de mar és 760 mm.
• L’higròmetre mesura el contingut d’humitat ambiental, és a dir el percentatge de vapor d’aigua contingut en l’atmosfera. La humitat relativa es mesura en tant per cent d’humitat (%).
  Entre els higròmetres més utilitzats cal destacar l’higròmetre de condensació, i l’higròmetre d’absorció, que es basa en la propietat de certs materials sensibles als canvis d’humitats, com ara cabells o fibres tèxtils, que s’allarguen o s’escurcen segons la humitat.
• El parallamps consisteix en una barra metàl·lica, col·locada en un punt elevat d’una construcció i connectada a la terra mitjançant un cable de poca resistència, destinada a atraure els llamps i a facilitar-los un pas directe a la terra sense que danyin la construcció.

• El penell indica la direcció del vent. Aquest senzill aparell assenyala la direcció d’on prové el vent. Els vents s’anomenen per la direcció des d’on bufen i reben noms populars determinats a la rosa dels vents.
• El pluviòmetre és un aparell que serveix per mesurar la quantitat d’aigua que cau en un lloc i en un temps determinat (mesurat en mil·límetres).
• Un satèl·lit artificial  és un objecte fabricat per l’home i llançat a l’espai que, gràcies a la seva velocitat, és capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d’aquest. Les fotografies de certs satèl·lits són utilitzades per estudiar la contaminació de l’atmosfera o els oceans. Els satèl·lits del clima ajuden els meteoròlegs (experts en clima) a entendre les prediccions del clima.

• El termòmetre serveix per mesurar la temperatura de l’aire. Principalment contenen mercuri o alcohol, que són substàncies que canvien de volum segons la temperatura: s’expandeixen amb la calor i es contreuen amb el fred. Hi ha diverses unitats però aquí s’utilitza l’escala Celsius(abans graus centígrads), als Estats Units i Gran Bretanya (països anglosaxons) utilitzen l’escala Fahrenheit. La temperatura varia al llarg del dia. Si volem saber a quina temperatura hem arribat durant el dia i fins quant ha baixat durant la nit, hem de consultar el termòmetre de màximes i mínimes. El mercuri empeny unes barretes de ferro que queden suspeses al lloc on hem tingut la màxima i la mínima. Una cop s’ha pres la mesura, cal tornar a baixar, mitjançant un imam, les barretes de ferro fins el nivell del mercuri ( o alcohol) per a una nova mesura.
• Una estació meteorològicaés una instal·lació destinada a mesurar i registrar regularment diverses variables meteorològiques. Aquestes dades s’utilitzen tant per a l’elaboració de prediccions meteorològiques a partir de models numèrics com per a estudis climàtics. A Catalunya hi ha 173 estacions.

4.JOC: ELS HOMES-DONES DEL TEMPS

Des de sempre, els homes han volgut observar i estudiar el temps, per tal de poder predir o anticipar-se al fenòmens meteorològics i les seves conseqüències. Per fer-ho, des l’antiguitat, han utilitzat aparells més o menys sofisticats i han recollit dades en taules i fulls d’observació. Podem jugar a ser homes o dones del temps, tot construir-nos la nostra estasio meteorològica, i recollir dudes que després podrem posar en com i comentar entre tots. També podem inventar-nos la previsió i explicar les nostres prediccions amb l’ajuda de mapes i símbols. (Vegeu els vídeos: Estació Meteorològica i Quin temps fa?)

A.OBSERVEM EL TEMPS

Observem, al natural o en fotografies, aparells que serveixen per observar el temps i prendre dades, per ajudar a predir el temps que farà i els fenòmens meteorològics, i també per prevenir desastres. Aprenem com s’usen i per a què serveixen, és a dir què mesuren.

anemòmetre – baròmetre – higròmetre – parallamps – penell – pluviòmetre – termòmetre

temperatura – humitat – direcció del vent – velocitat del vent – pluja – llamps – pressió de l’aire

B.MIREM EL CEL!

T’agrada mirar el cel i observar com són els núvols, si n’hi ha? Els núvols ens avisen del temps que està a punt de venir. Saps quin temps anuncien aquests refranys populars sobre el temps?

• Cel rogent, pluja o vent.
• Quan al cel hi ha cabretes, a la terra pastetes.
• Núvol de fum, aigua al damunt.
• Núvol rodó, vent o neu en abundó.
• Quan vegis el vent i els núvols jugar, mariner fes-te a la mar!

tempesta – pluja – neu – vent – sol

C.QUIN TEMPS FARÀ?

    Juguem a ser homes i dones del temps, posant símbols damunt de mapes, i explicant  quin temps farà. Cal posar imaginació, i usar correctament els símbols del temps. Després omplirem una predicció del temps, tot escrivint amb paraules el que diuen els símbols.

 

5-EL REPTE: Frases Fetes / Expressions / El vent s’ha important les paraules

A.FRASES FETES DEL TEMPS

          Has sentit mai aquestes frases fetes sobre el temps? Pensa què volen dir en el seu sentit figurat, i fes una frase amb cadascuna d’elles.

• “Sempre plou sobre mullat!”
• “Al mal temps, bona cara”.
• “Vés a escampar la boira!”
• “Sempre estàs als núvols!”
• “Ho diré als quatre vents!”
• “Fer tronar i ploure.”
• “Això no em fa ni fred ni calor.”
• “Qui sembra vents, recull tempestats.”

B.EXPRESSIONS 

De vegades, el temps ens serveix per expressar el nostre humor, o més ben dit el “mal humor”!. Llegim algunes vinyetes del còmic Tintín que ens mostren el Capità Haddock cridant els seus insults I renecs més característics, com a bon capità de vaixell, tots ells inspirats en el temps que tan preocupa als navegants: “Llamp de llamp!” o bé “Mil milions de llamps i troncs!”, i d’altres. Pensem quines expressions fem servir nosaltres quan ens enfadem, pot ser que també utilitzem vocabulari del temps, o no. En farem un llistat, ressaltant els que fan referència al temps, com els del Capità.

C.EL VENT S’HA EMPORTAT LES PARAULES

Primer llegim i comentem un article que parla dels principals fenòmens meteorològics: anticicló, arc de sant de Martí, calamarsa, gota freda, huracà, mànega d’aigua, pluja de fang, sequera, tempesta elèctrica, tempesta de pols, tornado.

L’exercici consisteix en acabar unes frases relacionades amb l’article, a partir de tres possibilitats. Ens pot servir com a avaluació del tema, per veure si ho han entès i han assimilat, i després podem comprovar els resultats consultant l’article.

   6. EL RACÓ DE L’ESCRIPTOR:

Quin temps t’agrada més? T’agraden la pluja i les tempestes? Has pensat mai que molta gent ho pot passar malament en aquests moments? Has tingut alguna experiència especial amb pluja o tempesta? T’has sentit mai especialment feliç de què torni a sortir el sol com l’autor de la cançó? Explica-ho per escrit i posa-hi un títol que hi vagi bé, no t’oblidis de signar amb el teu nom al final. També pots il·lustrar-ho amb un dibuix, on se’t vegi a tu i el temps que més t’agrada. Podem fer una exposició amb tots els dibuixos i cadascú podrà explicar el seu.

7. TALLERS: CONSTRUCCIÓ D’UNA ESTACIÓ METEOROLÒGICA

Observem fotografies d’aparells meteorològics, i ens fixem com estan fets, i per a què serveixen. Podem construir alguns de senzills com ara un molinet de vent, un panell, un pluviòmetre, un higròmetre, un mirall per observar els núvols, mentre que ens proveirem d’altres com ara termòmetre, baròmetre.

1. Per començar:
   • El Molinet

Agafem un paper quadrant  el dobleguem i marquem leș diagonals.  Ara les retallarem però sense arribar al final. Després ajuntem les quatre puntes al mig una sí una no, i o fixem amb un cello o gomet. Per acabar fixem el Molinet a un pal o canna amb l’ajuda d’una xinxeta o cargol. El molinet ha de girar amb el vent, més o menys rapid segons si fa poc o molt vent.

•  El Pluviòmetre

Tallem la part de dalt d’una ampolla de plàstic, i la posem cap per avall tot fent un embut. Ara fiquem l’embut dins de la resta de l’ampolla. Després, amb un retolador marquem els centimetres a l’ampolla amb l’ajuda d’un regle. Cal col·locar-lo a l’aire lliure de manera que quan plogui pugui recollir l’aigua de la pluja, i podrem calcular quant plug ha caigut, veined fins a quin nombre s’ha omplert l’ampolla.

 

 

B. Si ho voleu una mică més difícil:

• El Penell

Primer dibuixem una rosa dels vents on es vegin ben clars els punts cardinals, i li clavem un clau amb baga ben bé al mig. Després retallem una fletxa amb cartró i la lliguem a una canya.  Ara col.loquem la col·loquem  a la baga de la rosa dels vents de manera que pugui girar. Amb el penell podem saber d’on ve el vent,  quan aquest faci girar la fletxa, tot assenyalant la direcció en què bufa i que ens indica la rosa dels vents.

• L’higròmetre:

 Aquest savi frare predictor del temps està construït en cartolina i ens assenyala amb un bastonet el temps que farà en una columna, tot pujant o baixant el braç.  Si el pronòstic és de pluja, fins i tot es cobreix el cap amb la caputxa! Podem fer-ho col·locant uns quants cabells enganxats al darrera del braç del frare, que agafarem al cos amb un clau enquadernador, per tal de donar-li mobilitat al membre. Amb la humitat els cabells s’estiren, i per tant el braç assenyalarà cap avall, on posarem el symbol de pluja. Per contra, si fa sequedat els cabells s‘arrissen fent anar el braç cap amunt, o col·ocarem el símbol del sol. Entre mig podem posar el símbol dels núvols. Enlloc del frare podem utilitzar altres personatges com ara una fada

C. Si ho voleu una mică més divertit: 

• Mirall per a observar els núvols

Per tal de veure bé els núvols, com són i com es mouen, posarem un mirall tombat cap amunt, i hi farem una quadrícula amb retolador permanent, de manera que ens permeti veure com es mouen els núvols en passar d’un quadrant a l’altre. Com més quadres passin en el mateix temps, més de pressa es mouen.

•  Estació Meteorològica

Posarem els aparells que ens hem construïm, juntament amb un termòmetre, en un lloc a l’aire lliure on no li toqui el sol directament, i excepte en el cas del pluviòmetre, tindrem cura que sigui un lloc a recer de la pluja. Farem observacions periòdicament, anotant-ho en un quadre de doble entrada. Al cap d’un temps podrem veure com ha variat el temps durant el període que hem estat observant, i treure’n conclusions. També és important posar les dades en comú amb els companys, i comparar els resultat obtinguts amb els d’altres estacions meteorològiques.

8. EXPERIMENT: FEM UN ARC DE SANT MARTÍ CASOLÀ

          Per fer aquest petit experiment necessitem alguns materials que podem trobar ràpidament a casa, com ara:

                  -Un dia assolellat.

                  -Aigua.

                  -Una safata.

                  -Un mirall.

                  -Paper blanc.

            Després d’aconseguir tots els materials, som-hi:

1. Omplim la safata amb aigua, tenint cura de no regar (hem de recordar que l’aigua és molt valuosa).
2. Posem el mirall dins de la safata, de manera que el sol es reflecteixi al mirall (Recomanació: No mirar directament el sol, és perjudicial per a la nostra salut)
3. Agafem el full de paper i el posem davant del mirall perquè el sol es reflecteixi en el paper.

I llest! Ja tenim el nostre propi arc de Sant Martí!

         Un cop hem fet l’experiment, i hem pogut observar i comentar el resultat obtingut, pintem un arc de sant Martí, utilitzant els colors i l’ordre en el que els veiem.

8.PASSATEMPS:

A.DOMINÓ DEL TEMPS

          Amb aquest joc de taula, que consisteix en un dominó que enlloc de punts té símbols del temps, recordem el que hem après i al mateix temps practiquem el respecte al torn i a les normes del joc.

 B.AUTODEFINIT DELS FENÒMENS METEOROLÒGICS

Per practicar el que hem après de manera lúdica també podem utilitzar mots encreuats o autodefinits que continguin les paraules del  vocabulari treballat.

C.MOTS ENCREUATS DEL TEMPS

D.MOTS ENCREUATS DELS DESASTRES NATURALS

c)Material:

• Imatges i titelles de pal plastificats amb els personatges del conte: Princesa Ratolina, Mestre savi i bo, Sol, Núvol, Vent, Muntanya, Ratolí Gris.
• Jocs plastificats:
  1. Els personatges més forts i poderosos del món
  2. Frases fetes del temps
  3. Juguem amb les paraules: Femenins i masculins
  4. Observem el temps
  5. Mirem el cel!
  6. Quin temps farà?
  7. Dominó del temps
• Feines:
  1. Portada
  2. Conte: Des de sempre, l’home ha volgut aprofitar la força de la natura. Quins invents utilitzen el poder del sol, el núvol, el vent i la muntanya?
  3. Frases fetes del temps
  4. Llamp de llamp!: Has pensat mai què dius quan t’enfades? El capità Haddock te’n dóna alguns exemples
  5. Juguem amb les paraules: Femenins i masculins
  6. El vent s’ha emportat les paraules
  7. Observem el temps
  8. Mirem el cel!
  9. Quin temps farà?
  10. Racó de l’escriptor
  11. Passatemps: autodefinits i mots encreuats del temps
  12. Experiment: Fem un arc de Sant Martí casolà
  13. Pintem un arc de Sant Martí
• Llapis i colors, aigua, safata, mirall i paper blanc
• Material multimèdia:
  • Audició: “Pregària de Dante” (Loreena Mckennitt)
  • Cançó: “Ja surt el sol” (Beatles, versió en català de la Marató de TV3)
  • Dansa: “Cantant sota la pluja” (Gene Kelly, fragment de la pel·lícula)
  • Conte-cançó: “La Princesa Ratolina” (Dani Miquel)
  • PowerPoint: “Pregària en els parcs naturals de Catalunya” (amb la música de “Pregària de Dante i imatges dels parcs naturals)
  • Vídeos: “Grove Stars in singin’ in the rain” (Sesame Street, paròdia amb titelles del fragment “Cantant sota la pluja”, en anglès), “El temps de TV3” (TV3)

• Per a l’estació meteorològica:
  • Molinet: paper o cartolina de colors, tisores, xinxeta, pal.
  • Penell: cartró, cartolina, retoladors, tisores, cordill, canya clau amb baga.
  • Pluviòmetre: una ampolla de plàstic transparent, unes tisores, un regle i un cordill.
  • Higròmetre: cartolina, retoladors, tisores, clau enquadernador, cabells.
  • Mirall per observar els núvols, retolador.
  • Termòmetre

*SOLUCIONS ALS REPTES: