CONTE DE NADAL
Charles Dickens
Adaptació: Imma Villegas
*Música-1: “Tocata i Fuga en Re menor” (Bach)
Sobre la taula hi ha un llit i una cadira o butaca tapats amb llençols blancs, també un cofre tancat amb clau, una calaixera i un fanalet amb el llum encès. En un cantó una finestra amb les cortines obertes, des d’on es veu un carrer amb un grup de nois i noies molt abrigats, i un home amb capa i barret de copa. Mentre sona la música 1 comença a nevar sobre els caps dels nens i nenes (naturalment, paperets blancs). Apareix un titella de fils que representa un senyor amb bigoti que porta un abric i un barret a la mà.
-Hola a tots i a totes! Jo sóc Ebenezer Scrooge, per servir-vos, i he vingut a explicar-vos la meva història perquè en prengueu bona nota. I per increïble que us sembli, us ben prometo que tot això em va passar del cert!… (Es passeja per l’habitació i s’acosta a la finestra) Tot va començar la vigília del dia de Nadal, quan jo em trobava, com de costum, treballant al meu despatx amb l’única companyia del meu fidel empleat l’escrivent Bob Cratchit, i una escarransida espelma de la que obteníem una minsa claror i una encara més minsa escalfor…
Mentre parla s’acosta a una zona on hi ha un titella de fils assegut en un escriptori escrivint, amb una espelma encesa sobre el pupitre i una llarga bufanda lligada al coll. Al costat hi ha un altra taula i un banc on s’hi asseurà l’Scrooge i es posarà a comptar diners, quan de cop apareix un altre titella de fils que porta un abric i un barret en una mà, i a l’altra una cistella plena de regals i paquets.
-Bon Nadal, oncle! -exclama el jove amb veu alegre i decidida.
-Bon Nadal? -respon l’oncle- Ximpleries!
-El Nadal són ximpleries, oncle?
-Per a mi sí, i no en vull saber res! -replica l’oncle amb veu aspre i seca.
-Mal fet! -continua el nebot amb un tot alegre i despreocupat- Justament venia a convidar-vos a dinar demà a casa meva, amb la meva dona i uns amics, per celebrar tots junts el Nadal!
-Celebra’l com vulguis, però a mi deixa’m tranquil, que tinc feina!
-Feina? -s’estanya- El dia de Nadal no es fa feina, oncle, el dia de Nadal és per passar-lo amb la família i els amics!
-Tot això són ximpleries! Ja t’he dit que em deixis en pau, que jo no vull celebrar res!
-Tu mateix! Però, per si t’ho repenses, sàpigues que a casa nostra seràs sempre benvingut!
-Adéu! -exclama l’oncle una mica exaltat.
-Està bé, ja me’n vaig! Havia d’intentar-ho, i seguiré intentant-ho cada any!
-Adéu, t’he dit! -replica l’oncle cada cop més enfadat.
-Bon Nadal, oncle! -fa l’acció de marxar però afegeix- I feliç Any Nou!
El nebot se’n va i torna a sonar la música 1, l’oncle va d’un cantó a l’altre molt nerviós, fins que el titella de fils que està a l’escriptori s’aixeca (es tracta de l’escrivent Bob Cratchit).
-Bon Nadal, amo! -diu l’escrivent.
-Tu també? -replica l’Scrooge tot enfadat.
-Disculpi si l’he molestat, suposo que demà podré tenir tot el dia de festa?
-Tot el dia de festa? Però què t’has pensat? -remuga l’amo- i Per què vols tenir tot el dia de festa?
-És Nadal, un dia per passar amb la família i els amics, com ha dit el seu nebot.
-Doncs si has sentit la conversa, hauràs sentit que jo penso que tot això són ximpleries! -crida l’Scrooge molt alterat- A més, voldràs que te’l pagui, oi?
-Si li sembla bé… només és un dia a l’any!
-Està bé, entesos! Però demà passat et vull aquí a primera hora, ni un minut de retard si no vols perdre la feina!
-Aquí estaré ben puntual! Moltes gràcies senyor Scrooge! Bon Nadal!
(Se’n va per un cantó i l’Scrooge per l’altre)
*Música-1
Sona la música 1 i l’Scrooge titella de fils seu a la butaca al costat del fanalet, que té el llum encès, i es pren una sopa tot rondinant entre dents. De cop i volta la música para i se senten un soroll de campanetes insistent… Quan les campanetes paren de sonar, se sent un soroll de cadenes i apareix un altre titella de fils tot embolicat en cadenes amb cadenats penjant.
-Vés en compte, Ebenezer, vés en compte! -diu el titella de les cadenes amb veu fosca com d’ultratomba.
-Jacob Marley?… El meu fidel soci Jacob Marley? -l’Scrooge se’l mira incrèdul- No pot ser, però si estàs mort!
-Mort i ben mort, t’ho asseguro! -contesta l’espectre impassible- Mira’m, Ebenezer, mira’m: sóc jo mateix!
-No crec en les aparicions, deu ser que se m’ha posat malament el sopar, -diu l’Scrooge sense immutar-se- això deu ser, alguna patata mal digerida, de vegades les males digestions fan veure visions: fuig d’aquí, fuig! -amb el braç intenta espantar el fantasma com si fos una mosca.
-Una patata? -replica l’espectre una mica enfadat- Com que una patata?: Jo sóc l’espectre del teu soci Jacob Marley! Tu mateix ho pots veure -insisteix.
-Està bé, està bé! El que tu diguis! -accepta finalment poc convençut- Què vols de mi?
-Vinc a avisar-te perquè no et passi el mateix que m’ha passat a mi: no em vaig portar bé en vida, i ara estic condemnat a arrossegar aquestes pesades cadenes per tota l’eternitat -aixeca les mans tot mostrant les cadenes- Però tu encara hi ets a temps, tens una segona oportunitat gràcies a mi, he vingut a advertir-te!
-Sempre vas ser un bon amic, Jacob! Gràcies, però jo ja estic bé com estic!
-Quèèèèèè! -crida el fantasma molt enfadat- Escolta’m bé, Ebenezer Scrooge, i no siguis
tossut: t’asseguro que ja estan forjant les teves cadenes, i són més llargues i més feixugues que les meves! Jo ho he vist!
-Vols dir? -intenta dir- Ja saps que jo no crec en aquestes coses!
-No siguis carallot i escolta’m -l’interromp-: Et visitaran tres esperits, un quan la campana toqui la una, l’altra a les dues i l’altra a les tres…
-I no podrien venir tots a l’hora, i així acabem abans!
-Calla i escolta! -el talla-: t’ensenyaran com eren els Nadals abans, ara i en el futur. Sigues amable amb ells, si us plau, aprofita aquesta oportunitat, i canvia!… Canvia!…Canvia!… (la veu va ressonant com en un eco, i desapareix volant)
Tot queda en silenci i l’Scrooge es posa la camisa i la gorra de dormir i es posa al llit. Al cap de poc se sent una campana molt forta que el desperta de cop, i apareix un altre titella de fils. És una noia jove que porta una túnica clara i un collaret de flors.
-Hola! -diu el fantasma amb veu dolça i amable- Sóc l’Espectre dels Nadals Passats! Vine amb mi, et mostraré com eren els Nadals abans, quan tu erets més jove -li atansa la mà fent-li senyal que el segueixi, i es dirigeix a la finestra.
-Espera! -contesta Scrooge tot esverat- Pensa que sóc mortal i puc caure! A més, em sembla que fa massa fred per anar tan poc abrigat!
-No et preocupis! -el calma la noia-fantasma- Toca’m el meu vestit i podràs volar com jo!
*Música-1
L’Scrooge ho fa i tots dos surten volant per la finestra i passen per sobre els caps dels nens i nenes mentre sona la música 1. Quan la música para s’aturen un a cada costat de la finestra, on veiem lliscar una imatge on hi ha uns nois i noies que parlen amigablement i canten nadales. Sona la música 2.
*Música-2: “Campana sobre campana” (Popular)
La música abaixa el volum i segueix sentint-se de lluny.
-Que els coneixes? -li pregunta la fantasma després d’escoltar-los durant una estona.
-Sí, i tant! -respon l’Scrooge- Els conec a tots i a totes, et podria dir els seus noms si vols.
-No cal -continua l’espectre-, però digues: si són els teus companys, com és que tu no hi ets, cantant i rient amb ells?
-No, jo no hi anava mai amb ells -respon Scrooge tímidament.
-Per què? -insisteix- No t’hi volien amb ells?
-No, no és això! -respon no gaire convençut- És que… a mi no m’agradava… jo no…
La música para i la imatge desapareix i en surt una altra on es veu uns bancs d’una escola i un nen tot sol estudiant. Durant uns moment només se sent el silenci com d’una biblioteca.
-I ara? -li interroga l’esperit- El coneixes aquest noi?
-Sóc jo… -respon Scrooge una mica avergonyit.
Després d’un altre silenci, la imatge desapareix i n’apareix una tercera aquest cop amb molta gent ballant i cridant. Sona la música 3.
*Música-3:“Carnaval de Venècia”(Paganini)
Després d’escoltar una mica la música, abaixa el volum i se sent de fons.
-Què me’n dius ara? -pregunta la noia- El coneixes aquest lloc?
-Sí, és clar! -respon ell- És on treballava de jove, l’amo era molt simpàtic i cada any per Nadal muntava una festa al magatzem, enretiràvem les taules i cadires, venien els veïns i familiars, i ballàvem al so d’uns violins…
-Però -insisteix-, jo no et veig ballant, on ets?
-No, jo no ballava…-respon cada cop més avergonyit- sóc en un racó prenent un glop…
-Per què no? Si tothom sembla passar-s’ho la mar de bé!
-És que no m’agradava…
La música para i la imatge desapareix. Tot queda en silenci i el fantasma també desapareix, l’Scrooge torna de nou al llit, quan de cop i volta sonen dues campanades. L’Scrooge es desperta i apareix un altre titella de fils que representa un home madur amb una túnica verda i un barret de picarols.
-Hola! -diu el fantasma amb veu alegre i desenfadada-. Sóc l’espectre dels Nadals Presents! Vine amb mi i et mostraré com són els Nadals d’ara mateix.
-Està bé! -respon Scrooge vençut- Ja sé que t’he de tocar el vestit i llavors sortirem per la finestra i veurem tot el que vols que vegi.
-Aprens ràpid! -diu l’esperit tot rient- Ja-ja-ja! Som-hi!
*Música-1
Sona la música 1 segona part, i els dos titelles surten volant per sobre el cap dels infants. Quan para la música es posen cadascun a banda i banda de la finestra mirant. A la imatge que llisca hi veiem el carrers nevats plens de gent molt contenta fent les compres de Nadal. Se sent una música de Nadal, música 4, que sona durant una estona, fins que abaixa el volum i llavors se segueix sentint de fons.
*Música-4: “Ballet dEl Trencanous” (Txaikovsky)
-Per què creus que està tan contenta aquesta gent?- pregunta el fantasma.
-No sé… -respon Scrooge sense gaire convenciment-, potser perquè compren regals i menjar per celebrar el Nadal…
-És clar que sí! -continua l’espectre- Són feliços perquè és Nadal, s’afanyen a preparar les coses per a la festa perquè tothom s’ho pugui passar bé.
-Però… -titubeja- gastaran molts diners!… com poden ser feliços gastant tants diners?… i els que són pobres com ho fan?… no són feliços els pobres, doncs?
Para la música i la imatge canvia: ara veiem un home jove que porta un nen a coll i be entremig de la neu.
-Ostres! -crida l’Scrooge- Si és el meu escrivent, en Bob Cratchit!… Però on va?, i per què porta un nen a coll?
-Ara ho veuràs! -li respon l’esperit.
Tot seguit apareix una altra imatge on es veu una família amb molts nens i nenes al voltant d’una taula parada per dinar, en Bob té el nen a la falda, i al costat hi ha unes crosses.
-És a casa el meu escrivent! -exclama Scrooge- Carai, no sabia que tingués tantes boques per alimentar!… Semblen molt contents, i això que tenen ben poc menjar per repartir-se entre tants!
-Estan contents perquè és Nadal i estan tots junts -li explica el fantasma amb paciència-, mira: el nen que anava a coll porta crosses, està malalt i no pot caminar, per això el pare el porta a coll.
-Doncs necessitarà anar al metge, i comprar medicaments… -diu l’Scrooge commogut- D’on trauran els diners?
-Que no és el teu empleat? Bé li deus pagar el seu sou, oi?
-Sí, és clar!… -rumia l’Scrooge- …però amb el poc que li pago no sé pas com s’ho fan!… Potser li hauria d’apujar el sou?…És un bon treballador, no en tinc cap queixa!
La imatge desapareix i apareix una altra on també hi ha una taula parada, però aquest cop són una parella jove i tot d’altra gent joves com ells.
-I aquests els coneixes? -fa l’esperit.
-Tots no, però la parella jove són el meu nebot i la seva dona, els altres deuen ser els seus amics.
– Que bé s’ho estan passant, oi?
-Això sembla! – Ostres, aquest joc el conec, és molt divertit!
-I per què no hi has anat? Et van convidar, oi?
-Sí, però…- continua les reflexions- …si li hagués dit que sí… els seu amics semblen molt agradables!…
-Ja veus el què et perds!
-Sí…
El fantasma desapareix, i Scrooge torna al llit. Sona la campana tres vegades, i Scrooge es desperta sobtat, aquest cop el fantasma porta una túnica negra molt llarga i una caputxa, només se li veuen les mans primes i ossades i la cara demacrada talment una calavera.
-Ets l’espectre dels Nadals Futurs?
Però el fantasma no diu res, silenci.
-I ara em faràs sortir per la finestra després de tocar el teu vestit, i em mostraràs com seran els Nadals del Futur, oi?
Silenci, sembla que aquell esperit no vol pas dir res.
-No em vols parlar? -Scrooge segueix amb el seu monòleg- Em fas por!
*Música-1
Sona la música 1 i tots dos surten volant per sobre els caps dels xiquets, fins que, com les altres vegades, s’aturen a banda i banda de la finestra. La música para i la primera imatge torna a ser a casa de l’escrivent, però al revés d’abans ara estan tots tristos i callats al voltant de la taula, el pare no té cap nen a coll, i al fons s’intueixen unes crosses abandonades.
-Això és a casa en Bob altra vegada, però per què estan tan tristos i callats ara?
El fantasma segueix sense dir res i només assenyala amb la mà esquelètica l’escena.
-Oh! -continua el monòleg- Ara veig les crosses abandonades però, on és el nen que no podia caminar? No el veig!… No hi és, oi? Em vols dir que s’ha mort per falta de metges i medicines, oi?… Ostres esperit, digues alguna cosa, si us plau!
Però aquest segueix sense fer ni un soroll. Ara la imatge canvia i es veu una habitació amb un llit buit i un taüt al seu costat, ningú plora o acompanya aquell mort, només els treballadors aguanten el fèretre a punt d’emprendre el camí cap al cementiri.
-Oh, pobre home! No el plora ningú, s’ha mort ben sol! -Scrooge segueix interpretant les imatges tot sol- Però, qui és el difunt?… I per què està sol?… No té cap parent o amic que l’acompanyi en el seu últim viatge?… Que trist, no?
Apareix una darrera imatge, aquest cop es tracta del cementiri, i l’espectre, que
segueix sense dir ni un mot, assenyala insistentment el nom que hi ha escrit a la làpida. Scrooge s’hi acosta i llegeix a poc a poc.
-Ebenezer Scrooge! -consternat, deixa escapar un crit d’horror- Noooooooo! -Es tapa la cara i continua el seu monòleg visiblement afectat- És la meva tomba, oi esperit?… No, no pot ser!… Sóc aquí encara!… Si us plau, digue’m que això és el que pot passar però que no té perquè passar realment!… Si us plau, digue’m que encara sóc a temps a rectificar i canviar aquest trist destí!… Si us plau, esperit!
Però l’espectre desapareix sense fer ni un soroll, i Scrooge es troba sol a la seva habitació, agenollat al costat del seu llit amb la cara tapada amb les mans. Passat el primer ensurt, s’aixeca a poc a poc i mira per la finestra. Se sent de nou la música 4 i el carrer és ple de gent que va i ve alegrement (el públic). Es dirigeix a ells per preguntar, amb la veu tremolosa i encara força espantat.
*Música-4
-Ei, nois: quin dia és avui?
-Avui és Nadal! -se sent algú que respon.
-És Nadal! És Nadal! És Nadal! -va cridant Scrooge alegrement com si s’hagués tornat boig- No ha passat el què han dit els esperits, encara sóc a temps a rectificar, encara puc canviar la meva vida per evitar que passi el que m’han ensenyat, encara tinc una altra oportunitat! Gràcies, vell Marley! Et faré cas: canviaré! Canviaré! Canviaré! -mentre diu això va donant voltes tot cridant.
Llavors, el titella d’Scrooge es dirigeix als nens i nenes i els demana que l’ajudin a 
pensar què pot fer per canviar la seva vida.
-Si us plau, ajudeu-me a pensar què puc fer per canviar la meva vida i aconseguir que no passi tot això! -dirigint-se resoludament als infants- Digueu-me: què faig? Per on començo? Ajudeu-me si us plau!
Els nois i noies probablement li diran que apugi el sou a l’escrivent perquè pugui pagar el metge i les medicines, i que els compri regals als seus fills, també que vagi a dinar a casa el seu nebot, etc. A cada cosa que van dient Scrooge la repeteix en veu alta per tal de memoritzar-ho, tot dient que sí que sí, que ho farà! Sona la música 5 i Scrooge canta la cançó “El món seria més feliç”, tots l’acompanyen picant de mans i acaben cantant tots junts.
*Música-5: “Cançó El món seria més feliç” (popular)
-Sí, canviaré, de veritat que canviaré! Faré tot el que em dieu, i per començar repartiré gran part de la meva fortuna entre els pobres -en dir això obre el cofre i treu una bossa de caramels de colors que reparteix entre els nens i nenes, mentre torna a sonar la música 4.
FI
PROPOSTA DIDÀCTICA-34
- CONTE: Conte de Nadal (Charles Dickens/Adaptació Imma Villegas)
- EDAT: Ganàpies (a partir de 6 anys)
- TIPUS: Novel·la
- ACTIVITATS: (Experiència realitzada amb alumnes de Primària)
- Conte de Nadal (Charles Dickens/Adaptació Imma Villegas)
- Llenguatge Verbal
- Descoberta de l’Entorn
- Audició / Cançó / Poema
- Descoberta de l’Entorn
- Llenguatge Musical
- Els Personatges del Conte: Ordenar Seqüències i Dramatització
- Descoberta de l’Entorn d’un mateix
- Llenguatge Verbal
- Psicomotricitat
- Activitat: Els Personatges Màgics del Nadal
- Descoberta de l’Entorn
- Llenguatge Verbal
- Repte: Diminutius i Augmentatius
- Llenguatge Verbal
- Jocs de Taula: Memori dels Personatges Màgics del Nadal i Joc de les Festes Populars
- Descoberta de l’Entorn
- Llenguatge Verbal
- Llenguatge Matemàtic
- Conte de Nadal (Charles Dickens/Adaptació Imma Villegas)
a)Objectius:
- Escoltar un conte amb titelles de fils i imatges
- Reconèixer els personatges del conte, recordar-ne el nom
- Fer l’audició de: “Tocata i Fuga en Re menor” (Bach), “Campana sobre campana” (Popular, cant Coral), “Carnaval de Venècia” (Paganini), “Obertura de El Trencanous” (Txaikovsky)
- Aprendre i cantar la cançó “El món seria més feliç” (Popular)
- Llegir i aparellar el nom dels personatges amb la seva imatge
- Fer la dramatització del conte amb titelles de pal i les imatges
- Llegir i aparellar les explicacions dels Personatges Màgics del Nadal amb les imatges corresponents
- Jugar amb els Personatges Màgics del Nadal: descriure els personatges i relacionar-ho amb les imatges
- Jugar al “Memori” amb els Personatges Màgics del Nadal: desenvolupar la memòria i la concentració
- Jugar al joc de taula “Joc de les Festes Populars”: comptar i avançar tantes caselles com diu el dau, respondre les preguntes sobre les festes populars i aprendre’n més coses
b)Desenvolupament de l’activitat:
- CONTE:Explico el conte amb ajuda de titelles de fils i imatges seleccionades del conte i plastificades, que van apareixent al davant d’una finestra per on es veu el carrer nevant.
- AUDICIÓ: Durant el conte escoltem les audicions seleccionades i en acabar aprenem la cançó “El Món seria més feliç”.
- Música 1: tocata i Fuga en Re Menor (Bach)
- Música 2: Campana sobre campana (Popular)
- Música 3: Carnaval de Venecia (Paganini)
- Música 4: Ballet dEl Trencanous (Txaikovsky)
- Música 5: El món seria més feliç (Popular)
EL MÓN SERIA MÉS FELIÇ
Popular
El món seria més feliç
si tots fóssim amics,
jugar tots,
cantar tots junts
seria divertit.
El món seria molt millorsi no tinguéssim por,
si sense demanar perdó
poguéssim ser com són.
El món seria més humà
si tots fóssim germans,
i ens agaféssim de les mans
com mai no hem fet abans.
En un altre món…
és el món que volem…
és el món que volem…
en un altre món!
F. Poema: Pastor menut del meu pessebre (Fragment del Poema de Nadal de Josep Maria de Segarra)
PASTOR MENUT DEL MEU PESSEBRE
Fragment del Poema de Nadal
De Josep Maria de Segarra
Si ets net de cor, pastor mesquí,no t’has de perdre pel camí
que et va guiant l’estrella cauta.
No t’has de perdre, pastoret,
anant seguint el camí dret,
amb el sac de gemecs i la flauta!
Pastor dels meus somnis d’infant,
De les meves tristeses de gran,
pastor menut del meu pessebre,
tant és que fem com que no fem,
sempre es troba el camí de Betlem
encara que ens escanyi la tenebra!
- ELS PERSONATGES DEL CONTE:
- Llegim el nom dels personatges del conte i els aparellem amb la imatge corresponent.
- Ordenem les seqüències amb l’ajuda de les imatges i els personatges plastificats, després podem fer la dramatització.
- Llegim el nom dels personatges del conte i els aparellem amb la imatge corresponent.
- ACTIVITAT: ELS PERSONATGES MÀGICS DEL NADAL
- Per començar: Qui és? Llegim les explicacions dels Personatges Màgics del Nadal, i busquem les imatges corresponents.
- Una mica més difícil: Com es diu? Llegim les explicaciones però no diem el nom, nomes la lletra per la que comença.
- Una mica més divertit: Amb mímica En lloc de llegar ho farem amb mímica.
Apalpador: (Galícia) És un carboner que la nit del 24 o del 31 de desembre, baixa de les muntanyes a tocar les panxetes dels nens i nenes per veure si han menjat prou durant l’any. Els deixa un munt de castanyes i també alguns regals, a més de desitjar-los que tinguin un any nou ple de felicitat i de menjar.
Baboushka: (Rússia) que vol dir àvia en rus. És una velleta entranyable que reparteix regals als nens i nenes russos per Nadal. En aquest cas no se celebra el 25 de desembre, sinó el 7 de gener, la data del naixement de Jesús segons el calendari de l’església ortodoxa.
Befana: (Itàlia) Arriba a les cases italianes la nit del 5 de gener, equipada amb una escombra, i tot de regals per oferir al Nen Jesús si per casualitat el troba en alguna llar i, de passada, deixar-ho tot ben net.
Carbonissa: Acompanya els Reis Mags o a Santa Claus, i és l’encarregat de donar carbó en comptes d’un regal als nens que s’han portat malament durant l’any.
Esteru: (Cantàbria) És un llenyataire bonàs i de complexió forta, amb boina, pipa i grans barbes, que sempre va acompanyat de la seva destral, el seu bastó i el seu fidel ajudant: el Burro. Representa la bondat i el bé a la Terra. Viu en els boscos de Cantàbria i fabrica les joguines que per Nadal porta a les llars de Cantàbria.- Follets nadalencs de l’estrella Polar:
La nit de Nadal surten de l’estrella Polar. Són éssers màgics i bondadosos que vesteixen vestits de colors, botes i gorretes amb pompons. Són els encarregats d’elaborar els regals, principalment joguines, que Santa Claus reparteix als nens i nenes que han estat bons i obedients durant l’any. 
Fumera: (Catalunya i Catalunya Nord ). És l’espieta dels Reis Mags d’Orient, Arriba i se’n va de cada llar per la fumera o xemeneia, talment com el fum. Té set ulls al cap, quatre davant i tres darrere, i un ull al seu dit índex que s’allargassa, així vigila els infants per informar els Reis de quins s’ha portat bé i quins no.
- Missatger del Nen Jesús: (Alemanya) Arriba la nit de Nadal. És una noia jove, molt elegant i vestida d’àngel, Deixa algun petit present al so d’una campaneta.
Olentzero: (País Basc i Navarra) És un carboner bonàs i rodanxó que viu a les muntanyes, i la nit de Nadal baixa als pobles per portar regals als nens i nenes bascos.- Tió de Nadal o Cachafuòc:
(Catalunya i Occitània) Uns dies abans de Nadal apareix a les llars catalanes el Tió, un tronc màgic que s’ha de tapar amb una manta perquè no passi fred, i donar-li de menjar. La nit de Nadal els nens i nenes li donen cops amb bastons mentre canten una cançó especial. Llavors el Tió caga llaminadures, neules i torrons, i també petits regals. 
Els Tres Reis Mags d’Orient: (Espanya , Portugal i gran part de Sud-Amèrica) són els encarregats de donar regals als nens i nenes el 6 de gener, en representació dels regals portats a Jesús en el seu naixement (Festa de l’Epifania). Són tres de diferents races: negre, ros i blanc. Vénen de l’Orient i viatgen a dalt de camells, seguint l’estel de Nadal.- Papa Noel (Europa), Sant Nicolau (Alemanya), N. Dedek Mraz (Eslovènia), O. Santa Claus (Estats Units i Canadà), P. Viejito Pascuero (Xile): Trobem la mateixa figura amb diferents noms a diferents llocs del món. No sempre són del tot intercanviables, tot i que actualment estan fusionats. S’ha convertit en el personatge central del Nadal arreu del món.
q.
Patges Reials: Són els ajudants dels Reis Mags. S’encarreguen de recollir i fer-los arribar les cartes que els nens o nenes els envien per tal de fer-los saber quins regals desitgen, La nit del 5 de gener, els infants van a rebre els Reis Mags, que arriben per terra, mar i aire, amb els Patges Reials que també els ajudaran a repartir les joguines per totes les cases durant la nit.
r.
Rúdolf: És un dels nou rens que estiren el trineu màgic del Papa Noel la nit de Nadal, perquè pugui repartir els regals a totes les cases del món. En Rúdolf va davant de tots, i amb els seu nas vermell il.lumina el camí en la fosca de la nit ,tot volant pel cel.
s.
Krampus: és una criatura del folklore de països alpins. Segons la llegenda, aquesta criatura (demoníaca en aparença) castiga els nens dolents durant la temporada de Nadal, en contrast amb Sant Nicolau, que premia els nens bons amb regals. Es diu que Krampus fica els nens particularment entremaliats al seu sac i se’ls emporta.
t.
ELS 13 FOLLETS NADALENCS D’ISLÀNDIA:
Els tretze Yule Lads són uns personatges fantàstics del folklore islandès, que cada hivern anticipen l’arribada del Nadal. Aquests personatges únics constitueixen la versió islandesa de Santa Claus, deixant regals i fent bromes els tretze dies abans de Nadal. Cadascun d’ells té la seva pròpia personalitat i trets propis, i un memorable nom que sovint descriu la seva activitat o característica.
5.El REPTE: Diminutius i augmentatius
En català, com en moltes altres llengües, podem formar páranles noves afegint un trosset de paraula, que s’anomena sufix, a la paraula mare. Per dir que una cosa és molt petita, afegirem el sufix -et o -eta, i si volem dir que és molt gran, utilitzarem el sufix -as o -assa. A veure si saber fer els diminutiius I augmentatius d’aquests paraules relacionades amb el Nadal:
ÁNGEL – CAMÍ – DIMONI – ESTRELLA – FLAUTA – INFANT -PESSEBRE – SARRÓ
*SOLUCIONS:
ÀNGEL: ANGELET, ANGELÀS
CAMÍ: CAMINET, CAMINÀS
DIMONI: DIMONIET, DIMONIÀS
ESTRELLA: ESTRELLETA, ESTRELLASSA
FLAUTA: FLAUTETA, FLAUTASSA
INFANT: INFANTET, INFANTÀS
PESSEBRE: PESSEBRET, PESSEBRÀS
SARRÓ: SARRONET, SARRONÀS
6. JOCS DE TAULA
- Memory: Barregem les fitxes i les col·loquem cara avall seguit un ordre de columnes i fileres. Quan sigui el nostre torn podem aixecar dues fitxes, si fan parella ens les quedem i continuem. Si fallem, haurem de passar el torn al company. Perquè siguin parella cal que coincidieixi la letra que es troba encerclada en la part superior esquerra de la fitxa. Guanya qui aconsegueix fer més parelles.
B. Joc de leș Festes: Per fer el Joc de les Festes Populars necessitem daus i fitxes o personatges de plàstic per fer de fitxes. Per saber qui comença tirarem el dau i el qui tregui el nombre més alt serà el primer de jugar, després anirem seguint l’ordre cap a la dreta. Quan sigui el nostre torn tirarem el dau i avançarem tantes caselles com aquest ens indica, si caiem en una casella d’una Festa haurem de contestar correctament la pregunta sobre aquesta festa per avançar fins a la festa següent, si no sabem la resposta recularem fins a la festa anterior. Guanya qui arriba primer al final, que és la Festa Major.
c)Material:
- Per al conte:
- Titelles de fils i imatges plastificades amb pal,
- finestra amb cortines i la imatge del carrer nevant,
- paperets per fer la neu,
- cadira i llit, fanalet i cofre, llençol i gorreta de dormir per al protagonista, monedas o bé caramels de colors
- músiques.
- Per als jocs:
- Titelles de pal amb els personatges del conte i els noms
- imatges plastificades
- Joc dels Personatges Màgics del Nadal
- Joc Memori dels personatges Màgics del Nadal
- Joc de les Festes Populars, daus i fitxes o personatges