EN CARNESTOLTES

I LA VELLA QUARESMA

Llegenda Popular catalana

Recollida per: Núria Figueras

         Vet aquí un poble, ni gran ni petit, ni lleig ni bonic, on hi vivien les dues persones més diferents que mai hi hagi hagut sobre la Terra. L’un es deia Carnestoltes i només li agradava menjar, fer gresca i burlar-se de tothom.L’altra era la Vella Quaresma, llarga i seca com un pal d’escombra, només menjava pa i mai sortia de   casa.

          Un dia al poble hi va haver festa grossa. Tothom disfressat menjava i bevia. La Vella Quaresma, des de casa, remugava: Rieu i mengeu que el temps de les vaques magres no pot trigar…

          La festa va durar dies i dies. I la panxa d’en Carnestoltes va créixer tant,  que va fer un pet com una gla! En sentir aquell tro, tothom va córrer cap a casa de la Vella Quaresma, però en Carnestoltes ja no hi era, s’havia esfumat.

          -Ara sóc l’única que té menjar. Ara és el torn de la Vella Quaresma!Si voleu que us doni menjar: res de festa. Tothom a casa i tantes setmanes de dejuni com cames tinc.

La gent del poble no van tenir més remei que acceptar-ho, però el que no sabien era que aquella dona tan estranya tenia, ni més ni menys, que set cames! Cada dimecres la Vella Quaresma els donava un tros d’arengada i de pa.

          A la setmana que feia set va arribar al poble una noieta vestida amb mil colors que brillava com el Sol.Es deia Primavera i quan la Vella Quaresma la va veure passar, es va fondre com el gel.

          I així s’acaba la història de dos veïns bajocs, un per massa i l’altra per poc: el rei Carnestoltes i la Vella Quaresma.

PROPOSTA DIDÀCTICA-25

• CONTE: El Carnestoltes i la Vella Quaresma
• TIPUS: Llegenda Popular
• EDAT: Totes les edats
• ACTIVITAT: (Experiència realitzada amb infants de 3 a 6 anys i amb alumnes de Primària)
  1. El Conte
     • Llenguatge Verbal i Musical
     • Descoberta d’Un Mateix i de l’Entorn
  2. Audicions, Cançons i Danses
     • Llenguatge Verbal i Musical
     • Descoberta d’Un Mateix i Psicomotricitat
  3. El Repte: Contraris
     • Llenguatge Verbal
  4. Taller de màscares
     • Llenguatge Plàstic
     • Descoberta de l’Entorn

1. Objectius
   • Escoltar un conte amb titelles i participar-hi activament
   • Escoltar i ballar lliurement al ritme de tonades populars
   • Observar diferents tipus de màscares i disfresses
   • Construir-se la seva pròpia màscara i decorar-la

1. Desenvolupament de l’activitat:

1. El conte

          Els nens i nenes seuen a terra en catifes i coixins de manera que tots em puguin veure bé, a mi i als titelles. Explico el conte amb l’ajuda de tres titelles de guant que representen a cadascun dels personatges que surten: el Carnestoltes, la Vella Quaresma i la Primavera. En començar sona la música “El Carnaval de Venècia” (Paganini), mentre presento el poble i els personatges principals: “En un poble ni gran ni petit, ni lleig ni bonic, ni pobre ni ric, ni alegre ni trist… (es poden afegir tants adjectius com es vulgui), hi vivien les dues persones més diferents del món: mentre que a un li agradava la festa, disfressar-se i posar-se màscares, cantar i ballar, i menjar botifarres i pastissos (el Carnestoltes); l’altre sempre anava vestida de negra, no sortia gairebé mai de casa, li agradava el silenci i la clama, i només menjava peix i pa (la Vella Quaresma). Apareix el Carnestoltes amb  un gran barret i un llaç al coll de colors llampants, es presenta i els diu que ell és el rei de la festa, i els reparteix carotes i antifaços de cartró perquè ballin lliurement mentre sona la música “Carnaval, Carnaval” (Georgie Dann). En acabat, els explico que després de molts dies de festa i de menjar molts pastissos i beure molta coca-cola, el Carnestoltes va fer un pet i va desaparèixer. Llavors apareix la Vella Quaresma, que és vella i va vestida de negra i té un peix a la mà. Els diu que al poble ja no queda menjar perquè s’ha acabat amb tanta festa, i que ella els donarà peixet si no hi ha més màscares ni més balls, durant tantes setmanes com cames té. Ensenya totes les seves cames perquè li puguem comptar entre tots, i comprovem que efectivament en té ni més ni menys que set, una de cada color que li pengen per sota el vestit negre. Segurament tots diran “Ooooh!”, o bé “noooo!”, i perquè callin posem la música “La vida es un Carnaval” mentre recollim les carotes i els repartim un peixet (que pot ser una galeta amb forma de peix, o simplement un dibuix retallat) i s’asseuen per menjar-se’l (o fer-ho veure) en silenci. En acabat apareix la Primavera, que és una noia rossa que porta una garlanda de flors al cap i un vestit de molts colors, i té una panera de fruites a la mà. La Primavera no diu res, però jo explico que: “Al cap de set setmanes va venir una noia jove que portava flors al cap i una panera de fruites a la mà, i quan la Vella Quaresma la va veure es va fondre com un bloc de gel. Sabeu com es deia? Es deia Primavera, i amb ella va arribar el bon temps i les fruites i verdures per menjar, i la gent es va posar molt contenta i van fer les vacances de setmana Santa.” Mentre la Primavera es passeja entre els nens i nenes, escoltem la música “El Turuta” (del Carnaval de Vilanova), i podem picar de mans o fins i tot fer una dansa tots junts saltant en filera al darrera la Primavera. I conte contat ja s’ha acabat! Podem acomiadar-nos cantant la cançó “Ara arriba el Carnestoltes” que segurament ja la coneixen, o una altra de Carnaval com ara “El Tio Fresco”.

2. Audiciona / Cançons / Danses

Música-1: El Carnaval de Venècia (Paganini)

Música-2: Carnaval, Carnaval (Georgie Dann)

Música-3: La vida es un Carnaval (Celia Cruz)

Música-4: El Turuta (del Carnaval de Vilanova)

Música-4: Cançó-Dansa Ara arriba el Carnestoltes (Popular)

Per fer la dansa ens agafem de les mans sense tancar la rotllana tot fent una cua, van saltant al ritme de la música seguit les evoluciona que mana el capdavanter, tot fent una serp per l’espai de dansa.

Música-5: Cançó-joc El Tio fresco (Popular)

Per fer el joc els participants es lliguen una cua de paper de diari a la cintura, i van saltant per l’espai seguint el ritme de la música. El joc consisteix en estirar la cua al maxim de contrincants sense que t’estirin la pròpia, aquell que es quedi sense cua es considerarà eliminat i haurà d’abandonar l’espai de dansa.

3. El Repte : Contraris

En Carnestoltes i la Vella Quaresma són contraris perquè un és exactament el que no és l’altre. Presentem dues listes de  paraules i hauran de trobar en la llista A els contraris corresponents a la llista B.

A. BONIC – CAOS – ESBOJARRAT – FESTA – GRAN – GRAS – LLUNA – MASSA

B. LLEIG – SEC – SERIÓS – SOL – CALMA – PETIT – POC – ORDRE

*SOLUCIONS:

BONIC – LLEIG

 CAOS – ORDRE

ESBOJARRAT – SERIÓS

FESTA – CALMA

GRAN – PETIT

GRAS – SEC

LLUNA – SOL

MASSA – POC

4. El Taller: Màscares

1. Màscares de paper de matxé:
   1. Prèviament haurem preparat la cola d’empaperar en una galleda amb aigua, barrejant bé perquè no quedin grumolls.
   2. Esquincem tires de paper de diari i les posem a estovar dins la galleda de cola.
   3. Agafem un plat de plàstic o cartró (per a festes) i l’untem amb sabó perquè després es pugui desenganxar bé de la màscara un cop seca.
   4. Recobrim el plat amb les tires de paper encolat, i fem un parell o tres de capes perquè quedi més fort.
   5. Trenquem el paper encolat en la zona dels ulls perquè després quedi el forat per poder veure-hi (si es vol), i donem forma a les diferents parts de la cara com ara nas, galtes o orelles, posant una bola de paper encolat i recobrint-la amb llargues tires de paper perquè quedi ben enganxat.
   6. Deixem assecar durant uns quants dies, fins que el paper canvia de color, agafa consistència, i es desenganxa fàcilment del plat.
   7. Pintem la màscara amb pintures i pinzells i la decorem al nostre gust.
2. Màscares de guix:
   1. Prèviament es prepara el guix mullant les tires d’escaiola en una palangana amb una mica d’aigua.
   2. Per parelles un li posa les tires d’escaiola mullada sobra la cara del company, procurant omplir tota la cara, i deixant els forats per als ulls (si es desitja). Cal que la pell estigui neta i seca, i es pot preparar amb pols de talc perquè es pugui desenganxar millor.
   3. Es desprèn l’escaiola de la cara, procurant mantenir les formes com celles, pòmuls o galtes, i llavors és el torn de l’altre company, mentre es deixa assecar el guix.
   4. Quan el guix ja és ben sec i estar prou dur, es pinta amb pintures, i es decora a gust utilitzant diferents materials com ara purpurina o plomes. Podem comprovar que la màscara encaixa perfectament en la cara que s’ha utilitzat com a motlle.
3. Màscares de cartró-pedra:
   1. Es retalla el cartró-pedra amb la forma de la màscara utilizant un cúter o tisores grans, i es fan els forats per als ulls (si cal). Segons l’edat de l’infant, aquesta operació la pot fer l’adult.
   2. Es fan les parts que sobresurten, com ara ulls, nas, galtes o orelles, utilitzant boles de paper de seda enganxant-les amb pega forta.
   3. Es pinta amb ceres toves i s’envernissa amb vernís per a ceres.
   4. Amb cola forta s’hi poden enganxar adorns sobreposat com ara trossos de roba o llana.
   5. Si es fa de doble cara, és a dir de perfil, ara cal ajuntar els dos perfils amb grapes deixant lliure el cantó que va davant, on hi posarem unes vetes per lligar-lo al coll de l’infant.

c.Material:

1. 1. Per al conte:
      • Titelles de guant amb els personatges que surten al conte: Carnestoltes, Vella Quaresma, i Primavera. Complements per als titelles: barret i llaç per al Carnestoltes, set cames i peix per a la Vella Quaresma, diadema de flors i panera de fruites per a la Primavera.
      • Antifaços i carotes o màscares de cartró.
      • Peixos de galeta per a menjar (o dibuixos retallats per fer-ho veure).
      • Música: “Carnaval de Venècia” (Paganini), “Carnaval, Carnaval” (Georgie Dann), “La vida es un Carnaval” (C. Cruz), Cançó “Ara arriba el Carnestoltes” (Popular) o “El Tio Fresco” (Popular).
   2. Per al taller:Màscares de paper matxé: cola d’empaperar, aigua i galleda, paper de diari, plats de plàstic, sabó, pintura i pinzells.
      • Màscares de guix: guix escaiola, aigua i palangana, pols talc, pintura i pinzells, cola forta, purpurina i plomes.
      • Màscares de cartró-pedra: cartró-pedra, tisores grans o cúter, paper de seda, cola forta, ceres toves, vernís per a ceres, trossos de roba i llana, grapes i vetes per lligar.