NADAL ALS PAÏSOS NÒRDICS

Llegendes d’Escandinàvia

A.Joulupukki: El Pare Noel de Finlàndia

1. Hola! Em dic Joulupukki, però tothom em coneix com el Pare Noel de Finlàndia. Com veieu, porto una llarga barba blanca, un barret de punxa, un abric llarg vermell amb una franja verda i un bastó a la mà. Però no sempre he estat així!
2. El nom Joulupukki en finès vol dir cabra, o més ben dit boc, que com sabeu és el papa de la cabra. I és que jo, fa molts anys, era una cabra, o un boc tant se val!, sí sí, us ho podeu creure? Sortia la nit de Nadal i anava per les cases repartint regals. Però a mi no m’agradava, perquè era molt lleig i la canalla tenia por de mi. Por de mi, jo que els portava regals! Per això, com que soc màgic, un dia em vaig reencarnar en el vellet simpàtic i entranyable que soc ara.
3. Casa meva és molt lluny d’aquí, a Lapònia, al Pol Nord, un país on sempre hi fa molt de fred, a l’hivern tot es cobreix de neu, i al cel es fan dibuixos de colors. Però no hi visc pas sol…
4. Visc amb la meva dona, una velleta simpàtica i entranyable com jo mateix, que va vestida igual que jo, i tothom li diu la Dama del Nadal…
5. I també tenim els rens, aquests animals forts i acostumats a moure’s per la neu, que estiren el trineu amb el que porto els regals la nit de Nadal. Llisquen rabents sobre la neu, travessant boscos i llacs gelats. Us puc assegurar que no volen, però corren com el llamp!
6. Aaaah, i una pila de follets! Es diuen Elfs, són petits i entremaliats. Viuen al bosc, però sempre apareixen per ajudar-nos quan saben que tenim més feina!
7. Cada any, quan s’acosten les Festes de Nadal, rebem un munt de cartes dels nens i nenes que ens expliquen els seus desitjos, i esperen amb il·lusió que no els fallem. Aleshores tothom es posa a la feina i en un tres i no res…
8. Entre tots enllestim els regals demanats, els posem dins un sac, i… Aleshores és el torn dels rens, que ràpids com el llamp, porten els regals travessant boscos nevats, i llacs gelats.

-Espero les vostres cartes!

B.Santa Llúcia: Festes de la Llum a Suècia

1. Hola! Soc la Reina de la Llum, però tothom em diu santa Llúcia, que és una santa romana que curava cecs i malalts de la vista. Surto la nit de santa Llúcia, el 13 de desembre, que és la nit més llarga de l’any segons l’antic calendari Julià. Vaig vestida amb una túnica blanca i una corona amb set candeles enceses al cap, per vèncer la foscor de la nit i portar la llum a tothom!
2. Les altres noies i nenes del poble m’esperen vestides de blanc, amb corones fetes d’ herbes del bosc, i portant candeles enceses a les mans. Jo vaig davant de tot, i totes juntes fem una processó festiva pels carrers de la població. La gent ens ve a rebre i ens segueix contenta, perquè els anunciem que a partir d’ara cada nit guanyarem una mica de llum a la foscor.
3. En arribar a l’església, ens esperen els nois i nens vestits també amb túniques blanques, i portant barrets de punxa amb estrelles daurades. Tots plegats cantem cançons de Nadal, i mengem pastissets de safrà i galetes amb vi calent.

-Veniu a veure’ns!

C.Les Festes de Yule: El Solstici d’Hivern a Escandinàvia

1. A Escandinàvia, un país on les nits d’hivern són especialment fredes i fosques, el Yule o nit del Solstici d’Hivern, la més llarga de totes, és molt i molt especial, perquè marca el moment de l’any a partir del qual la llum anirà guanyant terreny a la foscor, fent que les nits siguin cada cop més curtes, i que la llum guanyi a la foscor. Fa molts i molts d’anys, les famílies es reunien al voltant del foc per celebrar que estaven vius, i recordar els que ja no hi eren. Les celebracions s’allargaven durant dies i fins i tot setmanes.
2. Hola! Jo soc Thor, el déu nòrdic del tro i les tempestes. Tinc un martell i un cinturó màgics per lluitar contra els gegants malvats que corren pel món, i dues cabres mascles que estiren del meu carro per portar-me amunt i avall per tot arreu. I també són màgiques, ja que em serveixen d’aliment quan ho necessito, i l’endemà tornen a estar en forma com si res no hagués passat.
3. En honor meu, la nit del Solstici els humans sacrificaven una cabra i se la menjaven tots junts al voltant del foc. Amb aquest gest volien aconseguir els meus favors i obtenir bones collites, no sigui que m’enfadi, i decideixi enviar-los una pedregada fora d’hora, i adéu-siau collita!
4. Em diuen la Cabra de Yule! Avui en dia ja no em maten ni em mengen, l’actual cabra de Yule està feta de fusta i palla, i serveix per adornar els carrers i desitjar sort als veïns. En algunes poblacions en construeixen una de gegant, al voltant de la qual fan totes les celebracions, i el darrer dia de festes la cremen.
5. Hola! Com veieu soc un arbre, però no us penseu pas que soc un arbre qualsevol, jo! Em dic Ygdrassill, i soc l’arbre de fulles perennes a partir del qual surten tots els mons: el dels déus i deesses, el dels dimonis i bèsties de foc, el dels gegants i dels nans, el dels follets i de la llum, el del gel i dels morts, i naturalment també, és clar, el dels humans.
6. En honor meu cada any la nit del Solstici d’Hivern, els humans entren un arbre dins de les cases per celebrar la festa del Yule. No sembla una tasca gaire fàcil, però quina millor manera d’homenatjar-me a mi, que soc l’arbre més important del món, i una bona manera de tenir-me satisfet per garantir-los bones collites!
7. Sí, sí, un arbre dins de casa… com jo, l’arbre de Nadal! Jo soc el nou arbre de Yule, que cada any em posen al bell mig del menjador, i em decoren amb tota mena de parafernàlia, perquè el Pare Noel trobi un lloc bonic i acollidor on deixar els regals la nit de Nadal.

-Beeeee! Beeee! Beeeee!

PROPOSTA DIDÀCTICA-87

CONTE: Nadal als Països Nòrdics (Llegendes d’Escandinàvia)

EDAT: Totes les edats

TIPUS: Històries i Llegendes d’arreu del món

ACTIVITATS: Fem figuretes de fang (tècnica de la bola, el xurro i el baix relleu)

1. Conte: Nadal als Països Nòrdics / Vocabulari / Conversa: Nadal a casa nostra i a diferents llocs del món

• Llenguatge Verbal
• Descoberta d’Un Mateix
• Descoberta de l’Entorn

2. Cançó: Twinkle, twinkle, little star (Jane Taylor)/ Brilla, brilla, estel petit (Versió en català)
   • Llenguatge Verbal
   • Llenguatge Musical
   • Llengua Anglesa
3. La Recerca: Nadal als Països Nòrdics: Joulupukki (Finlàndia), Santa Llúcia (Suècia), Festes de Yule (Escandinàvia)
   • Descoberta de l’Entorn
   • Llenguatge Verbal
4. Activitat-Taller: Fem figuretes de fang: tècnica de la bola, el xurro i el baix relleu
   • Llenguatge Plàstic
   • Descoberta d’Un mateix
5. Racó de l’escriptor: Com celebrem el Nadal a casa nostra
   • Llenguatge verbal
   • Descoberta d’Un Mateix
   • Llenguatge Plàstic
6. El Repte: Personatges de contes i llegendes de Nadal
   • Descoberta de l’Entorn
   • Llenguatge Verbal

 a)Objectius:

• Escoltar llegendes de Nadal a diferents llocs del món
• Escoltar i respectar les intervencions dels companys
• Expressar les pròpies vivències i opinions sobre el Nadal a casa nostra i a diferents llocs del món
• Escoltar, aprendre i cantar una cançó relacionada amb el Nadal
• Buscar informació sobre el Nadal als Països Nòrdics
• Aprendre a treballar el fang i fer figuretes de fang utilitzant diferents tècniques
• Explicar com celebren el Nadal a casa, i expressar els propis sentiments, oralment i per escrit, dibuixar-se celebrant el Nadal a casa seva
• Conèixer contes i llegendes sobre el Nadal a diferents lloc del món

 b)Desenvolupament de les activitats:

1.CONTE /VOCABULARI /CONVERSA

     A. CONTE: Nadal als Països Nòrdics

Explico com celebren el Nadal als Països Nòrdics, amb l’ajuda d’imatges i Personatges plastificats.

       B. VOCABULARI

1. • Països Nòrdics: Els països nòrdics, de vegades coneguts també com la regió nòrdica, conformen una regió de l’Europa del nord integrada pels estats independents de Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia i pels seus territoris associats (en particular les illes Féroe, Groenlàndia i Aland). De vegades, el terme «Escandinàvia» també es fa servir en aquest sentit més ampli, tot i que realment té un significat més restringit.

   Els cinc estats i les tres regions autònomes de la regió comparteixen molts trets històrics i socials comuns, com ara els sistemes polítics (tres de les monarquies supervivents d’Europa es troben en aquesta part del continent: Dinamarca, Noruega i Suècia). Tot i que políticament no formen una entitat per separat, tots aquests territoris cooperen en el Consell Nòrdic. Lingüísticament, la regió és heterogènia, amb dos grups de llengües ben diferenciats, la branca escandinava de les llengües europees i les branques baltofinesa i sami de les llengües uralianes. El conjunt dels països nòrdics té una població d’uns 25 milions d’habitants.

   Tot i que només Dinamarca, Finlàndia i Suècia pertanyen a la Unió Europea, a tots cinc estats nòrdics s’apliquen els Acords de Schengen de lliure circulació de persones en virtut d’un antic acord preexistent entre aquests països conegut com la Unió Nòrdica de Passaports, creat el 1954 i posat en pràctica el 1958. Només en queden fora expressament les illes Fèroe, que legalment no pertany a la UE, i Groenlàndia i les dependències noruegues, que ja no formaven part del tractat preexistent.

   • Lapònia: La Lapònia (terme avui entès com molt despectiu pels seus habitants, en algunes de les llengües sami) és una regió cultural tradicionalment habitada pel poble sami. Conforma una regió boreal europea, situada al nord de la península Escandinava (al nord de Noruega i Suècia), al nord de Finlàndia i al nord de la península de Kola a Rússia. Al nord limita amb el mar de Barentsz, a l’oest amb el mar de Noruega i a l’est amb el mar Blanc.

   La part més important de la Lapònia es troba més prop del cercle polar àrtic, i de fet en aquest país es troba el cap més septentrional d’Europa, el cap Nord. El terreny és majoritàriament muntanyós i el clima és molt fred, amb temperatures sota 0 °C gran part de l’any.

   Els samis, des de finals del segle XX, gaudeixen d’un cert reconeixement en la majoria dels territoris on habiten: des del 1973 fou creat a Finlàndia el primer parlament sami, iniciativa que fou seguida per Noruega el 1989 i Suècia el 1993. Tanmateix, els samis tan sols representen un 5% de la població total de la Lapònia, i les poblacions més grans es troben a Noruega i a Rússia.

   El terme català «Lapònia» no té res a veure amb el topònim original d’aquest territori. L’origen del mot, que actualment els seus habitants consideren pejoratiu i denigrant, segons alguns estudis es remunta al segle XVIII, quan el suec Johannes Shefferus va batejar la regió amb la paraula sueca de löpaland (en català, ‘terra de córrer’).  Malgrat que encara és prou acceptat acadèmicament i històrica, el concepte suec lapp i el seu derivat lappmössa, s’utilitzen per descriure un tros de roba per apedaçar. Això té connotacions directes a la pobresa i a una aparença espellifada i de captaire dels samis que, consegüentment, els ha comportat una caricaturització com a societat ximple i ruralment subdesenvolupada.

Les muntanyes, d’origen caledonià, són molt erosionades i la costa és seccionada per llargs i profunds fiords. Hi abunden els llacs morènics (Inari). Els rius que flueixen a la mar de Noruega i a l’oceà Àrtic són de curs breu i ràpid, mentre que els de la Bàltica són més llargs i cabalosos (Kemi, Munoi) i són rics en salmons i truites.^. El nord és cobert de tundra, i el sud, de bosc de coníferes (taigà). Només a les valls conreables (on es cultiven patates, farratge i algun ramat de bovins) hi ha establiments permanents, com també als centres miners i comercials. La fauna consisteix principalment en el ren, l’os bru, el golut, la llebre polar, la guineu àrtica, el llop, el lèmming i les aus (águila marina), a més d’una gran varietat d’insectes al curt estiu.

La casa finesa del Pare Noel. La llegenda situa la casa del Pare Noel a Lapònia. Concretament, diu que viu en un lloc recòndit anomenat Korvatunturii que només en saben el camí els rens que tiren el seu trineu. Però el que és ben conegut de tots són les oficines centrals que té instal·lades a Rovaniemi, que es poden visitar durant tot l’any i veure com funciona la seva sofisticada logística.

• Ren: El ren (Rangifer tarandus) és una espècie de mamífer de la família dels cèrvids. A l’estiu té una distribució circumpolar a la tundra, mentre que a l’hivern habita la taigà del nord d’Euràsia i Nord-Amèrica, així com Groenlàndia i altres illes de l’Àrtic. Es tracta de l’única espècie de cérvol que ha estat domesticada.

La mida d’aquest animal varia molt d’una part de la seva distribució a l’altra. El pes de la femella varia entre els 60 i 170 kg. En algunes subespècies de ren, el mascle és tan sols lleugerament més gros, però en d’altres pot assolir els 300 kg.  Ambdós sexes tenen banyes, però els mascles vells de la varietat que habita Escandinàvia les perden al desembre, els joves mascles a la primavera i les femelles durant l’estiu. Els domèstics tenen potes més curtes i pesen més que els seus parents salvatges. Són remugants i per tant, tenen un estómac de quatre cavitats. Mengen principalment líquens a l’hivern. Tanmateix, també mengen fulles de salzes i bedolls, i també herbes. Poden arribar a menjar rates de camp, lémmings (Lemmus lemmus), ocells i ous d’ocell.

Els rens destaquen per la seva presència en la cultura nadalenca, a través dels mítics rens que s’encarreguen de tirar el trineu del Pare Noel. Són també animals comuns als escuts de poblacions noruegues.

• Santa Llúcia: Llúcia de Siracusa (283?-304?), coneguda com a Santa Llúcia, va ser una jove màrtir cristiana que és venerada com a santa per les Esglésies catòlica i ortodoxa. La seva festivitat se celebra el 13 de desembre, la nit més llarga de l’any segons el primer calendari julià, i és la santa patrona dels cecs i els malalts de la vista.

Santa Llúcia a la península escandinava. La llum i el color blanc són els protagonistes del Nadal escandinau, que culmina amb la festa de Santa Llúcia. El 13 de desembre grups de joves fan concerts de nadales abillats amb llargues túniques blanques i espelmes. Les nenes porten corones de nabius i els nens van amb estrelles daurades i un barret cònic. La comitiva sempre l’encapçala una noia que fa de santa Llúcia. Porta una corona amb set espelmes per il·luminar-se i alhora tenir les mans lliures, tal com va fer la santa per poder guarir millors als malalts, segons la llegenda.

• Thor (o Tor): Segons la mitología escandinava, Tor (també conegut fora d’Escandinàvia sobretot com a Donnar) era el déu més venerat a les tribus germàniques almenys des dels primers registres escrits fins als últims bastions del paganisme germànic en l’època vikinga. La majoria dels mites germànics el mencionen o se centren en les seves fites, i a les narracions de les Eddes fa el paper de protector del Midgrad, el món dels homes. La seva arma és un martell que es llança, anomenat Miòlnir, del qual es feren còpies com a amulet que després es convertiren en un símbol pagà que desafiava la cristianització d’Escandinàvia.

Tor tenia una gran àrea d’influència. Controlava des del clima i les collites fins a la consagració, la justícia, la protecció i les batalles. Per això molt sovint se’l considerava com una deïtat suprema. L’atribut més obvi del déu és el seu aspecte bèl·lic, molts mites el descriuen obrint-se pas amb el martell de guerra entre hosts de gegants. Tanmateix, Tor, en el paper de guerrer, fa un rol protector, a diferència d’Odin, que crida els seus seguidors a la batalla per a la mort i la glòria, per això Tor tingué un culte més estès entre les comunitats més pacífiques de camperols i artesans. Per als islandesos, Tor era el patró de la llei, i el ping obria els dijous en honor seu i era invocat en la majoria de juraments. Com a déu del cel també té un paper de fertilitat. Es creia que els llamps de les tempestes d’estiu maduraven els cultius.

L’objecte més representatiu de Tor és el seu martell de guerra de mànec curt, anomenat Miòlnir, creat pels nans Sindri i Brokk. Té la propietat que mai no falla el seu objectiu i després de ser llançat torna sempre a les mans del seu propietari, a més a més, pot encongir-se i portar-se sense que es vegi a la roba i també pot ser utilitzat per llançar raigs. Per alçar el martell, Tor utilitza un cinturó que augmenta la força, anomenat Megingjörð, i un parell de guants especials de ferro. Miòlnir és la seva arma principal a l’hora de combatre els gegants, essent qualificada pels déus com el més preciós de tots els treballs dels nans i l’arma més poderosa que posseeixen els déus en llur defensa contra les forces de Jötumheimr. El martell es convertí en un símbol del déu i en un amulet i peça d’ornament molt popular durant l’època vinkinga i icona del paganisme nòrdic i germànic. Tor viatja en un carro que és tirat per dues cabres. Tenien la peculiaritat que Tor podia cuinar-los i després si necessitava continuar el viatge, cobria els ossos amb la pell i emprava el poder regenerador del seu martell per tornar-los a la vida.  Tor viu a l’Asgard, el regne Þrúðvangr-, que significa “llar de la força”. Hi viu amb la seva dona, Sif, i els seus fills, en un palau anomenat Bilskirnir, que és el més gran de tots els edificis i té 540 habitacions. Tor hi rep els camperols i els esclaus morts.

• Ygdrassill (o Ígdrasil): En la mitología escandinava, l’Ígdrasil (en norré Yggdrasill) és un immens freixe pernne al voltant del qual existeixen els nou mons. El seu nom no ha estat explicat satisfactòriament fins al dia d’avui. Ja que Yggr  és un dels noms del déu Odin, n’hi ha qui ha volgut explicar el significat del nom com a “el cavall (drasill) de l’Odin”, obviant, emperò, que per les regles que regeixen la composició nominal, en tal cas hauríem de tenir un Yggjardrasill o un Yggsdrasill. De fet, tampoc no és gaire versemblant que originàriament fos un freixe, sinó més aviat un roure, ja que els freixes són caducifolis, i ja en els relats de la conversió dels pobles germànics meridionals es relata l’existència d’un arbre mític semblant que és designat com a roure. En Franz Rolf Schröder va proposar el 1941 de veure en el primer constituent del mot, Ygg- un doblet de ýr ‘teix’. Segons en Schröder, doncs, l’arbre hauria estat originàriament un teix. En tot cas, la seva condició “d’arbre del món” el fa central en la cosmologia nòrdica.

Els nou mons s’anomenen de la següent manera:

• Asgard (Regne dels ansos, els déus i deesses guerrers),
• Vanaheim(Regne dels vanis, déus i deesses de la natura),
• Midgard (Regne dels humans),
• Alfheim (Regne dels elfs i de la llum),
• Jontunheim (Regne dels gegants),
• Nidavellir (Regne dels nans),
• Muspelheim (Regne dels gegants de foc i dels dimonis),
• Niflheim (Regne del gel),
• Helheim (Regne dels morts deshonrosos).

Informació extreta de:

WIKIPÈDIA

     C. CONVERSA: Nadal a diferents llocs del món

Com celebreu el Nadal a casa vostra?, sabies que arreu del món hi ha diferents maneres de celebrar-lo?, en coneixes alguna?, coneixies aquests personatges que hem vist al conte?, quin t’agrada més i quin menys?, t’agradaria anar a veure’ls a casa seva?, coneixes el nom d’altres personatges del Nadal?, saps d’on són?, qui porta els regals a casa vostra?, t’agrada?, per què?, què és el que més t’agrada del Nadal a casa vostra?, com t’agradaria celebrar-ho?, què hi trobes a faltar?, què no t’agrada, et molesta o et fa sentir incòmode?

2. LA CANÇÓ: Twinkle, twinkle, little star /Brilla, brilla, estel petit

Escoltem i aprenem a cantar una cançó que parli sobre alguna cosa relacionada amb el Nadal.

TWINKLE, TWINKLE,  LITTLE STAR

Jane Taylor

Twinkle, twinkle, little star,

how I wonder what you are!

Up above the world so high,

like a diamond in the sky.

Twinkle, twinkle, little star,

how I wonder what you are!

When the blazing sun is gone,
When he nothing shines upon,
Then you show your little light,
Twinkle, twinkle, all the night.

Then the trav’ller in the dark,
Thanks you for your tiny spark,
He could not see which way to go,
If you did not twinkle so.

In the dark blue sky you keep,
And often thro’ my curtains peep,
For you never shut your eye,
Till the sun is in the sky.

‘Tis your bright and tiny spark,
Lights the trav’ller in the dark:
Tho’ I know not what you are,
Twinkle, twinkle, little star.

Twinkle, twinkle little star;

how I wonder what you are ¡

Twinkle, twinkle little star,

how I wonder what you are!

BRILLA, BRILLA, ESTEL PETIT

Versió en català 

Brilla, brilla, estel petit,

en el cel de mitja nit.

Per sobre del món ben alt,

com un diamant celestial.

Brilla, brilla, estel petit,

en el cel de mitja nit.

Quan el sol hagi marxat ,

i la llum s’hagi apagat

tu apareixes ben brillant

en el cel espurnejant.

Quan el sol hagi marxat

i la llum s’hagi apagat.

Brilla brilla…

3. LA RECERCA: Joulupukki /Sta. Llúcia /Festes de Yule

En funció de l’edat dels infants, per equips busquen informació sobre el Nadal a diferents llocs del món, i en fan una posada en comú per explicar el que han après als companys. Si es tracta d’infants molt petits, els ho expliquem nosaltres mateixos, de manera que puguin entendre-ho.

A. JOULUPUKKI: EL PARE NOEL DELS PAÏSOS NÒRDICS

Joulupukki és una figura de Nadal finlandesa. El nom joulupukki significa literalment “cabra de Nadal” o “cabra de Yule” en finès; la paraula pukki prové de l’arrel teutònica bock, que és un cognat del català “boc”. La figura és un antic costum escandinau i es combina sovint amb el Pare Noel.

Orígens i descripció

El Joulupukki era originàriament una tradició pagana. El Joulupukki també pot ser un home convertit en un home cabra la vigília de Nadal (tal com es mostra al Nadal de Peter i Lotta d’Elsa Beskow). Avui, en algunes parts de Finlàndia, persisteix el costum de les persones que actuen amb disfresses de cabra a canvi de les restes del menjar nadalenc. L’intèrpret tradicionalment és un home gran, que s’anomena nuuttipukki.

Acostuma a portar túniques vermelles càlides, però amb una banda ampla de blau prop de la pell, utilitza un bastó i viatja en un trineu arrossegat per una sèrie de rens (que no volen, a diferència de l’equip de Pare Noel). A Lapònia, munta en una pulkka, en lloc d’un trineu. La popular cançó de vacances ” Rudolph el Petit Cérvol “, en la seva traducció finlandesa, Petteri Punakuono, ha portat a l’acceptació general de Rudolph a Finlàndia com el ren principal de Joulupukki. Sovint s’esmenta que Joulupukki tenia una dona, Joulumuori (“Vella Dama de Nadal“), però la tradició diu poc d’ella.

L’altra cara de Joulupukki

Els pagans solien tenir festes per honrar el retorn del sol i alguns creuen que Joulupukki és la forma més antiga del Pare Noel actual. Alguns pensaven que la cabra de Yule era una criatura lletja i espantava els nens, mentre que altres creuen que era una criatura invisible que ajudava a preparar-se per a les Festes de Jul.

La majoria dels teòrics creuen que quan el cristianisme va començar a incorporar maneres paganes a les seves festes per justificar l’acció, van fusionar la figura pagana amb Sant Nicolau per crear Santa Claus.

Els programes de ràdio populars des de l’any 1927 probablement van tenir una gran influència a l’hora de reformar el concepte amb la disfressa semblant al Pare Noel, el ren i el Korvatunturi com a habitatge. Com que realment hi ha rens a Finlàndia i els finlandesos viuen al nord, la popular història americana va arrelar a Finlàndia molt ràpidament.

El finlandès Joulupukki rep més de 500.000 cartes de més de 200 països cada any. La majoria de cartes provenen de la Xina, Polònia i Itàlia.

Informació extreta de:

WIKIPÈDIA

B. SANTA LLÚCIA: NADAL A SUÈCIA

historiesdeuropa.cat

Cèsar Sànchez

S’acosta Nadal, una de les festes més antigues i tradicionals d’Europa, molt més antiga que el cristianisme, car ja està documentada al 497 aC. Les festes de desembre estan lligades al solstici d’hivern (la nit més llarga) mentre que l’altre solstici, el d’estiu, ho està a Sant Joan (la nit més curta). Aquestes festes tenen l’origen en el culte a la llum i el seu combat contra la foscor que és ancestral, d’aquí que en moltes tradicions encara avui en dia el foc en sigui protagonista, malgrat les imposicions de la religió.

Com en moltes d’altres coses, el món romà ha llegat a les cultures del continent bona part del que creiem que són tradicions cristianes, però que no ho són. El referent directe són les festes saturnals romanes que se celebraven oficialment entre el 17 i el 23. Eren unes festes en honor a Saturn que s’havien anat allargant de forma popular. Saturn era la deïtat agrària per excel·lència al món romà, i durant aquests dies es donaven algunes llicències als esclaus, com la de no haver de treballar, que és l’origen de les vacances actuals; es feien regals a amics i familiars, com es fa avui; i se celebraven grans banquets, també com avui. Eren, de fet, una de les festes romanes més populars i que a l’església li costà molt de substituir.

Per fixar la data de la festa cristiana de Nadal al 25 de desembre s’hauria d’esperar al papa Juli I (337-352) qui intentaria substituir les tradicionals saturnals pel naixement de Crist, afegint el dia 25 com a festiu a continuació. La importància cristiana de l’esdeveniment utilitzat indica fins a quin punt eren importants les saturnals. Fins llavors, el dia del naixement de Crist havia anat ballant del 25 de març al 5/6 de gener per finalment anar a caure al 25 de desembre. Seguint les pautes del concili de Nicea del 325, aquest papa també va destacar per la seva lluita contra altres alternatives cristianes com l’arrianisme, que precisament negava que Jesús fos fill de Déu.

Però el 25 només era un sol dia (per molt rellevant que fos, Jesús només va poder néixer un dia) i les saturnals i les tradicions populars allargaven la festa fins a una setmana, i sovint els preparatius de les festes duraven tot el mes de desembre. Solució? Santa Llúcia, màrtir del començament del segle IV, l’existència real de la qual no està constatada. Santa Llúcia vindrien a ser les dates de preparatius de les saturnals, i la celebració se situà estratègicament el dia 13, dia que, segons el calendari antic julià, era la nit més llarga. Casualment, en el marc de celebracions per a la recuperació de la llum, Sant Llúcia va passar a ser patrona dels cecs, perquè suposadament durant el suplici se li van arrencar els ulls.

Als països nòrdics, que van ser més tardanament cristianitzats, s’hi mantenen encara costums relacionats amb el foc, cosa que per exemple als Països Catalans només hem mantingut per Sant Joan (el solstici d’estiu). A Suècia, des del segle XVI (que llavors incloïa Noruega i Finlàndia), hi ha la tradició de la festa de Santa Llúcia, però diferent de la nostra. Als països escandinaus, les festes de desembre segueixen sent molt importants, i igual que al País Valencià amb motiu de les Falles (festes paganes relacionades amb les fogueres i la benvinguda a la primavera), els preparatius poden durar tot l’any.

El dia 13, a Suècia (Santa Lucia per ells) les nenes es vesteixen de color blanc i porten set espelmes enceses al cap per lluitar contra la foscor, els nens es posen barrets cònics. És una tradició que fan als col·legis, i a tot arreu. També es nomena una reina, títol que dura tot l’any, una tradició que aquí hem conservat per a reis. Tenen menges especials, com uns panets de safrà i galetes. I el vi, en alemany Glühwein, servit calent que és tradicional a tots els territoris germànics. El crisitanisme imposà aquesta santa cap al voltant del canvi de mil·lenni per substituir les tradicions (que van passar a ser automàticament paganes) que intentaven lluitar contra les llargues nits del nord. Avui s’ha creat una barreja curiosa.

Informació extreta de:

https://www.historiesdeuropa.cat/2013/12/santa-llucia-i-nadal/

C. LES FESTES DE YULE: EL SOLSTICI D’HIVERN A ESCANDINÀVIA

Neimhaim.com

El día del 21 de diciembre es una fecha muy especial, tiene lugar el solsticio de invierno: la noche más larga del año, el momento que marca el final de la oscuridad y la llegada de la luz. Es un momento mágico, celebrado por muchas culturas desde la Edad del Hierro, y quizás antes. En el Norte, donde la oscuridad es aún mayor y el frío también, el solsticio de invierno significaba el triunfo de la vida sobre la muerte. Era un momento de celebración recogida, las familias y los amigos se reunían ante el fuego para celebrar que estaban vivos y para recordar a los que se habían quedado por el camino. Era el Yule.

En la festividad de Yule, una celebración que podía durar varias semanas en torno al solsticio de invierno, se colocaba bajo techo un árbol que recordaba el Yggdrasil, el Gran Fresno de cuyas ramas penden los Nueve Mundos, incluyendo el de los hombres.

Se sacrificaba una cabra en honor a Thor (el dios de trueno nórdico conducía un carro tirado por dos machos cabríos de los que podía alimentarse y siempre revivían). La cabra era una ofrenda y terminó convirtiéndose en un símbolo de esta fiesta pagana, la que portaba las ofrendas.

Y en las tierras de Finlandia esta cabra se encarnó en un anciano que traía regalos llamado Joulupukki (cabra de Yule), más conocido por todos nosotros como Santa Claus o Papá Noel.

Así se convirtió Yule en la Navidad

Si todo esto que os cuento os resulta familiar (una fiesta con la familia y los amigos reunidos junto a un árbol, comiendo cordero y ofreciendo regalos)  es porque la Navidad procede de esta fiesta pagana llamada Yule.

En la Biblia nunca se cita la fecha del nacimiento de Cristo, es más, según cálculos basados en los datos aportados por los evangelios algunos expertos señalan que Jesús debió nacer en septiembre. Pero cuando el cristianismo comenzó a hacerse fuerte en el Imperio Romano hubo que elegir un día concreto para conmemorarlo.

Al igual que ocurrió con muchas otras celebraciones paganas (el solsticio de verano-San Juan, el equinocio de primavera-Pascua, Samhain-La noche de todos los Santos) los cristianos asimilaron las festividades locales del solsticio de invierno para fijar el nacimiento de Cristo: Yule en las tierras de los ‘bárbaros’ y la Saturnalia (una fiesta pagana en honor a Saturno) en el caso del Imperio Romano, que justo culminaba el 25 de diciembre con Natalis Invictis Solis, el nacimiento del sol invencible.

Informació extreta de:

https://www.neimhaim.com/wp-content/uploads/2016/12/yggdrasil.jpg

4. ACTIVITAT-TALLER: Fem figuretes de fang (tècnica de la bola, el xurro i el baix relleu)

NECESSITEM:

• Fang
• Fusta i corró
• Fil de cosir
• Escuradents
• Tap de retolador
• Una mica d’aigua
• Espelma
• Pedretes de colors
• Lluentons amb formes
• Pintura témpera de colors
• Vernís per a ceres
• Pinzells i brotxa
• I… una mica d’IMAGINACIÓ!

1)Per començar: Espalmatòria (tècnica de la bola)

Amb l’ajuda del fil de cosir tallem un tros de fang, i l’amassem bé aixafant el fang  entre les mans, per fer que surti l’aire de dins i així evitar esquerdes quan s’assequi. Després, fem rodolar el fang sobre la fusta en totes direccions tot fent una lleugera pressió, fins aconseguir una bola ben rodona i llisa. Llavors piquem amb la bola sobre la fusta per tenir una base plana i que no rodoli. A continuació, clavem l’espelma al mig de la bola, de manera que ens quedi ben enganxada. Decorem l’espalmatòria fent dibuixos al voltant, tot enfonsant el tap de retolador. Ho deixem assecar durant alguns dies, fins que el fang canviï de color i agafi un to més clar. Serà el moment de pintar-ho de colors amb la pintura témpera i pinzells. Per acabar, podem decorar-la amb herbes de Nadal o garlandes.

2)Si ho voleu una mica més difícil: Pou i pastora (tècnica del xurro)

Tallem un tros de fang amb l’ajuda del fil de cosir, i l’amassem aixafant el fang amb les mans, per tal que surti tot l’aire de dins. Després, el farem rodolar sobre la fusta amunt i avall, fins aconseguir un xurro. Per fer la base del pou enrotllem el xurro com si fos un cargol, i amb la gema dels dits ajuntem els xurros fins aconseguir una base ben llisa. A continuació farem més xurros de la mateixa manera, i els anirem enganxant l’un a sobre l’altre tot pujant una paret al voltant de la base. Cal que ajuntem bé els xurros entre sí passant els dits amb una lleugera pressió, i no us oblideu d’amassar el fang cada vegada que tallem un tros nou. Per acabar, el darrer xurro el posarem en forma d’arc per sobre, i per enganxar-lo a la paret col·locarem un tros d’escuradents a dins, i ens humitejarem els dits amb una mica d’aigua per aconseguir més adhesió amb el fang mullat. D’aquesta manera evitarem que se’ns desmunti quan s’assequi. En el cas de la pastora, un cop fet el vestit posant els xurros cada cop una mica més endins per aconseguir la forma de campana, totes les altres peces (cos, braços, cap i monyo) van enganxades amb un tros d’escuradents a dins i mullant el fang amb els dits sucats en una mica d’aigua, tal com s’ha explicat anteriorment. Ho deixem assecar durant alguns dies, fins que el fang canviï de color i agafi una tonalitat més clara, llavors ho podem pintar de colors amb pintura témpera i pinzells.

3)Si ho voleu una mica més divertit: Riu o llac (tècnica del baix relleu)

Tallem un tros de fang amb l’ajuda del fil de cosir, i després d’amassar-lo convenientment amb les mans per a treure-li l’aire de dins, tal com s’ha explicat abans, l’aixafem a sobre la fusta i passem el corró tot fent pressió, fins aconseguir una placa plana i llisa amb la forma desitjada. Amb els dits modelem una vora a tot el voltant. Després, amb l’ajuda d’un escuradents fem dibuixos a sobre el fang: sanefes, cargols, peixos,… Per acabar, podem enganxar-hi pedretes de colors i lluentons amb formes, tot fent una lleugera pressió per tal que quedi encaixat dins del fang aprofitant que aquest encara està tou. Ho deixem assecar alguns dies, fins que ens agafi una tonalitat més clara, i serà el moment de pintar-ho. En aquest cas, ja que hem posat pedretes o lluentons de colors, i donat que es tracta d’un riu o llac i l’aigua és transparent, proposo donar-hi una capa de vernís per a ceres amb l’ajuda de la brotxa. Aconseguirem donar-li un toc brillant, i més acabat.

5. RACÓ DE L’ESCRIPTOR: Com celebrem el Nadal a casa nostra

Hauran d’explicar per escrit com celebren el Nadal a casa seva: com decoren la casa, si fan Pessebre o arbre de Nadal, qui porta els regals, si fan cagar el Tió, si fan el sopar de Nochebuena o bé el dinar de Nadal, què mengen, qui hi va, etc. Cal que donin la pròpia opinió sobre el què els agrada més i per què, o bé el què no o els molesta, com ho farien ells, què troben a faltar, etc. Per acabar, es dibuixen a ells mateixos celebrant el Nadal a casa. Podem fer una exposició amb tots els dibuixos, i que cadascú pugui explicar el seu Nadal als companys.

6. EL REPTE: Personatges de contes i llegendes de Nadal

Presentem una sèrie de personatges de contes i llegendes de Nadal, i hauran de dir a quin conte o llegenda pertanyen, si és conte o llegenda i en el primer cas si en saben l’autor. Després, cal que portin els personatges al lloc d’on provenen, tot col·locant-los en un mapa mundi i un mapa d’Europa.

PERSONATGES:

1. Baboushka i Befana
2. Elf
3. Ebenezer Scrooge
4. La Gerda
5. Gila
6. Maria
7. Joulupukki
8. El Trencanous
9. En Pau i la Roseta
10. En Pol
11. En Lluquet i Llucifer
12. El Vent

CONTES I LLEGENDES DE NADAL

1. Conte de Nadal
2. Els 13 follets nadalencs
3. Jesús de Natzaret
4. Joulupukki i Santa Llúcia
5. Els Pastorets
6. El Petit Avet
7. El pingüí fredolic
8. La Reina de la Neu
9. En Rudolf i el Pare Noel
10. El Trencanous i el Rei dels Ratolins
11. Les Velletes del Nadal i els tres Reis Mags d’Orient

*SOLUCIONS AL REPTE:

1. Baboushka i Befana

Les Velletes del Nadal i els tres Reis Mags (Llegendes, Rússia/Itàlia)

2. Elf 

En Rudolf i el Pare Noel (llegenda recollida per L. Frank Baum i Robert L. May, E.E.U.U.)

3. Ebenezer Scrooge

Conte de Nadal (Charles Dickens, Anglaterra)

4. La Gerda

La Reina de la Neu (llegenda recollida per H.C. Andersen, Dinamarca)

5. Gila 

Els 13 follets nadalencs (Llegenda, Islàndia)

6. Maria

Jesús de Natzaret (Els Evangelistes de la Bíblia, Palestina)

7. Joulupukki i Santa Llúcia

Nadal als Països Nòrdics (Llegendes, Escandinàvia)

8. El Trencanous

El Trencanous i el Rei dels Ratolins (E.T.A Hoffmann, Rússia)

9. En Pau i la Roseta

El Tió de Nadal (Llegenda, Catalunya)

10. En Pol

El Pingüí fredolic (Walt Disney, el Pol Sud)

11. En Lluquet i Llucifer

Els Pastorets (Josep Ma. Folch i Torres, Catalunya)

12. El vent

El Petit Avet (N. Willer, França)

c)Material

1. Per al conte:
   • Imatges del conte
   • Personatges del conte
   • Vocabulari
2. Per a la cançó:
   • Música de la cançó
   • Lletra en anglès i en castellà
3. Per a la Recerca:
   • Llibres o internet per buscar la informació
   • Imatges
   • Llapis i paper
   • Cartolines i retoladors o bé Power-point
4. Per al taller:
   • Fang
   • Fusta i corró
   • Fil de cosir
   • Escuradents
   • Tap de retolador
   • Una mica d’aigua
   • Espelma
   • Pedretes de colors
   • Lluentons amb formes
   • Pintura témpera de colors
   • Vernís per a ceres
   • Pinzells i brotxa
   • I… una mica d’IMAGINACIÓ!
5. Per al Racó de l’escriptor:
   • Llapis i paper
   • Colors o retoladors
6. Per al Repte:
   • Personatges
   • Imatges dels contes
   • Nom dels personatges
   • Títols dels contes
   • Mapa Mundi
   • Mapa d’Europa
   • Pega o blue-tack