ELS SECRETS DEL DRAC
Patrick Absalon
Basat en llegendes d’arreu del món
INTRODUCCIÓ
Qui són els dracs?
El seu aspecte és terrorífic. Treuen foc pels queixals, i la seva closca d’escames és invencible. El seu batec d’ales de ratapinyada ronda els castells de l’edat mitjana.
Si avui tothom està d’acord a dir que els dracs no existeixen, que són el fruit de la nostra imaginació, la cosa no anava pas ben bé així en els segles passats.
Els éssers humans, gairebé per tot el planeta, pensaven que els dracs eren uns animals realment presents en la natura.
En els temps més llunyans, quan van inventar l’escriptura, els homes crearen uns monstres abominables, entre ells els dracs, a fi de personificar certs fenòmens naturals.
Són benefactors o malfactors?
Els homes els han atribuït poders divins i els han festejat per ser-los agradosos i obtenir, així, les seves bones gràcies. En molts països del món, els dracs encarnen els poders alhora benefactors i malfactors de l’aigua i del foc.
D’on ve el seu nom?
El seu nom ve de la llengua grega antiga a través del llatí. El mot grec volia dir “mirar de fit a fit”. Com que els dracs han estat ideats a partir de les serps, i com que aquestes sembla que tinguin una mirada hipnòtica, els grecs van escollir aquest nom per a designar aquestes bèsties curioses i estrafolàries. Una variant catalana de drac és dragó, que en la llengua moderna designa un petit saure inofensiu, semblant a la sargantana.
Obrim una investigació sobre els secrets d’un animal llegendari encara vivent en els nostres somnis i malsons.
1. QUAN ELS DRACS FAN CINEMA
Avui, és al cinema on més sovint trobem els dracs: són els herois dels dibuixos animats i els films d’animació. Venen de les rondalles, de les novel·les o han estat totalment inventats.
Els simpàtics
Elliot, el drac
Qui és?
És l’amic inquiet de Pere.
És un drac verd d’ulls blaus, amb els cabells i les ales de color rosa.
Signes particulars
Parla amb cantarella. Sap tornar-se invisible. Sovint es fica de peus a la galleda, però ajuda en Pere a sortir de molts mals passos.
Mushu
Qui és?
Un drac petit -molt satisfet d’ell mateix- que protegeix Mulan. Vermell amb el ventre groc taronja. Porta uns bigotis llargs i prims.
Signes particulars
Es pensa que és un súper-drac.
Els terribles
Fafner
Qui és?
És el drac d’un mite de l’Europa del nord. Surt en una pel·lícula muda dels anys 1920.
Signes particulars
Té la sang emmetzinada. Era un home abans de ser un drac. Guarda un tresor miraculós: un anell d’or capaç de proporcionar altres riqueses. El mata el valerós Sigfrid.
El drac de la Bella dorment
Qui és?
Veritable aparença de la bruixa Malèfica, és el terrorífic defensor del castell on dorm la princesa Aurora, en els dibuixos animats.
Signes particulars
Escup unes flamarades gegantines.
Hipnotitza amb els seus ulls de fornal.
Smaug
Qui és?
Drac enemic dels hòbbits en la novel·la El Hòbbit, és el més terrible de tots els dracs voladors que treuen foc pels queixals.
Signes particulars
Ha destruït la ciutat de Dalla, lloc de residència dels nans. Viu a les cavernes d’Erebor, on guarda un tresor immens.
Godzilla
Qui és?
És un dinosaure monstruós que escup foc. Ha estat despertat per una explosió nuclear.
Signes particulars
Ho destrueix tot als llocs per on passa.
2. AL DRAC XINÈS LI AGRADA L’ESPECTACLE
L’any nou xinès se celebra passejant per les ciutats i pels pobles un drac immens de roba i de papers pintats. El drac, acolorit i somrient, protegeix la població i aporta felicitat, sort i riquesa. En la seva dansa cadenciosa, expulsa els mals esperits. Amb uns bastons, els dansaires manipulen el drac com un titella i li fan bellugar els ulls en totes direccions. L’animació fa que el drac sembli realment vivent.
El teatre d’ombres xineses explica històries molt antigues, quan un espectacle s’instal·la en un poble, ja es pot dir que comença la festa! El drac hi és sovint un actor important, quan representa l’emperador de la Xina. Va acompanyat de prínceps i de princeses, de servents, de sacerdots i de deesses. Les figures són titelles de tija, animats una mica a la manera dels grans dracs de les cercaviles.
3. EL VOLTANT DEL MÓN
Per terra, per l’aire i pels oceans, es troben dracs per tot arreu i des de fa molt de temps.
AMÈRICA DEL NORD
Piasa
Drac amb cos d’ocell, una cua de llangardaix molt llarga i cap humà (descrit el segle XVII)
Monstres marins i balenes rèptils
AMÈRICA CENTRAL
Quetzalcoatl
Serp emplomallada dels asteques (segle IV després de Jesucrist)
AMÈRICA DEL SUD
Serp gegant d’Amazònia
PATAGÒNIA
Ièmish
Guineu amb cua gegant de serp
EUROPA
Drac de sant Jordi
(edat mitjana)
Jörmungand
Drac escandinau (del segle VIII a l’XI)
Hidra
(antiguitat)
ÀFRICA
Apofis
Drac egipci (antiguitat)
Serp gegant dels rius
ÀSIA
Behemot
Hipopòtam gegant (antiguitat)
Tiamat
Drac mesopotàmic (antiguitat)
Seixa
Long
Drac imperial (segle II després de Jesucrist)
Drac-porc
Serp amb cap de porc que es mossega la cua o bé cargolat sobre ell mateix (prehistòria)
ÍNDIA
Apala
Serp amb dues potes i cap de persona, déu del budisme
Naga
Drac-serp indonesi (antiguitat)
AUSTRÀLIA
Serp arc iris
Serp gegant multicolor amb banyes, sense ales
4. LLEGENDES DE DRACS A L’ÀSIA
Com els dracs d’Àsia no n’hi ha cap de tan vell. Tots s’assemblen al més conegut de tots: el drac xinès.
Drac japonès
Vet aquí un monstre molt especial, semblant, en molts punts, al drac xinès, però més recargolat, i fins i tot dolent. Viu en les profunditats del mar i és responsable, a vegades, de terratrèmols.
S’explica que un drac devorador de nens feia molt de mal a la vora del mar. Fins al dia en què la deessa de l’amor i de les arts, Benten, va decidir casar-s’hi. Aleshores deixà de devorar infants i va aparèixer una nova illa: Eno-shima.
Drac Tibetà
Al Tibet, en aquesta gran regió muntanyosa i coberta de neu entre la Xina i l’Índia, el drac es diu Zhug. Viu entre els núvols i dona naixença a la pluja i al tro. Va néixer en un llac profund i sembla una serp molt grossa de color verd. És molt semblant al drac xinès, però el seu aspecte pot ser una mica més terrorífic.
Drac indonesi
Com és que els dracs tenen la punta de la llengua migpartida, com les serps? Una llegenda indonèsia explica que uns dracs petits van llepar les gotes d’una poció màgica d’immortalitat fabricada pel déu Indra, que van caure sobre una herba afilada. I així els va quedar la punta de la llengua mig partida.
Els dracs indonesis són anomenats naga. S’assemblen als monstres indis i xinesos. Són benefactors, allunyen els ratolins dels arrossars i protegeixen els infants al bressol. A les escultures, sovint somriuen.
Primer pla del drac xinès
Quin és l’animal fabulós que salta de núvol en núvol, porta uns grans bigotis, protegeix de les inundacions i simbolitza tot un poble? El drac xinès, naturalment!
Les primeres representacions del drac a la Xina remunten a més de 5000 anys! En el seu origen és una serp amb cap de porc, a vegades amb banyes de cérvol sobre el crani.
Si el drac xinès porta cinc urpes, és l’emblema de l’emperador i del poder absolut dels sobirans. Si només en porta tres o quatre, la seva força no és tan important. Però tota l’energia de l’animal es troba en la perla de la saviesa que té habitualment en una de les seves potes. Aquesta perla significa la unitat del món sobre el qual mana el drac.
Quatre potes de tigre i urpes d’àguila
Pèls llargs a les potes davanteres
Cos cobert d’escames
Coll llarg de serp
Coll cobert amb una crinera com el lleó
Banyes de cérvol o d’antílop i antenes
Cap de dromedari
Bigotis i barbeta impressionant
Dracs de tots els colors
Verd: simbolitza l’est i la renovació de la vegetació.
Vermell: és el rei dels dracs de les aigües.
Blanc: representa l’occident i la mort.
Groc: súmmum del poder (emperador).
Escup fulles, símbol de la renaixença de la primavera.
Contràriament al seu cosí europeu, no és malèfic sinó més aviat protector. Els xinesos pensen que té el poder de fer ploure i d’expulsar els dimonis.
5. UNS PODERS DIGNES DELS DÉUS
Pràcticament tots els pobles del món tenen, o han tingut, els seus dracs. Segons la geografia, a vegades es tracta d’éssers més propers de les balenes i dels peixos que no dels llangardaixos. D’altres són serps gegants, de les quals es diu que són a l’origen dels rius i dels mars.
A l’Àfrica Occidental
diuen que la serp gegant dels rius va crear el món amb els déus. Arrossegant-se per terra, dibuixa els revolts sinuosos dels grans rius de l’Àfrica equatorial.
A l’Amèrica del Nord,
els pobles han inventat una colla de dracs i de serps gegants. N’hi ha que són dracs alhora serp i ocell, com el Piasa. S’explica la seva llegenda a la regió dels Grans Llacs i a l’oest del país. És un drac amb un cap humà, banyes de cérvol, ulls vermells i una barba, amb urpes d’àguila i unes grans ales d’ocell. Es menja els homes i és l’autor del tro i de les tempestes.
A Austràlia i a les illes del Pacífic, els seus habitants han imaginat uns dracs que s’assemblen molt a les serps gegants africanes. 
Encara que alguns portin un nom tan bonic com Serps de l’arc iris, són uns monstres aquàtics dels rius i de l’oceà. Provoquen les riuades i devoren el pescadors
El Quetzalcoatl, el drac de Mèxic, és una serp emplomallada. És un dels grans déus dels asteques, un poble antic de l’Amèrica Central. Sovint es transforma, fins i tot en home. El seu poder és immens i sobretot benefactor: rebutja els sacrificis.
6. DRACS DELS ORIGENS
Deien els nostres remots avantpassats que la naixença de l’univers es deu als dracs i a les serps gegants. Les llegendes i els mites més antics expliquen el caos formidable que aquests monstres originen i com uns déus poderosos combaten aquests amos de les profunditats de la terra i dels mars per mirar de posar-hi una mica d’ordre.
Leviatan, serp de molts caps, parent del cocodril, drac del caos.
On neix la seva llegenda? A l’orient Mitjà i entre els hebreus.
Quan? Al segon mil·lenari abans de Jesucrist.
Qui el va combatre? A priori, és indestructible (ha esdevingut el símbol de l’Infern). Jahvé s’hi va oposar.
On s’explica la seva història? A la Bíblia.
Tiamat, monstre femení, deessa de les aigües.
On neix la seva llegenda? A Mesopotàmia.
Quan? Dos mil anys abans de Jesucrist.
Qui el va combatre? Marduk, el seu nét, el déu que va organitzar el món.
On s’explica la seva història? Al Poema de la creació (pels volts del 1100 abans de Jesucrist).
Apofis, serp monstruosa, a vegades amb el cos d’ocell; déu de l’ombra.
On neix la seva llegenda? A l’antic Egipte.
Quan? Més de dos mil anys abans de Jesucrist.
Qui el va combatre? Ra, déu del Sol.
On s’explica la seva història? Al Llibre dels morts, text sagrat dels egipcis.
Seixa, rei de les serps de set o de mil caps, també anomenat Ananta.
On neix la seva llegenda? A l’Índia.
Quan? Des dels temps més remots.
També se li diu Naja, serp sagrada entre els indis.
La llegenda explica que porta el món entre les seves anelles.
Quan es desperta, provoca uns terratrèmols terribles.
Tifó, enorme monstre reptilià, amb nombrosos caps que toquen a les estrelles.
On neix la seva llegenda? A l’antiga Grècia.
Quan? Fa almenys 2800 anys.
Qui el va combatre? Zeus, el déu dels déus.
On s’explica la seva història? A la Teogonia, obra del poeta grec Hesíode, que va viure a la fi del segle VIII abans de Jesucrist.
Jörmungand, serpent gegant, fill del déu Loki.
On neix la seva llegenda? En la mitologia del nord d’Europa. Quan? Entre els segles VIII i XI.
Qui el va combatre? Thor, el déu del tro, combat Jörmungand amb un martell que, sembla, no fallava mai el blanc. Aquest objecte temible va ser fabricat pel mateix déu Loki. El monstre va ser llançat al mar, però hi va créixer fins a fer la volta a la Terra.
7. ELS GUARDIANS DE TRESORS
La missió dels dracs consisteix sovint a guardar unes riqueses immenses o una princesa molt bonica. Però, per què precisament ells? La principal qualitat d’un bon guardià és que no tanqui mai els ulls! I el cas és que s’atribueix als dracs la mirada fixa de les serps, que sembla que no parpellegin mai -i és que tenen les parpelles transparents!- Com a conseqüència, un s’imagina que els dracs no dormen mai, i que així poden vigilar el botí sense defallences. Però, seran capaços de resistir els herois de llegenda que els venen a provocar?
Hécules i Ladó, el drac guardià de les pomes
- Ladó és el guardià de les pomes d’or del jardí de les Hespèrides. Segons la mitologia grega, Ladó és un drac molt intel·ligent, capaç de parlar un bon centenar de llengües.
- El drac guarda, amb molt de compte, les pomes d’or ofertes per Gaia (la Terra) a Juno (la muller de Júpiter, el déu dels déus).
- Un dels dotze treballs d’Hèrcules consisteix a endur-se aquestes pomes meravelloses. Se’n surt matant el drac amb una sola fletxa.
Jasó i el drac del Toisó d’Or
- Jasó s’embarca amb els seus amics, els Argonautes, en una aventura extraordinària per portar el Toisó d’Or al rei Eetes de Còlquida.
- Aquest Toisó, que assegura riquesa i poder a qui el posseeix, estava guardat per un drac que no s’adormia mai.
- Per un cop, l’astúcia va vèncer la força: el poeta Orfeu va cantar una cançó de bressol que va adormir el monstre. I Jasó no va haver de fer altra cosa que agafar el Toisó de l’arbre on estava penjat.
Perseu i el drac del mar
- La bella Andròmeda, lligada a una roca per les Nereides, nimfes del mar, era presonera d’un drac marí. Se’n sortirà Perseu, de deslliurar Andròmeda de les dents del drac?
- Perseu arriba a cavall de Pegàs, el seu cavall alat. Acaba de decapitar la Gorgona Medusa i, emocionat pels atractius d’Andròmeda, es disposa a combatre el monstre.
- Perseu mata el drac amb la seva llança, allibera Andròmeda de les seves cadenes i se l’emporta.
8. EL GUARDIÀ DEL COS
No, el drac no és sempre el producte del mal. A vegades, al contrari, la seva imatge serveix per allunyar els altres monstres, els mals esperits o el mateix diable. Representat sobre els objectes que decora, aporta una força benèfica.
A l’Edat Mitjana i el Renaixement, es muntaven dracs o lleons alats (quimeres) a la cimera dels cascos militars, amb la idea de protegir-se i, alhora, de fer por.
El cap d’un drac en un pom o picaporta protegeix la casa dels mals esperits.
N’hi ha de ferro forjat a les pistoles i les armes llargues. La boca del monstre es transforma en la del canó. Un canó que escup foc de debò! Aquests monstres apareixen cisellats o gravats als sabres, les llances o els Kriss (punyals japonesos o indonesis).
A la Xina i en altres països asiàtics esculpeixen dracs bigarrats a la proa dels vaixells per protegir la tripulació.
Un cap de drac prop del forat del pany priva que els mals esperits entrin a la casa.
9. EL DOLENT DE L’EDAT MITJANA
A l’Edat Mitjana, s’atribuïen a drac les qualitats (i els defectes!) que li reconeixem encara avui dia: representa el mal sense límits. A les llegendes, se’l descriu com un monstre gegantí. Però a vegades és representat com un animal ridícul, que no ultrapassa la talla d’un gos gros. És perquè l’ésser humà que el combat ha de ser necessàriament més fort que ell!
Cos i pell de serp
El drac és verd amb el ventre, molt gros, de color blanc. Com els rèptils, va cobert d’escames.
Ales de ratapinyada
per planar o baixar en picat. Li venen d’aquest mamífer nocturn, que té una mala fama que no es mereix.
Una mirada amenaçadora
i uns ulls penetrants a fi de veure les preses de lluny estant. A vegades, es diu que el drac no té parpelles; i així es dona per segur que no dorm mai.
Una gola de cocodril.
Aquest rèptil subministra al drac la seva ferocitat i les seves dents esmolades. El cocodril del Nil, a l’Egipte, és conegut a Europa des de fa molt de temps.
Una llengua bifurcada.
El monstre, diuen, pot parlar diverses llengües! I com a bon representant de la “família Rèptil”, té la llengua bifurcada.
Dues potes curtes.
En general, es dreça sobra dues potes urpades, com les de les àguiles. Veure un drac que corre no és gaire freqüent: s’estima més volar per damunt dels boscos, de les muntanyes i de les ciutats.
Una cua gegant,
recargolada, manllevada al llangardaix, en la qual es dissimula la força del monstre. A vegades se’n serveix per a enfilar-se als arbres.
10. EL BÉ CONTRA EL MAL
Pels relats de diverses cròniques sabem que durant l’Edat Mitjana alguns cristians heroics s’haurien enfrontat amb el drac. Aquests actes de coratge en van fer uns sants i unes santes que aleshores tothom coneixia. Lluitar contra aquest monstre tan poderós és, per als cristians, fer triomfar el Bé.
Sant Jordi
va ser un soldat molt valent que va viure a la fi del segle III. La més cèlebre de les seves proeses va ser l’alliberament d’una princeseta presonera d’un terrible drac.
Sant Climent
va ser el primer bisbe de la ciutat de Metz. El dia de la seva arribada a la ciutat, li van confiar la missió de matar un drac que es deia Graullí. El cau de la bèstia era l’amfiteatre romà, símbol del món pagà. Sant Climent va dominar el Graullí i el va ofegar al riu.
Santa Margarida,
com que refusava d’abandonar la fe cristiana, va ser condemnada a ser devorada viva per un drac. Gràcies a un crucifix de què no s’havia separat, va foradar el ventre de l’animal i en va sortir triomfant.
Sant Miquel
és un arcàngel, el capità dels àngels. Dalt del cel, lluita contra un drac terrorífic, que no és sinó el diable. És el símbol de la lluita del Bé contra el Mal.
Santa Marta.
Un drac, anomenat Tarasca, assolava la regió de Tarascó de Provença. Santa Marta li va presentar un crucifix i el va ruixar amb aigua beneita. El monstre, sotmès, va ser passejat per la ciutat i lapidat pels seus habitants.
Krakus.
En un conte polonès, un pagès aconsegueix, amb la seva astúcia, esterrecar un drac. Així, el jove Krakus posa fi a les malvestats de l’animal que sembrava el terror. La ciutat tranquil·litzada agafa aleshores el seu nom: “Krakus” esdevé Cracòvia, una gran ciutat al sud de Polònia.
11. COSINS I COSINES EUROPEUS
La Tarasca
Drac del Roine, domiciliat a Tarascó. Té el cos eriçat d’espines i el cap… és el d’un ésser humà, amb bigotis de gat! Santa Marta el va domesticar.
La Salamandra
Durant molt de temps es va creure que aquest animal, que és un batraci com les granotes, podia travessar el foc sense cremar-se. Aquesta idea tan estrambòtica ha fet de la salamandra una cosina del drac.
El Lindwurm
Aquest animal va néixer prop de Klagenfurt, a Àustria. Des de la seva cova, vigila l’entrada de la ciutat i espanta els seus habitants. El van matar dos soldats coratjosos i uns quants pagesos.
Nessie
Aquest monstre misteriós ronda un llac d’Escòcia, el llac Ness. Es veu que s’assembla a una serp molt grossa o a un diplodocus. Ja l’han fotografiat i tot!
La Gran Gola
Era un drac de la regió de Poitiers, que es comportava com tots els dracs de la seva nombrosa família. Sant Hilari va combatre i vèncer aquest monstre.
La Gàrgola
Era un drac que infestava les ribes del Sena, pop de Rouen: destruïa els camps de conreu i es menjava els animals. Sant Romà, amb el senyal de la creu, va adormir el drac als seus peus.
La Carn Salada
Aquest monstre vivia prop de Troyes. A vegades es deixava veure, amb les seves orelles de gos. Va ser sant Llop qui el va fer passar per l’adreçador.
El Basilisc
És un dels animals fantàstics més temuts a l’Edat Mitjana. Aquest té el cap de gall, i viu més i menys pertot arreu. Escup un verí mortal.
12. SÍ, SÍ… SE N’HAN VIST!
L’existència dels dracs és purament llegendària, però no sempre s’ha sabut. Des dels temps antics, hi ha hagut savis que han intentat de conèixer-los i fins i tot els han descrit com si fossin animals reals. En aquestes descripcions tan aviat eren semblants a les serps com eren parents dels cocodrils. Han estat representats en els llibres d’història natural.
- S’acceptava unànimement que eren animals verinosos i que era perillós menjar-se la seva carn. El lloc on vivien és més difícil de precisar: el cel, el mar o sota terra. Molts pensen que els dracs vivien a les cavernes. El segle XVIII, naturalistes -investigadors que estudien la natura- com el senyor Daubenton expliquen per què els havien pres per animals reals. “El rèptils i les serps, particularment, són considerats misteriosos i nocius. Encara no han estat suficientment observats i, doncs, s’han creat moltes llegendes sobre ells.”
- “El drac és l’únic animal capaç, sembla, de lluitar contra la pantera i de matar l’elefant”, explica Plini el Vell el segle I després de Jesucrist. “És l’animal més gros del món”, ens diu el savi Ambroise Paré el segle XVI.
- Com que la Bíblia parla de dracs, tothom està segur que existeixen, però es pensa que viuen en regions com l’Etiòpia o les Índies. Alguns habitants de l’Europa medieval, però, han cregut que veien uns dracs que volaven per sobre dels seus camps i les seves muntanyes.
- Arreu d’Europa, de l’edat mitjana al segle XVII, hi ha grans naturalistes que escriuen llibres d’història natural en què el drac és descrit com un animal existent: “és una serp gegant, que pot tenir ales, potes de felí i cua de cocodril”. Fins i tot s’explica que un dia, sobre una vall de Suïssa, a un drac que volava li va caure una bola molt estranya. Van pensar que aquesta pedra, molt dura, era feta de la sang del drac i que guardava de la pesta. Aquesta pedra ha estat anomenada “draconita”.
13. UNA PETITA GOTA DE DRAC?
L’alquímia era practicada pels savis dels temps antics: buscaven remeis per guarir les malalties, tenir més força o poders màgics. Amb aquest propòsit preparaven unes pocions amb extractes de plantes, minerals o animals. Quin símbol meravellós per als alquimistes, aquest animal potent i misteriós! El drac, format de parts d’animals molt diferents, va arribar a ser per a ells un emblema del món en transformació contínua, mai únic.
A l’Edat Mitjana, el drac representa el misteri del coneixement. També és el símbol del mercuri o argent viu, aquest metall estrany, l’únic metall líquid. El mercuri ajuda a obtenir l’or i la plata de la natura, després se’ls guarda, talment com un drac guarda el seu tresor.
La constel·lació del Drac té la forma d’una serp gegant. Els grecs antics expliquen que el monstre que Hèrcules va matar al jardí de les Hespèrides va ser llançat al cel per la deessa Juno. Aquesta constel·lació es veu entre l’Óssa Major i l’Óssa Menor.
En l’astrologia antiga, especialment egípcia, es diu que és un drac qui fa desaparèixer Ra, el déu del Sol, perseguint-lo cada dia. Quan hi havia eclipsis, deien que el drac havia devorat el Sol.
14. DE QUI ÉS AQUEST OS?
Pels homes antics, durant segles i segles, era difícil comprendre de qui eren les grans ossades que es trobaven sota terra, o els cranis d’animals estranys descoberts a les coves. No podien ser ossos de gegants o de dracs? A Europa, quan la gent descobria aquests fòssils, pensava que un monstre o un drac havia viscut de debò en aquell indret. En realitat, eren cranis d’ós, o ossos de dinosaures o de mamuts.
És solament a partir de la fi del segle XVIII que uns savis es plantegen aquesta qüestió i arriben a la conclusió que es tracta de les restes d’animals desapareguts, que havien viscut molt abans de l’aparició de l’home a la terra. El 1842, el savi anglès Richard Owen s’inventa el mot “dinosaure” per a referir-se als grans rèptils extingits, que compara als llangardaixos i als cocodrils. Aquesta paraula vol dir “rèptil gegant, terrorífic”. La passió pels dinosaures tot just ha començat!
El segle XIX, els diaris publiquen imatges de dinosaures reconstruïts: s’ensenyen com si fossin tots cruels i sanguinaris, fins i tot els que són herbívors! El vell record dels dracs no queda gaire lluny… De mica en mica, canvia el retrat del mateix drac i acaba per assemblar-se a un tiranosaure o a un iguanodont: per exemple, té unes potes petites al davant i camina amb les potes grosses del darrere.
15. DRACS DE DEBÒ!
Les llegendes o rondalles que parlen de monstres fabulosos i fantàstics també han estat llegides pels científics, fins al punt que a vegades donen noms curiosos als animals reals que han descobert en la natura, i que tenen un aspecte tan estrany que desafia la nostra imaginació i que ens recorda el dels dracs de les llegendes, i per això a vegades en diuen dracs o dragons.
El dragó volador
No és sinó un llangardaix petit, no més gran que una mà, que viu a Indonèsia i a Malàisia. Quan salta d’arbre en arbre desplega una membrana que s’assembla a un parell d’ales. En realitat, la utilitza per planar.
L’aranya
Aquest peix amb espines verinoses s’està sempre amagat a la sorra a l’aguait de la presa. Pot arribar a fer 50 cm de llarg. N’hi ha diverses espècies designades no solament com a aranya o aranyó sinó també dragó de mar o, en alguns països, amb noms relacionats amb el nom llatí vipera, que volia dir escurçó.
El dragó de Komodo
El més cèlebre i el més impressionant de tots els dragons és el dragó de Komodo. Aquest gran llangardaix d’aspecte pacífic, que pot arribar a fer més de 3 metres de llarg, és de fet un carnívor força temible. Viu a Indonèsia, i a vegades s’acosta als pobles. En algunes regions, fins i tot és considerat com l’encarnació d’un déu al qual s’han de fer ofrenes.
El llangardaix de collaret
El llangardaix de collaret, 
anomenat també dragó d’Austràlia, viu en aquest continent. Si li feu por, desplegarà una gran corona de pell. Res, tot plegat és per donar-se una mica d’importància.
El Basilisc
A l’Amèrica del sud, a la selva tropical, es troba un llangardaix al qual s’ha donat el nom de basilisc, que ens porta el record dels dracs. Quan té por, és capaç de córrer molt de pressa i amb molta lleugeresa, fins i tot sota l’aigua.
El dracopelta (fi del juràssic)
L’any 1980, el paleontòleg Peter M. Galton va descobrir les restes d’un dinosaure que havia viscut fa 150 milions d’anys. És un herbívor de 2 metres de llargada, recobert per una forta cuirassa. L’investigador el va anomenar dracopelta, que vol dir “drac cuirassat”!
El dragó fullós
L’hipocamp del Japó i alguns dels seus cosins de la mateixa família són anomenats també dragons. El dragó fullós, per exemple, té la particularitat de poder-se amagar entre la flora marina i passar desapercebut, gràcies a la seva indumentària semblant a un pom d’algues.
16. CREADOR DE DRACS
Misteriós drac… En el nostre imaginari, com acabem de veure, li han estat atribuïts poders fantàstics. Però el que el caracteritza, també, és que està format per parts d’animals diferents: és un híbrid. Però, atenció! Si voleu crear un drac, cal que la part principal del seu cos sigui la d’un rèptil de debò: llangardaix, serp, cocodril o fins i tot dinosaure.
A jugar s’ha dit!
17. SIGNES PARTICULARS
Silueta
Sembla un rèptil al quan s’han afegit parts d’altres animals (ales de falcó, cap de camell, urpes de lleó…)
Talla
De 6 a 60 metres de llarg. Doncs, sí… també es troben dragonets, grossos com espiadimonis, pels gorgs de rieres i torrents.
Sang
Molt calenta i emmetzinada.
Poders
Devastadors… El drac pot ser el responsable d’inundacions i terratrèmols.
Cap(s)
Entre 1 i 1000.
Nombre de potes
Entre 0 (serps dels orígens) i 6 (dracs asiàtics).
Mirada
Pot fulminar qui la rep.
Alè
Crema i put. Una respiració que fa pudor de sofre i provoca incendis.
Olfacte
Molt desenvolupat.
Ales
Formades per plomes d’ocell o per membranes (com les ratapinyades). N’hi ha que no en tenen: els dracs xinesos, per exemple, que viatgen per dalt el cel saltironant d’un núvol a l’altre.
Durada de la vida
Es compta per segles.
Accessoris
Els dracs de la Xina duen la perla de la saviesa com una joia. Els seus cosins tenen al crani, sembla, una pedra preciosa que es diu “draconita”, que acumula tot el seu poder.
Menú preferit
Princeses devorades a una hora determinada.
Desplaçaments particulars
Enlairament i aterratge verticals (com un helicòpter) per als que tenen ales. Submarins per a les serps gegants.
Casa
Viu a molts llocs: sota terra, als rius, els boscos espessos, l’oceà, i fins i tot el cel i l’infern!
Llengua
Els més ben dotats arriben a parlar cent llengües! Els més curts de gambals amb prou feines si rondinen.
Estil de vida
El drac viu en estat salvatge però pot ésser ensinistrat per a la guerra.
Activitats
Hiberna durant l’hivern, període durant el qual és inofensiu.
Quan descobreix un tresor (or, joies, llibre de saviesa…), el drac es torna gandul. Fa veure que s’hi adorm al damunt durant una colla de segles, i pobre de qui li busqui les pessigolles!
Virtuts medicinals
- Menjar-se un cor de drac dona valor
- Banyar-se en la seva sang confereix immunitat i invencibilitat o bé deixa baldat (cal informar-se bé abans del bany)
- Els ossos i les dents en pols a l’hora d’esmorzar donen energia i bona salut (però al supermercat no en solen tenir).
Amor
No se’n sap res, o a penes res, dels sentiments amorosos dels dracs. Diuen que a vegades, davant d’una princesa bonica, el cor els fa tic-tac.
FI
PROPOSTA DIDÀCTICA-84
CONTE: Els secrets del drac (Patrick Ablason)
EDAT: Ganàpies (a partir de 6 anys)
TIPUS: Llegenda o narració històrica
ACTIVITATS: Activitat realitzada amb alumnes de primària
- Conte: Els secrets del drac (Patrick Ablason)/Conversa: Dracs i monstres
- Llenguatge Verbal
- Descoberta d’Un Mateix
- Descoberta de l’Entorn
- Cançó: Bola de drac (Club Súper3)
- Llenguatge Verbal
- Llenguatge Musical
- La Recerca: Dracs i monstres
- Descoberta de l’Entorn
- Llenguatge Verbal
- Llenguatge Plàstic
- Activitat: Taller de dracs
- Llenguatge Plàstic
- Racó de l’escriptor: Crea el teu propi drac i inventa’t la seva història
- Llenguatge verbal
- Descoberta d’Un Mateix
- Llenguatge Plàstic
- El Repte: Coneixes els secrets dels dracs?
- Descoberta de l’Entorn
- Llenguatge Verbal
a)Objectius:
- Llegir o escoltar la lectura del conte: Els secrets del drac (Patrick Ablason)
- Escoltar i respectar les intervencions dels companys
- Expressar les pròpies vivències i opinions sobre els dracs i monstres
- Escoltar, aprendre i cantar una cançó que parli de dracs
- Respondre les preguntes del test: Coneixes els secrets dels dracs?
- Inventar-se un drac o monstre i la seva història, explicar-ho per escrit i fer-ne un dibuix
b)Desenvolupament de les activitats:
- CONTE/ CONVERSA
- CONTE: Llegir o escoltar el conte Els secrets del drac (Patrick Ablason)
- CONVERSA: Els dracs i monstres
T’agraden les històries de dracs i monstres?, has vist mai algun drac o monstre?, a on?, com era?, et va fer por?, què vas fer?, per què?, creus que els dracs existeixen?, per què?, i els monstres?, què sents quan te’n trobes un?, què creus que hauríem de fer?, per què?
- LA CANÇÓ
Escoltem i aprenem a cantar una cançó que parli de dracs o monstres.
BOLA DE DRAC
Club Súper3
Anem a buscar la bola del drac,
envoltada en un misteri, és un gran secret.
Anem a agafar la bola del drac,
entre tots els misteris, el més divertit.
És un món d’encís, un país encantat,
on contents, tots nosaltres ara hi farem cap!
En moltes coses precioses ara ens podrem transformar,
travessar l’espai en un núvol, i així poder viatjar.
L’aventura comença ara, anem-la a buscar,
anem, anem, anem, anem!
Anirem per mars i muntanyes, i per tot l’univers,
intentant aconseguir la bola d’un drac meravellós,
i així, la bola del drac per fi serà nostra!
Intentem-ho sense por,
units a Goku no hi ha cap perill.
Els meus cops i el meu Kamehame,
a tots impressionen sempre, ara ho veureu!
Anem a caçar la bola del drac,
ens durà la sort, no es pot escapar.
Anem a trobar la bola del drac,
serà per a nosaltres, si allarguem la mà.
És un món d’encís, un país encantat,
on contents, tots nosaltres ara hi farem cap!
- LA RECERCA:
Per equips, busquem informació sobre els dracs i llegendes de dracs. Després cada equip prepara una exposició sobre la seva recerca, per tal d’explicar-ho als companys. Per a l’exposició poden utilitzar-se diferents recursos com: imatges i murals, música i cançons, PowerPoint, titelles…
Podeu consultar els articles següents en aquest bloc:
2-La Llegenda de Sant Jordi /The legend of Saint George (Llegenda popular catalana)
14-El drac que no volia lluitar (Conte d’autor: Kenneth Grahame / Walt Disney)
27-Teseu i el Minotaure (Llegenda de l’antiga Grècia)
https://blocs.xtec.cat/plugimdecontesimmavillegas/2019/04/15/27-teseu-i-el-minotaure/
51-El monstre de Banyoles (Llegenda popular catalana)
https://blocs.xtec.cat/plugimdecontesimmavillegas/2021/04/30/51-el-monstre-de-banyoles/
57-L’origen del desert (Llegenda tuareg)
https://blocs.xtec.cat/plugimdecontesimmavillegas/2021/10/29/57-lorigen-del-desert/
59-L’espasa de Thor (Llegenda víking)
https://blocs.xtec.cat/plugimdecontesimmavillegas/2021/12/31/59-lespasa-de-thor-llegenda-viking/
62-Nessie, el monstre del llac Ness (Llegenda escocesa)
71-El serpent de Manlleu (Llegenda popular catalana)
- ACTIVITAT: TALLER DE DRACS
Avui us proposo una activitat per fer-nos el nostre propi drac de sant Jordi, monstre o personatge que més us agradi. 
1)Per començar: Capgròs amb paper matxé
NECESSITEM:
- Cola d’empaperar i galleda
- Globus gran tipus baló o bé filferro i tela metàl·lica i tenalles per treballar-ho, o també caixa de cartró o tambor de sabó
- Paper de diari o cartró-pedra
- Pintura i pinzells
- I… una mica d’IMAGINACIÓ!
Preparem la cola desfent-la en una galleda d’aigua, remenant bé perquè no quedin grumolls. Ho deixem reposar fins que la massa quedi tova però no líquida.- Inflem el globus o bé ens fem l’estructura amb filferro i tela metàl·lica, també podríem utilitzar una caixa de cartró o tambor de sabó.
- Esquincem el paper de diari o cartró-pedra a tires amb els dits, no amb tisores, i el suquem a la cola fins que quedi ben xop. Anem col·locant les tires xopes sobre l’estructura o globus, fins que ens quedi tot ben cobert, millor si li donem més d’una capa. Cal deixar un forat a la boca oberta per tal de poder-hi mirar a través d’ella quan el portem posat. Amb un gruix de paper de diari encolat podem donar forma a les parts que sobresurten, com ara galtes, nas, ulls… i l’ajuntarem a la base amb tires de paper encolat. Ho deixarem assecar al sol i serena força dies fins que canviï de color, senyal que la cola està ben seca.
- Per acabar, ho pintem amb pintura i pinzells, i podem decorar-ho amb trossos de roba, cintes, picarols, plomes, etc.
2)Si ho voleu una mica més difícil: Drac de roba i filferro
NECESSITEM:
Filferro i tenalles- Roba per a farcir o llana o espuma
- Roba de feltre i tisores de punxa
- Fil i agulla per a cosir
- Cintes o vetes
- I… una mica d’IMAGINACIÓ!
- Fem l’estructura del drac o monstre donant forma al filferro amb l’ajuda d’unes tenalles. Després, l’omplim amb roba per a farcir, llana o espuma.
- Folrem l’estructura amb la roba de feltre, tot cosint les costures amb agulla i fil.
- Per acabar, hi cosim els complements com ara: les punxes, la llengua, els ulls, la cua… i les cintes o vetes per a lligar-nos-el a l’espatlla i cintura com si fos una motxilla.
3)Si ho voleu una mica més divertit: Drac de cartró
NECESSITEM:
- Llapis i paper
- Cartró o cartolina i tisores fortes
- Cola blanca
- Ceres de colors i vernís per a ceres
- Grapadora i grapes
- Complements: Roba, paper de seda o crespó, gomets, picarols, llana…
- Cintes o vetes
- I… una mica d’IMAGINACIÓ!
Dibuixem, o bé traiem per impressora, el perfil del drac o personatge que vulguem fer. El calquem per tenir dos d’exactament iguals, i ho enganxem a la cartolina o cartró amb cola blanca, després ho retallem.- Pintem les dues siluetes de forma simètrica, és adir com si es miressin al mirall, amb ceres de colors i vernís per a ceres, i els grapem tot deixant lliure la boca per poder mirar quan el portem.
- Per acabar podem enganxar complements amb cola blanca: ulls, llengua, punxes, cabell… Caldrà fer uns forats a davant del coll per a passar-hi una cinta o veta, per tal de poder-nos-el lligar al coll quan ens el posem.
2-Màscara (minut: 4:11)
- RACÓ DE L’ESCRIPTOR: Crea el teu propi drac o monstre
A partir de trossos de diferents animals, podem crear el nostre propi drac o monstre, i inventar-nos la seva història. Per escrit, fem la descripció de les diferents parts que el composen, i expliquem què fa, com es mou, on viu, etc., i també la seva història o llegenda. Per acabar, farem una exposició amb tots els dibuixos de dracs i monstres, i cadascú pot parlar del seu als companys, i respondre preguntes.
- EL REPTE: Coneixes els secrets dels dracs?
Es tracta de resoldre un petit test sobre els dracs, amb preguntes de resposta múltiple (a, b, c), basat en el que s’ha explicat en el conte.
- Les ales del drac…
- estan cobertes de plomes com els ocells
- s’assemblen a les ales de les ratapinyades
- no tenen ales
- A la Xina, la festa del drac és…
- un Carnaval
- la celebració del Cap d’Any
- la Festa dels infants
- El poder màgic de Quetzalcoatl, la serp emplomallada de Mèxic, és…
- que sap parlar diverses llengües
- que es pot tornar invisible
- que pot revestir diverses aparences
- A l’Edat Mitjana deien que matar un Drac …
- permetia arribar a ser immortal
- era la millor manera de fer-se notar per sotir a la televisió
- era fer que el Bé vencés al Mal
- Durant molt de temps es creia que els dracs existien per què…
- se’ls descriu a la Bíblia
- els seus ulls brillants al fons d’una cova fosca havien hipnotitzat un caminant
- s’havien trobat ossos d’animals gegants desconeguts
- Quin d’aquests tres animals no existeix a la natura?
- El Dragó Volador
- El Dragó Fullós
- El Dragó Mesopotàmic
- A on podem trobar Dracs avui dia?
- en els llacs d’aigües fondes
- en coves profundes de la muntanya
- a les novel.les i pel.lícules
- Una de les particularitats del Drac imaginari és el fet de ser híbrid, és a dir…
- està compost de parts d’animals diferents
- vola molt de pressa
- quan es mor es desfà a trossos
*SOLUCIONS AL REPTE
- Les tres son correctes, depèn del drac: els dracs a Europa tenen ales de ratapinyada, a Amèrica ales amb plomes d’ocell, a l’Àsia no tenen ales sinó que salten de núvol en núvol, els dracs dels origen no tenen ales sinó que van pel mar
- C: a la Xina la festa del drac és la celebración del Cap d’Any
- C: el poder màgic de Quetzalcoatl és que pot revestir diverses aparences
- C: a l’Edat Mitjana deien que matar un drac era fer que el Bé vencés al Mal
- A i C: Durant molt de temps es creia que els dracs existien perquè se’ls descriu a la Bíblia (Leviatan), i perquè s’havien trobat ossos gegants desconeguts
- C: el dragó Mesopotàmic és el que no existeix a la natura, eldragó volador i el dragó fullós sí
- C: avui en dia es poden trobar dracs només a les novel·les i pel·lícules
- A: que el drac és híbrid vol dir que está compost de parts d’animals diferents