EL MEU PARE ES PENSA QUE SOC UN NOI
A vegades les persones grans s’equivoquen
Escrit i il·lustrat per: Sophie Labelle
Traducció: Magda Mirabet
Basat en fets reals
- Hola, em dic Alexandra. Tinc set anys i m’agraden els bitxos, el gos Ninja i tota mena de llibres.
- El que més m’agrada és veure pel·lícules de por a la nit. El meu menjar preferit són els espaguetis. M’agraden tant que me’n menjaria per dinar, per sopar i també per esmorzar.
I soc una nena. És fàcil d’entendre, oi?- Doncs per al meu pare no ho és gens. El meu pare es pensa que soc un nen, que em dic Alejandro, que m’agrada la lluita lliure i pescar, que són les coses que li agraden a ell.
- Sempre diu que ja canviaré d’idea, que quan creixi una mica més voldré ser un noi, em diré Alejandro i ja no m’agradaran ni els bitxos, ni el gos Ninja ni tota mena de llibres. El meu pare és molt tossut.
Em sembla que és perquè, quan vaig néixer, el metge es va pensar que jo era un nen perquè el meu cos s’assemblava al de molts altres nens, però estava una mica equivocat. -“Eh… és un nen? Suposo…” No tots els cossos són iguals! Els metges són persones adultes i a vegades s’equivoquen.- Els meus pares em van posar Alejandro i em van criar com un nen, però quan vaig aprendre a parlar els vaig explicar que estaven equivocats. La mare ho va entendre de seguida i em va començar a dir Alexandra. Però el pare encara no ho ha entès.
Cada vegada que vaig a casa seva em diu que soc el seu fill i em crida pel meu nom antic. Intento tenir paciència amb ell. Les persones adultes a vegades són molt difícils.- Dic que sí a anar a pescar amb ell i miro de fer cara de passar-m’ho bé, i això que pescar no m’agrada gens. El meu pare vol que posi el cuc a l’ham de la canya de pescar; i a mi m’agraden els cucs! A vegades vaig amb ell a veure competicions de lluita lliure. Jo m’hi avorreixo d’allò més, però a ell el fa feliç que l’hi acompanyi.
- Ah, i l’any passat, per Halloween, vaig voler fer truc o tracte vestida de bruixa de l’espai… però al papa li va agafar una rebequeria increïble a la botiga i em vaig haver de comprar la disfressa de superheroi perquè es calmés.
La nit de Halloween, una veïna em va dir que estava molt contenta de veure una nena vestida de superheroi, i que les nenes podien disfressar-se del que volguessin. Li vaig contestar que jo no volia anar vestida de superheroi, que només ho havia fet perquè el pare estigués content. No sé si ho va entendre bé, però em va donar un munt de les xocolatines que més m’agraden. Era un premi per haver volgut acontentar el papa?- La mama pensa que quan els vaig dir que jo no era el seu fill, sinó la seva filla, el papa va sentir que el seu Alejandro s’havia mort
- Això és una bestiesa! Estic viva i mai no he sigut un noi.
Les persones grans es pensen que poden decidir com han de ser els nens i les nenes. Però les coses no funcionen així! Només nosaltres podem decidir qui som. I a vegades és difícil, perquè la gent no ens veu com som, encara que els ho diguem moltes vegades.- Em fa mal que el papa no em vegi com soc, perquè l’estimo i no em vull enfadar amb ell. És el pare més paràs que tinc.
- El que passa és que a vegades les persones adultes són molt, molt infantils!
FI
PROPOSTA DIDÀCTICA-83
CONTE: El meu pare es pensa que soc un noi. A vegades les persones grans s’equivoquen (Escrit i il·lustrat per: Sophie Labelle, Traducció: Magda Mirabet)
EDAT: Ganàpies (a partir de 7 anys)
TIPUS: Llegenda o narració històrica (Basat en fets reals)
ACTIVITATS:
- Conte: “El meu pare es pensa que soc un noi. A vegades les persones grans s’equivoquen”/Conversa: Transgènere i LGBTIQ+
- Llenguatge Verbal
- Descoberta d’Un Mateix i de l’Entorn
- Cançons: Soy Trans (Kenai White), Cant de lluita (Roba estesa)
- Llenguatge Verbal i Musical
- Llengua Espanyola
- La Recerca: L’autora Sophie Labelle/Transgènere: definició, tipologies i problemàtica/ LGBTIQ+: Dissidència sexual, símbols i activitat /Transsexualitat al regne animal
- Descoberta de l’Entorn
- Llenguatge Verbal
- Activitat: Què vol dir ser Trans?
- Descoberta de l’Entorn i d’Un mateix
- Llenguatge Verbal
- Racó de l’escriptor: Coneixes algú transgènere o de la comunitat LGBTIQ?
- Llenguatge verbal
- Descoberta d’Un Mateix
- Llenguatge Plàstic
- El Repte: Transsexualitat al regne animal
- Descoberta de l’Entorn
- Llenguatge Verbal
a)Objectius:
- Llegir o escoltar la lectura del conte: El meu pare es pensa que soc un noi (Sophie Labelle)
- Escoltar i respectar les intervencions dels companys
- Expressar les pròpies vivències i opinions sobre les persones transgènere i LGBTIQ+
- Escoltar, aprendre i cantar una cançó que parli d’aquest tema
- Buscar informació sobre les persones transgènere i LGBTIQ+, explicar-ho als companys
- Aprendre què és l’hermafroditisme en els animals i conèixer alguns animals hermafrodites
- Explicar per escrit què pensen de les persones transgènere i si en coneixen alguna, dibuixar-se amb ell o ella
b)Desenvolupament de les activitats:
1. CONTE/ CONVERSA
-
- CONTE: Llegir o escoltar el conte “El meu pare es pensa que soc un noi” (Sophie Labelle)
- CONVERSA: Transgènere i de la comunitat LGBTIQ
Coneixes algú com la protagonista del conte o del col.lectiu LGBTIQ+?, què fas o què faries si en coneguessis alguna?, com la tractaries?, per què?, com creus que et sentiries si et passés a tu?, què faries?, demanaries ajuda?, a qui?
B. CANÇONS
Escoltem i aprenem a cantar una cançó que parli d’aquest tema
Soy Trans
Kenai White
Hola
Te voy a contar
Como decirles a tus papás
Que eres trans
Sigo en mi cuarto
En el suelo tumbado
Y estoy asustado
De brazos cruzados
Y qué pasaría mamá
Si ya no soy Ana
Soy Juan
No es que me sienta nada
Es lo que soy
No lo puedes cambiar
Mamá soy trans
Soy un chico como los demás
Lo que soy en realidad
El pasado déjalo atrás
No me he transformado
Tampoco he cambiado de lado
Y ya no sé qué hacer
Si me corto el pelo tal vez
Y a mi me siguen
Mirando raro
Creo que es mi pelo
Por ser morado
Si uso un vestido de gala
O traje y corbata
No es que me sienta nada
Es lo que soy
No lo puedes cambiar
Mamá soy trans
Soy un chico como los demás
Lo que soy en realidad
El pasado déjalo atrás
Mamá soy trans
Soy un chico como los demás
Lo que soy en realidad
El pasado déjalo atrás
Si no encuentras a nadie
Contigo
Yo seré tu amigo
Hasta el final
Cant de lluita
Roba estesa
Som en acte de protesta
Som mans fredes vora el foc
Som la veu de la revolta
Netes de la por i el dol
Disfressades d’utopia
Emprendrem lluny del dolor
La recerca de la vida
A cavall de la raó
Som en acte de protesta
Som mans fredes vora el foc
Som la veu de la revolta
Netes de la por i el dol
Coincideixen les mirades
Fixades en l’horitzó
Potser avui farem victoria
Potser enterrarem el foc
Som en acte de protesta
Som mans fredes vora el foc
Som la veu de la revolta
Netes de la por i el dol
Doncs ens mantindrem alçades
Ja no ens veuran de genolls
El sol mantindrà la flama
La lluna encendrà passió
Som en acte de protesta
Som mans fredes vora el foc
Som la veu de la revolta
Netes de la por i el dol
Som en acte de protesta
Som mans fredes vora el foc
Som la veu de la revolta
Netes de la por i el dol
Som en acte de protesta
Som mans fredes vora el foc
Som la veu de la revolta
Netes de la por i el dol
Som en acte de protesta
Som mans fredes vora el foc
Som la veu de la revolta
Netes de la por i el dol
3. LA RECERCA:
L’autora /Transgènere/ LGBTIQ+/Transsexualitat al regne animal
A. L’autora: Sophie Labelle
Sophie Labelle (22 de abril de 1988, Montreal) es una caricaturista, oradora pública, activista transfeminista y escritora transgénero canadiense. Es conocida por su webcomic Assigned Male, que se basa en sus experiencias como niña transgénero. Es una activista del movimiento por los derechos de las personas transgénero y diserta sobre temas de historia transgénero y transfeminismo.
Biografía
Labelle creció en la zona rural de Quebec, cerca de la ciudad de Chateauguay. A la edad de 7 años, comenzó a formar parte de un club de cómic fundado por su hermano. Trabajó como maestra de escuela primaria y fue coordinadora del campamento de Gender Creative Kids Canada.
Sophie cita a la caricaturista Alison Bechdel como su mayor influencia.
Carrera
Labelle es autora e ilustradora de Assigned Male, un webcomic y una serie de revistas que abordan cuestiones de normas de género y privilegios. Allí presenta a Stephie, una niña transgénero de 11 años, quien descubre y abraza su género. Labelle dijo que mientras trabajaba con infancias transgénero, notó lo negativo que es todo lo que les decimos sobre sus propios cuerpos, así que quería crear un personaje que pudiera responder a todas esas cosas horribles que las infancias trans escuchan todo el tiempo. Ella ha elaborado guías educativas para utilizar junto a los cómics, promoviendo espacios más seguros para las personas jóvenes transgénero. El Whasington Blade calificó al webcomic de “hilarante” y dijo que muestra que el humor transgénero puede ser divertido sin resultar ofensivo.
Para la investigadora Gabrielle Richard, el cómic contribuye a la normalización de la existencia de las personas transgénero. Compara a la heroína Stephie con Mafalda, al tiempo que subraya el papel de la obra como puerta de entrada a la sociología del género. Labelle ha escrito varios libros y revistas de identidad y expresión de género, incluidos The Genderific Coloring Book, A Girl Like Any Other, Ciel at Camp Fabulous y Gender Euphoria . La traducción al inglés del segundo volumen de la serie Ciel, Ciel in All Directions (2020, Second Story Press) fue nombrada como uno de los mejores libros del año 2022 por el Comité de libros infantiles de Bank Street. Escribió el prólogo del libro de Tikva Wolf Pregúntame sobre el poliamor: lo mejor de Kimchi Cuddles. Creó materiales de educación sexual centrados en personas trans para la organización Trans Student Educational Resources.
En mayo de 2017, Labelle lanzó su cómic Dating Tips for Trans and Queer Weirdos. Una presentación programada en la librería Venus Envy en Halifax fue cancelada después de que se produjeran amenazas tanto contra ella como contra la tienda. En esa ocasión recibió amenazas de muerte, la dirección de su casa se publicó en foros en línea y su sitio web y sus cuentas de redes sociales se vieron comprometidos (lo que la llevó a desconectarlos temporalmente). A raíz del acoso, Labelle abogó por el proyecto de ley canadiense C-16 para proteger la identidad y expresión de género, y por leyes más estrictas contra el ciberacoso.
Trabajos seleccionados
- “¡Ça déborde!” Un cahier de coloriage sur les géneros et les sexes(¡Está desbordando! Un libro para colorear sobre los géneros y los sexos) (Des Ailes Sur Un Tracteur, 2015)
- The Best of Assigned Male(Jessica Kingsley Pub, 2021)
- Ciel in All Directions (Ciel en todas las direcciones) (trad. Andrea Zanin) (Second Story Press, 2021)
Informació extreta de: Viquipedia
B.Transgènere
Definició
Persona que no s’identifica amb el gènere que li va ser assignat en néixer segons les seves característiques biològiques, sigui perquè se sent del gènere contrari o bé perquè la seva identitat no s’ajusta a les categories de gènere tradicionalment establertes.
1. El terme transgènere va néixer als Estats Units cap als anys vuitanta del segle XX com a reacció a la forma d’origen mèdic transsexual, associada generalment a les operacions de cirurgia reassignació sexual, i està relacionat amb la crítica al sistema binari tradicional home-dona. La forma transgènere engloba tot el ventall de persones amb identitats de gènere no normatives (transsexuals, queers, persones de gènere fluid, persones agènere, etc.).
2. La forma trans, reducció de transgènere, tendeix a utilitzar-se com a denominació preferent dins l’àmbit LGBT, atès que es considera més neutra i més inclusiva.
3. El plural del substantiu transgènere és transgèneres (els transgèneres, les transgèneres).
Informació extreta de: termcat Diccionari LGBT
Transgènere
Les persones transgènere són persones que tenen una identitat de gènere diferent del seu gènere assignat en néixer. Per tant, les persones transgènere inclouen tant aquelles que són binàries (és a dir, que s’identifiquen amb el gènere masculí o amb el femení) com les no-binàries. Les persones transgènere de vegades es poden anomenar transsexuals, si desitgen assistència mèdica per a la seva transició.
Altres definicions associen la identitat de les persones trans amb un tercer gènere. De manera molt poc freqüent, transgènere inclou els transvestits, independentment de la seva identitat de gènere.
Ser transgènere és independent de l’orientació sexual: les persones transgènere poden ser heterosexuals, homosexuals, bisexuals, asexuals… També poden considerar que les etiquetes convencionals per referir-se a les orientacions sexuals són inadequades o inaplicables. El terme transgènere també es distingeix d’intersexual, un terme que descriu les persones nascudes amb caràcters sexuals que no es poden classificar en el sistema binari de mascle i femella.
El grau en el qual cada persona se sent genuïna, autèntica i còmoda amb la seva aparença externa i accepta la seva identitat de gènere s’anomena congruència transgènere. Moltes persones transgènere tenen disfòria de gènere, i algunes cerquen un tractament mèdic com la teràpia de substitució d’hormones, la cirugia de reassignació de sexe o la psicoteràpia. No totes les persones transgènere volen aquests tractaments, i algunes no poden sotmetre-s’hi per raons econòmiques o mèdiques.
La majoria de persones transgènere pateixen discriminació a la feina, als llocs públics i als centres de salut. En molts llocs no estan legalment protegides de la discriminació.
Terminologia actual
Actualment, el terme correcte és transgènere o la seva versió abreujada trans. Home trans es refereix a una persona a la qual li va ser assignat el gènere femení en néixer però s’identifica com a home. Dona trans descriu el procés a la inversa. Aquests termes són adjectius, no substantius (per exemple, “En Joan és transgènere” o “En Joan és un home transgènere”, i no pas “En Joan és un transgènere”).
La transició o trànsit és el procés pel qual una persona trans passa a viure segons les expectatives del gènere amb el qual s’identifica. Això pot implicar canviar l’expressió de gènere, els caràcters sexuals o qualsevol altra característica.
Genderqueer (també anomenat no-binari) és un anglicisme que fa referència a les persones que s’identifiquen amb un gènere que no és ni el masculí ni el femení. També són utilitzats com a adjectius.
Les persones que no són ni transgènere ni genderqueer, és a dir, les persones que senten que la seva identitat correspon al sexe i gènere que se’ls va assignar en néixer, s’anomenen cisgènere.
Transsexual i la seva relació amb transgènere
Des dels anys 90, transsexual s’utilitza generalment per descriure el conjunt de gent transgènere que desitja una transició permanent cap al gènere amb el qual s’identifica i que busca assistència mèdica amb aquest propòsit.
Les distincions entre els termes transgènere i transsexual normalment es basen en la distinció entre gènere (psicològic o social) i sexe (físic). Així, la transsexualitat té més a veure amb els aspectes físics del sexe d’una persona, mentre que el fet de ser transgènere té més a veure amb el gènere psicològic d’unapersona, així com les expectatives socials que acompanyen un rol de gènere concret. Moltes persones transgènere prefereixen la paraula transgènere i rebutgen transsexual. Per exemple, Christine Jorgensen va rebutjar públicament el terme transsexual el 1979, i en lloc d’això es va identificar a ella mateixa com a transgènere, dient que “el gènere no té res a veure amb els companys de llit sinó amb la identitat.” Això es refereix a la percepció errònia que transsexual es relacionda d’alguna manera amb sexualitat, quan en realitat només té a veure amb la identitat de gènere. Tanmateix, algunes persones transsexuals estan en contra de ser incloses en el terme transgènere. Les definicions dels dos termes han canviat al llarg del temps.
Altres categories
A més dels homes i les dones trans, les identitats de gènere dels quals es consideren binàries, diverses identitats més estan incloses en les definicions més àmplies de transgènere. Aquestes inclouen les persones amb identitats de gènere que no són exclusivament masculines o femenines sinó que poden ser, per exemple, persones androgines, bigènere, pangènere o agènere (normalment s’agrupen amb el terme genderqueer o no-binari). Tot i que algunes referències defineixen transgènere tant àmpliament que inclouen el transvestisme, normalment aquesta activitat no està inclosa, igual que el fetitxisme travestista o les drag-queens i drag-kings.
No-binari
Les identitats no-binàries —que no són exclusivament masculines o femenines, sinó que inclouen les identitats agènere, androgin, bigènere, pangènere o gènere fluid— també existeixen fora de la cisnormativitat. Bigènere i androgin són categories superposades; les persones bigènere es poden identificar amb un gènere diferent en diferents moments (gènere fluid) o amb els dos a la vegada (androgin). Són comunes algunes formes limitades d’androgínia (dones que porten pantalons, homes amb arracada) i no són vistes com un comportament transgènere. Androgin a vegades també s’utilitza com un sinònim mèdic per una persona intersexual. Les identitats no-binàries, igual que les binàries, són independents de l’orientació sexual.
Agènere és una persona que no s’identifica amb cap gènere. La seva identitat de gènere no correspon a cap dels dos rols de gènere tradicionals, ni el femení ni el masculí, propis del binarisme de gènere.
Pangènere és un gènere no-binari definit com ser de més d’un gènere. Una persona pangènere es pot considerar membre de tots els gèneres (el prefix pan és grec i significa “tot”). El pangènere és un tipus de tercer gènere, com el bigènere, el trigènereo el genderqueer. Els individus pangènere poden utilitzar pronoms neutres (elle/elli) o pronoms amb gènere (com ell/ella).
Transvestisme
Un transvestit és una persona que es vesteix amb la roba considerada pròpia dels individus d’un altre gènere. Els transvestits poden identificar-se amb un altre gènere, voler ser-lo o adoptar-ne el seu comportament típic i, generalment, no volen canviar per mitjans mèdics els seus cossos. La majoria de transvestits s’identifiquen com a heterosexuals. Les persones que es transvesteixen en públic poden tenir el desig de no ser identificats com a transvestits.
Drag-kings i drag-queens
Drag és un terme anglès que s’aplica a la vestimenta i el maquillatge que es porta en ocasions especials per actuar o entretenir, a diferència d’aquells que són transvestits o transgènere per altres raons. Els artistes drag tenen una llarga tradició en la cultura LGBT, i les seves actuacions poden ser teatrals, còmiques o grotesques. Generalment, el terme drag-queen s’aplica als homes que actuen com dones, drag-king s’aplica a les dones que actuen com homes i faux-queen s’aplica a les dones que actuen com a dones. Tanmateix, hi ha artistes drag de tots els gèneres i sexualitats que actuen per raons diverses.
Intersexualitat
Les persones intersexuals tenen genitals o altres característiques físiques que no encaixen en les definicions típiques de mascle o femella. Tot i així, les persones intersexuals no tenen per què ser transgènere perquè no necessàriament tenen un sentiment de disconformitat amb el seu gènere assignat en néixer. Tanmateix, els problemes de les persones transgènere i de les intersexuals sovint se superposen, perquè tant unes com altres desafien les definicions típiques de sexe i gènere.
Salut
Salut mental
Les persones transgènere compleixen els requisits per una diagnosi del trastorn de la identitat de gènere “només si el fet de ser transgènere és causa d’angoixa o invalidesa.” Aquesta angoixa s’anomena disfòria de gènere i es pot manifestar en forma de depressió o incapacitat de treballar i formar relacions sanes amb altres persones. Aquesta diagnosi sovint provoca malentesos perquè sembla que pugui implicar que totes les persones transgènere pateixen disfòria de gènere. Aquest malentès ha confós a moltes persones transgènere així com aquells que els critiquen o els defensen. Les persones trans que es troben còmodes amb el seu gènere i no senten cap frustració interna provocada directament per la seva identitat de gènere no tenen disfòria de gènere. El tractament per la disfòria de gènere serà aquell que pugui alleujar el sofriment i restaurar la normalitat en la vida de la persona afectada. Aquest tractament sovint consisteix en la transició de gènere.
Les raons per buscar ajuda als serveis de salut mental varien segons la persona. Que una persona transgènere vulgui un tractament no significa necessàriament que la seva identitat de gènere sigui problemàtica. L’estrès emocional que implica patir la transfòbia fa que moltes persones transgènere vulguin un tractament per millorar la seva qualitat de vida. Moltes persones transgènere també necessiten un tractament per la depressió i l’ansietat causades per l’estigma lligat al fet de ser transgènere.
Un estudi del 2011 va concloure que un 41% de les persones transgènere s’intenta suïcidar. El percentatge era més alt entre les persones que havien patit discriminació en l’accés a l’habitatge o a serveis mèdics, assetjament físic o sexual, o rebuig per part de la família.
Salut física
Hi ha procediments mèdics i quirúrgics per persones trans, tot i que la majoria de les persones transgènere descrites anteriorment no acostumen a passar per aquests tractaments. D’una banda, la teràpia de substitució hormonal per homes trans introdueix el creixement de la barba i masculinitza la pell, el pèl, la veu i la distribució del greix corporal. D’altra banda, la teràpia equivalent per les dones afavoreix el desenvolupament dels pits i feminitza la distribució del greix corporal.
La depilació làser o l’electròlisi elimina excessos de pèl en dones trans. Els procediments quirúrgics per les dones trans poden feminitzar la veu, la pell, la cara, la nou del coll, els pits, la cintura, les natges, i els genitals. Els procediments quirúrgics pels homes trans poden masculinitzar el pit, els genitals i retirar l’úter (histerectomia), els ovaris i les trompes de Fal·lopi.
El terme teràpia de reassignació de sexe s’utilitza com un nom genèric dels procediments físics necessaris per la transició. Es critica l’ús del terme “canvi de sexe” pel seu èmfasi en l’operació, i per això es prefereix “transició“.
Símbols
Un símbol habitual de la comunitat transgènere és la bandera de l’orgull trans, dissenyada per Monica Helms i mostrada per primera vegada a Phoenix, Arizona, Estats Units, l’any 2000. La bandera consisteix en cinc franges horitzontals, dues blau clar, dues roses i una blanca al centre.
Helms descriu el significat de la bandera d’aquesta manera:
El blau clar és el color tradicionals pels nens nounats, el rosa és per les nenes, i el blanc al mig és per “aquells que estan en procés de fer la transició, aquells que senten que tenen un gènere neutre o que no tenen gènere”, i aquells que son intersexuals. La disposició de les franges és aquesta perquè “independentment de com la posis, sempre serà la manera correcta. Això simbolitza els nostres intents de trobar la correcció en les nostres pròpies vides.”
Altres símbols transgènere inclouen la papallona (que simbolitza una transformació o metamorfosi) o els símbols ⚥ i ⚧.
Informació extreta de: Viquipèdia
C. LGBTIQ+
LGBTIQ+ és l’acrònim emprat per a referir-se col·lectivament a les persones Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgènere, Intersexuals, Queer, i qualsevol altre tipus d’orientació sexual o identitat de gènere socialment marginades i oprimides. La sigla, tot i que suscita un poc de controvèrsia, és més global que els termes queer o lesbigai, i més exhaustiva que homosexual o simplement gai. Al Vocabulari terminològic LGBT de la sèrie de diccionaris en línia del Termcat el centre terminològic va optar per «LGBT» tot i afegir que «l’ordre de les lletres que la constitueixen és variable, tant en català com en la resta de llengües». Les variants més conegudes són GLBT, LGBTI, LGB, LGTBQ.
Com a alternativa a l’acrònim LGBTIQ+, el concepte dissidència sexual engloba el conjunt d’orientacions sexuals i identitats de gènere que no tenen cabuda en el model cis-heteronormatiu.
COMPONENTS DE L’ACRÒNIM
Cada terme de l’acrònim s’empra per a designar els membres del grup específic, però també la comunitat o subcultura que els envolta. Aquest pot incloure defensors dels drets, artistes, autors, etc.
Lesbianes
El terme lesbiana es refereix, normalment, a dones amb una atracció sexual envers altres dones, però també a la comunitat lèsbica.
Gais
Tot i que la paraula gai s’aplica majoritàriament a homes amb una atracció sexual envers altres homes, a més de a la comunitat gai masculina, pot ser sinònim de “homosexual”, així fent referència a la sexualitat homosexual de persones de qualsevol gènere.
Bisexuals
El terme bisexual es refereix a qualsevol persona amb una orientació sexual envers persones del seu mateix gènere i envers persones que no siguin del seu gènere. La bisexualitat pot aproximar-se, amb més o menys precisió, a l’homosexualitat i l’heterosexualitat, encara que és considerat un grau intermedi. Dins d’aquesta orientació hi ha diferents branques, com la pansexualitat, la polisexualitat, o la omnisexualitat; cadascuna d’aquestes orientacions té un significat lleugerament diferent, però entren totes dins de la categoria de la bisexualitat, i per tant, se’ls considera part de la comunitat bisexual (la comunitat B+).
Trans
La paraula transgènere és emprada generalment com un mot jòquer per a designar una àmplia gamma d’individus, comportaments i grups centrats al voltant d’una inversió total o parcial del rol de gènere, així com al voltant de teràpies de reassignació fisicosexual (que poden ser només hormonals o estar relacionades amb diversos graus d’alteració quirúrgica). Cal anar amb compte, ja que és molt comú incloure aquest terme dins d’una orientació sexual quan en realitat està relacionat amb la identitat de gènere, és a dir, les persones transgèneres se senten d’un gènere que acostuma a no correspondre amb el sexe que li van assignar al néixer. Així doncs una persona transgènere es pot identificar com a homosexual, heterosexual, bisexual, o qualsevol altra sexualitat, ja que «transgènere» no implica cap orientació sexual. El terme «trans» inclou, no només persones transgènere (persones que són del gènere contrari al que se’ls va assignar), sinó també persones no-binàries (que no tenen cap gènere, o tenen ambdós, o un gènere entre els dos binaris…) Com que les persones no-binàries no són exclusivament del gènere que se li va assignar, se les considera part de la comunitat T+. La paraula transsexual és considerada ofensiva, ja que té connotacions que patologitzen la condició.
Intersexuals
Intersexuals, representats amb la lletra I en la variant LGBTI pot ser o no inclòs en l’acrònim LGBT i algunes comunitats intersexuals no inclouen les persones LGBT no intersexuals (mentre que algunes sí). S’aplica a aquelles persones que han nascut amb genitals o característiques sexuals secundàries que no han estat determinats com a masculins o femenins, o que combinen característiques tant del sexe femení com del masculí. Actualment es rebutja el terme hermafroditat amb aquest sentit perquè es considera pejoratiu i inexacte. La línia separatòria entre les persones intersexuals i trans sovint és ben complexa, car hi ha individus que encaixen en ambdues classificacions però no té per què ser així.
Queer
És un terme provinent de l’anglès que es defineix com «estrany» o «poc usual». Es relaciona amb una identitat sexual o de gènere que no correspon a les idees establertes de sexualitat i de gènere. Per una banda, s’utilitza com a “concepte paraigua” per a la gamma d’orientacions sexuals i identitats que van molt més allà de “LGBT”. Així doncs, el concepte “gènere queer” és un terme general per a les persones que consideren que la seva identitat de gènere no està inclosa o transcendeix la dicotomia home/dona.
HISTÒRIA
Fins a la revolució sexual dels 60 no hi havia més termes per designar aquests grups que els desdenyosos mots emprats per la comunitat hetero (heterosexual), tots carregats de matisos negatius. El primer terme neutre, tercer gènere, en voga abans de la II Guerra Mundial entre els cercles homòfils del doctor Magnus Hirschfeld, va caure en desús després d’ella. Quan aquesta gent va començar a organitzar-se en defensa dels seus drets, van necessitar un mot que diguera qui eren d’una manera positiva, no pejorativa.
El terme homosexual, originari de l’argot grecollatí medical comportava aleshores un matís negatiu de malaltia, per tota l’estigmatització social que aquell terme havia dut des que s’havia creat al final del segle XIX. Així doncs va ser substituït per «gai», que en principi significava alegre. Quan les lesbianes començaren a forjar la seva pròpia identitat, el terme «gais i lesbianes» esdevingué més comú.
LGBT esdevingué cada vegada més popular des de mitjans dels 1990 i a partir de 2005 ha esdevingut tan corrent que ha estat adoptat per la majoria de col·lectius de la comunitat lesbiana, gai, transsexual i bisexual, i també per la premsa. Cal dir que el terme LGBT s’empra més a la llengua escrita que a l’oral.
SÍMBOLS
LA BANDERA LGBT
La bandera LGBT, també anomenada sovint la bandera de l’Arc de Sant Martí, bandera irisada, bandera de l’arc iris i, incorrectament, bandera gai, ha estat utilitzada com símbol de l’orgull gai, lèsbic, bisexual i trans des de la década de 1970. Els diferents colors simbolitzen la diversitat del col·lectiu LGBT, i aquests són utilitzats sovint en les marxes del dia de l’orgull LGBT. Nasqué als Estats Units, però ara és utilitzada en tot el món.
La bandera d’arc de Sant Martí va ser popularitzada com símbol de l’orgull LGBT per l’artista nascut a San Francisco, Gilbert Baker, el 1978. Actualment consisteix en sis franges de colors roig, taronja, groc, verd, blau i violeta. La bandera copia l’ordre dels colors de l’Arc de Sant Martí.
En l’actualitat, persones LGBT i defensores dels drets LGBT, fan servir a tot el món la bandera en manifestacions, a la porta de casa seva o posen adhesius de l’arc iris als seus vehicles com un símbol exterior del seu suport al moviment LGBT.
LA BANDERA ORIGINAL
En els primers anys de la década de 1970 als Estats Units hi havia banderes similars usades com a símbol d’unitat internacional de tota la gent del planeta, però a finals d’aquesta dècada, la relació popular d’aquests colors amb el moviment LGBTI va començar a dominar.
La bandera original va ser dissenyada per Gilbert Baker. S’enlairà per primera vegada en el Festival de l’Orgull de San Francisco, el 25 de juny de 1978. Consistia en vuit colors, cadascun amb els seus significats:
Després del 27 de novembre de 1978, per a la San Francisco City Supervisor Harvey Milk, la demanda de la bandera d’arc de Sant Martí va anar en augment. Per a satisfer la demanda, la Paramount Flag Company començà a vendre una nova versió de la bandera, amb set colors, en detriment del color rosa. Baker s’adherí a la nova bandera a causa de la poca o nul·la disponibilitat de fàbriques que utilitzaren el color mancant.
El 1979 la bandera va ser modificada de nou. Quan les banderes eren enganxades en els pals dels fanals de San Francisco, els colors centrals es camuflaven amb els mateixos pals. Així, la millor manera de solucionar el problema era reduint la quantitat de colors de la bandera. D’aquesta forma, s’arribà al disseny actual de sis franges.
Durant la década de 1980 la bandera va augmentar la seva popularitat a nivell nacional als Estats Units, i posteriorment va anar fent aparicions en l’àmbit internacional.
L’any 2003, coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari de la seva creació, Gilbert Baker, va intentar tornar a popularitzar la bandera de vuit franges original, sense gaire èxit, ja que la majoria de la comunitat LGBT s’inclina per la més coneguda bandera de sis franges.
Informació extreta de: Vikipèdia
ALTRES BANDERES
L’any 2017, es va presentar aquesta versió a l’Ajuntament de Filadèlfia, amb dues franges de color afegides, de color marró i negre, simbolitzant les persones de color.
En els últims anys, la bandera de l’arc iris s’ha revisat i s’hi han afegit més línies de colors per representar tota la seva diversitat. Així Daniel Quasar, l’any 2018 va dissenyar una nova bandera basada en la de Filadèlfia.
Hi afegeix cinc franges en un triangle que representen les persones trans i no binàries (blau clar, rosa clar, blanc), i les de comunitats marginades negres i indígenes (marró i negre), a més de les persones que tenen sida i l’estigma i els prejudicis que els envolten, així com els que han mort per la malaltia (negre).
Hi ha més banderes representatives com l’última que representa tot el col·lectiu, dissenyada per l’activista pels drets intersexuals, Valentino Vecchietti, el 2021 i que inclou les persones intersexuals, amb el cèrcol lila sobre groc de la seva bandera.
Informació extreta de: Web: 3Cat.cat
D. TRANSSEXUALITAT EN ANIMALS
El canvi de sexe no està només present en l’ésser humà (conegut com a transsexualitat), sinó que hi ha alguns exemples d’espècies animals que canvien de sexe, és a dir, neixen mascles o femelles i, al llarg de la seva vida, canvien al sexe oposat. Vols conèixer algunes d’aquestes espècies?
El canvi de sexe en animals és un fet poc estès, però està present sobretot entre els peixos i alguns mol·luscs, meduses, crustacis, equinoderms i cucs.
De totes maneres, en el cas dels animals, el terme utilitzat no és el de transsexualitat. El canvi de sexe en el regne animal és un tipus concret d’hermafroditisme:
L’HERMAFRODITISME SEQÜENCIAL
Origen de la paraula
En la mitologia grega, Hermafrodit fou un personatge caracteritzat per tenir els dos sexes, d’aquí deriva el nom hermafrodita.
Aquest canvi de sexe està programat normalment genèticament i està influït per l’ambient en què es desenvolupa. De totes maneres, en néixer ja tenen tots dos sexes, de manera que la determinación del sexe no ve donada pels gens.
Hi ha diferents tipus de hermaforditisme seqüencial:
- Protandria: quan l’organisme neix mascle i canvia a femella, com és el cas del peix pallasso (gènere Amphiprion).
- Protoginia: quan l’organisme neix femella i canvia a mascle, com els peixos làbrids.
- Canvi de sexe bidireccional: quan l’organisme té els òrgans sexuals femenins i masculins complets, però actua de mascle o femella durant diferents etapes de la seva vida; com és el cas del peix Lythrypnus Dalli.
El que està clar és que aquesta estratègia suposa un avantatge important respecte a altres espècies: davant unes condicions extremes, els organismes tenen la capacitat d’assegurar les futures generacions amb el canvi de sexe.
EL PEIX PALLASSO
El peix pallasso és un dels exemples més coneguts de canvi de sexe en el regne animal. El nostre amic Nemo, al llarg de la seva vida es convertirà en femella. Els peixos pallasso neixen tots mascles, però a partir de certa edat canvien de sexe. També poden canviar de sexe si mor la femella del grup, així que, encara que la mare de Nemo va morir, va trobar en el seu pare a la seva mare també.
La forma de reproducció d’aquests peixos tan colorits i coneguts és d’allò més curiosa: en cada anemone, animals cnidaris amb els que viuen en simbiosi, viu un harem, format per una femella (més gran en grandària que el mascle), un mascle reproductor i diversos mascles no reproductors.
Si la femella mor, el mascle reproductor es transforma en femella i el mascle no reproductor més gran madura sexualment.
JANTÍNIDS
Els jantínids són un grup de caragols marins amb una característica molt especial: utilitzen les seves baves per produir una mena de rais de bombolles, que utilitzen per surar en l’oceà. Els més capacitats poden arribar a formar una bombolla per minut.
Doncs bé, aquesta família de gasteròpodes està format per individus que poden canviar de sexe. Com els peixos pallasso, els organismes neixen mascle i després canvien a femella.
LÀBRID NETEJADOR
El làbrid netejador (Labroides dimidiatus) es un altre exemple de peix en el qual els seus individus canvien de sexe, en aquest cas es deu a certes pautes de comportament.
Normalment, hi ha un mascle dominant que manté a un harem de femelles, però si aquest mor, la femella dominant assumirà la posició del mascle en poques hores, festejant a altres femelles encara que el canvi de sexe pugui allargar-se unes dues setmanes.
LA MIDA SÍ QUE IMPORTA
El cargol marí Crepidula fornicata també canvia de sexe i està controlat per la grandària dels individus. Aquests mol·luscs neixen com a mascles però, a partir d’una certa mida, es converteixen en femelles.
Es tracta d’uns caragols d’allò més curiosos: viuen apilats uns sobre dels altres, amb els organismes de major grandària a la part inferior. Això vol dir que l’exemplar de la base és una femella i els superiors són mascles. Així, quan la femella mor, el mascle de major grandària es converteix en la femella del grup.
Es tracta d’una especie exòtica a Espanya, la qual podria ocupar tota la costa gallega. De totes maneres, la seva àrea de distribució natural és Amèrica del Nord.
AL MAR MEDITERRANI TAMBÉ PASSA
Fins ara hem vist només espècies que viuen lluny de nosaltres, però la veritat és que aquest comportament també està present en algunes espècies de la mar Mediterrània. Alguns exemples són l’estrelleta Asterina Gibbosa o el peix fadrí (Thalassoma pavo).
El fadrí és un dels més colorits i vistosos que viuen a les aigües del Mediterrani. En aquest cas, en néixer són femelles, però segons la proporció de sexes, poden convertir-se en mascles.
REFLEXIÓ
Si ets dels que pensa que el canvi de sexe en l’ésser humà és una cosa antinatural, ja veus que a la natura hi ha múltiples exemples d’animals que fan justament això mateix.
All you need is Biology és un bloc LGTB-friendly i estimem a tothom per igual. Més amor i respecte, i menys odi!
Informació extreta de : allyouneedisbiology
4. ACTIVITAT: Què vol dir ser Trans?
Avui us proposo una activitat per conèixer què vol dir ser Trans, quins tipus hi ha i quins problemes pot portar, a més de conèixer què signifiquen les sigles LGBTIQ+ del col·lectiu al què pertanyen, així com els símbols i l’activitat que porten a terme.
NECESSITEM:
-Buscar informació sobre el tema i preparar-nos unes fitxes tècniques amb les dades més importants, que ens ajudaran a l’hora d’explicar-ho als companys
-Buscar i treure per impressora imatges que ens puguin il·lustrar el què expliquem
-Fer-nos uns rètols amb els títols i paraules-clau
-I… una mica d’IMAGINACIÓ!
1)Per començar:
Transgènere, tipologies i problemàtica
A. DEFINICIÓ:
- Transgènere és la persona que no s’identifica amb el gènere que li va ser assignat en néixer segons les seves característiques biològiques, sigui perquè se sent del gènere contrari o bé perquè la seva identitat no s’ajusta a les categories de gènere tradicionalment establertes.
B. TIPOLOGIES:
- Les persones transgènere inclouen tant aquelles que són binàries (és a dir, que s’identifiquen amb el gènere masculí o amb el femení) com les no-binàries.
- Les identitats no-binàries són les que no són exclusivament masculines o femenines. Inclouen les identitats: agènere, bigènere (androgin i gènere fluid), i pangènere.
- Agènere és una persona que no s’identifica amb cap gènere. La seva identitat de gènere no correspon a cap dels dos rols de gènere tradicionals, ni el femení ni el masculí, propis del binarisme de gènere.
- Les persones bigènere es poden identificar amb un gènere diferent en diferents moments (gènere fluid) o amb els dos a la vegada (androgin).
- Pangènere és ungènere no-binari definit com ser de més d’un gènere. Una persona pangènere es pot considerar membre de tots els gèneres. És un tipus de l’anomenat tercer gènere, i solen utilitzar pronoms neutres (elle/elli) per referir-se a ells mateixos.
C. PROBLEMES: Disfòria de gènere
- Si el fet de ser transgènere és causa d’angoixa o invalidesa s’anomena disfòria de gènere, i es pot manifestar en forma de depressió o incapacitat de treballar i formar relacions sanes amb altres persones. El tractament sovint consisteix en la transició de gènere.
- El terme Transsexual s’utilitza generalment per descriure el conjunt de gent transgènere que desitja una transició permanent cap al gènere amb el qual s’identifica i que busca assistència mèdica amb aquest propòsit. Pot ser a través de tractaments hormonals, o amb operacions quirúrgiques.
D. NO CONFONDRE AMB…
- La transsexualitat té més a veure amb els aspectes físics del sexe d’una persona, mentre que el fet de ser transgènere té més a veure amb el gènere psicològic d’una persona, així com les expectatives socials que acompanyen un rol de gènere concret.
- Algunes persones neixen amb una combinació de característiques sexuals masculines i femenines. Les persones intersexuals tenen genitals o altres característiques físiques que no encaixen en les definicions típiques de mascle o femella. Les persones intersexuals no tenen per què ser transgènere perquè no necessàriament tenen un sentiment de disconformitat amb el seu gènere assignat en néixer. Però els problemes de les persones transgènere i de les intersexuals sovint se superposen.
- Un transvestit és una persona que es vesteix amb la roba considerada pròpia dels individus d’un altregènere. Els transvestits poden identificar-se amb un altre gènere, voler ser-lo o adoptar-ne el seu comportament típic, i no volen canviar els seus cossos.
- Drag és un terme anglès que s’aplica a la vestimenta i el maquillatge que es porta en ocasions especials per actuar o entretenir, a diferència d’aquells que són transvestits o transgènere per altres raons. Les seves actuacions solen ser teatrals, còmiques o grotesques. Si es disfressen d’home s’anomenen Drag-Kings, i de dones Drag-Queens.
2)Una mica més difícil: LGBTIQ+
A. Dissidència sexual
- LGBTIQ+ és l’acrònim emprat per a referir-se col·lectivament a les persones Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgènere, Intersexuals, Queer, i qualsevol altre tipus d’orientació sexual o identitat de gènere, socialment marginades i oprimides (l’ordre de les lletres pot variar).
- Com a alternativa a l’acrònim LGBTIQ+, el concepte dissidència sexual engloba el conjunt d’orientacions sexuals i identitats de gènere que no tenen cabuda en el model cis-heteronormatiu (és a dir no transgènere).
B. Les sigles LGBTIQ+
L El terme lesbiana es refereix, normalment, a dones amb una atracció sexual envers altres dones, però també a la comunitat lèsbica.
G La paraula gai s’aplica majoritàriament a homes amb una atracció sexual envers altres homes, a més de a la comunitat gai masculina.
B Dins de la Bisexualitat hi ha diferents branques, com: la pansexualitat, la polisexualitat, o la omnisexualitat; cadascuna d’aquestes orientacions té un significat lleugerament diferent, però entren totes dins de la categoria de la bisexualitat, i de la comunitat bisexual.
T El terme «trans» inclou, no només persones transgènere (persones que són del gènere contrari al que se’ls va assignar), sinó també persones no-binàries (que no tenen cap gènere, o tenen ambdós, o un gènere entre els dos binaris…). La paraula transgènere és emprada generalment com un mot comodí per a designar una àmplia gamma d’individus, comportaments i grups centrats al voltant d’una inversió total o parcial del rol de gènere, així com al voltant de teràpies de reassignació fisicosexual (hormonals o quirúrgiques).
I Intersexuals: S’aplica a aquelles persones que han nascut amb genitals o característiques sexuals secundàries que no han estat determinats com a masculins o femenins, o que combinen característiques tant del sexe femení com del masculí. Pot ser o no inclòs en L’ LGBT.
Q+ Queer és un terme provinent de l’anglès que es defineix com «estrany» o «poc usual». Es relaciona amb una identitat sexual o de gènere que no correspon a les idees establertes de sexualitat i de gènere. S’utilitza com a “concepte paraigua” per a la gamma d’orientacions sexuals i identitats que van molt més allà de “LGBT”. Així doncs, el concepte “gènere queer” és un terme general per a les persones que consideren que la seva identitat de gènere no està inclosa o transcendeix la dicotomia home/dona.
3)Més divertit: Símbols i activitat
A. SÍMBOLS
- La Bandera Transgènere: Un símbol habitual de la comunitat transgènere és la bandera de l’orgull trans, dissenyada per Monica Helms i mostrada per primera vegada a Phoenix, Arizona, Estats Units, l’any 2000. La bandera consisteix en cinc franges horitzontals, dues blau clar, dues roses i una blanca al centre. El blau clar és el color tradicionals pels nens nounats, el rosa és per les nenes, i el blanc al mig és per aquells que estan en procés de fer la transició, aquells que senten que tenen un gènere neutre o que no tenen gènere, i aquells que son intersexuals.
- Altres símbols transgènere inclouen la papallona, que simbolitza una transformació o metamorfosi, i els símbols ⚥ i ⚧.
- La Bandera de l’Arc de Sant Martí: La bandera LGBT, també anomenada sovint la bandera de l’Arc de Sant Martí, bandera irisada, bandera de l’arc irisi, incorrectament, bandera gai, ha estat utilitzada com a símbol de l’orgull gai, lèsbic, bisexual i trans des de la década de 1970.
- La bandera original, que incloïa el rosa, va ser dissenyada per Gilbert Baker. S’enlairà per primera vegada en el Festival de l’Orgull de San Francisco, el 25 de juny de Consistia en vuit colors, cadascun amb els seus significats: SEXUALITAT, VIDA, SALUT, LLUM DEL SOL, NATURA, ART, HARMONIA, ESPERIT.
- La Bandera de Progrés: Al 2018, Daniel Qasar va redissenyar la bandera de l’Arc Iris per incorporar la bandera Transgènere, les ratlles negres i marrons que representen les comunitats de color, i una franja negra per recordar els malats i morts per VIH (Sida).
B. ACTIVITAT
- Història: Fins a mitjans del segle passat, els membres d’aquests col·lectius minoritaris havien estat ignorats per la societat (en el millor dels casos), però també menyspreats, perseguits i fins i tot emprosonats.
- Actualment, la comunitat LGTBIQ+ organitza tota mena d’activitats per a donar visibilitat als seus col·lectius en la societat, i en defensa dels seus drets arreu del món.
- El Dia de l’Alliberament (o de l’Orgull) LGTBIQ+, el 28 de juny, és el principal dia de reivindicació i visibilització del col·lectiu, amb actes, manifestacions i desfilades arreu del món.
Esperem que, ben aviat, ja no ens faci falta cap bandera, perquè ens sapiguem acceptar i respectar tal com som, i gaudim de la igualdat de drets que ens correspon com a persones humanes.
5. RACÓ DE L’ESCRIPTOR:
Coneixes algú transgènere o LGBTIQ?
Coneixes algú com la protagonista del conte, o del col.lectiu LGBTIQ+?, què fas o què faries si en coneguessis alguna?, com la tractaries?, per què?, com creus que et sentiries si et passés a tu?, què faries?, demanaries ajuda?, a qui?
Explica-ho per escrit i fes un dibuix per il·lustra-ho, on estiguis tu amb ell o ella.
6. EL REPTE:
Transsexualitat al regne animal
El canvi de sexe no està només present en l’ésser humà (conegut com a transsexualitat), sinó que hi ha alguns exemples d’espècies animals que canvien de sexe, és a dir, neixen mascles o femelles i, al llarg de la seva vida, canvien al sexe oposat. El canvi de sexe en el regne animal és un tipus concret d’hermafroditisme: l’hermafroditisme seqüencial.
Aquest canvi de sexe està programat normalment genèticament i està influït per l’ambient en què es desenvolupa. De totes maneres, en néixer ja tenen tots dos sexes, de manera que la determinació del sexe no ve donada pels gens, sinó per les circumstàncies ambientals en les que es troba.
Hi ha diferents tipus d’hermaforditisme seqüencial:
- Protandria: quan l’organisme neix mascle i canvia a femella
- Protoginia: quan l’organisme neix femella i canvia a mascle
- Canvi de sexe bidireccional: quan l’organisme té els òrgans sexuals femenins i masculins complets, però actua de mascle o femella durant diferents etapes de la seva vida
Coneixeu aquests animals hermafrodites? A veure si sabeu com es diuen, i de quin tipus són:
- Cargol marí Lapa Sabatilla o conxa de barca (Cepidula Fornicata)
- Cargol de mar violeta (Jantínids)
- Cargols de terra (Mul·luscs gastròpodes espulmonats)
- Cucs de terra (Lumbricus Terrestris)
- Esponges de mar (Porífers)
- Estrella del Capità (Asterina Gibbosa)
- Ostra (Ostreidae)
- Peix Dalli (Lythrypnus Dalli)
- Peix Fadrí (Thalassoma Pavo)
- Peix Làbrid netejador (Labroides dimidiatus)
- Peix Lloro (Escàrids)
- Peix Pallasso (Amphiprion ocellaris)
*SOLUCIONS:
- Cargol marí Lapa Sabatilla: Neix mascle, viuen apilats les femelles (que són més grans) a baix i els mascles (més petits) a sobre, i quan una femella es mor, el mascle mes gran es converteix en femella. 1
- Cargol de mar Violeta: Neix mascle i més endavant canvia a femella. 1
- Cargol de terra: Neix amb els dos sexes, però necessita un company per a reproduir-se, tot i que els dos poden actuar alhora de mascle i de femella i quedar tots dos fecundats. 3
- Cuc de terra: Tota la vida té els dos sexes, i no necessita cap company per a reproduir-se, ja que en el seu hàbitat (sota terra) costaria molt trobar-se amb algun. 3
- Esponges de mar: Té els dos sexes però necessita company, tiren l’esperma al mar i quan entra dins d’una altra esponja fecunda l’òvul d’aquesta. 3
- Estrella del Capità: Neix mascle i després, al madurar, passa a ser femella. 1
- Ostra: Neix amb els aparells dels dos sexes, però primer desenvolupa el masculí i està un any tirant esperma al mar, després fa el canvi força ràpid i poden coincidir els dos sexes per un curt període de temps. 1
- Peix Dalli: Neix amb els ògans dels dos sexes, i actua de mascle o femella durant diferents etapes de la seva vida. 3
- Peix Fadrí: Neix femella i es converteix en mascle segons la proporció de mascles i femelles que hi agi en l’entorn. 2
- Peix Làbrid Netejador: Neix femella i al llarg de la vida es torna mascle. 2
- Peix Lloro: Neix femella i un mascle viu amb un herem de femelles, quan el mascle mor, una de les femelles canvia de sexe. 2
- Peix Pallasso: Neix mascle, i al llarg de la seva vida es converteix en femella. 1
