LES VELLETES DE NADAL
I ELS REIS MAGS D’ORIENT
Llegendes d’Itàlia, Rússia, i Cristiana
Recollides i Adaptades per: Imma Villegas
-
Befana
(Itàlia)
Hola! Em dic Befana, i soc una velleta que visc a Itàlia. Porto les sabates trencades, els mitjons lligats al coll, un barret de punxa i una escombra màgica que vola. Visc sola en aquesta caseta, i als hiverns quan fa fred, m’agrada seure al costat del foc a mirar contes i llegir històries. Un dia d’hivern que estava així al costat del foc llegint, de cop i volta van trucar a la porta.
-Ui! Qui deu ser a aquestes hores! -vaig pensar.
De seguida vaig anar a obrir la porta, tan de pressa com vaig poder, i em vaig trobar tres personatges molt estranys que anaven a dalt de camells: un amb una barba blanca, l’altre ros, i l’altre negre.
-Qui sou vosaltres?, i d’on sortiu a aquestes hores?
-Hola, bona senyora! Nosaltres som els tres Reis Mags d’Orient.
-Sí, venim de molt lluny
-Molt, molt! Jo em dic Baltasar, i vinc de l’Àfrica!
-Jo vinc de l’Àsia, i em dic Gaspar.
-I jo soc en Melcior, d’Europa.
-I on aneu, amb el fred que fa, per a aquests mons de Déu?
-Veurà: anem a retre-li homenatge al nen Jesús, que ha nascut aquesta nit.
-Sí, hem vist la seva estrella, i com que sabem que és una persona tan i tan important, doncs li portem regals: or…
-…encens…
-…i mirra.
-Ooooh, el nen Jesús!
-Sí, però resulta que aquesta nit hem perdut l’estrella!
-És que està núvol, i és clar, si està núvol no es veuen les estrelles!
-Bona dona, no sabríeu pas indicar-nos el camí per anar a Betlem, a veure el nen Jesús?
-El camí per anar a Betlem?… Jo… jo no sé el camí per anar a Betlem… no, no… ho sento però no us puc ajudar… Bé, però us podeu quedar a dormir a casa! Sí, que és fosc i fa molt fred! Quedeu-vos a dormir a casa i demà serà un altre dia, i segur que demà trobareu el camí!
-Oh, és molt amable!
-Sí, moltes gràcies, senyora!
-Be-fa-na! Em dic: Befana!
-Gràcies, senyora Befana!
-Bona nit!
-Bona nit!
*****
-Ja s’ha fet de dia, eh?
-Sí, sí, ja podem marxar!
-Mira: ja veig l’estrella, per aquí!
-Corre, corre! Anem a seguir l’estrella!
-Senyora Befana, moltes gràcies per deixar-nos passar la nit!
-Per què no ve amb nosaltres?, i així també podrà donar regals al nen Jesús?
-Amb vosaltres?… ara?… És que… sí que m’agradaria, sí, anar a veure el nen Jesús! Però sabeu què passa? És que jo tinc molta feina aquí! Veieu: tinc moltes coses a fer! Ara no me’n puc anar jo, no! Aneu, aneu vosaltres! Ja hi aniré més tard, jo, quan pugui!
-D’acord! Adeu i gràcies!
-Adeu, Befana!
-Adeeeu!…Que se’n va l’estrella, que se’n va!
-Anem, anem!
*****
-Ai!… Ara em sap greu!… Tenen raó: és molt important!, justament el nen Jesús!… Mira: saps què? Me n’hi vaig! Ho deixo tot, arreplego quatre coses, i amb aquesta escombra tan fantàstica que tinc… segur, segur… sí, me’n vaig a buscar el nen Jesús jo també, per veure’l i portar-li regals! Espera, que fa molt fred, agafaré alguna cosa per tapar-me el coll… no sé… això mateix, aquest mitjons ben lligats al coll m’abrigaran! Em poso el barret de punxa, agafo l’escombra per volar i… Som-hi!
*****
-Per aquí?… no, per aquí no és… per aquí… no, tampoc!… Ara l’estrella no la veig!, ara no sé el camí!… A veure cap allà… no, cap allà em sembla que tampoc és!…mmm… Ostres!, em sembla que m’he perdut!… No el trobaré, no!… És igual!… mmm… En aquesta casa hi ha nens! Baixaré per la xemeneia sense que em vegin, i els hi deixaré els regals! Segur que estaran contents, sí!
*****
-Tant se val! El nen Jesús no l’he trobat, però cada any agafo les joguines i vaig volant amb la meva escombra màgica, i les deixo a les cases que hi ha nens. Entro per la xemeneia, m’amago perquè no em vegin, i els hi deixo les joguines. M’encanta veure què feliços que són! Potser algun dia trobaré el nen jesús, mentrestant jo soc feliç així! I ells em canten cançons:
La Befana Trullalà
Trullalà, trullalà, trullalà!
La Befana vien di notte,
con le scarpe tutte rotte,
con la calza appesa al collo,
col carbone, col ferro e l’ottone.
Sulla scopa per volare,
viene, viene, la Befana!
La Befana vien dal mare,
vien dai monti a notte fonda
neve e gelo la circonda
neve e gelo e tramontana!
Viene, viene la Befana!
********
La Befana ve de nit
amb les sabates ben trencades,
els mitjons lligats al coll,
carbó, ferro i llautó.
Amb l’escombra per volar,
ja ve, ja ve, la Befana!
La Befana ve del mar,
i de les muntanyes en nit fonda.
La neu i el gel l’envolta,
neu i gel i tramuntana!
Ja ve, ja ve, la Befana!
2. Baboushka
(Rússia)
Hola, jo soc la Baboushka, que vol dir àvia en rus! És que jo soc de Rússia, un país molt lluny d’aquí on hi fa molt fred, sobretot els hiverns, els hiverns son molt freds allà a casa meva! Bé, a dintre casa no, a dintre casa s’hi està molt bé perquè tinc una llar de foc i una manteta al llit per escalfar-me. Perquè jo ja soc velleta, soc molt velleta, per això em diuen Baboushka, perquè soc una iaia. I visc sola, sí sola, és que jo no he tingut fills, sabeu?. M’agraden molt els nens, però jo no en tinc, per això em dedico a fer joguines, com que tinc tantes estones a l’hivern. Quan neva i no puc sortir, em quedo prop de la llar de foc, i mireu quines nines de fusta més maques sé fer: son babouskes com jo, iaies, àvies russes. En faig de totes les mides: de més grans i de més petites, mireu aquesta què petita! I s’obren i les puc posar unes a dins de les altres, o posar-les per ordre una al costat de l’altra… i totes son iguals, son les meves nines!
Un dia, sabeu què em va passar?… bé, millor dit una nit, perquè era de nit, i nevava!… oh si nevava!, i feia un fred! Però jo m’estava ben calentona al meu llitet, ben tapadeta amb la manteta. De cop i volta vaig veure una llum molt forta, i vaig pensar:
-Què és aquesta llum? Vaig a la finestra a veure què veig!
I vaig veure una estrella, una estrella molt gran i molt maca. No era una estrella qualsevol, no: era una estrella amb cua! I em deia:
–
Baboushka, Baboushka! Soc l’estrella de Nadal!
-Ooooh!
-Ha nascut el nen Jesús! Vine, vine amb mi, segueix-me! T’indicaré el camí, i li podràs portar aquestes joguines tan boniques que fas.
-Ara?
-Sí, és clar! Ha nascut ara!
-Oh però ara és de nit, i no s’hi veu, i fa molt fred! Mira, mira com neva! Brrrrr! Jo soc molt velleta per sortir així, amb el fred i la neu, puc relliscar… ja hi aniré demà! Tu ves, que demà ja hi aniré jo, quan sigui de dia. Ves, ves!
-D’acord, Baboushka! Adeeeeeu, me’n vaig a veure el nen Jesús! Adeu, Baboushka!
-Brrrrr, quin fred! Me’n torno al meu llit, ben tapadeta amb la meva manta!
Al cap d’una estona vaig començar a sentir música: trompetes, picarols i campanes. I vaig anar cap a la finestra a veure què era, tan enrenou. I em vaig trobar tot d’àngels:
-Hola, Babouska!
-Baboushka, Baboushka, som els àngels!
-Sí, els angelets!
-Ooooooh! I com és que em veniu a veure, a aquestes hores de la nit?
-Baboushka, Baboushka, ha nascut el nen Jesús!
-Aaaah! El nen Jesús!
-Sí! Vols venir amb nosaltres?, ara l’anem a veure!
-Li pots portar aquestes nines tan maques que fas de fusta!
-Sí, sí que vull venir! Però ara? Ara no, que fa molt fred: mira, mira com neva! Brrrr! Jo soc molt velleta ja, i és fosc i no m’hi veig gaire, em puc entrebancar. Aneu, aneu vosaltres, que jo ja hi aniré demà! Adeu!
-Adeu, Baboushka!
-Baboushka, Baboushka!
-Adeu, adeu!
-Brrrr, quin fred! Me’n torno al llit amb la meva manteta, a veure si puc seguir dormint.
Però al cap d’una estona:
-Què és aquest soroll?… Si semblen cavalls!… Què deu ser?… Vaig a la finestra a veure què veig!… Ooooh! Qui sou vosaltres?
-Baboushka, Baboushka!
-Som els tres Reis Mags d’Orient!
-Els tres Reis Mags d’Orient? Ooooooh!
-Baboushka, Baboushka!
-Ha nascut el nen Jesús i l’anem a veure!
-Aaaah!
-Vine amb nosaltres, Baboushka! Vine a veure el nen Jesús!
-Li pots portar aquestes nines tan boniques que fas de fusta!
-Sí, sí, sí que vull venir! Ui, però ara no, eh! Mira, mira com neva! Està nevant molt, fa molt de fred i és fosc! Jo ja soc velleta per anar pel món a aquestes hores! Aneu, aneu vosaltres que jo ja hi aniré demà, eh!
-Està bé, Baboushka, adeu!
-Adeu, adeu!
-Ooooh! Un altre cop al llitet! Ai!… Saps què? Sí que m’agradaria anar a veure el nen Jesús!… Ai!… Mira, ja està! Me n’hi vaig! Arreplego les meves nines, així una dintre de l’altra… i me’n vaig a veure el nen Jesús, sí senyor! Encara que em costi, hi he d’anar, i li portaré les meves ninetes de fusta, segur que li agradaran!… Ja arribo, ja arribo… No, ja no hi son! He tardat massa a anar-hi! I Ara què faig?… Ja sé: vaig a repartir les meves nines de fusta entre els nens i nenes que viuen a prop a de casa meva, sí!… Trucaré a la porta i els hi diré:
-Hola! Soc la Baboushka! Vinc a portar-vos aquestes nines de fusta tan boniques, les faig jo, perquè jugueu! Sí!
I des d’aleshores, cada any, quan arriba la nit del 5 de gener, agafo les meves nines de fusta i les porto a les cases on hi ha canalla. Així faig feliços als nens i nenes, i jo soc feliç!
3. Els tres Reis Mags d’Orient
(Llegenda cristiana)
Hola! Jo soc el rei Melcior! Sí, veieu que porto corona? Soc un rei, sí, però soc un rei molt savi, eh? I és que soc mag: jo em miro les estrelles, i sé moltes coses a través d’elles!… Que què faig dalt d’un camell? Ah! Ara us ho explico, mireu: És que he vist una estrella tan bonica i tan grossa, que he estat buscant entre els meus llibrots, aquells llibres tan grans i antics que diuen moltes coses, i resulta que això vol dir que ha nascut algú molt important, però molt, eh! Molt, molt important: un príncep o un rei, però molt important! Així és que he ant a buscar el meu camell i he agafat or, que és un regal digne de reis, i m’he dit:
-Vaig a seguir l’estrella!… La veieu? Mireu què bonica! Una estrella amb cua!… El camí és una mica llarg, però segur que valdrà la pena!… Ep! Qui és aquell que ve per allà, que veig que també va dalt d’un camell?
-Hola! Qui ets tu?
-Jo soc Melcior, i vinc d’Europa. I tu qui ets?
-Jo soc Gaspar, i vinc de l’Àsia. Vaig seguint aquella estrella tan bonica que hi ha allà.
-Jo també!
-Ah! Perquè, tu també ets un rei mag?
-Sí! I l’estrella l’hem de seguir, eh! Perquè segur que ha nascut algú molt important!
-Però molt important, eh!
-N’estic ben segur! Jo li porto or, com escau a tot un rei! Què li portes tu?
-Encens! Digne dels millors prínceps!
-Ah! Molt bé, molt bé! Què, anem junts?
-Sí, perquè el viatge és llarg, eh!
-Sí, sí!
-Calla, que veig un altre camell per allà: qui deu ser?
-Hola, nois! Espereu-me, que jo també vull seguir l’estrella!
-Oh! Qui ets tu?
-Jo soc en Baltasar, i vinc de l’Àfrica. Qui sou vosaltres?
-Jo soc Melcior!
-I jo Gaspar!
-I venim d’Europa i d’Àsia.
-Ai! I també heu vist l’estrella?
-Síiii! Mira-la, està aquí davant!
-Oh és que ha de ser molt important aquest que ha nascut!
-Sí, i hem d’anar a retre-li homenatge!
-I tant que sí! Jo li porto or…
-I jo encens, què li portes tu?
-Doncs jo mirra!
-Quèeeee?
-????
-Mirra!… És que això al meu país es fa anar molt, sabeu?.
-Ah, bé!
-Val, anem!
-Ep! On és l’estrella? No la veig ara?
-No, jo tampoc, s’ha amagat, o l’hem perdut!
– Ai, ai, què farem ara?
-I si anem a preguntar?
-Preguntar, a qui?
-Mira: aquí hi ha un palau: el rei que viu aquí segur que ens ho sabrà dir!
-Sí, i jo crec que ara ja hem d’estar ben a prop, eh!
-Sí, sí, segur que sí! Devem estar molt a prop!
-Anem a preguntar-ho al rei que viu en aquest palau.
-Hola?
-Senyor rei?
-Hola! Jo soc el rei Herodes, l’amo d’aquest palau… i de totes aquestes terres que veieu aquí davant. Qui sou vosaltres i què voleu de mi?
-Distingit senyor: som els tres reis mags d’orient!
-Sí, i venim de molt lluny!
-Anem seguint una estrella que ha sortit al cel, no sé si l’has vista tu?
-Una estrella?
-Sí, una estrella amb cua, molt bonica
-No me les miro gaire les estrelles, jo! I per què la seguiu?
-Perquè això vol dir que ha nascut algú que serà molt important.
-Sí, un rei o un príncep!
-Un rei? I és per aquí que ha nascut aquest rei? Aquí l’únic rei que hi ha soc jo: Herodes!
-Sí, sí, això ja ho hem entès!
-Però és que l’estrella avui no hi és perquè està fosc, no hi ha estrelles avui, està núvol.
-I hem pensat que tu, que també deus ser un rei molt savi, com nosaltres, potser ens saps indicar el camí?
-El camí? El camí per anar a on?
-El camí per anar a veure aquest rei que ha nascut, aquí en aquestes terres.
-Per anar-li a retre homenatge.
-I li portem obsequis, clar: or…
-…encens…
-…i mirra!
-Mmmm… jo no ho sé on ha nascut aquest rei… però sabeu què? Puc consultar els meus llibres sagrats, les Escriptures, que segur que allà ho trobo!
-Ah, molt bé, molt bé!
-A veure, anem a consultar les Escriptures…
-Oh, quin llibre més gros!
-Clar, són les sagrades Escriptures, què us pensàveu, eh!… Aviam… una estrella… a veure… aquí! Ja ho he trobat! Sí, sí, sí! Aquí ho diu ben clar, tots els profetes en parlen: Ha de néixer a… Betlem!
-Betlem?
-Betlem!
-Sí, Betlem: és un poblet de res, un llogarret perdut per aquí, tot plegat quatre cases… i a més diu que ha de néixer en una establia.
-Una establia?
-Una establia!-Sí, una caseta per tenir-hi el bestiar.
-Oh, a Betlem a l’establia!
-Ja està! Moltes gràcies, senyor Herodes!
-Rei Herodes!
-Senyor rei Herodes!
-Vingui amb nosaltres, així li podrà fer homenatge també.
-Oh, ja vindria, ja, però… sabeu què?… Aneu-hi vosaltres i de tornada passeu pel meu palau i m’expliqueu on és exactament i com ha anat, i llavors jo també hi aniré.
-D’acord!
-Entesos!
-Doncs, apa! Que vagi bé! Ique tingueu un bon viatge!
-Adeu, adeu, senyor Herodes!
-Rei Herodes!!!
-Sí, sí, això: rei, rei…
-Mira-la! Ja la tornem a tenir davant!
-Olé, olé! Seguim-la!
-Ui! Estàvem ben a prop, eh!
-Mira: ja som a Betlem! L’estrella s’ha aturat, això és que ja hi som!
-Sí, mira: aquella cabana tan petitona deu ser l’establia!
-Sí, sí! Entrem-hi! Segur que és aquí!
-Vinga, anem a portar-li els nostres regals: or, encens i mirra.
I des d’aleshores, cada any quan arriba la nit del 5 de gener, els tres Reis mags d’Orient (Melcior, Gaspar i Baltasar) es posen en marxa dalt dels seus camells màgics, per portar regals a toooots els nens i nenes del món. Els hi heu de deixar aigua i menjar pels camells en un bol, i dolços i cava per als Reis perquè reposin una mica del viatge quan entrin a casa vostra. Però heu de dormir, eh! Perquè si no dormiu, si us troben desperts, els Reis no us deixaran res… i heu de ser bon minyons, si no sabeu què us deixaran?: carbó!
PROPOSTA DIDÀCTICA-75
CONTE: Les velletes de Nadal i els Reis Mags d’Orient (Llegendes d’Itàlia, Rússia i Cristiana /Adaptació: Imma Villegas)
EDAT: Totes les edats
TIPUS: Fantàstic (1 i 2) / Llegenda o narració històrica (3)
ACTIVITATS:
1. Conte: Les velletes de Nadal i els Reis Mags d’Orient/Conversa: Les joguines-regals de Reis-Nadal
- Llenguatge Verbal
- Descoberta d’Un Mateix
2. Cançons/Poema: Els Reis de l’Orient (Popular catalana), La Befana Trullalà (Popular italiana), Les figures del Pessebre (Joan Llongueres)
- Llenguatge Musical i Verbal
- Descoberta de l’Entorn
3. La Recerca-Personatges Màgics del Nadal: Els Reis Mags, la Befana, La Baboushka
- Descoberta de l’Entorn
4. Activitat-El vent s’ha emportat les paraules: Qui són els Reis Mags?
- Llenguatge Verbal
- Descoberta de l’Entorn
5. Racó de l’escriptor: La meva joguina preferida /Fem la Carta als Reis
- Llenguatge Verbal i Plàstic
- Descoberta d’Un Mateix
6. El Repte: Les figures del Pessebre
- Descoberta de l’Entorn
7. Taller: Fem el Pessebre
- Llenguatge Plàstic
a) Objectius:
- Escoltar el conte: Les velletes de Nadal i els Reis Mags d’Orient
- Escoltar i respectar les intervencions dels companys
- Expressar les pròpies vivències i opinions sobre les joguines-regals de Reis-Nadal
- Aprendre i cantar les cançons i el Poema: Els Reis de l’Orient /La Befana Trullalà /Les figures del Pessebre
- Buscar informació sobre els Personatges Màgics de Nadal: Els Reis Mags / la Befana / la Boboushka
- Trobar les paraules que falten en un text amb ajuda d’imatges o mímica
- Conèixer la llegenda dels Reis Mags d’Orient i les tradicions que l’envolten
- Explicar per escrit les nostres vivències sobre les joguines-regals de Reis-Nadal
- Dibuixar-se a si mateix amb la nostra joguina preferida /Fer la Carta als Reis
- Diferenciar les figures que conformen un Pessebre tradicional
- Muntar un Pessebre a partir de les figures tradicionals
b) Desenvolupament de les activitats:
- 1. Conte: Les velletes de Nadal i els Reis Mags d’Orient
a. Conte: Explico el conte amb l’ajuda d’imatges i titelles de pal que representen els personatges que hi surten: Befana, Babushka, Els tres Reis Mags, Rei Herodes, l’Estrella de Nadal, els àngels i els seus instruments (trompeta, campana, picarols).
b. Vocabulari: - Befana: Befana significa bruixa en italià, però no és una bruixa com les que estem acostumats. La Befana és un caràcter del folklore italià, similar a Nicolau de Mira o Santa Claus. El caràcter pot haver-se originat a Roma, i llavors estendre’s com a tradició a la Itàlia peninsular. Una creença popular és que el seu nom deriva de la celebració de l’Epifania, tanmateix hi ha evidència per suggerir que Befana deriva de la deessa sabina/romana anomenada Strenia, que tenia poder sobre els regals d’any nou, i del qual, de fet, va derivar el seu nom. Les seves celebracions rebien una forta oposició dels primers cristians, pel seu caràcter sorollós, bulliciós i llicenciós. En el folklore popular, la Befana visita tots els nens d’Itàlia la nit del 6 de gener per omplir els seus mitjons amb caramels si són bons, o trossos de carbó si són dolents. Sent una bona dona de casa, molts diuen que escombrarà el pis abans de sortir. La tradició fa que el nen o nens de la família deixi una garrafa petita de vi i un plat amb un mos de menjar, sovint regional o local, per a la Befana. La Befana es representa com una velleta muntada en una escombra voladora, que porta un xal negre i cobert de sutge, perquè entra a les cases dels nens i nenes a través de la xemeneia. Sempre somriu i porta un cistell ple de dolços i regals (o carbó).
- Reis Mags d’Orient: Els Reis de l’Orient, Reis d’Orient o simplement els Reis o els Reixos (en bona part del català occidental) són, segons el Nou Testament, uns mags (o savis, depenent de la traducció) que van portar presents a Jesús, guiats per un estel. Aquests presents van ser or, encens i mirra. L’Església catòlica celebra la solemnitat dels Reis, anomenada Epifania, el 6 de gener. A la vigília, el dia 5, és tradició que arribin a les poblacions a dur joguines, llaminadures i més obsequis a la mainada. Al segle XXI els Reis són rebuts en les Cavalcades, una tradició relativament recent: la primera va ser a Alcoi el 1885 i en el Principat, a Igualada el 1895. En algunes poblacions, són rebuts amb llum de torxes i fanalets, un vestigi d’un costum antic, quan els infants sortien al bosc, a la platja i en alguns altres verals a fer senyals de llum i mostraven el camí als Reis perquè no es perdessin.
- retre: Donar a algú allò que li és degut. Retre culte a Déu.
- Baboushka: Babushka es una paraula russa que significa àvia. A Rússia, el Nadal se celebra més tard que a la resta d’Europa. En lloc de fer servir el calendari Gregorià, l’església ortodoxa russa utilitza el calendari Julià, on les festes nadalenques se celebren del 7 al 19 de gener. Segons la tradició́, la nit que el nen Jesús va néixer, una dona gran seia sola a casa seva tot mirant-se la llar de foc. De sobte, tres homes rics van picar a la porta. Eren els tres Reis Mags, que li van explicar que estaven de camí a Betlem, i que li portaven regals al nen Jesús. Els tres homes van preguntar a la velleta si els volia acompanyar. Com que la Baboushka estava cansada i molt calenteta a casa seva, va refusar l’oferiment i no els va acompanyar. Però̀ quan els homes ja havien marxat, la velleta es va penedir de no haver-los acompanyat, i va decidir de sortir tota sola per tal de buscar-los i anar cap a Betlem. Així que va omplir un cistell amb joguines i va començar el viatge. A Europa, diuen que la Baboushka encara viatja, i que, a la nit de Nadal, quan els nens ja estan dormint, ella va suaument a través dels camps nevats i els pobles, embolicada en una capa i portant un cistell. Va de casa en casa i deixa joguines, regals i dolços.
- estrella: estel. estel fix: Qualsevol dels astres que brillen amb llum pròpia, llevat del Sol. estel fugaç: Meteor igni que apareix com un estel, movent-se ràpidament, i s’apaga tot seguit. estel fulgurant: Estel la brillantor del qual augmenta d’una manera brusca fins a un valor que pot esdevenir doble del primitiu i es manté durant un període molt breu de temps. L’Estrella de Betlem va ser, segons la tradició cristiana, l’astre que va guiar els Reis Mags al lloc del naixement de Jesucrist. L’Evangeli de Mateu esmenta que els Reis Mags van veure aparèixer per l’Oest l’Estrella de Betlem, encara que no aclareix si es tractava d’un planeta, un estel o qualsevol altre fenomen astronòmic o astrològic. Segons els escrits, els savis van viatjar seguint l’estrella, i aquesta es va detenir sobre el lloc on Jesús havia nascut. Tot i que és impossible que un astre marqui un lloc tan concret com un pessebre, s’han suggerit diverses explicacions sobre aquest fet, el més probable és que el passatge bíblic sigui solament una metàfora referida als suposats fets. Fos el que fos, els Reis Mags ho van associar al Rei dels Jueus . Si haguessin estat astròlegs grecs o romans podrien haver associat l’estrella de Betlem amb Júpiter, el planeta rei, i Regulus, l’estrella reina. O si venien de Babilònia, el podrien haver associat al planeta Saturn (Kaiwanu). En tot cas, bé podria tractar-se de l’estrella Sírius a la qual apunten els “tres reis” del cinturó de la constel·lació d’Orió.
- camell: Gènere de mamífers de l’ordre dels tilòpodes, de la família dels camèlids (Camelus sp), de dimensions grans, de cos robust, amb un gep dorsal o dos, de potes llargues i primes i de coll llarg, fort i flexible, que comprèn el camell comú (C. dromedarius), anomenat sovint dromedari, d’un sol gep, i el camell bactrià (C. bactrianus), de dos geps. Com a animals de càrrega i transport que són, els camells tenen un paper important en la cultura. En el món musulmà se’ls valora molt, cosa que es reflecteix en les llegendes. Els camells començaren a aparèixer en les arts visuals del món occidental a l’alta edat mitjana, principalment a causa de les seves mencions a la Bíblia. Els Camells són els animals que acompanyen els Reis Mags des de l’Orient. El viatge que fan els Reis Mags des d’Orient és molt llarg i transcorre per zones molt àrides, algunes completament desèrtiques, per la qual cosa necessiten un animal que no begui massa aigua. A l’hivern els camells poden estar molt temps sense beure aigua, sense risc de deshidratar-se: poden estar entre cinc i vuit dies sense que necessitin abeurar i també poden recórrer fins a 160 quilòmetres sense beure aigua. Un dels motius és perquè els camells pràcticament no suen, ni tan sols amb temperatures extremes properes als 50 graus.
- or: L’or és l’element químic de símbol Au i nombre atòmic 79. Està situat al grup 11 de la taula periòdica. El seu símbol ve del llatí aurum. L’or és un metall de transició tou, brillant, groc, pesant, mal·leable, dúctil, i que no reacciona amb la majoria de productes químics, però és sensible al clor i a l’aigua règia. El metall es troba normalment en estat pur i en forma de palletes (trossos) i dipòsits al·luvials (partícules petites) i és un dels metalls tradicionalment emprats per a encunyar monedes. L’or s’empra com estàndard monetari per a moltes nacions i també es fa servir en la joieria, la indústria i l’electrònica. Els usos industrials moderns inclouen l’odontologia i l’electrònica, on l’or ha trobat tradicionalment un ús gràcies a la seva bona resistència a la corrosió oxidativa i la seva excel·lent qualitat com a conductor de l’electricitat. L’art de treballar l’or rep el nom d’orfebreria.
- encens: L’encens (del llatí incensum, participi d’incendere, encendre), és una goma resina fragrant que desprèn una olor característica quan es crema. L’encens s’obté de quatre espècies de plantes arbustives del gènere Boswèl·lia. Aquestes plantes creixen a les regions meridionals de la península aràbiga i a la costa d’Àfrica Oriental. La resina es comercialitza en forma de diversos graus de qualitat i de puresa. No és segur que el producte utilitzat actualment correspongui exactament amb la substància que es feia servir en l’antiguitat. Antigament hom pensava que l’encens provenia de l’arbre Juniperus Lycia. Va ser una font important de comerç, fins al punt de crear-se la ruta de l’encens per al seu transport. La goma s’obté mitjançant incisions al tronc i és olorosa en cremar-se. S’utilitza com a perfum i com a fumigatori. Té també propietats medicinals. En temps antics l’encens s’ha utilitzat com a element molt important en rituals i cerimònies religioses, especialment en el budisme, el cristianisme, i l’hinduisme. A la Bíblia el fet que el fum s’envolés cap amunt simbolitzava l’acceptació del sacrifici.
- mirra: La mirra (Commiphora myrrha) és una planta amb flor de la família Burseraceae. Se n’extreu el material del mateix nom, que és una goma resinosa aromàtica de color gris groguenc i gust amargant. És emprada com a estimulant tòpic de la boca i per a emplastres en la medicina tradicional. La paraula “mirra” prové de l’arameuܡܪܝܪܐ (mrira), que significa ‘amarg’. La Bíblia esmenta la mirra en el llibre de l’Èxode com el més exquisit producte aromàtic que formava part de la composició dels sants olis que es feien servir en les cerimònies d’ungir els sacerdots i els reis. Era també un dels productes principals que es feien servir en l’antiguitat per a embalsemar els morts. També es cremava als temples i els palaus dels prínceps per produir fum aromàtic. L’evangeli de sant Mateu esmenta que els savis vinguts d’Orient oferiren mirra al nen Jesús junt amb or i encens com a regal honorífic.
- Rei Herodes: Herodes el Gran fou rei de Judea, Galilea, Samaria, i Idumea des del 40 aC fins al 4 aC (?). Tot i que no quadren les xifres, la tradició el considera el rei que va indicar als mags que el Messies havia de néixer a Betlem segons les Sagrades Escriptures, així com el responsable del què s’ha anomenat la matança dels innocents, episodi que va tenir lloc a continuació del naixement de Jesús, en veure que els mags no tornaven a visitar-lo després de veure Jesús. Es coneix com la Matança dels Innocents els fets relatats a l’Evangeli segons sant Mateu i en alguns evangelis apòcrifs segons els quals el rei Herodes el Gran va manar assassinar tots els nens de menys de dos anys de Betlem i la seva rodalia per tal de matar Jesús. Amb aquesta matança es compliria una profecia del profeta Jeremies sobre l’arribada del Messies. Dins el cristianisme es commemora aquest relat bíblic al dia dels sants innocents. Molts historiadors moderns neguen la historicitat de l’episodi, ja que no es troba en cap altra font, ni als altres evangelis ni a l’obra de Josep Flavi, principal font per a la història jueva de l’època.
Informació extreta de:
diccionari.cat
i Wikipèdia
c. Conversa: Les joguines-regals de Reis-Nadal
Sabies que arreu del món el Nadal es celebra de diferents formes?, quins Personatges Màgics encarregats de portar els regals o joguines coneixes?, com celebreu el Nadal a casa vostra?, qui porta els regals-joguines a casa teva per Nadal?, què t’agrada més del Nadal?, què t’agrada menys i per què?, com t’agradaria celebrar el Nadal?, què t’agradaria rebre per Nadal?, tens alguna joguina o regal preferida?, per què és especial per a tu?, quin Personatge t’agradaria conèixer personalment?, per què?, què li diries?
2.Cançons/Poema:
ELS REIS DE L’ORIENT
POPULAR
ELS REIS DE L’ORIENT
PORTEN COSES, PORTEN COSES,
ELS REIS DE L’ORIENT
PORTEN COSES A LA GENT.
LA BEFANA TRULLALÀ
Popular italiana
Traducció: Imma Villegas
Trullalà, trullalà, trullalà!
La Befana vien di notte,
con le scarpe tutte rotte,
con la calza appesa al collo,
col carbone, col ferro e l’ottone.
Sulla scopa per volare,
viene, viene, la Befana!
La Befana vien dal mare,
vien dai monti a notte fonda
neve e gelo la circonda
neve e gelo e tramontana!
Viene, viene la Befana!
********
La Befana ve de nit
amb les sabates ben trencades,
els mitjons lligats al coll,
carbó, ferro i llautó.
Amb l’escombra per volar,
ja ve, ja ve, la Befana!
La Befana ve del mar,
i de les muntanyes en nit fonda.
La neu i el gel l’envolta,
neu i gel i tramuntana!
Ja ve, ja ve, la Befana!
LES FIGURES DEL PESSEBRE
Joan Llongueras
El temps sant és arribat
i amb el fred, la neu i el gebre,
les figures del pessebre,
una a una, ja han tornat.
La dona que renta,
la vella que fila
i el brau caçador
que sempre vigila.
La noia que porta
la gerra i el pa,
i aquell pescador
que al riu va a pescar.
El vell que la terra
remou amb catxassa,
i el que es beu el vi
de la carabassa.
El del feix de llenya,
i aquell pastoret
que va amb la catxutxa
perquè té molt fred.
La jove mestressa
que duu la gallina,
la del cistell d’ous
i el sac de farina.
Aquells que sonant
van fent son camí:
el del flabiol
i el del tamborí,
el del sac de gemecs
que sempre plora,
i el de la simbomba
que ronca a tothora.
També els tres pastors
que fan el sopar,
i couen les sopes
i llesquen el pa.
Figures eternes
de vida senzilla,
que eixiu de la llum
que enmig del cel brilla.
Vosaltres al món
porteu resplendor,
oh, fràgils figures
de Nostre Senyor!
3.La Recerca: Els tres Reis mags – La Befana – Baboushka
ELS TRES REIS MAGS
- Els Reis de l’Orient, Reis d’Orient o simplement els Reis o els Reixos (en bona part del català occidental) són, segons el Nou Testament, uns mags (o savis, depenent de la traducció) que van portar presents a Jesús, guiats per un estel. Aquests presents van ser or, encens i mirra.
L’Evangeli de Mateu és l’únic relat bíblic que recull l’arribada d’uns mags que seguien un estel per a trobar un nen que havia de convertir-se en el Messies. Com que l’original de l’evangeli va ser escrit probablement en arameu, la traducció al grec del mot «mag» és confusa i pot tenir diversos significats i matisos. Per exemple, pot traduir-se per savi, home de ciència, bruixot, matemàtic, etc. El terme grec μάγος (magos) no era usat únicament per a referir-se als bruixots, ja que també identifica a homes savis o, més específicament, homes de ciència. Els reis posseïen coneixement de les Escriptures Hebrees.
Després d’haver nascut Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, uns mags vinguts d’orient arribaren a Jerusalem, i preguntaren: «On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist a l’orient el seu estel, i hem vingut a fer-li homenatge». Quan el rei Herodes ho va saber, es contorbà, i amb ell tot Jerusalem. Va reunir, doncs, tots els grans sacerdots i els escribes del poble, i els demanava on havia de néixer el Messies. Ells li digueren: «A Bet-Lèhem de la Judea, perquè així ho ha escrit el profeta: I tu, Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets el més petit dels clans de Judà; és de tu que sortirà un cabdill que pasturarà el meu poble d’Israel».
Llavors Herodes, d’amagat, cridà els mags, es va informar ben bé per ells del temps de l’aparició de l’estrella i, tot adreçant-los cap a Bet-Lèhem, els digué: «Aneu, i informeu-vos ben bé de l’infant i, quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber perquè jo també vagi a fer-li homenatge». Ells, després d’escoltar el rei, sortiren, i l’estrella que havien vist a l’orient els anava al davant fins que s’aturà al damunt d’on era l’infant. En veure l’estrella, van tenir una gran alegria. Entraren a l’establia, veieren el nen amb Maria, la seva mare, i, prosternant-se, li van fer homenatge; després obriren els seus tresors i li van oferir presents: or, encens i mirra. I, avisats en un somni que no tornessin cap a Herodes, se’n tornaren per un altre camí a la seva terra.“
— Evangeli segons Mateu 2,1-12
Altres fonts:
En l’evangeli apòcrif de Tomàs es diu que tenien algun vincle familiar, i també que van venir amb 3 legions de soldats: una de Pèrsia, una de Babilònia i una altra d’Àsia. Aquests tres llocs eren en aquells temps indrets de gran reconeixement per la seva cultura.
Beda, al segle XVIII en la Expositio in Evangelium S. Matthaei deia que un era asiàtic, l’altre africà, i l’altre, europeu, i a Collectanea et Flores va descriure les tradicions que establien el significat místic dels reis i de les seves vestidures i aspecte, descrivint Melcior, que duia or com ofrena, era un ancià amb cabells i barba llarga, la túnica d’un color violeta, un parell de sabates blaves i blanques. El segon, Gaspar, que duia encens com ofrena, era un noi imberbe, ros, amb una capa amb un color vermell i un parell de sabates violeta, i el tercer, Baltasar, que duia mirra com ofrena, negre amb barba, amb un abric vermell i blanc.
— Beda, Expositio in Evangelium S. Matthaei
— Beda, Collectanea et Flores, XCIV, 541
Evolució:
Al segle IV va fixar-se el nombre de reis: tres, per analogia amb els presents. Més tard, els donaren el nom de Melcior, Gaspar i Baltasar. El primer testimoni onomàstic el trobem en sant Apol·linar el Nou, en uns mosaics de Ravenna. Melcior és representat com un home d’edat amb barba i cabells llargs i blancs; Gaspar és un home madur de barba i cabellera rosses; i finalment Baltasar és el rei negre, incorporat a aquesta tradició al segle XIV i totalment assumit al segle XVI. Hi ha qui veu en aquesta iconografia les diverses parts del món conegudes i hi ha qui creu que representa les edats de l’home.
A les esglésies orientals els reis tenen diversos noms, però a Occident els noms es van assentar del segle XVIII ençà en llatí: Caspar, Melchior, Balthasar, i en català com a Melcior (o Melcion), Gaspar i Baltasar, derivats d’una crònica manuscrita grega d’Alexandria del segle V, traduïda el 1606 al llatí com a Excerpta Latina Barbari.
Gaspar apareix en altres fonts com a Jaspar, i a l’evangeli apòcrif de Tomàs porta el nom de Gondophares o Gudapharasa, d’on vindria Gaspar. Aquest Gonfophares hauria estat un rei indo-part.
Els cristians siríacs anomenen els reis Larvandad, Gushnasaph, Hormisdas, noms d’origen persa. L’església etiòpica els anomena Hor, Karsudan i Basanater; els armenis, Kagpha, Badadakharida i Badadilma.
La Nit de Reis
L’església catòlica celebra la festivitat del Dia de Reis, anomenada Epifania, el dia 6 de gener. La Nit de Reis se celebra a la península Ibèrica, a Itàlia, a Baviera i en altres països d’Europa i Amèrica del 5 al 6 de gener de cada any. Durant els dies previs, els nens i nenes escriuen la carta als Reis Melcior, Gaspar i Baltasar tot demanant allò que desitgen, es comporten una mica millor que els dies anteriors (per tal que els Reis satisfacin els seus desitjos) i es preparen emocionalment per a l’arribada dels Reis. Es tracta d’una festa cristiana que té el seu origen en el Naixement de Jesús a Betlem.Segons aquesta tradició, el nen Jesús de Natzaret va rebre la visita de tres savis, que seguint l’estel d’Orient li van fer present or, encens i mirra.
Les Cavalcades
A la vigília, el dia 5, és tradició que arribin a les poblacions a dur joguines, llaminadures i més obsequis a la mainada, també porten carbó de sucre. Al segle XXI els Reis són rebuts en les Cavalcades, una tradició relativament recent: la primera va ser a Alcoi el 1885 i en el Principat, a Igualada el 1895. En algunes poblacions, són rebuts amb llum de torxes i fanalets, un vestigi d’un costum antic, quan els infants sortien al bosc, a la platja i en alguns altres verals a fer senyals de llum i mostraven el camí als Reis perquè no es perdessin.
Informació extreta de:
Wikipèdia
LA BEFANA
- La Befana és un caràcter del folklore italià, similar a Nicolau de Mira o Santa Claus. El caràcter pot haver-se originat a Roma, i llavors estendre’s com a tradició a la Itàlia peninsular.
Origen
Una creença popular és que el seu nom deriva de la celebració de l’Epifania, tanmateix hi ha evidència per suggerir que Befana deriva de la deessa sabina/ romana anomenada Strina. En el llibre Vestiges of Ancient Manners and Customs, Discoverable in Modern Italy and Sicily, del reverend John J. Rom (John Murray, 1823), l’autor diu:
«Aquesta Befana sembla hereva d’una deessa pagana anomenada Strenia, que tenia poder sobre els regals d’any nou, «Strenae», del qual, de fet, va derivar seu nom. (D. Augustin., De Civit. Dei, lib. iv. c. 16.) Els seus regals eren del mateix tipus dels de la Beffana — figues, dàtils i mel. (Ov. Fast. i. 185.) A més d’això, les seves celebracions rebien la forta oposició dels primers cristians, pel seu caràcter sorollós, bulliciós i llicenciós (vide Rosini, ed. Dempster. lib. i. c.13, De Dea Strenia, pàgina 120).»
— John J. Rom, Vestiges of Ancient Manners and Customs, Discoverable in Modern Italy and Sicily
Tradició:
En el folklore popular, la Befana visita tots els nens d’Itàlia la nit del 6 de gener per omplir els seus mitjons amb caramels si són bons, o trossos de carbó si són dolents. Sent una bona dona de casa, molts diuen que escombrarà el pis abans de sortir. El nen o nens de la família deixen una garrafa petita de vi i un plat amb uns mos de menjar, sovint regional o local, per a la Befana.
Imatge:
La Befana es representa com una velleta muntada en una escombra voladora, que porta un xal negre i cobert de sutge, perquè entra a les cases dels nens a través de la xemeneia. Sempre somriu i porta un cistell ple de dolços i regals (o carbó).
Llegenda:
Segons la història popular, els tres Reis d’Orient anaven cap a Betlem a portar regals al Nen Jesús, i, no aconseguint trobar el camí, van demanar informació a una vella. Ella no sabia el camí, però va convidar els visitants a pernoctar a casa seva. El matí següent, en agraïment per a l’acollida, ells la van convidar a seguir-los i visitar el nen, però ella va dir que estava molt atrafegada. Més tard, es va penedir i va prendre el camí seguit pels Mags, però mai més no va aconseguir retrobar-los.
Des de llavors, diu la llegenda que ella va a parar a qualsevol casa que troba al llarg de la carretera, donant dolços per als nens amb l’esperança que un d’ells sigui el Nen Jesús.
Informació extreta de:
Wikipèdia
LA BABOUSHKA
- Boboushka significa àvia en rus. A Rússia, el Nadal se celebra més tard que a la resta d’Europa. En lloc de fer servir el calendari gregorià, l’església ortodoxa russa utilitza el calendari Julià, on les festes nadalenques se celebren del 7 al 19 de gener.
Segons la tradició, la nit que el nen Jesús va néixer, una dona gran seia sola a casa seva tot mirant-se la llar de foc. De sobte, tres homes rics van picar a la porta. Eren els tres Reis Mags, que li van explicar que estaven de camí a Betlem, i que li portaven regals al nen Jesús. Els tres homes van preguntar a la velleta si els volia acompanyar. Com que la Baboushka estava cansada i molt calenteta a casa seva, va refusar l’oferiment i no els va acompanyar. Però quan els homes ja havien marxat, la velleta es va penedir de no haver-los acompanyat, i va decidir de sortir tota sola per tal de buscar-los i anar cap a Betlem. Així que va omplir un cistell amb joguines i va començar el viatge.
A Europa, diuen que la Baboushka encara viatja, i que, a la nit de Nadal, quan els nens ja estan dormint, ella va suaument a través dels camps nevats i els pobles, embolicada en una capa i portant un cistell. Va de casa en casa i deixa un regal per allà on passa.
Informació extreta de:
Xtec.cat
Llegenda:
La Baboushka era una velleta que feia nines a mà, d’aquestes nines de fusta pintades amb colors alegres, que s’amaguen l’una dins l’altra, i una altra, i una altra cada cop més petita.
A la Baboushka li hagués agradat tenir fills, però no va poder ser, es trobava molt sola i per això es dedicava a crear les seves nines per a vendre-les per sobreviure.
Una nit molt freda d’hivern, la Baboushka es va despertar sobresaltada, la seva habitació estava tan il·luminada, que semblava que s’hagués fet de dia. La velleta s’acostà a la finestra i va veure una bonica estrella que semblava que li deia: ‘Vinga, segueix-me!’. Però la Baboushka tenia molt de fred, i va pensar que era una bogeria sortir en aquelles hores, així és que va torna a ficar-se al llit.
La nit següent, La Baboushka tampoc podia dormir, aquest cop es va despertar amb un fort terrabastall: trompetes i arpes no paraven de sonar. Quan s’acostà a la finestra, la velleta va veure un grup d’àngels que li deien:
– ‘Baboushka, vine amb nosaltres! Anem a Betlem per conèixer el Nen Jesús, que acaba de néixer’.
Però la Baboushka, mirant com queia la neu, va pensar que feia molt de fred, i va decidir tornar-se’n al llit.
La tercera nit, la Baboushka es va despertar sobresaltada sentint soroll de cavalls. Aquest cop, al mirar per la finestra, va veure els Tres Reis Mags d‘Orient, que li deien:
– ‘Vine amb nosaltres, dolça velleta! Anem a Betlem, a adorar al nen Déu, que acaba de néixer’.
La Baboushka dubtà, però preferí entornar-se’n al llit. Seguia nevant, i a fora devia fer moltíssim fred.
L’endemà, la Baboushka se’n va penedir, i va pensar que havia d’anar a veure el nen Jesús. Així és que va recollir les seves nines i se’n va anar cap a Betlem. Però quan hi va arribar, al pessebre ja no hi havia ningú. La Baboushka es va posar molt trista, i decidí que per a compensar-ho, des d’aleshores, cada any el 24 de desembre, la nit en la que va néixer Jesús, aniria casa per casa per deixar regals als nens. El regal que li hagués agradat fer al nen Déu.
Informació extreta de:
Guiainfantil.com
4. Activitat-El vent s’ha emportat les paraules: Qui són els Reis Mags?
Avui us proposo una activitat per conèixer els Reis Mags, per això tenim uns articles que ens en parlen, però no els podem llegir perquè ha bufat un cop de vent i s’ha emportat algunes paraules que falten. Primer caldrà que trobem les paraules i les col·loquem al seu lloc, per poder llegir l’article complert i entendre el què ens vol dir.
NECESSITEM:
- Llapis i paper
- Tisores i cel·lo
- Pega, blu-tack o velcro
- Articles i imatges sobre els Reis mags
- …i una mica d’IMAGINACIÓ!
1. Per començar: Buscarem les paraules que falten a partir de les imatges que acompanyen l’article, i les col·locarem seguint els nombres que porten les imatges.
Qui són els Reis Mags?
Els Reis Mags d’Orient, simplement els _____(1)________o els Reixos són, segons el Nou Testament, uns _____(2)_________ que guiats per un ______(3)______, van portar regals a ____(4)_______. Aquests regals van ser ___(5)____, encens i mirra.
L’evangeli de Mateu (l’únic llibre de la Bíblia que en parla) no especifica quants eren, només diu que eren mags (en algunes traduccions en diu _____(6)________) i que venien d’___(7)__________. Amb el temps, aquests mags van passar a ser tres i després reis, que fins i tot tenen nom: Melcior, Gaspar i ______(8)_______, que es consideren originaris d’Europa,_____(9)______ i Àfrica respectivament.
Àsia – Baltasar – estel – Jesús – mags – or – orient – reis – savis
1.
2.
3.
4.
5.
6
7.
8.
9.
2. Si ho voleu una mica més difícil: Aquest cop tenim imatges però no tenim nombres, així és que ho farem al revés, primer posarem les paraules amb la imatge corresponent, i després les col·locarem al seu lloc segons el context.
En la tradició popular catalana, els Tres Reis Mags d’Orient són, juntament amb el __________ o tronc de Nadal, els personatges màgics i misteriosos, primer imaginaris i ara ja ben tangibles, que porten els regals d’aquestes dates als ___________.
Els Reis arriben el dia 6 de gener, data en què es creu que van arribar a _____________ per retre honors i entregar les ofrenes d’or, l’encens i la mirra a l’infant Jesús. Els nens i les nenes, els nins i les nines, els xiquets i les xiquetes esperen amb delit les_____________ de Reis, cantant cançons, encenent focs, cremant herbes aromàtiques, arrossegant pots i llaunes i fent tot tipus de sorolls per atraure l’atenció de Ses Majestats i per tal que no s’oblidin de passar per casa seva i deixar els ______________ que han demanat al ____________ emissari que van enviar. La dels Reis és una de les __________ més esperades de l’any per la quitxalla catalana i la que més dosi d’il·lusió, màgia, emotivitat, nervis i feina nocturna concentra.
Betlem – cavalcades – festes – infants – patge – regals – Tió
3. Si ho volem una mica més divertit: Per parelles o per equips, els que tenen les imatges i l’article ho explicaran, amb mímica, gestos i sons i alguna paraula-clau, el que diuen perquè els altres endevinin les paraules que falten i puguin col·locar-les i llegir el text complert per veure si ho han entès.
Segons la tradició, els tres Reis són:
1. _____________, el rei blanc, té els cabells i la barba llargs i completament _________, va vestit amb una túnica de color jacint i amb una capa taronja, és d’origen _____________, i va fer ofrena de l’__________ a Jesús. Tot i ser el més jove dels tres reis, té l’aspecte més vell.
2. ____________, el rei ros, és jove, bell, té la pell blanca i rosada, i els cabells _____________, com Melcior va vestit segons l’estil gòtic, llueix una túnica taronja i una capa vermella, és d’origen ___________, i va fer ofrena de l’ ___________ a Jesús.
3. ____________, el rei ___________, vesteix segons l’estil dels àrabs, porta una túnica vermella i una capa blanca jaspiada, és d’origen __________, i la seva ofrena a Jesús va ser la _________.
africà – asiàtic – blancs – Baltasar – castanys – Melcior – encens – europeu – Gaspar – mirra – negre – or
5. RACÓ DE L’ESCRIPTOR: La meva joguina preferida /Fem la Carta als Reis
Sabies que arreu del món el Nadal es celebra de diferents formes?, quins Personatges Màgics encarregats de portar els regals o joguines coneixes?, com celebreu el Nadal a casa vostra?, qui porta els regals-joguines a casa teva per Nadal?, què t’agrada més del Nadal?, què t’agrada menys i per què?, com t’agradaria celebrar el Nadal?, què t’agradaria rebre per Nadal?, tens alguna joguina o regal preferida?, per què és especial per a tu?, quin Personatge t’agradaria conèixer personalment?, per què?, què li diries?
Explica-ho per escrit i fes-ne un dibuix, o bé fes la Carta als Reis dibuixant i escrivint les joguines-regals que voldries que et portessin. En el primer cas farem una exposició per compartir les nostres experiències amb els companys, en el segon caldrà que fem arribar la nostra Carta al Patge-emissari que els Reis envien uns dies abans de la seva arribada, o bé al mateix Rei durant la Cavalcada.
6. EL REPTE: Les figures del Pessebre
A Catalunya, com en molts altres llocs del món, fem el Pessebre, que és una representació del naixement de Jesús amb figures que també volen mostrar la vida quotidiana de la gent senzilla.
A veure si sabeu com es diuen què representen totes aquestes figures del Pessebre:
- Àngels
- Caçador
- Caganer
- Dimonis
- Dona que renta
- Estrella
- Els que fan el sopar
- Maria (la mare)
- Mestressa que porta un cistell
- Nen Jesús
- Noia que porta una gerra
- Pagès
- Pastor que porta un feix de llenya
- Pastor que porta una ovella
- Pescador
- Rabadà
- Reis Mags
- Els que toquen (músics)
- Tió
*RESULTATS AL REPTE:
LES FIGURES DEL PESSEBRE
- Nen Jesús
- Maria (la mare)
- Josep (el pare)
- Tió
- Àngels
- Pastor que porta una ovella
- Noia que porta una gerra
- Pescador
- Dona que renta
- Vella que fila
- Els que fan el sopar
- Caçador
- Caganer
- Pagès
- Els que toquen (músics)
- Rabadà
- Mestressa que porta un cistell
- Pastor que porta un feix de llenya
- Dimonis
- Reis Mags
- Estrella
7.TALLER: Fem el pessebre
NECESSITEM:
- Llapis i paper
- Colors o retoladors
- Papers de colors
- Cartolines metal·litzades de colors
- Tisores i cel·lo
- Cola blanca
- Punxó
- Fil i agulla
- Agulla de llana i fil gruixut
- Ulls de colors
- Tubs de cartró de rotlles de paper de cuina o de paper wàter
- Una caixa de sabates i cartrons
- Paper de plata
- i… una mica d’IMAGINACIÓ!
1. Per començar: Les figures
Dibuixem i pintem o bé traiem per impressora les figuretes del pessebre que vulguem fer-nos: el pare Josep, la mare Maria, el nen Jesús… Les retallem i les enganxem per darrera amb pega o una mica de cel·lo a un rotlle de paper de cuina o wc, que retallarem a l’alçada del cap, perquè se’ns aguantin drets. També podem enganxar-hi algun element com ara la vara de sant Josep, un tros de roba per a la dona que renta, la canya amb el peix del pescador, o el pal i el fil de la dona que fila. Per fer-ho ens ajudarem de l’agulla i fil, o bé de l’agulla de llana i el fil gruixut.
2. Una mica més difícil: Els àngels
Per fer els àngels utilitzarem la cartolina metal·litzada daurada o platejada. Primer retallarem la forma d’un con, és a dir un triangle amb la base en corba, i també una rodona i dues ales. Enganxem la rodona a la punta de dalt amb la cola blanca, i les ales una a cada banda. Ara fem un tall a les ales sense arribar al final, un cap a vall i l’altre cap amunt. En fer el con cargolant el triangle, encaixem les ales pels talls i ho enganxem amb cola blanca. Per acabar, i també amb cola blanca, podem enganxar-hi ulls i boca, i també una corona i una cinta. També podem passar-hi un fil de niló per penjar-lo i que voli.
3. Si ho volem una mica més divertit: L’establia
Amb la caixa de sabates farem l’establia, per això primer la folrem amb el paper de colors, i després enganxem la tapa fent de teulada juntament amb un tros de cartró per fer l’altra banda de la teulada. Amb una mica de paper de plata arrugat imitem un riu, que pot ser més o menys gran o petit com vulguem. Per acabar, col·locarem les figures: el pare, la mare i el nen a dins de l’establia, al costat un angelet i un pastor que li porta alguna cosa, per exemple una ovella. A banda i banda del riu hem de posar-hi la dona que renta, el pescador, i la noia que va a la font amb una gerra. A l’altre banda del riu anem posant la resta de figures: la dona que fila, els que fan el sopar, els que toquen,… i l’àngel que anuncia.