EL TIMBALER DEL BRUC
Llegenda Popular Catalana
Adaptació: Imma Villegas
Hola, hola! Hola a tothom! Sóc el Timbaler del Bruc! Segur que heu sentit a parlar de mi, voleu saber per què em diuen així?
Doncs mireu: en realitat em dic Isidret, i visc al bonic poble de Santpedor, a la falda de la muntanya de Montserrat. A casa som pagesos: treballem al camp, venem les nostres collites al mercat… La vida a pagès és molt dura, s’ha de treballar molt, però fins ara ens anem sortint força bé… anàvem tirant… fins que han arribat els francesos!
Els francesos, els nostres veïns del país del costat, tenen l’exèrcit més poderós del món, i es creuen que poden fer el que vulguin i manar a tothom. Ens els trobem per a tot arreu! Fins i tot se’ns han ficat a casa: es mengen el nostre menjar, dormen al nostre llit, i ens fan parlar la seva llengua! Nosaltres ja en tenim una de molt bonica, de llegua, i no la volem pas canviar, no! També ens fan pagar impostos per pagar-se les seves coses, i ens volen imposar les seves lleis i ordres. Però nosaltres ens neguem a obeir! La gent està tan enfadada, que hem començat una Revolta! No sé ben bé què és això de la Revolta, però ara la mare m’ho explicarà.
-Mare, mare: Què és aquesta foguera! La foguera de sant Joan, ja?
-No, Isidret, això és la Revolta!
-Ah, clar, la Revolta! I què cremen a la foguera?
-Cremen els papers dels francesos.
-El papers dels francesos? Quins papers?
-Els papers on diuen les lleis que hem de complir i les ordres que hem de seguir. Les cremem perquè no les volem complir, perquè nosaltres ja tenim les nostres lleis, i els nostres caps que ens donin ordres.
-És clar! No les volem complir, no!… I per què toquen tant les campanes? Això també és la Revolta, mare?
-Sí, toquen a Sometent!
-So-ma-tent. I què és això del So-ma-tent?
-És un exèrcit no professional, format per pagesos com nosaltres. Quan les campanes toquen així, vol dir que tots els que vulguin han d’anar a l’Ajuntament a recollir una arma per anar a lluitar contra els francesos.
-Una arma per lluitar contra els francesos!… Doncs jo també vull lluitar contra els francesos, me’n vaig a l’Ajuntament a recollir la meva arma.
-No, Isidret, tu no hi pots anar, que ets massa petit! T’has de quedar aquí amb la mare.
-Però si jo ja sóc gran!
-Escolta, Isidret: La guerra no és per als nens, les armes són molt perilloses, i també tiren bombes i disparen canons… hi mor molta gent a la guerra!
-Però jo també vull lluitar contra els francesos!
-Sí, és clar, però no només es pot lluitar agafant una arma i tirant bombes, també hi ha altres coses que podem fer per lluitar pels nostres drets!
-Altres coses? Quines coses?
-Doncs per exemple: preparar el menjar pels soldats, tenir cura dels ferits… Rumia una mica i tu mateix trobaràs alguna cosa que tu puguis fer per lluitar contra els francesos.
-Mmmmmmmm…
La mare que vagi preparant menjar, que jo ja sóc a la fila davant de l’Ajuntament per recollir la meva arma… Ui, quanta gent! Quina cua més llarga, a veure si no n’hi haurà prou d’armes!
-Isidret, què hi fas tu aquí?
-He vingut a recollir la meva arma per lluitar contra els francesos!
-No n’hi ha cap d’arma per a tu: ets massa petit! La guerra no és cap joc, Isidret! Au, torna-te’n amb ta mare!
-Però… si jo ja sóc gran!
-T’he dit que fora! Ves-te’n cap a casa, Isidret!
-Està bé, ja me’n vaig!
O no!… Ara que no em veuen, a veure què trobo per aquí… Ostres, un timbal! Jo he sentit a dir que hi van timbals a la guerra: per donar ànims als soldats, o per passar missatges i ordres… Ja és meu! Me n’hi vaig de seguida!
-Espereu-me, que jo també vinc!… Uf, uf! Com pesa aquest timbal!
Ostres! Però què és això?… És pitjor del què em pensava!… A més, amb aquest xivarri no em sentirà ningú per fort que toqui!… Què puc fer?
Mmmm… Ah, la muntanya de Montserrat! Jo hi he pujat de vegades, des d’allà dalt si crides ben fort les muntanyes et contesten, com si hi hagués més gent. Es diu Eco, i és molt divertit! M’enfilaré allà dalt de tot, i tocaré tan fort com pugui, les muntanyes em contestaran amb l’Eco, i segur que em sentiran! I tan que em sentiran! Fins al capità dels francesos em sentirà!
PLAM-PLAM-PLAM-PLAM-PLAM-PLAM-PLAM-PLAM
-Qu’est-ce que c’est?…… Mon Die! Què són tants timbals?… Oooh! Vénen reforços! Corneta: toqui retirada! Sembla que tenen un gran exèrcit: Fugim, de pressa!
Sí, que m’han sentit! Mira: se’n van, no sé per què però se’n van! Per si de cas jo seguiré tocant… Oh, m’han vist!… i vénen cap a mi! Ai,ai!… Ah, però aquests són dels meus, jo els conec: són del poble!
-Hola! Sóc l’Isidret! Sóc dels vostres!
-Isidret! Què fas aquí?
-Tocar el timbal!
-Sí, ja ho veig. Tu sol?
-Sí, jo sol!
-I com és que se senten tants timbals? Els francesos han fugit pensat que teníem un gran exèrcit a la reraguarda!
-Perquè les muntanyes em contesten, i fan que soni cada cop més fort: això es diu Eco.
-Bé, doncs sigui el que sigui, ens ha fet guanyar la batalla. Visca l’Isidret: el nostre Timbaler!
-Visca el Timbaler del Bruc: ens ha salvat!
-Visca, visca!
-Fill meu, estic molt orgullosa de tu: Veus com et vaig dir que no només amb armes podem lluitar pels nostres drets!
-Sí, mare!
I ve’t aquí un gos, ve’t aquí un gat,
aquest conte s’ha acabat,
i si no és mentida, serà veritat!
FI
PROPOSTA DIDÀCTICA-66
CONTE: El Timbaler del Bruc (Llegenda Popular Catalana, Adaptació: Imma Villegas)
EDAT: Totes les edats
TIPUS: Llegenda o narració històrica
ACTIVITATS: (Experiència realitzada amb infants de 3 a 6 anys)
- Conte: El Timbaler del Bruc (Llegenda Popular Catalana, Adaptació: Imma Villegas) /Conversa: la guerra, com lluitar sense violència
- Llenguatge Verbal,
- Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix
- Cançons: Els tres tambors / Ei, Company!
- Llenguatge musical i Verbal,
- Descoberta de l’Entorn
- Joc: Els instruments Tradicionals i les seves Famílies
- Llenguatge Musical i Plàstic,
- Descoberta de l’Entorn
- Juguem amb les Paraules: La -r que no sona
- Llenguatge verbal
- Reptes: Agrupacions de músics/Què sona?
- Llenguatge verbal i Musical,
- Descoberta de l’Entorn
- El Racó de l’escriptor: El meu instrument
- Llenguatge Verbal,
- Musical i
- Plàstic
- Passatemps: Autodefinit dels músics
- Llenguatge Verbal
a)Objectius:
- Escoltar el conte “El Timbaler del Bruc”
- Escoltar i respectar les intervencions dels companys
- Expressar les pròpies vivències i opinions sobre la guerra i la lluita pels drets humans
- Aprendre les cançons “Els tres tambors” i “Ei, company!”
- Conèixer diferents agrupacions de músics, i els instruments que les composen
- Observar i escoltar diferents instruments tradicionals i distingir-los pel seu so
- Buscar paraules amb la -r que no sona i utilitzar-les en una frase
- Descriure un instrument i explicar quin missatge voldria donar al tocar-lo. Dibuixar-se tocant-lo.
- Conèixer les famílies d’instruments i classificar els instruments tradicionals per famílies
- Buscar informació sobre els instruments tradicionals i transmetre-la
b)Desenvolupament de les activitats:
- CONTE I CONVERSA:
Explico el conte amb l’ajuda d’imatges i titelles de pal dels personatges del conte. Faig preguntes de comprensió i aclareixo el vocabulari. Parlem de la guerra, de les armes i de com podem lluitar pels nostres drets. Deixem que s’expressin lliurement, respectant el torn de paraules, i fent preguntes als companys.
- CANÇONS:
Escoltem i aprenem a cantar les cançons “Els Tres Tambors” i “Ei, company!”. Segons l’edat dels infants, podem llegir la lletra i comentar-la. Per acabar cantarem la cançó picant de mans o, si és possible, l’acompanyarem amb instruments de percussió com ara el timbal.
CANÇÓ: ELS TRES TAMBORS
Tradicional Catalana
Si n’eren tres tambors
venien de la guerra
i el més petit de tots
porta un ram de rosetes.
Ram, ram, ram, pataplam
porta un ram de rosetes.
La filla del bon rei
ja surt a la finestra
-Tambor, el bon tambor,
si em vols dar una roseta?
Ram, ram, ram pataplam,
si em vols dar una roseta?
-Donzella, qui l’haurà
serà l’esposa meva:
no us donaré el ram
que a vós no us pugui prendre.
Ram, ram, ram pataplam,
que a vós no us pugui prendre.
-M’haureu de demanar
al pare i a la mare
Si el sí us volen dar
per mi res no es pot perdre.
Ram, ram, ram, pataplam,
per mi res no es pot perdre.
CANÇÓ: EI, COMPANY!
Popular italiana / La Salseta del Poble Sec
-Ei, Company! Si vols que soni
-Què sona?
-Un xiulet
-I com sona?
………………..
………….Un xiulet
Tipiti-pit-pità
-Ei, Company! Si vols que soni
-Què sona?
-Una guitarra
-I com sona?
……………….
…………Una guitarra
…………Un xiulet
Tipiti-piti-pità
3.JOC: Els instruments tradicionals i les seves famílies
El Timbaler del Bruc ens demana ajuda per endreçar una pila d’instruments tradicionals, posant-los una etiqueta amb el seu nom, i col.locant-los en el prestatge corresponent segons la família a la que pertanyen. Un a un, o per equips, trien un instrument i observen com està construït i què s’ha de fer perquè soni, tot descobrint a quina família d’instruments pertany. Després, cal posar-li l’etiqueta amb el nom, i explicar tot el què en saben, o bé consultar la fitxa tècnica corresponent. Segons l‘edat poden confeccionar-se ells mateixos les fitxes tècniques, tot fent la corresponent recerca d’informació, i transmetent-la als companys. Si és possible, aquesta activitat és millor fer-la amb instruments de debò, si no és possible, caldrà dibuixar i retallar els instruments per tal d’enganxar-los al prestatge corresponent en un mural.
NECESSITEM:
Instruments Tradicionals
Llapis i paper
Colors o retoladors
Tisores i cel.lo
Blue-tack o velcro
I… una mica d’IMAGINACIÓ!
-Hola! Us en recordeu de mi? Sóc el Timbaler del Bruc! Sí, aquell que anava tocant el timbal per dalt les muntanyes de Montserrat. Doncs com que vaig tocar tan bé, al poble ara m’han donat feina. Aquí a l’Ajuntament volen que tregui la pols a tots aquests instruments que corren per aquí, i els endreci a l’armari amb una etiqueta amb el seu nom. Però no els puc posar de qualsevol manera, no, sinó per famílies, a cada família li toca un prestatge. Perquè els instruments tenen família, ho sabíeu? Però no una família com la nostra de Papa, Mama, Iaia, Oncle… no! Els instruments tenen la família segons com sona, vull dir com es produeix el so: Si perquè soni li ha de passar aire per dins d’alguna manera, és de la família del Vent; si té cordes i sona quan es fan vibrar les cordes com sigui, la seva família és la Corda; i tots els altres pertanyen a la gran família de la Percussió, tant és si per fer-lo sonar s’ha de picar, sacsejar, fregar o qualsevol altra forma que us pugueu imaginar. Quan ja haguem descobert de quina família és, el posarem al prestatge corresponent, amb una etiqueta que digui el seu nom. I si no ho sabem sempre podem consultar la fitxa tècnica, i així en podem aprendre més coses, com ara d’on és típic o quin és el seu origen i el seu ús actual.
-Aquest és el meu instrument, és diu Timbal, i està fet amb un cilindre de fusta, tapat per un cantó amb una membrana de pell ben tensada amb cordes. Per tocar-lo he de picar la membrana amb uns pals que es diuen baquetes… mmm… per tant podem dir que és de la família de la Percussió, perquè sona picant. Però mirem la fitxa tècnica a veure què més en diu:
TIMBAL
Família: Percussió membràfon- Format per: 1 Cilindre de fusta, 1 membrana de pell i 2 baquetes de fusta
- Com sona: Picar la membrana amb les baquetes
- Típic: D’arreu del món
- Origen: àrab o de l’Índia
- Ús: Cercaviles i Festes al carrer
-Ara us toca a vosaltres! Acosteu-vos a la taula i trieu un instrument per descubrir com està fet i com sona, per saber de quina família és. I aquí teniu les etiquetes amb els noms, i les fitxes tècniques per si les voleu consultar, o en voleu saber més coses:
- ACORDIÓ
Família: Vent aeròfon mecànic- Format per: 1 Manxa de plecs de cartró folrat, 2 caixes harmòniques de fusta amb botons o tecles, i llengüetes
- Com sona: Les llengüetes vibren amb la força de l’aire que genera la manxa accionada amb els braços, mentre amb les mans es toquen les tecles o botons
- Típic: del Pirineu i l’Empordà
- Ús: Grups d’Havaneres, Acordionistes del Pirienu
B. BANDÚRRIA
Família: Corda pinçada- Format per: 1 Caixa de ressonància, 1 mànec, 6 cordes dobles (12), i 1 pua o plectra
- Com sona: Pinçar les cordes amb pua o plectra perquè vibrin i ressonin a la caixa
- Típic: d’Europa
- Origen: és un tipus de llaüt, el més agut
- Ús: a la Tuna
C. BANJO
- Família: Corda amb membrana acústica
- Format per: 1 anell de fusta amb 1 membrana de pell, 1 mànec amb 4 ó 5 cordes, i 1 pua o plectra
- Com sona: Pulsar les cordes amb dits, o pinçar-les amb la pua o plectra, perquè vibrin i facin vibrar la membrana
- Típic: Estats Units d’Amèrica
- Origen: Esclaus africans
- Ús: Música Country i Jazz
D. CASTANYOLES, CASTANYETES o POSTISSES
Família: Percussió idiòfon- Format per: 2 peces de fusta còncaves, un cordill per lligar-les als dits de la mà, conjunt de 2 castanyoles (una per a cada mà)
- Com sona: Picar les dues peces una contra l’altra amb els dits
- Típic: de la Mediterrània (Catalunya, País Valencià i Illes Balears)
- Ús: Acompanyar els balladors mentre dansen
- Nom: ve de castanya, per la seva forma
E. DJEMBÉ
Família: Percussió membranòfon- Format per: 1 recipient de fusta i 1 membrana de pell de cabra tensada amb cordes
- Com sona: Picar la membrana amb les mans, al centre o als costats per obtenir diferents sons
- Típic: l’Àfrica
- Origen: Imperi Mali, era tocat només per homes, en festes i rituals
- Ús: Reggae i música electrònica
F. ERHU o VIOLÍ D’ESPIGA
Família: Corda amb arc- Format per: 2 cordes, 1 llarg mànec vertical amb 2 clavilles, 1 caixa de ressonància amb 1 membrana de pell de serp, i 1 arquet de pèl de cavall
- Com sona: L’arquet passa entremig de les cordes per fer-les vibrar, i ressonen a la membrana
- Origen i Típic: Xina
G. FLAUTA DE PAN, BUFACANYES o FLABIOL DE CANONS
Família: Vent fusta aeròfon- Format per: Conjunt de tubs de canya tapats per un extrem i ajuntats
- Com sona: Posar les canyes verticals i aguantar el llavi inferior en un dels tubs, bufar perpendicular al tub
- Típic: Amèrica del Sud
- Origen: Mitologia grega
H. GAITA, CORNAMUSSA o SAC DE GEMECS
Família: Vent aeròfon- Format per: 1 bufador amb 1 Doble llengüeta, 1 sac, i 3 bordons ajuntats en 1 braguer
- Com sona: inflar el sac bufant per la llengüeta del bufador, apretar el sac amb el braç perquè l’aire passi als bordons, tapar i destapar els forats dels bordons amb els dits
- Típic: Península Ibèrica i les Illes Balears
- Origen: els Visigots
I. GUITARRA
Família: Corda pulsada- Format per: 1 Caixa de fusta en forma de 8 amb un forat circular a la tapa, 6 cordes i un mànec amb 1 diapasó
- Com sona: Pulsar les cordes amb els dits
- Típic: Península Ibèrica
- Origen: la cítara grega i el llaüt àrab
J. GRALLA
Família: Vent fusta aeròfon- Format per: 1 Tub cònic amb llengüeta de doble canya
- Com sona: Bufar per la llengüeta i destapar i tapar els forats del tub amb els dits
- Típic: D’arreu del món (també Catalunya)
- Origen: àrab o grec
- Ús: Acompanya els gegants, Diables i Castallers a la Festa Major
K. HARMÒNICA
Família: Vent fusta- Format per: 1 Caixa de fusta amb forats on hi ha llengüetes lliures
- Com sona: Bufar o aspirar l’aire sobre un o més forats on hi ha les llengüetes
- Típic: Estats Units d’Amèrica
- Origen: Xina i Alemanya
- Ús: Els soldats la duien a la butxaca, actualment en Grups de Folks
L. KANUN o QANUN
Família: Corda pulsada- Format per: 1 Caixa de ressonància en forma de trapezi, amb cordes estirades i fixades (26 grups de 3 cordes), amb Claus d’afinació per una banda
- Com sona: Pulsar les cordes amb els dits
- Típic: Turquia
- Origen: Orient Mitjà, és un tipus de cítara
M. MARAQUES
Família: Percussió idiòfon- Format per: 2 Carbasses buides amb llavors a dins
- Com sona: Sacsejar pel mànec
- Típic: Amèrica del Sud
- Ús: Música lleugera
- Músic: Maraquero, que canta i toca alhora
N. SIMBOMBA, XIMBOMBA o PANDORGA
Família: Percussió membràfon- Format per: 1 Gerra, 1 membrana de pell i 1 canya traspassant la membrana
- Com sona: Fregar la canya amb la mà humida per fer vibrar la membrana
- Típic: Catalunya, País Valencià i les Illes Balears
- Ús: Acompanyar cançons de Nadal
- Origen: Desconegut, és molt antic
Informació extreta de Wikipèdia
4.JUGUEM AMB LES PARAULES: La -r que no sona
Sovint a final de paraula s’escriu una –r que no sona, és a dir, que és muda. En aquest cas es tracta sempre d’un mot agut, que si no tingués aquesta lletra al final, portaria accent. Busca al text paraules agudes que acabin en –r muda, i fes una frase amb cadascuna.
TIMBALER: EL TIMBALER TOCAVA EL TIMBAL A LA MUNTANYA.
5. ELS REPTES:
A. Agrupacions de músics
De vegades, els músics s’ajunten per tocar la seva música, formant agrupacions de músics com ara el Grup de Timbalers. Cadascuna d’aquestes agrupacions es compon d’una sèrie d’instruments determinat, en el cas dels Timbalers es tracta de timbals de diferents mides i tipus, i solen tocar en festes i activitats al carrer com ara Cercaviles, Desfilades o manifestacions reivindicatives. A veure si sabeu com es diuen i quins instruments es toquen en aquestes agrupacions de músics:
Banda-Cobla-Grup de Folk-Grup de Grallers-Grup d’Havaneres-Jazz-band-Orquestra de Ball-Orquestra Simfònica-Quartet de Corda-Tuna
* SOLUCIONS: AGRUPACIONS DE MÚSICS
- La Banda: Instruments de vent i percussió
- Cobla: Instruments de vent, contrabaix i tamborí
- Grup de Folk: Guitarra, banjo, i percussió tradicionals
- Grup de Grallers: Gralles
- Grup d’Havaneres: Acordió, guitarra, veus
- Jazz-band: Vent, bateria, contrabaix i piano
- Orquestra de Ball: Vent, Percussió, Corda amb arc, Veus
- Orquestra Simfònica: Vent, Percussió, Corda amb arc
- Quartet de Corda: Violí, viola i Violoncel
- Timbalers: Timbals
- Tuna: Guitarra, bandúrria, laüd, percussió tradicional i Veus
B. Què sona?
Escoltem diferents instruments tradicionals, i diem de quin instrument es tracta:
- Acordió
- Bandúrria
- Banjo
- Castanyoles
- Gaita
- Gralla
- Guitarra
- Harmònica
- Maraques
- Timbals
*SOLUCIONS: QUÈ SONA?
Timbal- Guitarra
- Gralla
- banjo
- Gaita
- Maraques
- Acordió
- Harmònica
- Castanyoles
- Bandúrria
5.RACÓ DE L’ESCRIPTOR: El meu instrument
El timbaler del Bruc tocava el timbal perquè tothom el sentís, i els enemics creguessin que eren molts i estaven disposats a tot. Pensa quin instrument t’agradaria tocar perquè tothom et sentís, i quin missatge voldries donar amb la teva música. Explica-ho per escrit, posa-hi un títol ben escaient i no t’oblidis de signar amb el teu nom al final. Després, dibuixa’t a tu tocant el teu instrument.
- PASSATEMPS: Autodefinit del músics
Resol aquest autodefinit posant una lletra a cada casella.
