65. JACK EL GARREPA O EL DE LA LLANTERNA (Antiga Llegenda celta, Recollida i Adaptada per Imma Villegas)

JACK EL GARREPA,

O EL DE LA LLANTERNA

Antiga llegenda Celta

Recolliada i Adaptada per: Imma Villegas

                 Hola, jo sóc en Jack, un senzill granger de poble, i en vida em deien el Garrepa perquè realment era molt avariciós. Els meu veïns n’estaven ben farts de mi, perquè sempre els enredava. Amb la meva astúcia natural m’enginyava tractes dels que, evidentment, sempre en sortia guanyant. La meva mala fama va traspassar les fronteres i va donar la volta al món, fins que va arribar als oïdes del mateix Diable. Aquest, no podent suportar que hi hagués algú més dolent que ell, un dia va venir a trobar-me.

            Se’m va presentar a la taverna, on jo hi passava moltes estones, disfressat de persona per no cridar l’atenció, ja que com sabeu el Diable pot tenir moltes disfresses. Em va dir que em volia conèixer i saber com m’ho havia fet per aconseguir tan mala fama. Jo, naturalment, el vaig clissar de seguida, però li vaig seguir la corda tot oferint-li anar a prendre unes copes mentre li explicava.

            -Sou vós en Jack, que li diuen el Garrepa?

            -Jo mateix, què voleu de mi?

   -Podem parlar una mica? M’interessa molt saber com t’ho fas per ensarronar tothom i sortir-te’n sempre ben parat.

         -I tant! Però, ja que som a la taverna, prenem unes copes mentre en parlem. Taverner!

            -Unes copes? Ara hem de beure? Mmmm… Està bé!

            La conversa es va allargar unes quantes hores, bevent i xerrant se’ns hi van fer les tantes. Fins que el taverner ens va fer fora!

            -Perdoneu mestres, però jo hauria de tancar la paradeta! Qui de vosaltres és que em pagarà el compte?

            -Ui, el compte! Em sap greu però m’he deixat la cartera a casa. Segur que a vós que sou un cavaller tan distingit, no us farà res d’avançar-ho aquesta vegada, i ja ho trobarem un altre dia! -a l’oïda perquè no ho senti el taverner-: I si no tens diners, sempre pots convertir-te en moneda! Adéu-siau!

            -Com? Que he de pagar el compte? Espera, espera… Maleït sigues, m’has ben enredat! Però això no quedarà pas així: prepara’t que d’aquí a un any et vinc a buscar!
I al cap d’un any just se’m va presentar a casa, aquest cop sense disfressa, ja no calia perquè tots dos sabíem a què jugàvem. En aquell moment jo em trobava feinejant pel jardí, vora d’una pomera.

            -Hola, Jack el Garrepa, em recordes de fa un any?

            -Ui, no sé, no sé… la teva cara em sona però… aquesta disfressa…?

            -No és pas cap disfressa! Sóc el Diable, remúsclos!

            -El Diable? I de què és que he de tenir el gust de coneixa’t?

          -Avui fa un any vam estar bevent i xerrant sobre com tu et dedicaves a ensarronar la gent amb mals tractes per treure’n el que en podies, i fins a mi em vas arribar a enredar de tal manera, que em va tocar pagar el deute amb el taverner. Però les teves malifetes s’han acabat, perquè ara mateix vindràs amb mi cap a l’Infern!
-Sí, ara ho recordo, vas ser molt amable de convidar-me, i ara deus venir a què et torni el favor! No vols pas unes pomes del meu jardí? Són ben madures, just al punt, veuràs que dolces!

            -Pomes? Ara hem de menjar pomes?!

            -És clar, bé m’hauràs de concedir un últim desig, si vols que t’acompanyi!

            -L’últim desig? Sí, i tant! Si ha de ser l’últim… on dius que són les pomes?

         -Just a dalt d’aquest arbre, veus? Tu que tens bones cames no et costarà pas gaire enfilar-t’hi i atansar-me’n algunes.

            -Dalt de l’arbre, dius? Està bé, això no és res per a mi!

            Mentre el Diable s’enfilava dalt de l’arbre, amb el meu ganivet vaig marcar una Creu ben grossa al tronc: tothom sap que el que més tem el Diable és la Creu!

            -Però… què fas? Què és això? Una Creu! Que no saps que no suporto les Creus? Com baixaré ara d’aquest arbre? No puc pas passar per sobre la Creu! Ja m’has tornat a enredar, maleït sigues!

       -Doncs sí, t’he tornat a guanyar! I ja t’espavilaràs per sortir d’aquí, segur que pots anar-te’n volant si vols, però serà sense mi! I no em tornis a molestar fins al menys d’aquí deu anys!

            Efectivament, el Diable va quedar tan escamat, que no em va tornar a molestar. Mentrestant jo vaig seguir fent de les meves, tot fent la vida impossible als veïns i a tothom que se m’acostés, enredant-los amb els meus tractes i traient-los tot el què en podia. Fins que em vaig morir, es veu que m’havia arribat la meva hora, i encara no havien passat els deu anys! Com que estava convençut que el Diable no voldria saber res de mi, jo que ben decidit me’n vaig directe al Cel. Però en arribar a les portes, l’àngel guardià em deturà:

            -Atura’t, digue’m qui ets i què vols?

            -Jo sóc en Jack, un humil granger del poble, i com que m’he mort voldria entrar al Cel per passar-hi l’Eternitat.

         -En Jack? Ah sí, en Jack el Garrepa, oi? És cert que en vida ho vas fer passar molt malament als teus veïns, enredant-los, i robant-los tot el què vas poder? La teva fama és merescuda?

            -Bé, sí, em diuen Jack el Garrepa, però penseu que la gent és molt exagerada, i mentidera! Només els feia bromes de tant en tant, els proposava juguesques per divertir-nos. Si perdien era culpa seva, perquè no eren tan astuts i intel·ligents com jo!

            -Ho sento però amb aquesta vida tan desastrada, plena de maleses i mals propòsits, no podràs pas entrar!

            -Però, què dius ara? Si jo sóc una bona persona, eren ells que es deixaven enredar!

            -A més,  ets un mentider! Ves-te’n a l’Infern que és el lloc que et pertoca!

            -No, a l’Infern no hi puc anar, que fa uns anys vaig tenir un afer amb el Diable i no em deu voler veure ni amb pintura!

           -Fins al mateix Diable vas enredar? Però com vas ser capaç? Ho sento però amb aquest historial aquí no hi pots pas entrar de cap de les maneres, haver-ho pensat abans això!

            No vaig tenir més remei que anar cap a l’Infern a provar sort, però al Diable no li va fer gens de gràcia veure’m.

            -Jack el Garrepa! Què hi fas tu aquí? Que no et recordes del què em vas fer? Em vas enredar dues vegades, i t’asseguro que no hi haurà una tercera! Digues, què vols?

            -Doncs com que m’he mort, venia a passar l’Eternitat a l’Infern. No m’hi havies convidat tu?

            -Això era abans de coneixa’t. Vés-te’n al Cel!

            -Ja hi he anat, però allà no m’hi volen, es veu que vaig ser massa dolent en vida. On vaig ara?

            -Doncs aquí tampoc t’hi volem, vés a vagar pels camins entre la vida i la mort, a veure si et volen en alguna casa, si els saps enredar com en vida. Si em portes algunes ànimes encara farem tractes tu i jo!

            -Entesos! …Espera, pespera!..

          -Què vols ara?

          -És que és molt fosc aquí fora, doneu-me almenys una llanterna per il·luminar el meu camí!

            -Una llanterna vols? Mmmmm… té!

            -Això no és una llanterna, és un nap!

            -Ja ho sé que és un nap, i què esperaves? Mmmm… espera, t’hi posaré a dins un bon tros de carbó encès de les meves Calderes. És una llanterna ara o no?

            Així va ser com vaig començar a vagar pels camins entre la vida i la mort a la llum d’un nap amb un tros de carbó encès a dins. Amb el temps em van començar a anomenar Jack el de la Llanterna, o simplement Jack Llanterna. Jo vaig a munt i avall atemorint tothom qui em trobo, sigui viu o mort, i truco a les portes de les cases per veure si els puc fer algun truc per guanyar-los l’ànima, i de passada poder salvar la meva.
Amb el temps, la gent ha après a fer llanternes com la meva, buidant un nap o bé una carbassa, que és més grossa i més tova, i amb un ganivet hi fan uns forats com si fossin uns ulls, nas i boca tot imitant una carota, i finalment hi posen una candela encesa a dins. A mi no em fan cap gràcia aquestes carbasses retallades, perquè em recorden la meva llanterna de nap i el Diable que me la va donar

        Els que ho saben, corren a decorar les portes de les cases amb aquestes carotes horribles, per veure si així m’allunyo de casa seva i no truco a la seva porta. Ara  ja ho saps! Afanya’t a fer la teva carbassa, abans no vingui en Jack Llanterna i truqui a la teva porta per demanar-te:

            TRUC O TRACTE?

FI

PROPOSTA DIDÀCTICA-65

CONTE: Jack el Garrepa, o el de la  Llanterna (Antiga llegenda Celta, Adaptació: Imma Villegas)

EDAT: Totes les edats

TIPUS: Llegenda o narració històrica

ACTIVITATS:

  1. Conte: Jack el Garrepa, o el de la Llanterna (Antiga llegenda Celta, Adaptació: Imma Villegas)/Conversa: la por
    • Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix,
    • Llenguatge Verbal
  2. Cançó: This is Halloween (Marilyn Manson, de la pel.lícula The Nightmare before Christmas /Versió en català d’Elia Periwinkle )
  • Llenguatge musical i Verbal,
  • Lengua Anglesa
  1. El Repte: Llegendes versus Festes
    • Descoberta de l’Entorn
    • Llenguatge verbal
  2. Taller: Fem carbasses de Halloween
  • Descoberta de l’Entorn i d’Un mateix,
  • Llenguatge Verbal
  • Llenguatge PlàsticPlàstic

a)Objectius:

  • Escoltar el conte “Jack el Garrepa, o el de la Llanterna”
  • Escoltar i respectar les intervencions dels companys
  • Recordar altres llegendes d’arreu del món i relacionar-les amb les festes que han inspirat
  • Fer carbasses de Halloween

b)Desenvolupament de les activitats:

  1. Conte: Jack el Garrepa, o el de la Llanterna (Antiga llegenda Celta, Adaptació: Imma Villegas)

         Explico el conte amb l’ajuda d’imatges i titelles de pal dels personatges del conte. Faig preguntes de comprensió i aclareixo el vocabulari. Parlem de la festa de Halloween i de les coses que ens fan por o no. Deixem que s’expressin lliurement, respectant el torn de paraules, i fent preguntes als companys. Recordem altres llegendes que coneixem, com ara “La Castanyera” o “El Tió de Nadal”, diem d’on són originàries, i pensem si tenen relació amb alguna festa de les que coneixem o no.

  1. Cançó: This is Halloween (Marilyn Manson, de la pel.lícula The Nightmare before Christmas /Versió en català d’Elia Periwinkle)

Escoltem la cançó i, en funció de l’edat dels infants llegim la lletra en anglès. També podem intentar cantar-la tot seguint el Karaoke.

AIXÒ ÉS HALLOWEEN

Marilyn Manson

De la pel.lícula: The Nightmare before Christmas

Versió en català:   Elia Periwinkle

Nens i nenes petits i grans,

voleu veure quelcom estrany?

Ho veureu si veniu amb mi:

la ciutat de Halloween.

Això és Halloween!, Això és Halloween!

Crits de carbassa enmig de la nit.

Això és Halloween, el teu paper és important:

Truc o tracte fins que matis els  veïns d’espant.

A cridar, a la nostra ciutat!

A la ciutat de Halloween.

Sóc el que està a sota el teu llit:

Dents punxants i ulls que brillen de nit.

Sóc el que està sota les escales:

Dits com serps i al cap hi tinc aranyes.

Això és Halloween!, Això és Halloween!

Halloween! Halloween! Halloween! Halloween!

A la ciutat,

que és la nostra llar,

el dia de difunts anem a celebrar.

La ciutat us encantarà:

La pròxima sorpresa ja estem esperant!

Dóna la volta i entra la brossa ja,

alguna cosa que espera dins

com tu cridarà.

Això és Halloween:

vermell i negre i verdós.

No tens por?

Doncs tot va bé

Si voleu apostar,

llença els daus i a jugar,

passeja la llum enmig de la nit.

Tothom a cridar, tothom a cridar!

A la ciutat de Halloween!

Jo sóc el pallasso que et farà plorar.

Ara sóc aquí i ara m’esfumo en un instant!

Jo sóc l’algú quan preguntes: “Hi ha algú?”

Jo sóc el vent que et mou els cabells…

Jo sóc l’ombra de la lluna a la nit,

omplo els teus somnis de terror.

Això és Halloween!, Això és Halloween!, 

Halloween! Halloween! Halloween! Halloween!

… …

Escolteu, pareu atenció:

sense por no hi ha diversió.

És la nostra feina, però no som dolents,

a la ciutat de Halloween.

La ciutat us encantarà:

La pròxima sorpresa ja estem esperant.

Si t’atrapa en Jack Skelleton

et farà un ensurt que et glaçarà la sang.

Això és Halloween, tothom a cridar!

Deixeu pas a un home molt especial:

Rei de les carbasses, és el nostre Jack.

Tothom aclama al rei del mal.

Això és Halloween!, Això és Halloween!

Halloween! Halloween! Halloween! Halloween!

A la ciutat, que és la nostra llar,

el dia dels difunts anem a celebrar!

La la la la, Halloween! Halloween! [REPETIT]

(Riure salvatge)

THIS IS HALLOWEEN

Marilyn Manson

Versió original en angles

Boys and girls of every age

Wouldn’t you like to see something strange?

Come with us and you will see

This, our town of Halloween

This is Halloween, this is Halloween

Pumpkins scream in the dead of night

This is Halloween, everybody make a scene

Trick or treat ‘til the neighbors gonna die of fright

It’s our town, everybody scream

In this town of Halloween

I am the one hiding under your bed

Teeth ground sharp and eyes glowing red

I am the one hiding under your stairs

Fingers like snakes and spiders in my hair

This is Halloween, this is Halloween

Halloween, Halloween

Halloween, Halloween

In this town we call home

Everyone hail to the pumpkin song

In this town, don’t we love it now?

Everybody’s waiting for the next surprise

‘Round that corner, man hiding in the trash can

Something’s waiting now to pounce and how you’ll scream

This is Halloween, red and black, slimy green

Aren’t you scared? Well, that’s just fine

Say it once, say it twice

Take a chance and roll the dice

Ride with the moon in the dead of night

Everybody scream, everybody scream

In our town of Halloween

I am the clown with the tear-away face

Here in a flash and gone without a trace

I am the who when you call, “Who’s there?”

I am the wind blowing through your hair

I am the shadow on the moon at night

Filling your dreams to the brim with fright

This is Halloween, this is Halloween

Halloween, Halloween

‘Alloween, ‘alloween

‘Alloween, ‘alloween

Tender lumplings everywhere

Life’s no fun without a good scare

That’s our job, but we’re not mean

In our town of Halloween

In this town, don’t we love it now?

Everybody is waiting for the next surprise

Skeleton Jack might catch you in the back

And scream like a banshee

Make you jump out of your skin

This is Halloween, everybody scream

Won’t you please make way for a very special guy

Our man Jack is king of the Pumpkin Patch

Everyone hail to the Pumpkin King now

This is Halloween, this is Halloween

‘Alloween, ‘alloween

‘Alloween, ‘alloween

In this town we call home

Everyone hail to the pumpkin song

  1. El Repte: Llegendes versus Festes

Amb l’ajuda del material plastificat, aparellem cada llegenda amb la seva festa o tradició, i diem d’on és originària:

1.En Jack el Garrepa o el de la Llanterna – 2.La Castanyera – 3.El Tió de Nadal –

4.Santa Claus – 5.En Carnestoltes i la Vella Quaresma – 6.El Conillet de Pasqua –

7.Sant Jordi – 8.Fades, Follets i Dones d’Aigua

A.El Caga Tió                          B. El Carnaval                               C.La Castanyada

D.Diada de la Rosa i el Llibre     E.Nit de Halloween.     F.Els mitjons i l’arbre de Nadal

G.Pintar ous de colors    H. La Revetlla de sant Joan

  1. Catalunya
  2. Irlanda i Escòcia (Origen Celta)
  3. Canadà i Estats Units
  4. Nord d’Europa (Dinamarca, Islàndia, Finlàndia, Noruega, Suècia)

* SOLUCIONS:

1.En Jack el garrepa-Irlanda -Nit de Halloween

2.La Castanyera-Catalunya-La Castanyada

3.El Tió de Nadal -Catalunya   -Fer Cagar el Tió

4.Santa Claus-Estats Units I Canadà -Els mitjons i l’arbre de Nadal

5.En Carnestoltes i la Vella Quaresma-Catalunya -EL Carnaval

6.El conillet de Pasqua-Nord d’Europa-Pintar ous de colors

7.Sant Jordi-Catalunya-LaDiada de la rosa i el llibre

8.Fades, follets i Dones d’Aigua-Catalunya-La Revetlla de sant Joan

  1. Taller: Fem carbasses de Halloween

Necessitem:

  • Una carbassa
  • Un cúter o ganivet de punxa
  • Una cullera i un plat
  • Un retolador o llapis
  • Una espelma o llumeta a piles

Com ho fem:

  1. Tallem la part de dalt de la carbassa en rodó amb l’ajuda del ganivet o cúter
  2. Buidem la carbassa per dins amb l’ajuda de la cullera, deixant la polpa al plat
  3. Dibuixem els ulls, nas i boca sobre la carbassa amb l’ajuda el retolador o llapis
  4. Retallem els ulls, nas i boca amb l’ajuda del cúter o ganivet de punxa
  5. Posem l’espelma o llumetes de piles dins de la carbassa, procurant que es vegi bé el llum a través dels ulls, nas i boca
  6. Encenem l’espelma i tapem la carbassa

 

Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *