ELS REMEIS DE L’ÀVIA REMEI
Imma Villegas
Basat en refranys populars catalans
Dedicat a la meva mare, que em va transmetre l’amor i el respecte per les plantes del bosc, i em va ensenyar a utilitzar-les com a remeis casolans
-Hola, sóc l’àvia Remei! A mi m’agrada anar al bosc a collir herbes aromàtiques, d’aquelles que fan tan bona olor. En faig remeis: tisanes, cataplasmes, vapors… Si teniu algun problema, si us fa mal alguna cosa, podeu venir a consultar-me, segur que us puc donar alguna cosa que us vagi bé.
-Àvia Remei, tinc molt mal de panxa, alguna cosa se’m
deu haver posar malament a l’estómac, i no ho puc pair bé. Tens alguna cosa que em pugui anar bé?
-Sí, i tant, jove! Si el ventre dol, menja sopes amb poniol.
-Poniol?
-Si, és aquesta herba que fa la floreta lila, pren-ho en una sopa, i ja veuràs!
-Gràcies, àvia Remei! Ho faré!
-Cof, cof, cof! Ostres, àvia Remei! Tens alguna cosa per alleujar aquesta tos tan empipadora? Cof, cof, cof!
-Sí, és clar! Si la tos et dóna neguit, eucaliptus ben bullit.
-Ah, sí, eucaliptus!
-Té, fes-te una tisana amb aquest eucaliptus.
-Gràcies!
-Oh, àvia Remei, tinc molt mal de coll, no puc empassar! Em pots donar alguna cosa?
-Clar! Per la gola, farigola.
-Oh, farigola! D’acord, ho provaré!
-Ui, ui, ui! Àvia Remei, quin mal de queixal que tinc!
-Tens mal de queixal?, rosega arrels de panical.
-Panical?
-Sí, és aquesta herba que punxa, però només has de mastegar les arrels.
-Entesos, àvia Remei!
-Caram, àvia Remei! Amb aquesta lletra tan petita no puc llegir res! Que em podries donar alguna cosa per a la vista?
-Fonoll i ruda, fan la vista aguda.
-Ah, d’acord! Fonoll i ruda, tot junt?
-Sí, sí, bulls aigua i t’ho barreges tot.
-Gràcies, ho provaré!
-I a tu què et passa, xicot?
-Doncs que no tinc gens de gana, àvia Remei! Quan veig el plat de fruita i verdura, se’m tanca l’estómac i no puc menjar res!
-La menta, la gana augmenta.
-Que bé, àvia Remei! És molt bona la menta!
-Uf, àvia Remei! No puc dormir gens! Em passo la nit comptant ovelles, i comptant de tot, però no hi ha manera! Què em pots donar per a dormir?
-Pels cucs els alls, i per a dormir els cascalls.
-Cascall! Molt bé, ho provaré!
– Ai,àvia Remei; no puc més! Estic tan cansada, que no puc amb la meva ànima, em fa mal tot! Què em puc prendre, àvia Remei, que em doni ànims?
-Camamilla de Linyola, cura tota sola.
-Camamilla? Oh, que maca la camamilla! Gràcies, àvia Remei, ho provaré!
-Àvia Remei, estic molt malalt! És que no tinc gens de salut, ja no m’aguanto dret! Que em pots donar alguna cosa que m’ajudi, àvia Remei?
-Segur que sí, no et preocupis! Perfums d’espígol i flor de saüc, tornen la salut.
-Doncs a veure si és veritat. Moltes gràcies, àvia Remei!
-Ai, ai! Tinc un mal de ronyons, que no em puc posar dret! Què puc fer?
-Mal de ronyons, cataplasmes de fonolls.
-Cataplasmes?
-Sí, de fonolls, aquestes floretes grogues, posa-ho als ronyons ben calentó.
-Bé, doncs, ho faré! Gràcies!
-Àvia Remei, ja no aguanto més aquest mal de cap! Què em podria prendre, perquè pari aquest dolor tan fort?
-L’esperit de Romaní, el dolor fa fugir.
-Romaní?
-Sí, pren-te una bona tisana i ja veuràs com t’hi notaràs!
-Sí, ho faré! Gràcies, àvia Remei!
-Aaaah! Àvia Remei, àvia Remei! Això és insuportable! És que no sé què em passa, però em sembla que tinc tots els mals del món jo sola! Segur que no em podràs donar res que m’alleugi?
-És clar que sí! L’orenga, tots els mals trenca.
-L’orenga? I ja està?
-Sí, sí, l’orenga i ja està. Prova-ho, ja veuràs com t’hi notes!
-I tant que ho provaré! Moltes gràcies, àvia Remei!
-Adéu-siau a tothom! I recordeu que aquest 11 de maig em trobareu, com sempre, a la fira de sant Ponç. Perquè com diu el nostre estimat poeta Miquel Martí i Pol:
Per la fira de sant Ponç
trobem mel i confitures,
i herbes collides al bosc
per curar-nos les malures.
PROPOSTA DIDÀCTICA-63
CONTE: Els remeis de l’àvia Remei (Imma Villegas, basat en refranys populars catalans)
EDAT: Ganàpies (A partir de 6 anys)
TIPUS: Llegenda o narració històrica
ACTIVITATS: (Experiència realitzada amb alumnes de Primària)
- Conte: Els remeis de l’àvia Remei (Imma Villegas, basat en refranys populars catalans)/Conversa: Els remeis, els mals, les herbes remeieres, sant Ponç
- Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix,
- Llenguatge Verbal
- Cançó /Poema: La fira de sant Ponç (Noè Rivas), Maig (Miquel Martí i Pol)
- Llenguatge musical i Verbal,
- Descoberta de l’Entorn
- La Recerca: Les herbes remeieres
- Descoberta de l’Entorn,
- Llenguatge Verbal i
- Llenguatge Plàstic
- Joc: A l’herbolari de l’àvia Remei
- Descoberta de l’Entorn,
- Llenguatge Verbal
- Racó de l’escriptor: Explica la teva experiència amb les herbes
- Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix, Llenguatge Verbal i Plàstic
- El Repte: Oficis de dones desapareguts
- Descoberta de l’Entorn i
- Llenguatge verbal
- Tallers: Fem Colònia amb herbes aromàtiques / Llimonada digestiva
- Descoberta de l’Entorn i d’Un mateix,
- Llenguatge Verbal i
- Llenguatge Plàstic
a)Objectius:
- Escoltar el conte “Els remeis de l’àvia Remei”
- Escoltar i respectar les intervencions dels companys
- Buscar i compartir informació sobre les herbes remeieres
- Aprendre vocabulari sobre les herbes remeieres i oficis desapareguts
- Explicar per escrit la teva experiència amb les herbes remeieres
- Utilitzar les herbes remeieres per a fer colònies o tisanes
b)Desenvolupament de les activitats:
- CONTE I CONVERSA
Explico el conte amb l’ajuda d’un titella de pal de l’àvia Remei, titelles de pal amb els diferents personatges que pareixen al conte, i alguns complements com ara cistell d’herbes, morter, mel, herbes. A continuació faig preguntes de comprensió per veure si ho han entès tot, i aclareixo el vocabulari. Tot seguit encetem una conversa a partir del què passa en el conte, tot fent-los preguntes i deixant que es facin preguntes entre ells. És molt important que respectin el torn de paraules, i escoltin les intervencions dels companys.
Qui és l’àvia Remei?, coneixes algú com l’àvia Remei?, com fa els remeis?, d’on les treu?, t’agrada anar al bosc a tu?, què hi busques?
Saps què són les herbes remeieres?, quines herbes remeieres coneixes?, per a què les uses?, alguna vegada has pres una tisana?, quines herbes portava?, qui te la va recomanar?, per a què era?, et va agradar?, quina t’agradaria tastar?, per què?
Saps què és un herbolari?, has anat mai a ca l’herbolari o lloc semblant?, què hi havia?, què hi buscaves?, quines herbes coneixes?, per a què són?, quines t’agraden més?, quines menys o no t’agraden gens, per què?
Has anat a una fira de Sant Ponç o similar?, què hi has trobat?, què t’has comprat?, per què ho volies?, t’agraden la mel i les confitures?, has provat mai de fer confitura?, de què?, com et va sortir?, quina confitura t’agrada més?, t’agrada fer menjars?, què t’agrada més fer a la cuina?
2. CANÇÓ/ POEMA
CANÇÓ: LA FIRA DE SANT PONÇ
Noè Rivas
Quan arriba el maig i els camps ja han florit,
tota la natura té un to divertit.
I els carrers i pobles també s’han mudat,
per rebre la fira: Sant Ponç ja ha arribat!
Trobarem mil herbes, mels i confitures,
i algunes tisanes per guarir malures.
Quan arriba el maig i els camps ja han florit,
tota la natura té un to divertit!
POEMA: MAIG
Miquel Partí i Pol
Per la fira de Sant Ponç
comprem mel i confitures
i herbes collides al bosc
que curen moltes malures.
El maig és un mes molt dolç,
tots els camps treuen florida
i esclata per tot el món
un desig de nova vida.
Vinga, correm a jugar
tots plegats i amb alegria,
la mare no ens renyarà
perquè s’ha allargat el dia,
i els deures prou que els farem
havent sopat de seguida
i després reposarem
amb una bona dormida.
El maig és molt generós
i ens incita a fer viatges
perquè encén amb mil colors,
tendrament, tots els paisatges
i encara que plogui un xic
tot s’eixuga amb poca estona,
després hi ha un cel tan bonic
que mirar-lo ens emociona.
Per la fira de Sant Ponç
comprem mel i confitures
i herbes collides al bosc
que curen moltes malures.
3. LA RECERCA: LES HERBES REMEIERES
Per equips els demanem que busquin i recopilin informació, sobre les herbes remeieres. Podem repartir a cada grup una herba, i que busquin el nom científic i altres denominacions, com és, on viu, quan floreix i fa fruit (si en fa), com es cull, quines propietats té, com es prepara, etc. Tota aquesta informació cal sistematitzar-la i posar-la en fitxes tècniques per a cadascuna. Buscaran fotografies o imatges de cadascuna i, si pot ser i en funció de l’edat, es poden fer un herbari amb les herbes que hauran anat a collir al bosc, a l’herbolari o a la fira de sant Ponç. Per acabar fem una posada en comú on cada equip expliqui la seva part amb les tècniques que vulgui: PowerPoint, murals, representació…
ARÇ BLANC: o albespí (Crataegus monogyna) és un arbret o mata de la família de les rosàcies molt comú en el clima mediterrani, de fins a 10 metres d’alçada. Té les branques o tiges llenyoses molt espinoses, de tall erecte i amb l’escorça grisenca. Les fulles ovals i de marge serrat, de color verd fosc brillant a l’anvers i verd clar al revers. Les flors són blanques, i tenen una aroma intensa. Els fruits, que s’anomenen cireretes de pastor, són petits poms de color roig brillant, i tenen un sol pinyol.
- Insuficiència cardíaca i arítmies
- Hipertensió
- Lleugeramentdiürètica
- Sedant, per a l’insomni
- Relaxant muscular iantiespasmòdica, per a l’ansietat i el nerviosisme
CAMAMILLA: (Matricaria chamomilla) Herba aromàtica de la família de les plantes medicinals. D’alçada fan de 20 a 50 cm. quan són grans i són velles. La flor fa de diàmetre 2,5 cm. Són petites i s’agrupen en botons molt compactes amb el centre groc i els pètals blancs. Si es refreguen les flors, desprenen una olor molt aromàtica. Té poques fulles, són petites i d’un color verd grisós.
- Vòmit
- Facilita la menstruació i evita els dolors
- Dolors articulars
- Sedant
- Nerviosisme, insomni
- Diürètic suau
- Grip
- Digestiva
- Anticancerígena
- Anticolesterol
- Antiespasmòdica
- Oftalmològica
- Afeccions de la pell
- Infeccions de les vies respiratòries superiors
CASCALL: o pintacoques o herba dormidora. (Papaver somniferum) és una mena de rosella de la família de les papaveràcies. Les llavors es fan servir per a ús culinari i també se’n fa oli. Del seu làtex s’obté l’opi, la morfina i l’heroïna. Hi ha dues varietats: blanc i negre. Pot arribar a fer fins a 1 metre d’alçada. Les fulles són molt gruixudes, irregulars i alternes. Té una única flor amb quatre pètals, dos sèpals, i molts estams. Les flors tenen pètals de color blanc, rosa o porpra, i el fruit és una càpsula que conté les llavors.
- La morfina és un analgèsic potent: l’insomni.
- Lacodeïna és un analgèsic més suau: calma la tos, dolors musculars, dolors associats a la menstruació i migranyes.
- L’opi actua sobre el sistema digestiu: alleuja les diarrees.
CUA DE CAVALL:(Equisetum arvense) Herba de fins a 3 metres d’alçada, de tiges senzilles i ramoses, les fulles són ben petites, semblen dents al voltant de la tija. La tija neix d’una arrel que s’enfonsa recta a gran profunditat. Produeix fruits en una espiga negra a dalt de la tija; no té flors i es reprodueix per espores.
- Vitamínica
- Diürètica
- Calmant
- Cicatritzant
- Laringitis
- Hemorroides
- Càncer de fetge i testicles
- Osteomalàcia
- Fetge
- Leucèmia
- Tuberculosis i dolències pulmonars
ESPÍGOL: espic, barballó, lavanda o llavanda (Lavandula angustifolia, officinalis, o spica) És un arbust de la família de les lamiàcies o labiades, reconeguda com a planta medicinal. És una planta perenne olorosa. Les tiges són de secció quadrada, les fulles tenen forma de llança, i les flors són blavoses i agrupades formant una mena d’espiga.
- Tranquil·litzant, inductor del son.
- S’obté l’oli essencial, perfums i colònies, i per a perfumar la roba
- Mel molt apreciada
- Repel·lent de mosquits
- Atrau les papallones.
FARIGOLA: timó, timonet o tomell (Thymus vulgaris) És un petit arbust que forma una mata, d’ un pam d’alçada o poc més. Té les fulles petites, estretes i grisenques. Les flors poden ser blanques o rosades, la tija és rígida i llenyosa, coberta de pèls blancs, el calze és vermellós i vellutat. És molt aromàtica, desprèn un intens aroma, degut a una substància anomenada timol.
- Tos, asma, i malalties respiratòries.
- Estimula la gana, evita espasmes, expulsa gasos, alleuja la diarrea lleu, combat paràsits i cucs intestinals.
- Cura ferides, desinfectant, cicatritzant.
- Dolor de cap nerviós, tònic estimulant.
FONOLL:(Foeniculum vulgare) Herba perenne de fulles fines i de color gris blavós, que pot arribar a 2 metres d’alçada. Floreix a l’estiu, i fa una umbel.la de flors grogues i fruits petits i aromàtics. Té un característic gust d’anís, degut a que conté anetol. És una planta molt resistent a la secada i que es troba a molts llocs de la terra baixa.
- Aporta fibra: Dietes d’aprimament, combat el restrenyiment, la sensació de nàusea i el mareig.
- Diürètic suau: hipertensió, retenció de líquids, gota i artritis.
- Condiment a la cuina mediterrània, s’usa en pastisseria i se’n treu l’oli essencial.
- En perfumeria.
MENTA:(Mentha) Planta aromàtica d’aproximadament 60 cm d ‘ alçada. La tija és de secció quadrada i color violeta. Les fulles són oposades, pel que en cada intèrval surten dues fulles. L’olor és molt característic i penetrant, típica del mentol. El seu aromàtic sabor deixa una sensació de frescor a la boca.
- Calma l’espasme muscular, Combat neuràlgies, l’insomni.
- Inflamació de l’estómac, frena el vòmit, mareig, i mals a l’estómac.
- Xarrampió, Mal d’orella, cremades, picades d’insectes.
- Perfums i caramels.
PONIOL o poliol: (Menth pulegium) És un tipus de menta. Planta herbàcia, de 10 a 50 cm. d’alçada, molt aromàtica, de tija quadrangular, de fulles ovals i oposades i de flors rosades, liles o blanques, reunides al voltant de la tija al mateix nivell. Té el sabor amarg però agradable, i s’utilitza la flor i les fulles. També es pot barrejar amb altres herbes, i es pot prendre a qualsevol edat.
- Tònica estomacal
- Antiinflamatòria
- Repel·lent puces
- Antibacteris, cucs
- Infeccions intestinals
- Cansament
- Circulació sang
- Mal de cap
- Memòria
- Son
- Provoca la regla
- Calma l’ansietat
- Cura ferides
- Hemorràgies.
ROMANÍ o romer : (Salvia rosmarinus) És una planta de la família de les lamiàcies. És un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. Posseeix en les seves fulles glàndules que contenen olis essencials que li confereixen una fragant, fresca i forta olor. Les fulles són en forma de llança i d’un color verd brillant a l’anvers i blanc al revers. les flors tenen dos pètals de color blau intens.
- Bactericida
- Antiviral
- Antioxidant
- Diürètic
- Cicatritzant
- L’asma.
- L’alopècia
- Condiment de la cuina mediterrània.
RUDA:(Ruta) Planta de la família de les Rutàcies. Són més aviat llenyoses, de mig metre d’alçada, i fins a 1,2 metres. Les flors són grogues, petites, i amb 4-5 pètals, i els fruits tenen forma de càpsula amb moltes llavors. Aquesta planta, que desprèn una forta olor, és emprada en infusions i medicina popular, però pot produir reaccions al·lèrgiques i altres efectes adversos a algunes persones.
- Digestiva: estimula la funció biliar, per al restrenyiment i desordres digestius, còlics estomacals,
- Malestars ocasionats per la menstruació, irritació i mals de cap.
- Calmant i relaxant: dolor en cops o ferides, ansietat i nerviosisme.
- Circulatòria: tonifica arteries i normalitza el flux sanguini.
SAÜC, soguer, saüquer o saüquera: (Sambucus nigra) És un arbust caducifoli d’entre 2 i 5 metres d’alçada, de capçada densa i arrodonida. La seva tija està recoberta d’una escorça d’un color marró-grisenc, amb consistència llenyosa. Les fulles són de forma el·líptica, amb una textura consistent, i presenten una certa lluentor. Flors petites i voluminoses de color blanc cremós, amb cinc lòbuls oberts en estrella. El fruit és de color negre-violeta, comestible quan està madur.
- Grip, bronquitis, tos seca i catarro nasal crònic amb sordesa i
- Dolències reumàtiques i dermatològiques.
- Neuràlgies, Febre.
- Diürètic: Cistitis, nefritis ilitiasi renal.
- Per a l’estrenyiment, i discretament laxant.
- Rentat d’ulls, faringitis, genives inflamades, desinfectant.
TIL·LA: és la flor del til.ler, tells o tillols (Tilia spp.) Són un gènere d’arbres de la família de les malvàcies. La flor no és lletosa i el seu color és blanc o crema. Sol tenir cinc pètals, cinc sèpals i nombrosos estams. Les fulles mesuren entre 6 a 10 centímetres, són de color verd intens i per l’altra banda més clares, són amples i les seves vores són serrades.
- Encostipats respiratoris
- Febres
- Nerviosisme
- Transtorns digestius i circulatoris
- Facilita la digestió.
- Per relaxar- se.
- L’escorça serveix per fer cataplasmes i cicatritzar ferides fresques.
EUCALIPTUS: És un gènere de plantes amb flors que té unes 600 espècies diferents, els més coneguts són l’eucaliptus blau (Eucalyptus globulus) i Eucalyptus kamaldulensis. Arbusts o arbres originaris d’Austràlia, la majoria de fulla persistent. Moltes espècies tenen dues menes de fulles: unes sobre les branques joves, i unes sobre les branques més velles. Les flors són molt peculiars, semblen unes càpsules amb nombrosos estams.
- Infeccions respiratòries: tos i congestió nasal (inhalar vapors)
- Balsàmic i descongestiu
- Dolor articulacions i els músculs.
- Ferides en la pell produïdes per l’acne
- Antisèptic, Antireumàtic, Bactericida
- Cicatritzant, Antiinflamatori, Antiviral
PANICAL o cards corredors: (Eryngium) Formen una família de plantes amb flor dins de la família de les apiàcies. Són plantes herbàcies anuals o perennes. Normalment tenen les fulles espinoses i formen les flors en umbel·les. L’arrel és similar a les pastanagues i molt llarga. N’hi ha unes 230 espècies, algunes són ornamentals, mentre d’altres s’usen per a fer mel. També tenen propietats remeieres, però poden interferir en la coagulació, i ser perjudicial en malalts cardíacs.
- Fort anitiinflamatori
- Per a mossegades de gos, serp i picades d’insectes
- Processos respiratoris inflamatoris
- Diürètic, Antireumàtic
- Pedres ronyó
- Regulador menstruació
- Ajuda a suar, Espectorant
4. JOC: A L’HERBOLARI DE L’ÀVIA REMEI
Avui us proposo una activitat per a conèixer les herbes remeieres: A l’herbolari de l’àvia Remei. Un herbolari és un lloc on hi trobem herbes remeieres perfectament ordenades i etiquetades, a punt per a ser utilitzades. Però l’àvia Remei és ja molt velleta, i necessita una mica d’ajuda. El joc consisteix en ajudar l’àvia Remei al seu herbolari, i de passada conèixer algunes herbes remeieres: els seus noms, les seves característiques i les seves propietats.
Necessitem:
- Llapis i paper,
- Colors o retoladors,
- Tisores i cel·lo, o Blue-tac o Belcor.
Primer dibuixem i pintem o bé traiem per impressora imatges de les herbes remeieres que vulguem conèixer. També buscarem informació de cadascuna d’elles: nom científic i noms vulgars, característiques i propietats; i amb aquesta informació ens confeccionarem unes fitxes tècniques en què per una banda hi hagi les característiques de manera resumida i entenedora, i per l’altre les seves propietats de forma esquemàtica i clara. També ens farem uns rètols amb els noms de les plantes.
1er. Col·loquem les imatges de les plantes al panell de manera que totes es puguin veure bé (també podem utilitzar herbes de debò, i en aquest cas les posarem sobre la taula, o bé en compartiments com ara calaixets i safates). Després, un voluntari o qui li toqui agafarà una fitxa tècnica i llegirà el nom i les característiques d’una d’elles. Amb aquesta informació la resta de participants, mirant les imatges i/o les plantes reals, intentaran endevinar de quina planta estem parlant, i posar-hi el rètol amb el nom corresponent al costat. Després llegirem les propietats i ho deixarem al costat perquè es puguin veure clarament.
2on. Si ho volem una mica més difícil, el que llegeix les característiques no dirà el nom de la planta, que caldrà endevinar-lo juntament amb la imatge, per poder col·locar el rètol al costat. Pot tractar-se de plantes ja conegudes, o bé donar pistes a través del nom científic o altres denominacions vulgars de la mateixa planta a diferents llocs del territori. També llegirem les propietats, i ho deixarem al costat de la planta perquè quedi clar per a què serveix.
3er. Si ho volem una mica més divertit, enlloc de llegir les característiques de la planta, la persona voluntària dirà quin mal necessita curar (pot inventar-s’ho o triar-ho d’entre algunes propostes, com ara els personatges que surten al conte), i la resta de participants buscaran en els apartats corresponents de les fitxes tècniques que ens resten per col·locar, quina ens ho pot solucionar. Un cop triada la planta que volem, girem la cartolina amb la fitxa tècnica per llegir-ne les característiques i poder determinar de quina planta estem parlant, finalment hi posarem igualment el cartell amb el nom i les propietats al costat.
5. RACÓ DE L’ESCRIPTOR: EXPERIÈNCIA AMB LES HERBES
Has anat mai a la Fira de Sant Ponç o a una fira similar? Què hi vas trobar? Hi vas comprar alguna cosa? T’agraden les mels i confitures? Quines t’agraden més? Has provat de fer-ne alguna vegada? Has pres herbes remeieres? Quina malaltia t’han curat? Qui t’ho va dir? Explica-ho per escrit i posa-hi un títol escaient, no t’oblidis de signar-ho. Pots acompanyar el teu escrit amb un dibuix que l’il·lustri.
6. EL REPTE: OFICIS DE DONES DESAPAREGUTS
En una època en què no hi havia farmàcies, i la medicina no estava gaire avançada, les trementinaires anaven d’un poble a l’altre portant els seus remeis fets a base d’herbes remeieres. Com el seu, molts d’altres oficis de dones s’han anat perdent amb el temps, o bé canviant per adaptar-se als nous aires.
A veure si coneixeu i sabeu dir en què consistien, aquests oficis de dones ja desapareguts:
BUGADERA – DIDA – FILADORA – MAINADERA – PLANXADORA – PUNTAIRE – TREMENTINAIRE
*LES SOLUCIONS:
1.BUGADERA: Les bugaderes eren les dones que rentaven la roba, generalment ho feien en uns grans safaretjos de pedra, situats al costat d’una font o un riu. Era un ofici si, a més de rentar la roba de la família, rentaven també la roba d’altres a canvi d’un sou.
2.DIDA: La Dida era una dona que feia poc havia tingut una criatura i li donava el pit, com que tenia llet, a més d’alimentar el seu podia donar de mamar a un altre bebè d’una altra dona que, per les circumstàncies que siguin, no podia. Era considerat un ofici a canvi de diners o altres tractes, i de vegades la Dida vivia amb el seu fill a casa de l’altre fins força gran.
3.FILADORA: Dona que es dedicava a transformar el cotó en fil, amb l’ajuda d’una màquina amb una roda molt grossa, la Filosa, per a després poder utilitzar-lo per a cosir, teixir, etc. Era una tasca entretinguda, que generalment feien les dones.
4.MAINADERA: Dona que tenia cura dels infants de totes les edats d’una família durant les vint-i-quatre hores del dia: els donava el menjar, es cuidava de la seva educació, els duia a passejar i fins i tot dormia amb ells. Les famíles benestants solien tenir aquesta mena de treballadores vivint a casa, ja que no estava ben considerat que les senyores fessin aquesta mena de tasques.
5.PLANXADORA: Dona que es dedicava a planxar la roba, utilitzant unes planxes de ferro que s’escalfaven i cremaven molt. Abans la gent solia portar la roba molt ben planxada i emmidonada, i era considerat un ofici ja que, a més de ser una tasca força entretinguda, calia saber-ho fer bé, sense deixar arrugues o marcant-les on calgués.
6.PUNTAIRE: Dona que cosia les puntetes, per a decorar els vestits o la roba de casa. Era una tasca molt complicada, i calia saber-ne. En alguns llocs s’anomenaven puntes de boxiets o de coixí, perquè per a cosir-les s’utilitzaven uns coixins molt grossos on s’aguantava la roba amb agulles per tal de poder-la treballar amb més comoditat, i els fils anaven embolicats en una mena de canuts anomenats boixets, que impedien que s’enredessin durant el treball.
7-TREMENTINAIRES: Dones que anaven al bosc a collir herbes remeieres per fer-ne remeis, i després els portaven a peu de poble en poble i de casa en casa, carrregant-los a sobre com podien. Era una tasca molt dura, ja que havien de caminar molt, portant tota la càrrega a sobre, en pots i farcells. La seva feina era molt apreciada a nivell familiar, ja que portaven les medicines i la salut a les cases, però també solien ser titllades de bruixes pels homes que manaven, quan els seus remeis no feien l’efecte esperat o amb prou celeritat.
7. TALLERS:
A.FEM COLÒNIA AMB PLANTES AROMÀTIQUES
Què necessitem? 
– Un pot de vidre.
– Plantes aromàtiques ( espígol, menta, romaní, farigola …)
– Alcohol de 96º
Què hem de fer ?
– Hem d’omplir una quarta part d’un pot de vidre amb la nostra planta aromàtica.
– Afegim alcohol de 96 graus.
– Tapem bé el pot i el sacsegem.
– El deixem reposar quaranta dies a sol i serena ( el pot ha d’estar en un lloc on rebi la llum natural del dia i la foscor de la nit) i un dia a la setmana remenem el pot.
– Passats aquests dies, colarem el contingut amb un colador damunt d’un embut i omplirem una ampolla de vidre. Hem de deixar la quarta part de l’ampolla buida.
– Omplirem la quarta part de l’ampolla restant amb aigua destil·lada o bé amb aigua bullida i refredada.
– La nostra colònia estarà a punt.
Esperem que faci molt bona olor!
B.LLIMONADA DIGESTIVA
De vegades necessitem una dosis d’energia, de salut, de benestar. Aquests batuts amb espècies són com el corresponent a les infusions, però en fred. Les espècies, a més a més de condimentar i de donar gust, totes tenen qualitats curatives. El fonoll i l’anís estrellat serveixen per fer una bona digestió. Les hem d’aprofitar, beurem una cosa bona i ens aportarà el que necessitem.
INGREDIENTS:
1/2 llimona
2 tasses d’aigua
1 tassa de gel
2 cullerades de sucre
5 fulles de menta
1 anís estrellat
1 cullerada de postres de llavors de fonoll
1 tros de 2 cms de gingebre
ELABORACIÓ:
-En una paella hi posem les llavors de fonoll i l’anís estrellat i ho escalfem. No ho volem torrar, només que s’escalfi i alliberi els seus olis.
-En un pot batedor hi posem el suc de mitja llimona, l’aigua, el gel, les espècies, la menta i el gingebre ratllat. Ho triturem força estona.
-Ho posem als gots passant-ho per un colador per eliminar restes que no hagin quedat ben triturades.
BON PROFIT!
c) Material:
- Per al conte i la conversa:
- Titelles de pal de l’àvia Remei, i dels personatges que tenen mals
- Complements: Cistell d’herbes remeieres, morter per a herbes, gerreta de mel (de debò o imatge plastificada)
- Imatges de les herbes remeieres o herbes de debò
- Per a la conversa:
- Seure en rotllana de manera que tots es puguin veure bé
- Material complementari per ensenyar: Cistell d’herbes, imatges d’herbolaris o del bosc, morter per a herbes…
- Cançó i Poema:
- Lletra i música de la cançó
- Poema escrit (per a cadascú)
- Per a la Recerca:
- Llapis i paper
- Llibres i internet
- Cartolines, retoladors, PowerPoint…
- Per al joc:
- Llapis i paper
- Colors o retoladors
- Tisores i cel·lo o blue-tac o Belcor
- Herbes remeieres (Opcional)
- Per al Racó de l’escriptor:
- Llapis i paper
- Colors o retoladors (Opcional)
- Per al Repte:
- Imatges d’oficis de dones desapareguts
- Rètols amb els noms dels oficis
- Per als Tallers: A.Fem colònia amb herbes remeieres:
- Un pot de vidre
- Plantes aromàtiques (espígol, menta, romaní, farigola…)
- Alcohol de 96° B.Llimonada digestiva:
- ½ llimona
- 2 tasses d’aigua
- 1 tassa de gel
- 2 cullerades de sucre
- 5 fulles de menta
- 1 anís estrellat
- 1 cullerada de postres de llavors de fonoll
- 1 tros de 2 cm. de gingebre