EL MEU REBESAVI ERA CONTRABANDISTA:
EN PEP DE LA NONA
Imma Villegas
Basat en fets reals
Al meu estimat Pep
Hola, sóc en Pep, en Pep de la Nona!
Vaig néixer cap allà l’any 1850, i en realitat em dic Josep Boguñà, per servir-vos, però tothom em coneix com en Pep de la Nona. La Nona, és clar, era la meva mare, que en realitat es deia Teresa, però tothom li deia Nona. Abans la gent era així, canviava els noms a tothom: jo en realitat em dic Josep, però tothom em diu Pep. Que divertit, oi?
Sempre he anat una mica contracorrent, jo. Vull dir que he fet les coses que m’agraden sense pensar si era el més convenient o no, si l’altre gent ho aprovaria o no. Se me’n “refot” de l’altre gent, jo faig el que em convé a mi, i que no em vinguin amb convencions socials ni històries! Per exemple, quan em vaig casar: ui el meu casament!, mare meva quin enrenou vaig organitzar! I tot perquè jo, un fill d’una humil família treballadora de Sant Andreu del Palomar, vaig triar una dama de l’aristocràcia: la Josepa Iglesias, filla d’una família benestant de Sant Martí de Provençals. Ui, sí, quin escàndol! Però és que resulta que jo me l’estimava la Pepa, que voleu que us digui, no era pas cap caprici. A més, jo tenia molt clar que ella també m’estimava, així és que: què més necessitem per a ser feliços? Ja poden cantar missa, ells i les seves convencions!
I sí, ens vam estimar molt, vam ser molt feliços la meva Pepa i jo! Sort que vaig tirar pel dret, i no em vaig deixar influenciar per les negatives del meu sogre ric, que amenaçava de treure-li la dot a la seva filla si s’havia de casar amb un desgraciat com jo, i a mi què si li treus la dot!; ni per les males cares de la meva sogra, que no parava de dir injúries en contra meu explicant tota mena d’històries sense cap ni peus que ella sola s’empescava, a mi rai les xafarderies!. Mireu si en vam ser de feliços que vam posar ni més ni menys que set fills al món! Bé, en realitat alguns més, però ja se sap que en aquella època, si no era per naps era per cols, però malauradament no tots els nascuts arribaven a adults. I això que jo em passava més temps a la presó que a casa! I no és que fos mala persona no, era per raó de la meva feina.
Veureu: és que jo em dedicava al contraban, una feina com qualsevol altra, ves. Bé, de fet no ben bé com qualsevol altra, perquè justament era un xic il·legal, per a mi una altra manera d’anar a contracorrent, fet i fet. A mi m’agradava, les coses com siguin, i és que ser contrabandista, en aquella època, et donava un plus de notorietat, una mica com passava abans amb els bandolers que, sí sí, era il·legal però tothom els tenia molt ben considerats. 
A banda que ens deixava uns bons calerons, a mi ia tota la meva llaaaarga família. De fet, tots hi estàvem implicats d’alguna manera o altra: per exemple, quan els meus fills em venien a veure a la presó, jo aprofitava per donar-los instruccions d’on havien de deixar els “fardos”, i sobretot de com havien de fer-ho per no ser enxampats. Fins i tot la meva dona, més d’una vegada havia transportat “fardos” ben amagats sota les faldilles, entre els enagos. Que de què eren aquells “fardos”? 
Transportàvem de tot el que ens queia a les mans, sempre que estigués ben pagat, és clar, però sobretot tabac. En aquell moment, el producte que més donava era el tabac ros, ja que el que es venia de forma legal era de molt mala qualitat, però també altres productes bàsics que escassejaven, com ara el cafè o alguns medicaments. Els productes d’estraperlo arribaven per terra travessant la frontera amb França, o bé per mar procedents de Mallorca i les illes Balears, i un cop aquí es repartien en “fardos” o paquets petits per burlar la vigilància de la Guàrdia Civil, i així poder ser distribuïts als diferents punts de venda: i aquí es on entrem nosaltres!. La gent de bona fe solia ajudar-nos, perquè sabien que, d’una manera o d’una altra, contribuíem a què no faltessin els productes bàsics. El “fardo”, doncs, no era més que un paquet ben embolicat amb robes fortes com l’arpillera, per tal que no es fes malbé el que hi anava a dins, i de passada evitar que fos detectat pels policies.
En el fons, jo m’ho passava molt bé amb aquell anar i venir de paquets amunt i avall, sobretot amb l’afegit del morbo de ser descoberts o no. Llàstima que a mi se’m va acabar aviat, tot just havia fet els 33 anys, sí sí 33, com Jesús! Doncs com us deia, als 33 anys vaig morir de la gangrena d’una punyalada. Què voleu, aquesta feina també comporta tenir alguns enemics, i donades les condicions d’higiene i salubritat de l’època… vaja que me’n vaig anar a l’altre barri amb un tres i no res, després d’una bona batussa per un assumpte en el que m’havia embolicat, i que ara no ve al cas. Sort que, abans de morir, encara vaig ser a temps d’ensenyar l’ofici als meus fills, sobretot a en Rafelet i a en Mero, que ja han après a fer anar la “faca” com si res! I això que la navalla que traginàvem aleshores no era pas broma, eh?
Però com que els morts sabem més del que us penseu, encara us puc fer cinc
cèntims d’on van anar a parar alguns dels meus fills. Al Rafelet sé que li agradaven molt els espectacles de Cabaret que feien en aquella època al Paral·lel, una avinguda de Barcelona famosa per aquests tipus d’espectacles pujadets de to. Ai el “refotut”, em va sortir una mica “faldiller”, el noi!. El pobre va perdre una cama per una “embòlia”, el que ara en dieu un ictus.
I què me’n dieu d’en Mero?, quin “paio” aquest! Li agradava jugar al Casino, i
durant la República, quan el joc era legal, va arribar a tenir una taula reservada al Casino de Sant Andreu. Per aquella època en Mero era l’encarregat d’una fàbrica del “Ram de l’aigua”, tipus de fàbrica especialment dedicada als tints, aprest i acabats de peces tèxtils. Un nebot seu va morir en una 
caldera de sosa càustica, o hidròxid de sodi com en diuen ara, en un accident en el que males llengües asseguren que ell hi estava directament implicat. No m’estranya: l’home fanfarronejava de treballar a la fàbrica de dia i passar-se les nits de “farra”, empalmant si calia! Ai el “farrero”, més d’un divendres arribava a casa havent perdut la setmanada jugant a les cartes!. Ara que ja el planyo, amb tot lo pinxo que era ell però la seva dona bevia com una desesperada, i va acabar suïcidant-se amb un “trago” de “lejía” davant de la pobra veïna, perquè no hi haguessin dubtes. Amb tot, va ser el que més va viure, doncs va arribar als 93 anys!
Ah, però la meva preferida és la meva filla Tresona, sí com l’àvia, que amb el temps va ser la besàvia d’un altre Pep, el Pep de la Imma.
FI
En Pep de la Nona amb la seva dona i els seus set fills
que van arribar a grans, en una fotografia de l’època.
PROPOSTA DIDÀCTICA-58
CONTE: En Pep de la Nona
EDAT: A partir de 6 anys
TIPUS: Llegenda o narració històrica
ACTIVITATS:
- Conte i Convers: En Pep de la Nona (Basat en fets reals, Adaptació Imma Villegas)
- Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix,
- Llenguatge Verbal
- Cançons: Els contrabandistes (Popular), El Bandoler (Lluís Llach)
- Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix,
- Llenguatge Verbal
- Llenguatge Musical
- La Recerca: La meva família
- Descoberta de l’Entorn,
- Llenguatge Verbal i Plàstic
- Joc: Qui és qui a la família
- Descoberta de l’Entorn,
- Llenguatge Verbal
- Racó de l’escriptor: Històries familiars
- Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix,
- Llenguatge Verbal
- Taller: Arbre genealògic de la pròpia família
- Llenguatge Plàstic,
- Descoberta d’Un Mateix
a)Objectius:
- Escoltar o llegir el conte “En Pep de la Nona”
- Escoltar i respectar les intervencions dels companys
- Aprendre i cantar una cançó
- Buscar i compartir informació sobre la pròpia família
- Aprendre vocabulari sobre personatges familiars
- Recordar i escoltar històries familiars
- Potenciar la imaginació en l’escriptura i el dibuix
b)Desenvolupament de les activitats:
- CONTE I CONVERSA
Explico el conte amb l’ajuda d’un titella de pal i imatges, o bé, en funció de l’edat dels infants, llegim el conte entre tots.
A continuació faig preguntes de comprensió per veure si ho han entès tot, i aclareixo el vocabulari. Tot seguit encetem una conversa a partir del què passa en el conte, i els demano que pensin si coneixen alguna història familiar. Deixo que expliquin les seves experiències, idees, opinions… és molt important que s’escoltin entre ells, així, poden fer-se preguntes els uns als altres.
Qui és en Pep de la Nona?, per què li diuen així?, com es deia en realitat?, com et diuen a tu familiarment?, amb qui es va casar?, per què els pares d’ella no volien que es casessin?, quants fills van tenir?, per què no tots van arribar a grans?, per què va estar a la presó?, en què treballava en Pep?, saps en què consisteix?, t’agradaria fer aquesta feina?, per què?, de què es va morir?, quants anys tenia?, saps com es deien alguns dels seus fills?, què els demanava quan l’anaven a veure a la presó?, què van aprendre d’ell?, què has après tu del teu pare o t’agradaria que t’ensenyés?, a què es dediquen els seus fills de què ens parla el conte?, per què creus que no van fer la mateixa feina que el pare?, com es deia la que més tard seria la besàvia d’en Pep de l’Imma?
- CANÇÓ
Escoltem i aprenem alguna cançó que ens parli de contrabandistes o de bandolers.
Els contrabandistes
Popular catalana
- Quina cançó cantarem
que tots bé sapiguem?
la dels contrabandistes:
A Banyuls varen anar
de tabac a carregar
tota una companyia.
Trum lai la lara la lera,
trum lai la lara la la.
La la lara la la lara,
lara la la la. (Bis)
- I en passar per Fortià
allí varen encontrar
la refumuda espia.
I a Figueres se’n va anar
a contar-ho al capità:
-He vist contrabandistes.
- El capità va al davant:
-Au, minyons anem passant,
anem cap a perseguir-los
i allí on els trobarem
baionetes pararem
I farem carnisseria.-
- I en passant a Galliner,
allí ja hi varen ser
amb els contrabandistes,
i els duros a pilons,
allí n’anaven saltant,
moneda molt bonica.
El bandoler
Lluís Llach
- Era el segle XIX
amb el nom de Joan Serra
es coneix un bandoler
per tothom en La Pera.
- Li agradava la sang
i el xiprer encara recorda
tots els crits que allà han pregat:
Pietat, pietat!
-No em mateu,
que tinc dos fills i una esposa,
us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga.
-No em mateu,
us demano per ma mare!
-Reseu l’últim ‘Crec en Déu’
-Pietat, pietat!
- L’endemà de bon matí,
davant la verge del Carme,
de genolls està pregant,
i a dos ciris encén la flama.
Però altre cop surt del bosc
un gemec que el vent escampa
i el botxí no escoltarà:
Pietat, pietat!
- Però, Joan Serra,
avui t’ha mancat la sort,
dos soldats t’han pres ben fort
i ara estàs entre barrots.
L’endemà de bon matí,
veu la forca preparada,
en La Pera dóna un crit,
és l’última pregària.
-Quan jo sigui ben mort,
i penjat de l’alta forca
i defalleixi mon cor
i m’aneu a posar a la fosa,
que algú resi una pregària
davant la verge del Carme
i que dos ciris tinguin flama.
Ningú ho va fer!
- LA RECERCA: LA MEVA FAMÍLIA
De forma individual els demanem que preguntin als seus familiars (pares, avis, oncles…) sobre la història de la família, i recopilin informació i fotografies dels que composen o havien format part de la família fins allà on sigui possible. Cal que anotin tot allò que puguin saber com ara noms, dates, anècdotes, etc. per tal de poder-ho fer servir més endavant per a la posada en comú.
- JOC: QUI ÉS QUI A LA FAMÍLIA
Aquest joc de material plastificat consisteix en un arbre genealògic d’una família estàndard, i els cartellets amb els noms dels personatges que conformen una família qualsevol:
AVI – ÀVIA – BESAVI – BESÀVIA – BESSÓ – BESSONA – COSĺ – COSINA – CUNYAT – CUNYADA – FILL – FILLA – FILLOL – FILLOLA – GERMÀ – GERMANA – JO – JOVA – MARE – NEBOT – NEBODA – ONCLE – PADRí – PARE – SOGRE – TIA
Cal col·locar cada cartellet en el lloc adequat, i si és possible, dir el nom propi de cadascú en la pròpia família.
- EL RACÓ DE L’ESCRIPTOR
Pregunta als pares, avis, tiets… que t’expliquin alguna anècdota de la família, i explica-la per escrit. També pots fer-ne un dibuix.
6.TALLER: ARBRE GENALÒGIC DE LA PRÒPIA FAMÍLA
Haurem de col·locar les fotografies i els noms de la família correctament, per tal d’aconseguir l’arbre genealògic de la nostra pròpia família. Podem fer-ho amb forma d’esquema posant a dalt els noms més antics, dels avis o rebesavis, i anar baixant fins arribar a l’actualitat; o bé dibuixar un arbre i posar els avis a les arrels, els pares al tronc, i els fills a les branques. Si no hem aconseguit fotografies, o bé si ho volem més divertit, dibuixarem les cares dels personatges tal com són, o bé en farem una caricatura. En qualsevol cas, és important que tots els de la mateixa generació quedin al mateix nivell: els avis, els pares, els germans…
c)Material:
- Per al conte i conversa:
- Titelles de pal dels personatges
- Imatges
- Text del conte
- Per a la cançó:
- Text de la cançó
- Música
- Per a la recerca:
- Llapis i paper
- Fotografies de la família
- Per al joc:
- Joc amb material plastificat dels personatges de la família
- Cartellets amb els noms dels personatges
- Per al taller:
- Cartolines
- Llapis i retoladors
- Tisores i pega
- Colors o ceres
- Fotografies de la família
- Anotacions de la recerca
