EL BASTÓ FET D’UNA CUA DE VACA

Llegenda africana de Libèria

Recollida per: Seve Calleja

           A l’extrem d’un humit i ufanós bosc, situat en un elevat turó, hi havia el poblat de Kundi, amb les seves rodones cabanes  de fang

          Mentre els homes del poblat caçaven gairebé tot el dia, els nens pescaven al riu Kovall i les dones dedicaven bona part del seu temps a moldre el gra en grossos morters que tenien al costat de les cases.                    Doncs bé, en aquell poblat situat al costat del riu Kovali, s’alçava la cabana d’un caçador anomenat Ogalussa.

 

         Un matí, es va llevar amb les primeres llums de l’alba i es va endinsar al bosc disposat
a començar la caça. La seva dona es va posar a treballar a l’hort i els fills es van encarregar de portar el bestiar a pasturar.

         En arribar a la nit d’aquell dia, i quan tots els altres veïns ja s’havien retirat a les seves cabanes, el caçador Ogalussa encara no havia tornat a casa seva.

         Així, sense la més mínima notícia d’Ogalussa, van passar setmanes, i després mesos. Mentrestant, la seva dona continuava molent el gra i treballant a l’hort, i els fills, a més de pasturar el bestiar i de pescar, s’havien encarregat de les tasques del pare absent.

Al cap d’un temps, la seva dona va donar a llum un nou fill, a qui va posar el nom de Puli. Com qualsevol nen, també va començar a créixer. Primer anava de quatre grapes i balbucejava per la cabana i els seus voltants, però aviat va arribar el dia que va començar a parlar. I les primeres paraules que el nen va pronunciar van ser aquestes:

         -On és el meu pare?

         Tots van callar desconcertats. Però el petit Puli va insistir:

         -On és el meu pare?

         Els seus germans grans feien l’orni, miraven els arrossars i el riu i no responien.

         El petit Puli va alçar més la veu i va insistir.

         -On és el meu pare?

         Va ser aleshores quan els germans es van atrevir a dirigir tímidament els ulls cap al fosc i ufanós bosc; després, es van mirar els uns als altres i, finalment, el més gran va respondre:

         -Es va quedar allà.

         -Sí, això mateix -va assentir el segon-. Ja hauria d’haver tornat fa temps.

         -Potser li ha passat una desgràcia -va afegir el tercer.

         -I potser ha mort -es va atrevir a dir el quart.

         -Si no fos així, hauria tornat a casa -va concloure el cinquè dels germans.

         -Si sabéssim on anar-lo a buscar! -va sospirar el sisè.

         -El bosc és immens, i no sabem cap on hem de dirigir-nos per seguir la seva pista -va continuar el setè.

         Va ser aleshores quan el gran dels germans va tornar a prendre la paraula i va dir:

         -Jo el vaig veure sortir de casa. Recordo que va agafar aquell camí. Podríem provar sort per allà i seguir el seu rastre.

         I així va ser com els set fills d’Ogalussa van agafar les armes i van partir a buscar el seu pare a través del bosc.

         El petit Puli no hi va poder anar, ja que encara era un nap-buf i gairebé no sabia parlar. Així que es va quedar contemplant com els seus germans s’endinsaven al bosc i desapareixien entre el fullatges, que era tan ufanós i humit que ho envoltava tot en una densa boira.

         Un cop dins del bosc, els fills d’Ogalussa van perdre tot rastre, fins al punt de n poder distingir el dia de la nit. Finalment, van veure a la llunyania un raig de llum que es filtrava entre la vegetació. Era una clariana, i va ser allà on van trobar els ossos d’Ogalussa escampats per terra. I, al costat, la seva llança.

         -Com podrem recuperar el nostre pare? -va preguntar un dels germans.

         I va ser un altre cop el més gran qui primer va respondre:

         -El bosc és immens, però jo he sabut conduir-vos fins en aquest lloc. Així, doncs, a partir d’ara, cada un de vosaltres ha de fer el que pugui.

         Aleshores va parlar el segon dels germans:

         -Crec que sé com es poden recol·locar els ossos d’un mort.

         I va recollir els que hi havia per allà i els va disposar de tal manera que cada un va quedar al seu lloc formant un esquelet complet.

         I Tot seguit va parlar el tercer:

         -Doncs jo cobriré l’esquelet del nostre pare amb músculs i carn.

         I quan va acabar, va deixar lloc al germà següent, que va dir:

         -Jo ompliré les seves venes de sang calenta.

         Llavors el cinquè dels germans va afegir:

         -I jo el faré respirar de nou.

         Va introduir aire en aquell cos inert, i tots van comprovar com s’agitava i començava a respirar pel seu compte.

         -Doncs jo puc aconseguir que el seu cos es mogui -va dir el sisè dels germans. I va donar al seu pare la facultat del moviment.

         En aquells instants, i davant l’expectació dels seus fills, Ogalussa es va incorporar, es va asseure a terra i va obrir els ulls.

         -Ara  que el nostre pare és viu, jo puc retornar-li el do de la paraula -va afegir l’últim dels germans presents.

         Ogalussa aleshores va mirar al seu voltant, es va posar dret i va contemplar força estona els seus set fills, que formaven un cercle al seu voltant. I com que era un autèntic caçador, no va voler perdre el temps en comentaris inútils i es va limitar a preguntar-los

         -Qui sap on és la meva arma?

         Un d’ells la va recollir de terra i la hi va donar, i tots junts van emprendre el viatge de tornada al poblat a través d’aquell espès bosc. Després de travessar extensos arrossars, van arribar per fi a casa.

         La dona va preparar de seguida el bany i un bon dinar de benvinguda per al seu marit.

         Quatre dies va estar Ogalussa reclòs a casa seva. Al cinquè, es va afaitar el cap, com és costum entre els que tornen de la mort, i va sortir de la cabana. Els veïns es van alegrar molt de la seva tornada, i Ogalussa va sacrificar una de les seves vaques i va decidir oferir a tots els habitants del poble una gran festa.

         Al vespre, després de recuperar la cua de vaca sacrificada, va trenar-la i va adornar-la amb granadures, petxines i trossets de metall brillant.

         Quin bastó de comandament més bonic que s’havia fabricat Ogalussa! Era, realment, l’enveja dels bruixots i els caps del seu poble, ja que ningú no en tenia un d’igual.

         L’endemà al matí, tots es van abillar amb els vestits més elegants, i els músics van fer sonar incansablement els seus tambors convidant al ball, i algunes dones cantaven alegrament i incessantment

         Fins que Ogalussa, quan ja la gent s’asseia per descansar, es va incorporar i es va disposar a parlar a tots els presents en veu alta:

         -Ja fa molt de temps que vaig sortir a caçar i, molt lluny d’aquí, em va atacar un lleopard. Després de devorar-me, els meus ossos van quedar escampats per terra, i també la meva arma, que es va rovellar. Però, com tots sabeu, els meus fills van sortir a buscar-me, em van rescatar del regne dels morts i em van tornar a portar a casa, i aquí em teniu. Ara entregaré el meu bastó a aquell d’ells que més hagi contribuït a la meva tornada.

         L’enrenou va ser general, tant entre els seus descendents com entre els veïns de Kundi. A qui lliuraria el seu bastó Ogalussa? Al fill més gran potser? És ben cert que, sense la seva ajuda, no haurien trobat els ossos. Però també ho és que si el segon no hagués sabut recompondre el seu esquelet, el tercer no hauria tingut res a cobrir de carn i músculs

         -Sens dubte, el nostre pare em donarà el bastó -va dir el gran-, ja que vaig saber trobar el camí perdut.

         -Me’l donarà a mi, que vaig reconstruir el seu esquelet -va dir el segon.

         -Però jo el vaig cobrir de carn… -va afegir el tercer.

         -I jo vaig introduir la sang a les seves venes!

         -I qui el va fer respirar? Eh?

         -I jo? No li vaig tornar la capacitat de moure’s?

         -Sí, però qui li va donar el do de la paraula?

         Tots els germans estaven impacients, mentre els veïns pensaven: “La veritat és que un bon pare sempre té fills dignes d’ell”.

         I va ser el mateix Ogalussa qui, després de demanar silenci, va tenir l’última paraula:

         -Calleu un moment! -va ordenar-. He dit que entregaré el bastó a aquell dels meus fills que més hagi contribuït a la meva tornada.

         Aleshores es va avançar i va posar el bastó de cua de vaca a les mans del petit Puli.

         Tots els habitants de Kundi, familiars i veïns, van recordar llavors les primeres paraules del nen i van comprendre de seguida la sàvia decisió del bon pare Ogalussa, ja que un ésser humà no mor mentre hi hagi vius que el recordin.

FI

PROPOSTA DIDÀCTICA-54

CONTE: El bastó fet d’una cua de vaca

EDAT: Ganàpies (a partir de 6 anys)

TIPUS: Llegenda o narració històrica

ACTIVITATS: (Experiència realitzada amb alumnes de Primària)

1. Conte: El bastó fet d’una cua de vaca (Llegenda africana de Libèria, Adaptació de Seve Calleja) /Vocabulari /Conversa: Un ésser humà no mor mentre hi hagi vius que el recorden
   • Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix,
   • Llenguatge Verbal i Musical
2. Audició: El cicle de la vida (Elton John i Tim Rice, de la Banda sonora de la pel·lícula “El Rei Lleó”) /Cançons: Kokoleokó (Popular africana), Fli Flai Flo (Band afro-americà), Olélé Moliba Makasi (Popular del Congo), Eram sam sam (Cançó amb gestos), Jambo Bwana (Popular de Kenya, Dansa)
   • Descoberta d’Un Mateix i de l’Entorn,
   • Llenguatge Musical
3. La Recerca: Àfrica
   • Descoberta de l’Entorn,
   • Llenguatge Verbal, Plàstic i Musical
4. El Repte: Les letras que ens enganyen
   • Llenguatge Verbal
5. Racó de l’escriptor: Explica la teva experiència de la mort d’algun familiar o amic
   • Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix,
   • Llenguatge Verbal i Plàstic
6. Taller: Polseres i cinturons amb macramé o trenat
   • Llenguatge Plàstic

 

a) Objectius:

• Lectura col·lectiva d’una llegenda africana
• Escoltar música africana
• Escoltar i respectar les intervencions dels companys
• Aprendre i cantar una cançó africana o una dansa
• Buscar i compartir informació sobre África
• Observar i aprendre el nom de diferents tipus de casa segons els materials amb què està construïda, i la gent que hi vivia
• Explicar per escrit l’experiència de la mort d’algun familiar o amic
• Expressar-se i Desenvolupar la creativitat amb la tècnica del macramé

 

b) Desenvolupament de les activitats:

 

1. EL CONTE / VOCABULARI /  CONVERSA

A.El Conte

Fem la lectura col·lectiva del conte llegint un fragment cadascú, o bé, en funció de l’edat dels infants, jo mateixa llegeixo o explico el conte tot ensenyant imatges. Per fer-ho més amè, puc utilitzar música de fons o en moments adequats, per tal que ens ajudi a imaginar-nos-ho.

A continuació faig preguntes de comprensió per veure si ho han entès tot, i aclareixo el vocabulari.

B:Vocabulari:

• ufanós: Que es cria ufana; esponerós.
• cabana: Habitatge simple de dimensions reduïdes construït a base de materials lleugers entrellaçats o bé amb terra, fang, etc.
• morter: Vas de pedra, de metall, de fusta, de porcellana, etc., de cavitat semiesfèrica, on mitjançant un piló (mà de morter), hom tritura substàncies fragmentades per tal de polvoritzar-les o reduir-les a pasta.
• balbucejar: Parlar articulant els mots d’una manera poc distinta, amb pronunciació vacil·lant, per defecte natural, a causa d’una emoció forta, per timidesa, perquè hom no sap què dir, etc.
• Fer l’orni: Fer el desentès.
• nap-buf: Nom aplicat a una criatura, especialment quan és la petita entre d’altres, o una persona de poca alçada.
• boira: Fenomen atmosfèric que es produeix quan una porció d’aire, d’extensió més o menys gran, porta en suspensió partícules d’aigua, providents de la condensació del vapor de l’atmosfera, en densitat suficient perquè la visibilitat sigui inferior a un quilòmetre.
• llunyania: Qualitat de llunyà, llunyedat. Conjunt d’allò que és lluny.
• clariana: Espai sense arbres dins d’un bosc.
• llança: Arma ofensiva consistent en un pal llarg de fusta que té a la punta un tros de ferro punxegut i tallant.
• esquelet: Conjunt de peces dures i resistents que protegeixen les parts toves del cos d’alguns animals i els serveixen de suport. Ossada de l’home o de qualsevol altre animal vertebrat; endosquelet.
• múscul: Nom dels òrgans carnosos que, amb llur contractilitat, són els instruments immediats per a produir o contrarestar els moviments.

• venes: Vas sanguini que duu la sang des dels capil·lars cap al cor. Per extensió, qualsevol vas sanguini (vena o artèria).
• inert: Mancat del poder de moure’s o deturar-se per si mateix. Reduït a la inactivitat, paralitzat.
• facultat: Capacitat, aptitud natural per a fer o sentir.
• reclòs: Aïllat completament de l’exterior.
• sacrificar: Matar un animal, especialment per al consum.
• granadura: Grans de vidre, atzabeja, etc. perforats, amb què hom fa brodats, rosaris, etc.
• bastó de comandament: Bastó que serveix de distintiu de dignitat i autoritat.
• abillar: Preparar, aprestar. Guarnir d’ornaments, especialment adornar (algú) amb vestits luxosos i altres ornaments.
• devorar: Menjar un animal (la seva presa).
• descendent: Cadascun dels individus procedents d’un progenitor o d’una parella de progenitors, dels quals reben l’herència genètica.
• lliurar: Posar en mans, en poder, a la discreció d’algú.
• digne: Mereixedor.

C.Conversa

Tot seguit encetem una conversa a partir del què passa en el conte, proposo parlar de si estan d’acord amb el conte en: “Un ésser humà no mor mentre hi hagi vius que el recorden.”, que és la frase amb què acaba. M’ajudo de preguntes, i procuro que expressin lliurement les seves opinions i vivències sobre el tema. És important que durant la conversa respectin el torn de paraules i s’escoltin entre ells, podent també fer-se preguntes i aclariments els uns als altres.

Per què se’n va el pare?, per què creus que no torna aquella nit ni les següents?, què fan la dona i els fills?, què haguessis fet tu?, qui pregunta pel pare?, per què decideixen anar-lo a buscar?, què fan quan el troben?, estàs d’acord en què cada fill s’encarregui d’una cosa?, per què?, què haguéssiu fet vosaltres?, per què creus que el pare li dóna el bastó fet de cua de vaca al germà petit?, estàs d’acord?, qui creus que se’l mereix més?, per què?, què faries tu per merèixer-lo?, estàs d’acord amb la frase “Un ésser humà no mor mentre hi hagi vius que el recorden.”?, com ho podem fer per recordar-lo i que no es mori del tot per a nosaltres?

2. LA CANÇÓ O DANSA

A.Audició

Per a l’audició he triat el tema “El cicle de la vida” (Elton John i Tim Rice, de la Banda sonora de la pel·lícula “El Rei Lleó”).

B.Cançons

En funció de l’edat o les característiques del grup triarem una cançó, dansa o cançó amb gestos, que escoltarem i aprendrem a cantar. En el cas d’infants més grandets, també llegirem la lletra i en comentarem el seu significat.

 

KOKOLEOKO

Popular africana

 

KOKOLEOKO MAMA,

KOLEOKO.

KOKOLEOKO, MAMA

KOLEOKO.

(2 vegades)

 

ABA, MAMA, ABA.

ABA, MAMA

KOLEOKO.

(2 vegades)

 

Traducció al català:

Ja canta el gall, mama,

vinga, és hora de llevar-se!

 

FLI, FLAI, FLO

Band afro-americà,

Versió del grup de Folk

 

Fli!
Fli – Flai!
Fli – Flai – Flo!
Avísei !
Kúmba lára, kúmba lára, kúmba lára avísei.
Oh ! no-no. No-not. Avísei.
Béla-mini, sàla-mini, úala-úala-úala-mini.
Ba-barà bà-bà, bà.
Bo-boró bo-bó, bó.
Bu-burú bu-bú, bú.
Rimpa-rimpa. Sh! Sh!

 

OLELÉ MOLIBA MAKASI

Popular del Congo

 

Olélé olélé moliba makasi (bis)
Luka luka
mboka na yé (bis)
Mboka mboka Kasai.

Eeo ee eeo Benguela aya (bis)
Oya oya
Yakara a
Oya oya
Konguidja a
Oya oya.

 

Traducció  a l’espanyol:

¡Olelé! ¡olelé! La corriente está muy fuerte.
¡Remad! ¡Remad!
Su país,
Su país, es el Kasai.

¡Eeo, ee eeo, que venga Benguela!
¡Ven! ¡Ven!
El valiente
¡Ven! ¡Ven!
El generoso
¡Ven! ¡ven!

ERAM SAM SAM

Cançó amb gestos

 

ERAM SAM SAM                                 (de genolls picar a la falda)

ERAM SAM SAM                                 (picar a la falda)

KULI KULI KULI KULI KULI                 (picar el cul)

ERAM SAM SAM    (2 vegades)          (picar a la falda)

ARABI ARABI                 (aixecar els braços i baixar-los fins a terra)

KULI KULI KULI KULI KULI.                (picar el cul del company)

ERAM SAM SAM. (2 vegades)            (picar la falda)

JAMBO BWANA

Popular de Kenya

 Dansa

Jambo, Jambo bwana,

Habari gani,

Mzuri sana.

Wageni, Wakaribishwa,

Kenya yetu Hakuna Matata.

Kenya nchi nzuri,

Hakuna Matata.

Nchi ya maajabu

Hakuna Matata.

Nchi yenye amani,

Hakuna Matata.

Hakuna Matata,

Hakuna Matata.

Watu wote,

Hakuna Matata,

Wakaribishwa,

Hakuna Matata.

Hakuna Matata,

Hakuna Matata. (fins al final)

 

Traducció a l’anglès:

Hellow, Hellow sir,

How are you

I very fine

 

The visitors are welcomed,

to our Kenya don’t worry

 

Kenya is a nice country

Don’t worry

 

A country of wonder

Don’t worry

 

A country of peace

Don’t worry

 

Don’t worry

Don’t worry

 

Everybody

don’t worry

you’re all welcomed

don’t worry

 

Don’t worry

don’t worry   (till end)

3. LA RECERCA: Àfrica

Per grups fan una recerca d’informació sobre Àfrica, i preparen una posada en comú per compartir-ho amb els companys. Cada grup es pot encarregar d’una ètnia: zulu, dinka, fulani… o bé d’una part: Situació, Societat, Religió, Llengua… Per a la posada en comú poden utilitzar diferents tècniques com ara la dramatització, murals, música, PowerPoint, etc.

“Àfrica és un extens continent ferit per guerres i catàstrofes, que lluita permanentment per la supervivència.

Situació:

El continent africà, amb una extensió de més de 30 milions de Km2, està travessat per l’equador i els tròpics. És per això que el seu paisatge és tan ric i variat.

Societat:

Els relats tradicionals africans ofereixen  una visió animista del món: déus i homes, animals, plantes i fenòmens naturals se’ns presenten en un pla d’igualtat, amb reaccions, amors i desamors, traïcions, astúcies i complicitats que poden semblar ingenus, i fins i tot infantils, per a la nostra mentalitat occidental.

Si hi ha un espai idoni per entendre les respostes que una cultura determinada dóna a preguntes transcendentals com, per exemple, qui som, què fem aquí o on anem, aquest acostuma a ser, sens dubte, el de la seva tradició oral. I més quan es tracta de cultures en què, mancades d’un llibre sagrat, la tradició oral és la que constitueix el seu llegat fonamental.

Religió:

En la majoria dels pobles africans, la tradició dels avantpassats, transmesa per la paraula i pels ritus, constitueix el mitjà pel qual els homes interpreten els desitjos dels seus déus. Així s’entén que els relats orals no siguin per a aquesta gent un simple entreteniment, sinó la manera d’explicar la realitat quotidiana i el llegat de la seva saviesa. La veneració i el culte que aquests pobles reten als seus avantpassats es reflecteixen en diverses creences, com, per exemple, el fet que els morts formen part de la vida quotidiana, o que existeix una divinitat suprema i creadora, que només és invocada quan els altres esperits són incapaços d’actuar, o que els fenòmens atmosfèrics són l’expressió d’una voluntat suprema.

Llengua:

Àfrica és un mosaic ètnic i lingüístic en el qual conviuen els idiomes de cada ètnia (el zulu, el dinka, el fulani, etc.) amb altres que serveixen de relació, com en el cas del suahili entre les llengües bantus, o amb les anomenades llengües pidgin, una mescla de llengües africanes i europees. Entre les llengües estrangeres introduïdes pels colonitzadors, destaquen l’anglès, el francès i el portuguès, que, juntament amb l’àrab i l’afrikaans, són les més esteses al continent.

Actualitat:

Avui tots els seus territoris són estats independents, malgrat que encara estan condicionats per institucions d’origen europeu i per les contínues guerres civils i tribals que pateixen la majoria dels seus països sumits en la pobresa i el subdesenvolupament. Per això, l’esperança de vida és la més baixa del món i un de cada tres africans és analfabet.”

Informació extreta del llibre:

“Naiyakay, llegendes africanes”

de SEVE CALLEJA,

La Galera editors associats

4. EL REPTE: Les lletres que ens enganyen

En català, com en moltes altres llengües, no sempre un so correspondiente a una lletra, i de vegades hi ha sons que es poden escriure amb més d’una lletra. En català és el cas de la vocal neutra, amb un so entremig de la e i la e, i que de vegades s’escriu amb a i de vegades amb e, sempre àtones, és a dir que no tenen l’accés de la paraula. Ens passa el mateix amb la o i la u quan són àtones, sempre sona u però de vegades l’escrivim amb o i de vegades amb u. És el que anomenem “lletres que ensenganyen, i per saber com l’hem d’escriure haurem de buscar una paraula de la mateixa família on aquesta lletra segui tónica, i llavors no hi haura dubte. Per exemple, en el conte el pare d’en Puli era caçador, la paraula caçador té una letra que ens enganya, una vocal neutra. Si era caçador vol dir que amava a caçar, i a la paraula caçar aquesta vocal és tónica i per tant no ens engines, sinó que està clar que és una a: per tant caçador s’escriu amb a perquè caçador també s’escriu amb a.

A veure si sableux com s’escriment totes aquests paraules que tenen lletres que ens enganyen:

CAST_NYERA – P_NELLET – P_LUT – T_ULADA

C_RDILL – C_INERA – DIM_NIET – F_LLERACA

*SOLUCIONS:

CASTANYA — CASTANYERA

PA — PANELLET

PÈL — PELUT

TEULA — TEULADA

CORDA — CORDILL

CUINA — CUINERA

DIMONI — DIMONIET

FULLA — FULLERACA

5.RACÓ DE L’ESCRIPTOR: La mort

Al final del conte diu: “Un ésser humà no mor mentre hi hagi vius que el recorden.” Has tingut mai l’experiència de la mort d’algú proper, com un familiar o un amic?, com t’has sentit?, què creus que podries fer per recordar-lo? Explica-ho per escrit, i si vols acompanya-ho amb un dibuix.

 

6. TALLER: Fent Macramé

De forma individual els demanem que facin una polsera o cinturó amb cordons (no de vaca com en el conte, sinó de macramé), que segons l’edat i les habilitats de cadascú pot ser simplement trenat o teixit amb nusos de macramé. Per tal que el treball quedi més complert, podem combinar cordons de diferents textures i colors, o afegir boles o pedretes de colors perquè quedi més adornat, o una sivella en el cas del cinturó. En acabat podem fer-ne una exposició, o bé un intercanvi de regals. Aquí en teniu alguns exemples:

Veure el video: Fent Macramé

c)Material:

1. EL CONTE, AUDICIÓ I CONVERSA
   • Text del conte (un per a cadascú)
   • Imatges del conte (i d’Àfrica i el poble africà)
   • Música per a l’audició: El cicle de la vida (Elton John i Tim Rice, de la Banda sonora de la pel·lícula “El Rei Lleó”)
2. LA CANÇÓ O DANSA
   • Música de la cançó o dansa (Kokoleokó (Popular africana), Fli Flai Flo (Band afro-americà), Olélé Moliba Makasi (Popular del Congo), Eram sam sam (Cançó amb gestos), Jambo Bwana (Popular de Kenya, Dansa)
   • Lletra de la cançó (una per a cadascú)
   • Vídeos de les danses
3. LA RECERCA
   • Ordinador, llibres, mapes, fotos, dibuixos i altre material per a la Recerca
   • Cartolines, retoladors, tisores i pega, música, etc. per a la posada en comú
4. EL REPTE
   • Imatges de les cases i els materials
   • Personatges plastificats
   • Cartellets amb els noms
5. RACÓ DE L’ESCRIPTOR
   • Llapis o bolígraf i paper
   • Colors o retoladors
6. TALLER
   • Cordó de macramé de diferents colors
   • Boles i pedretes de colors
   • Sivelles
   • Tisores