LES MADUIXES PRIMERENQUES
Llegenda índia d’Amèrica del Nord
Recollida per: Hermínia Mas
Fa molt i molt de temps que al món només hi havia una dona i un home. Eren molt feliços.
S’alimentaven dels fruits que recollien i dels animals que podien caçar i pescar.
Un dia, l’home va anar a caçar i quan va tornar esperava que la dona tingués el menjar preparat. Però no la va trobar preparant res, sinó recollint flors.
L’home es va enfadar perquè tenia gana.
-Què vols, que mengi flors? -va preguntar a la dona amb un to de menyspreu.
I aleshores la dona també es va enfadar, perquè ella havia recollit les flors per posar-se-les al cap i al vestit i perquè l’home la trobés ben bonica.
-No hi tens cap dret, a esperar de mi que sempre et tingui el menjar fet a la mateixa hora. Pensava fer-lo després de collir les flors, però m’he sentit tan insultada per la teva actitud que no el penso fer. I tampoc no penso viure més amb tu.
I la dona va començar a caminar en direcció al Sol. L’home la va seguir, però ella feia unes
passes tan llargues que no hi havia manera d’atrapar-la.
Anaven travessant boscos i esplanades, turons i torrents… sempre en direcció al Sol.
L’home anava mirant l’astre, com si li volgués demanar ajuda. I aleshores el Sol li va parlar:
-Encara estàs enfadat amb la teva companya?
-No! -va respondre l’home-. Estic molt penedit. No tinc cap dret, a fer-li aquestes exigències. Li vull demanar perdó i dir-li que l’estimo i que la respecto, però corre tan que no puc aconseguir-la.
-Si és així, jo t’ajudaré -va dir el Sol.
I aleshores el Sol va brillar més i va mirar cap a la Terra amb més força. Hi va enviar els seus raigs just davant d’on la dona havia de passar. I els raigs de Sol van fer créixer els primers gerds. Eren uns gerds acabats de madurar, gustosos i sucosos, però la dona va continuar caminant sense fer-ne cas.
Però el Sol ho va tornar a intentar. Va brillar amb força i va fer créixer un munt de mirtils. La dona va continuar caminant. No en va fer cap cas. I cada cop hi havia més distància entre ella i l’home.
El Sol ho va provar una tercera vegada: on els seus raigs il·luminaven l’herba, hi creixien unes dolces móres fosques i madures. Però la dona estava tan enfadada que ni s’adonava del què hi havia al seu pas.
Tot i així, el Sol no es va rendir. Va tornar a il·luminar l’herba per on la dona havia de passar i aleshores van aparèixer les maduixes. La dona es va ajupir i, lentament, se’n va acostar una a la boca. No havia tastat mai una cosa com aquella. La seva dolçor li va recordar com eren de feliços ella i el seu home abans que es barallessin.
-He d’agafar fruites d’aquestes per al meu home -va dir-se. I va començar a collir maduixes.
Quan l’home va arribar al seu costat, ella encara estava collint maduixes.
-Perdona’m pel que t’he dit abans -li va dir ell. I ella va contestar oferint-li les dolces maduixes.
Encara avui, quan el poble cheroKee menja maduixes recorda que s’ha de ser amable amb els altres. Així sap que l’amistat i el respecte són tan dolços com el gust de les maduixes.
FI
PROPOSTA DIDÀCTICA-52
CONTE: Les maduixes primerenques
EDAT: Ganàpies (A partir de 6 anys)
TIPUS: Llegenda o narració històrica
ACTIVITATS: (Experiència realitzada amb alumnes de Primària)
- Conte: Les maduixes primerenques (Llegenda índia nord-americana, versió d’Hermínia Mas) /Vocabulari /Conversa: El respecte i l’amistat
- Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix
- Llenguatge Verbal i Musical
- Cançons: John Brown (Popular nord-americana) / Un indi baixa a la ciutat (Cançó amb gestos) / Una tribu d’indis (Jordi Tonietti) / Com al Far-west no hi ha res (La Trinca)
- Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix
- Llenguatge Verbal i Musical
- La Recerca: Els indis americans
- Descoberta de l’Entorn
- Llenguatge Verbal, Plàstic i Musical
- El Repte: Arbres que donen fruit
- Descoberta de l’entorn i d’Un mateix
- Llenguatge Verbal i Plàstic
- Racó de l’escriptor: La fruita que més m’agrada
- Descoberta de l’Entorn i d’un Mateix
- Llenguatge Verbal i Plàstic
- Activitat-Taller: Macedònia de fruites del bosc
- Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix, Llenguatge Verbal i Plàstic
a)Objectius:
Lectura col·lectiva d’una llegenda índia nord-americana i conversa- Aprendre i cantar una cançó
- Buscar i compartir informació sobre els indis americans
- Observar i classificar arbres i fruits, aparellar cada fruit amb el seu arbre o planta
- Descriure un fruit i explicar perquè m’agrada i com el podem menjar
- Escoltar i respectar les intervencions dels companys
- Expressar les pròpies idees i sentiments amb dibuixos i per escrit
- Desenvolupar una recepta de cuina seguint els diferents passos
b)Desenvolupament de les activitats:
- EL CONTE/VOCABULARI/CONVERSA
- CONTE: LES MADUIXES PRIMERENQUES
Fem la lectura col·lectiva del conte llegint un fragment cadascú, o bé repartint els personatges i fent un diàleg: narrador, home, dona, Sol (hi pot haver més d’un narrador). En cas de nens petits, o bé si és un grup nombrós, faré jo mateixa la lectura. A continuació faig preguntes de comprensió per veure si ho han entès tot, i aclareixo el vocabulari, puc portar fruites del bosc per ensenyar-les o bé amb imatges, per tal que puguin distingir-les més fàcilment, i els pregunto si n’han menjat, quina els agrada més, com els agrada menjar-les, etc. També em puc ajudar d’imatges durant la lectura, i fins i tot de música.
B. VOCABULARI
-
- menyspreu: Sentiment pel qual hom considera com a indigna d’estima, d’ésser tinguda en compte, una persona o una cosa.
- raig: Direcció en què avança l’energia que es propaga en una ona lluminosa i, per extensió, en qualsevol ona electromagnètica.
- gerd: El gerd, gerdó, gerdonera, cordonera o ru en alguerès (nom científic Rubus
idaeus), és un arbust de la família de les rosàcies. Procedent del nord d’Àsia i d’Europa oriental, a Catalunya el gerd creix al Pirineu, al Prepirineu i en alguns llocs de la serralada Prelitoral, però esdevé rar al sud del Montseny. Aquesta planta no es troba al País Valencià ni a les Illes. És una planta oportunista i molt fàcil de cultivar, ja que té una gran capacitat de reproducció i una gran resistència. Arbust caducifoli proveït d’una tija perenne curta i subterrània. Fa entre 1 i 2 metres d’alçada i presenta tiges llenyoses arrodonides i amb branques penjants proveïdes d’espines primes i rectes poc resistents. Les fulles són pinnades, amb 3, 5 o 7 folíols verds a l’anvers i blanquinoses i peludes pel revés. Les flors són blanques, hermafrodites i autofèrtils en la majoria de les varietats. El fruit és un agregat de diverses drupes (olives), anomenat gerd, de color vermell no brillant i pilós, que madura a l’estiu o tardor. El gerd és molt semblant a la mora de l’esbarzer, però se’n diferencia perquè conserva el seu color vermell en la maduresa, mentre que les mores dels esbarzers es tornen negres en el seu estat madur. - mirtil: El mirtil, també coneguda amb els noms de nabinera, avajonera, moixereta,
nabissera o simplement nabiu (nom científic Vaccinium myrtillus), és una espècie de planta del gènera Vaccinium. Són plantes silvestres que creixen en forma de mata de poca altura. A Catalunya es troben en boscos d’alta muntanya, més aviat obacs, del Pirineu, a partir dels 1.300 metres d’altitud. El seu fruit, habitualment anomenat nabiu, és un bon comestible, es pot menjar tan cru com confitat. Sota terra desenvolupa una xarxa d’arrels superficials. Tija de color verd, amb quatre angles ben marcats. Presenta fulles caduques, alternes, amb les vores finament dentades. Flors solitàries, d’un color rosa pàl·lid. El fruit consisteix en una baia globular d’uns 5 mm de diàmetre, que passa de color vermell a blau fosc, i fins i tot negre, en la maduració. Té la polpa púrpura, i en l’interior apareixen multitud de llavors. De sabor agradable i agredolç. - mora: La mora és el fruit de la morera així com de diverses espècies del gènera Rubus, com l’esbarzer i romegueró. Fins a la reforma ortogràfica del 2016, el mot portava un
accent diacrític: “móra”. El que distingeix la mora dels gerds és si receptacle o tija punxa la fruita. En recollir una mora, la tija es queda a la fruita. Amb un gerd, la tija queda a la planta, deixant un nucli buit al fruit del gerd. El fruit, generalment negre, no és una baia en el sentit botànic de la paraula. Botànicament es denomina fruit agregat, compost de petits drupelets. Les mores són plantes perennes , amb grans fulles palmades compostes de cinc o set folíols. Les flors es produeixen a finals de primavera i principis d’estiu en raïms curts a les puntes dels laterals florits. Cada flor té aproximadament 2-3 cm de diàmetre amb cinc pètals blancs o rosats pàl·lids. - maduixa: La maduixera, fraulera o fraguera és una planta herbàcia perenne, vivaç, de
fulles trifoliades, de flors blanques i fruits en núcula, disposat sobre receptacles carnosos i vermells, anomenats en conjunt maduixes. Poden tenir fins a cinc flors per planta, amb cinc pètals que es toquen de color crema. Les espècies de maduixa són originàries de les regions holàrtica i neotropical. Es fa en boscos i llocs ombrívols. En estat silvestre es pot trobar en totes les zones temperades de l’hemisferi Nord. Es conrea pel seus fruits anomenats maduixes, fragues o fraules, però ha estat quasi totalment substituïda pel maduixot, un híbrid o encreuament en part d’origen americà. El fruit de la maduixa s’acostuma a collir a l’estiu, però en hivernacles, també es cull a totes les èpoques de l’any. - poble cherokee: Els cherokees són una tribu índia de la família lingüística iroquesa. S’autoanomenaven tsalagi “poble de les coves”, i eren anomenats tsologi “poble amb una altra llengua”. Ocupaven la major part dels territoris de Virgínia, Carolina del Nord, Geòrgia, Tennessee i nord d’Alabama, amb una extensió de 100.000 km2 i amb capital a Okmulgee o a Tahlequa.
C. CONVERSA: EL RESPECTE I L’AMISTAT
Tot seguit encetem una conversa per parlar del respecte i l’amistat, a partir del què passa en el conte. M’ajudo de preguntes, i procuro que expressin lliurement les seves opinions i vivències sobre el tema. És important que durant la conversa respectin el torn de paraules i s’escoltin entre ells, podent també fer-se preguntes i aclariments els uns als altres.
Què estava fent la dona quan s’enfada amb l’home? Per què la dona s’enfada amb l’home? creus que la dona té raó d’enfadar-se amb l’home? Per què? Què faries tu al seu lloc?
2.CANÇONS
En funció de l’edat o les característiques del grup triarem una cançó que escoltarem i aprendrem a cantar. En el cas d’infants més grandets podem també llegir i comentar-ne la lletra, o fins i tot fer-ne una dansa o representació.
JOHN BROWN
John Brown, era un petit indi,
John Brown, era un petit indi,
John Brown, era un petit indi,
era un petit indi, John.
Un petit, dos petits,
tres petits indis,
quatre petits, cinc petits,
sis petits indis,
set petits, vuit petits,
nou petits indis,
deu petits indis, John.
Popular nord-americana
UN INDI BAIXA A LA CIUTAT (amb gestos)
Un indi baixa a la ciutat. (mà tapa i destapa la boca)
cavalcant sobre un pony, (dos punys al davant imitant calvalcar)
porta una ploma en el barret (dos dits al cap com una ploma)
i crida Macarroni! (dues mans al voltant de la boca com fent un crit)
Popular nord-americana
Una tribu d’indis
(Jordi Tonietti)
Som una tribu d’indis
que ens agrada ballar,
fem sempre el què ens mana
el gran bruixot Peus Plans.
Uaní, uaní, salta cap aquí.
Uaní, uanà, salts cap allà!
Abans els guerrers indis
anàvem a caçar,
ara quan tenim gana
al súper hem d’anar.
Uaní, uaní, salta cap aquí.
Uaní, uanà, salta cap allà!
Com al far-west no hi ha res
(La Trinca)
Diu, que hi ha una tribu d’indis
a l’oest americà
que té alguna retirada
amb el poble català.
No hi ha tribu més ufana
sota la capa del sol
són i seran gent apatxe
tant si es vol com si no es vol.
Ha rebut per totes bandes
però endavant, que no ha estat res!
per la seva mala estrella
és el pupes del far-west.
Doncs sabem segons la història
que aquesta tribu, pobrets!
quan es rifen garrotade
tenen tots els bitllets.
Que lluny és el far-west
que bonica és Oklahoma!
Com el far-west, no hi ha res!
Invasions de tota mena
ha sofert contínuament
però una de les més sonades
l’ha tingut darrerament:
la del general Frank Cooster
i un grapat de capcigranys,
ara fa quinze mil llunes,
més o menys uns quaranta anys.
La primera atzagaiada
de l’infame general
fou prohibir la seva llengua
i la dansa ritual,
i enviar els casaques blaves
per colonitzar els nadius,
i arrencar la cabellera
als elements subversius.
Que lluny és el far-west!
que bonica és Oklahoma
com el far-west no hi ha res!
Però a la mort del general,
el del “sellos” de correus,
ho deixa tan ben lligat
que manen els seus hereus.
I quan la tribu amb eufòria,
desenterrant la destral,
engegava a fer punyetes
el famós seny ancestral.
Per poder-ho canviar tot
però que tot seguís igual,
van muntar unes eleccions
per distreure el personal.
Per parar el cop de moment
i presidir la reserva,
de l’exili arriba un “jefe”
que tenien en conserva.
Que lluny és el far-west!
Que bonica és Oklahoma!
Com el far-west no hi ha res!
I per asserenar els ànims
d’aquest poble tan tossut
es firma una tractat de pau
que li diuen l’estatut.
Però com sempre passa al cine,
a l’hora de la veritat,
els tractats amb rostres pàl·lids
sempre són paper mullat.
I ara es volen tirar enrere
perquè diu que som un cas,
i quan se’ns dóna un ditet
ens agafem tot el braç.
I de tant que ens recomanen
prudència i moderació,
ja no estem desencantats,
ara estem cagats de por.
Doncs no volen que fem l’indi,
i amenacen cada dia
que vindrà si no estam quiets
el set de cavalleria.
3. LA RECERCA: ELS INDIS AMERICANS
Per grups fan una recerca d’informació sobre els indis americans, i preparen una posada en comú per compartir-ho amb els companys. Cada grup es pot encarregar d’una part: Geografia, Història, Cultura, Llengua, Llegendes, Música… Per a la posada en comú poden utilitzar diferents tècniques com ara la dramatització, murals, música, PowerPoint, etc.
“Amèrica és formada per dos continents, Amèrica del Nord i Amèrica del Sud, units per l’istme d’Amèrica Central. Amèrica del Nord té una extensió de 24.383.681 km2. Dos grans oceans banyen les costes americanes: l’Oceà Atlàntic i l’Oceà Pacífic.
Els indis nord-americans eren els habitants originaris dels territoris d’Amèrica del Nord. La irrupció dels europeus en aquest continent va provocar la desaparició gairebé total de les tribus índies. El conte que avui presentem pertany als pobles indis que viuen a Amèrica del Nord, actual territori dels Estats Units. Les seves cultures eren nòmades, bàsicament caçadores, i estaven adaptades perfectament als cicles de la naturalesa. La saviesa que ens han deixat els contes tradicionals dels indis nord-americans no té preu i a mesura que passa el temps són considerades més actuals. Els occidentals han descobert en la tradició oral índia una comprensió global i respectuosa de la naturalesa que, fins fa ben poc, mancava completament en la cultura occidental.
La religió tradicional dels indis consisteix en creences de tipus animista. L’indi se sent com a part d’un tot format per la terra i les estrelles. No veu la naturalesa i els animals com uns enemics que cal vèncer, sinó com a germans seus. Els astres, sempre presents, són els elements màgics que ajuden el poble indi quan hi ha algun perill o alguna cosa que no va bé.
Al principi del segle XX, quan els colonitzadors van abolir els darrers focus de resistència indígena dels Estats Units, la població índia era de 237.000 persones. En cent anys s’havia reduït a la meitat. Actualment, hi ha uns dos milions d’indis. Els indis que han sobreviscut als desastres de la guerra guarden un tresor lingüístic incomparable. Quan els europeus van arribar a Amèrica, s’hi parlaven prop d’un miler de llengües distribuïdes en sis famílies: èsquimo-aleuta, algonquí-walash, na-dené, penuti, hoka-siú i asteca-tano. Els indis nord-americans actuals dominen l’anglès i només 282.000 indis dels dos milions actuals parlen les seves llengües natives.
No hi ha una única cultura índia. Però totes comparteixen un contacte molt intens amb la naturalesa i acusen l’impacte destructor que hi van exercir els occidentals. Actualment, als indis no els resulta fàcil la supervivència cultural. La seva condició de classe desafavorida i la visió folklòrica que sovint s’ofereix d’ells fan difícil de conèixer l’enorme riquesa de la seva cultura.”
(Informació extreta del llibre:
Dadahwat: Llegendes índies nord-americanes
Editat per la Galera editora associats)
4. EL REPTE: ARBRES QUE DONEN FRUIT
Observem diferents tipus de fruits silvestres, al natural o en imatges, i per parelles han d’aparellar els fruits amb imatges grans dels arbres corresponents d’on provenen. Pot ser un material autocorrector, o bé fer-ne un mural i corregir-los entre tots.
Fruits:
1 2. 3. 4
5 6 7 8
9 10
Plantes:
arboç cactus
castanyer esbarzer
gerdonera maduixera
nabinera olivera
palmera pi
* SOLUCIONS: ARBRES QUE DONEN FRUIT
- castanyes – El castanyer
2. cireretes d’arboç – L’arboç
3. cocos – La palmera cocotera
4. figues de moro – El cactus
5. gerds – La gerdonera
6. maduixes – La maduixera
7. móres – L’esbarzer
8. nabius – La nabinera
9. olives – L’olivera
10. pinya – El pi pinyoner
5. RACÓ DE L’ESCRIPTOR: LA FRUITA QUE MÉS M’AGRADA
De forma individual i per escrit, cadascú fa la descripció de la fruita que més li agrada: com és, de quina planta surt, quin gust té, diferents formes de preparar-la i menjar-la, etc. Després també en pot fer un dibuix. Podem fer una exposició oral on cadascú expliqui als seus companys com és la fruita que més li agrada, i penjar els dibuixos perquè tothom els vegi. També podrien portar-lo de casa per ensenyar-lo, i que tots el puguin tastar.
T’agrada la fruita?, quina és la fruita que més t’agrada?, què és el que més t’agrada d’aquesta fruita?, saps de quin arbre o planta surt?, quin gust té?, com es pot preparar perquè sigui més bona? Fes-ne una descripció per escrit i un dibuix, i si pots porta-la perquè tots la puguin tastar.
6. TALLER: MACEDÒNIA DE FRUITES DEL BOSC
Entre tots preparem una macedònia de fruites del bosc, tot seguint els passos de la recepta.
Recepta:
Macedònia de fruites del bosc
Necessitem:
- fruites del bosc: maduixes, nabius, cireres d’arboç, gerds, mores…
- taronges per a suc
- sucre
- vi moscatell (opcional)
- escorredor de taronges
- ganivet, cullera, bol
Preparació:
1er. Netegem les fruites del bosc, i les tallem en trossos petits
2on. Escorrem les taronges amb l’ajuda de l’escorredor
3er. Posem les fruites del bosc netes i tallades a dins d’un bol
4rt. Hi afegim el suc de taronja i el sucre (o vi moscatell)
5è. Ho deixem reposar a la nevera perquè agafi tot el gust
6è. Se serveix ben fresc.
Bon profit!
c) Material
- Per al conte i conversa :
- Text del conte (un per a cadascú)
- Fruites del bosc al natural o en imatges
- Imatges dels indis americans
- Per a la cançó:
- Música de la cançó triada (i aparell per escoltar)
- Lletra de la cançó si cal (una per a cadascú)
- Disfresses per a la representació (opcional)
- Per a la recerca i posada en comú:
- Llibres sobre indis o ordinador amb internet
- Llapis i paper
- Colors o retoladors
- Cartolines de colors
- Tisores i pega
- Per al joc:
- Imatges d’arbres i plantes
- Fruits del bosc o imatges
- Material autocorrector (opcional)
- Per al Racó de l’escriptor:
- Llapis (o boli) i paper (per a cadascú)
- Colors o retoladors
- Cartolines per a l’exposició (opcional)
- Per a la macedònia:
- Recepta
- Fruites del bosc
- Taronges per a suc
- Sucre o vi moscatell (opcional)
- Escorredor de taronges
- Ganivet, cullera, bol
- Nevera
- Bols petits o gots i culleretes per servir-lo