EL MONSTE DE BANYOLES
Llegenda popular catalana
Adaptació: Imma Villegas
Hi havia una vegada una tranquil·la vila de casetes blanques i blaves a la vora d’un llac, que es deia Banyoles. La gent treballava al camp: eren pagesos i cultivaven els seus horts i camps. També tenia cura del bestiar: els pastors portaven els ramats d’ovelles i cabres a pasturar pel camp, mentre d’altres tenien la seva granja de bous i vaques, porcs i conills…
Un dia, no se sap ben bé com ni perquè, per canals subterranis al llac hi va arribar un monstre molt estrany. Era una bèstia molt grossa, de color verd, amb un coll molt llarg, i acabava en una llarga cua. Per la seva boca, quan s’enfadava, treia foc i fum, i a més feia molta pudor: era un monstre! Quan tenia gana, anava cap al poble i es menjava tot el que trobava: els bous i les vaques, les ovelles i les cabres, fins i tot els gossos i els gats! De primer, la gent del poble van optar per anar a viure una mica més lluny del llac, amb l’esperança que el monstre no els busqués, i es van fer un poble nou una mica més amunt. Van venir cavallers a enfrontar-se amb el monstre, però aquest també se’ls va menjar, cavall i cavaller d’un sol mos, com havia fet amb els animals.
La gent de la vila estava desesperada, es trobaven a la plaça del poble i cadascú hi deia la seva:
-Aquest monstre del llac s’ha menjat tot el bestiar, i ara vindrà a menjar-nos a nosaltres!
-Això no ho podem permetre, hem de fer alguna cosa, i de seguida!
-Haurem d’anar a viure més a munt, més lluny del llac, a veure si així el monstre no ens troba i se’n va cap a un altre lloc.
-No, això ja ho hem fet, i ell ens ha trobat igualment. Anem on anem, ens seguirà i ens trobarà!
-Potser algun cavaller fort i valent aconseguirà abatre’l!
-No, ja n’han vingut uns quants i se’ls ha menjat igual com si fossin vedellets!
-Doncs jo ja no sé què més podem fer!
-Se m’acut…
-Digue’s, digue’s, si us plau!
-Potser podríem anar a demanar ajuda a en Mer!
-En Mer?
-Sí en Mer, el bruixot que viu tot sol a la cabana del bosc, a l’altra banda del llac.
-Ja sé qui és, una vegada em va curar un costipat molt fort a base de medicines fetes amb herbes del bosc.
-Però si és un home molt estrany, tan solitari allà en aquella cabana, no diu mai res a ningú…
-En Mer no es posa mai amb ningú, no molesta, a ell li agrada viure sol, i troba al llac i al bosc tot el que necessita. Però moltes vegades ens ha ajudat a molts de nosaltres, oi?
-És veritat! Una vegada em va fer un ungüent per curar-me unes ferides.
-Doncs provem-ho, el no ja el tenim! A més, ell també és del poble no?
-Mmmm, més o menys, però jo no hi vull anar sol, em fa una mica de basarda aquest home!
-Anem-hi tots junts! Si ens veu ben resolts i ben units, no gosarà negar-s’hi!
-Sí, anem-hi!
-Vinga!
-Som-hi!
I la gent del poble se’n van anar a la cabana del bosc a buscar el bruixot per demanar-li ajuda. Era un home alt i fort, amb una espessa barba blanca i llarga, portava tot de collarets fets amb fulles i flors seques, i un barret molt estrany que li acabava en una llarga punxa. Era home de poques paraules, una mica sorrut, acostumat com estava a viure sol en aquella cabana de fusta. A en Mer li agradava viure sol, era amic dels animals i treia de la natura tot el que necessitava. Però en el fons era un bon home, no es barallava mai amb ningú, i sempre que venia algú a demanar-li alguna cosa, feia tot el que podia per ajudar-lo. Això sí, ell no baixava mai al poble, no anava a les botigues, ni visitava les fires, ni participava de les festes que s’hi feien.
I la gent del poble van anar cap a la cabana del bruixot:
-Mer, Mer!
-Mer, que hi ets?
En Mer va sortir de seguida de la cabana, i va quedar una mica parat en veure tanta gent que s’hi acostava:
-Que voleu de mi, vilatans?
-Necessitem la teva ajuda perquè ens salvis del monstre del llac!
-Salvar-vos del monstre? Jo? Què puc fer jo, pobre de mi?
-Tu saps fer remeis i ungüents, podries donar-li algun beuratge màgic que el faci desaparèixer!
-Mmmm… està bé, accepto el repte! Fer-lo desaparèixer no, però crec que alguna cosa podré fer. Això sí, amb la condició que vosaltres vingueu amb mi i m’ajudeu!
-Nosaltres?
-Pobres de nosaltres!
-Però, què podem fer nosaltres?
-Ui, ui, quina por! No sé pas!
-Doncs si no és així no hi ha tracte!
-Espera! Què vols que fem?
-Sí, digue’s, què hem de fer?
-Heu de portar-li menjar…
-Menjar?… Però si ja no queden animals!
-S’ho ha menjat tot aquesta bèstia!
-Sí, quin menjar vols que li portem?
-Doncs fruita i verdura dels vostres horts i camps…
-Ah?… Fruita i verdura?
-Però vols dir que això ho voldrà?
-No sé, no sé!
-Escolteu: Portareu cistells amb tota mena de fruita i verdura, que d’això sí que en teniu força!
-Sí, això sí!
-Vosaltres us amagueu amb els cistells de menjar, mentre jo li deixaré al davant un bol ben ple de brou d’herbes del bosc… esperem que s’ho begui, perquè farà molt bona olor, i això li obrirà la gana…
-I llavors, què?
-Llavors sortiu de l’amagatall i li aneu donant, un a un, el que porteu al cistell… fins que quedi tip.
-No sé pas! Potser acabarem tots, l’un darrere l’altre, dins la seva enorme panxa!
-No tenim altre opció, bé ho haurem de provar!
-Sí és clar! Ho haurem de provar!
-No tenim cap més sortida…
-Entesos, doncs! Me’n vaig a preparar el brou, vosaltres aneu a omplir els cistells! Ens trobarem d’aquí a un parell d’hores, quan es pongui el sol, a l’esplanada del davant del llac. I que no hi falti ningú!
-Jo no ho veig clar…
-Se’ns farà de nit i…
-Ui, ui, quina por!
-He dit: que no hi manqui ningú a la cita, o no hi ha tracte!
-Entesos, entesos!
-Sí, home sí, és clar!
-És pitjor quedar-se esperant que se’t mengi el drac…
-No passis pena, que allà estarem!
-Del més gran fins al més xic, no faltarem a la cita!
-Confiem en tu, eh?
-Aneu, aneu, que tinc feina. Fins després!
I així va ser, més o menys, com els vilatans, capitanejats per en Mer, es van posar d’acord per enredar el monstre i donar-li gat per llebre… o més ben dit: verdura per carn!
I dit i fet! A l’hora acordada, tot el poble, cadascú amb el seu cistell de fruita o verdura del seu hort o camp, es va congregar a on havien quedat. El bruixot ja hi era el primer, i portava una gran perola d’alguna cosa que feia molt bona olor. El sol començava a pondre’s per darrera el llac, aquest estava en calma, llis com un llençol, i fosc com un immens pou profund. No se sentia ni una mosca, entre el silenci i el paisatge, tot plegat feia molta basarda. Els vilatans tenien tanta por, que no gosaven dir ni piu, però llavors en Mer va parlar amb veu forta i ferma, tot i que ell també estava molt espantat:
-Ja hi som tots? Doncs vinga, no perdem temps! Amagueu-vos!
Cadascú es va mig amagar com va poder, ell i cistell, procurant no fer gens de soroll.
-Ep mestre! Que aquí estic jo!
-Perdó!
Quan en Mer ja no va veure ningú, es va posar davant el pot de beuratge, i va cridar amb totes les seves forces:
-Drac! Drac! Surt i mira què t’he portat!
Després d’uns instants, que es van fer eterns, les aigües del llac es van començar a moure soles com si s’hagués girat un fort vent, i tots van poder sentir la pudor del drac, que cada cop se sentia més i més intensa, en contrast amb l’olor del brou. De cop i volta, una cosa enorme i verdosa sortí de les aigües fosques amb un udol eixordador.
-Grrraaaaaaaaa!
En Mer tremolava com una fulla en veure’s 
cara a cara davant del monstre, però es va mantenir ferm en el seu lloc. La bèstia, en sentir l’oloreta que sortia d’aquell atuell tan estrany, s’hi va anar acostant fins a trobar-s’hi davant mateix i llavors, va ficar la seva llarga llengua dins del bol i es va beure tot el líquid d’una sola xarrupada! Després, un breu silenci, trencat tot seguit per un udol encara més fort i continuat que el d’abans:
-Grrraaaaaaaaaaaaaaaaa!
I en Mer va cridar:
-Ara! Vinga, sortiu!
Tímidament, els vilatans van anar sortint un a un, ells i cistells, del seu amagatall. Els espantats pagesos van formar una llarga cua darrera el bruixot, i aquest els anava empenyent per darrere, un a un cap a la boca del drac, perquè els donessin el menjar que portaven.
-Té, drac, tomàquets del meu hort!
El més espavilat, amb un fil de veu, buidava el seu cistellet dins la bocassa oberta del monstre, que s’ho empassava a l’instant, donant temps al pobre pagès de fugir d’allà tan de pressa com podia, cames ajudeu-me!
-Jo et porto albergínies!
I cap a la boca del drac les albergínies!
I així, un a un tots i totes van anar apropant-se a l’enorme gola de la fera, per abocar-hi el que duien al cistell, i marxar corre-cuita: patates, cols, cogombres, cebes, llimones, taronges, pomes… El drac ho anava mastegant tot a poc a poc, mentre assaboria la nova menja que li oferien, fins al darrer cistell. Llavors, el monstre va fer un rot fortíssim, va girar cua, i se’n va entornar al fons del llac.
Durant molts dies, els vilatans es trobaven cada dia, a la mateixa hora i al mateix lloc, per fer el mateix cerimonial. Sense excuses, sense retrets, sense ni una queixa… i a canvi el drac els deixava tranquils la resta del dia… i de la nit. A poc a poc, gràcies a la constància i el bon fer d’aquells homes i dones, aquell monstre es va tornar vegetarià, es va aprimar, ja no rondinava ni els molestava, i fins i tot ja no feia tanta pudor!
I així va ser fins que un dia, no se sap ben bé com ni perquè, el monstre va agafar els mateixos canals subterranis per on va arribar, i va desaparèixer. Ja no el van tornar a veure mai més, però els vilatans, perquè no s’oblidés mai el què havien passat, en van fer una cançó:
És el mo-mo-mo-monstre de Banyoles,
que ma-ma-ma que menjava persones, oi tant!
És el mo-mo-mo-monstre de Banyoles,
una per dia sense fer terrabastall!
I la gent de tota la contrada,
un tracta amb gràcia amb ell varen pactar:
donant-li cols, patates i albergínies,
perquè aquell monstre es tornés vegetarià!
I tot això és tant cert
com que tot el que és madur no és verd;
i tot això és tan segur
com que tot el que és verd no és madur.
PROPOSTA DIDÀCTICA-51
CONTE: El monstre de Banyoles
EDAT: De 4 a 6 anys
TIPUS: Llegenda o narració històrica
ACTIVITATS:
- Conte: El monstre de Banyoles (Llegenda catalana, Adaptació Imma Villegas)
- Descoberta de l’Entorn i d’Un mateix, Llenguatge Verbal i Musical
- Audició i Cançó: “Cançó del lladre” (Popular catalana, instrumental amb guitarra) i “El monstre de Banyoles” (Toni Giménez)
- Llenguatge Musical i Verbal
- Conversa: La unió fa la força
- Descoberta d’Un Mateix, Llenguatge Verbal
- Joc: Les cantarelles del Personatges fantàstics
- Llenguatge Verbal i Musical
- Joc: Pacte amb el diable
- Descoberta d’Un Mateix i de l’Entorn, Llenguatge Verbal
- Taller: Observació de fotos i vídeos de Banyoles, Dibuix del monstre i el llac, Pintura
- Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix, Llenguatge Plàstic
a)Objectius:
- Escoltar un conte amb l’ajuda de titelles de fils i un titella d’escuma gran
- Veure i escoltar una guitarra
- Aprendre una cançó, reconèixer i cantar cantarelles populars
- Reflexionar i parlar sobre la importància de posar-se d’acord per a prendre decisions que afecten a tots, i la importància d’unir-se per enfrontar-se als problemes
- Aprendre vocabulari de fruites i verdures i classificar-lo
- Observar nous paisatges i conèixer nous llocs
- Expressar-se plàsticament a través del dibuix i la pintura
b)Desenvolupament de les activitats
- EL CONTE
Asseguts a terra en catifes i coixins, en rotllana o de manera que em puguin veure bé, explico el conte “El monstre de Banyoles” amb l’ajuda de titelles de fils i un titella d’escuma gran que representa el monstre. Durant la representació escoltaran músiques i cançons, i els farem participar tot demanant-los que s’acostin al drac, quan arribi el moment, per donar-los les fruites i verdures que hi ha al cistell.
- AUDICIÓ I CANÇÓ
Al principi del conte escoltarem amb silenci la “Cançó del lladre” amb guitarra, que ens toca el trobador que ens explica la història (és un titella de fils, però també podria ser una persona disfressada que ens toqui la guitarra de debò).
Al final del conte escoltarem i aprendrem la cançó “El monstre de Banyoles” (Toni Giménez), podem acabar tots cantant i picant de mans la tornada.
EL MONSTRE DE BANYOLES
Lletra i música: Toni Giménez
Ens ho diu la història d’un vell poble
que hi habitava un monstre, fa molts anys,
diuen que treia foc per les orelles
i per la boca, pel nas i pels queixals.
És el mon, mon, el monstre de Banyoles
que men, men, men, que menjava persones. Oh i tant!
És el mon, mon, el monstre de Banyoles,
una per dia sense fer terrabastall.
Com veureu tenia tanta gana
que s’empassava els bous de tres en tres,
i els cavallers, que amb ell volien brega,
se’ls endrapava com qui no menja res.
És el mon, mon, el monstre de Banyoles
que men, men, men, que menjava persones. Oh i tant!
És el mon, mon, el monstre de Banyoles,
una per dia sense fer terrabastall.
I la gent de tota la contrada
un tracte, amb gràcia, amb ell varen signar,
donant-li cols, patates i albergínies
perquè aquell monstre es tornés vegetarià.
I és famós el poble de Banyoles
i és que la vila és coneguda arreu
pel famós monstre i pel seu bonic estany
i pel Tren Pinxo, un tren ben especial.
És el mon, mon, el monstre de Banyoles
que men, men, men, que menjava persones. Oh i tant!
És el mon, mon, el monstre de Banyoles,
una per dia sense fer terrabastall.
3.CONVERSA
Després d’escoltar el conte faig preguntes de comprensió per veure si ho han entès, i aclareixo el vocabulari mes difícil, o que ells mateixos em pregunten. A continuació, amb ajuda de preguntes deixo que parlin sobre els monstres, la por a una situació desconeguda, com solucionar els problemes, la importància de decidir entre tots el què cal fer i la necessitat d’estar tots units per enfrontar-s’hi. Deixo que expliquin les seves experiències i les seves opinions, i procuro que s’escoltin entre ells i es facin preguntes.
Preguntes: creus que existeixen els monstres?, com te’ls imagines?, què faries si te’n trobessis un?, amb quin personatge del conte t’identifiques millor i per què?, què faries si fossis aquell personatge?, què no faries?, què fa la gent del poble per enfrontar-se al drac?, què faries tu?, per què creus que se’n surten?, creus que és millor anar tots junts per enfrontar-se a un problema?, per què?, t’ha passat alguna vegada?, explica-ho.
4.JOC: LES CANTARELLES DELS PERSONATGES FANTÀSTICS
Per fer aquest joc els presento uns titelles de pal amb els personatges fantàstic més coneguts: un drac, un dimoni, un nan, un gegant, una bruixa, un cavaller… Els dic que aquests personatges no se’ls poden trobar pel carrer, perquè només existeixen en els contes i llegendes. Els pregunto si els coneixen, i deixo que em diguin el seu nom, i en quin o quins contes els podem trobar. Després escoltem la melodia d’unes cantarelles populars conegudes (pot ser en flauta o també en guitarra, o bé una gravació només amb música, o sigui instrumental), i jugarem a endevinar de quin personatge és cadascuna, per acabar cantant-les tots junts. Algunes d’elles ja les haurem sentit en el conte: La del Monstre de Banyoles, Som els cavallers…
A.
B.
C.
D.
E.
F.
1.
2.
3.
4. 
5.
6.
*SOLUCIONS AL REPTE:
CANTARELLES DELS PERSONATGES FANTÀSTICS
1.BruixaCançó C: Les bruixes es pentinen
2.CavallerCançó F: Som els cavallers
3.Dimoni Cançó B: Dimoni pelut
4.GegantCançó D: El Gegant del Pi
5.Monstre Cançó A: El monstre de Banyoles
6.Nan Cançó E: En Patufet
4.JOC: PACTE AMB EL DIABLE
Basat en el conte “El pagès i el diable” dels Germans Grimm, amb una adaptació meva. M’ajudaré de dos titelles de pal: un pagès (o pagesa) i un diable, i un cistell ple de fruites i verdures.
Hola! Sóc la Masovera, visc en aquesta casa de pagès i tinc cura d’aquest camp de fruites i verdures: sembro, rego, trec les males herbes… en fi, tot el que calgui fins a poder collir-les, i llavors les poso en cistells i les porto a vendre al mercat. Necessito la vostra ajuda per enredar el Diable. Me’l vaig trobar ahir al vespre al meu camp, quan vaig anar a donar-li una ullada abans d’anar a dormir. Quan em va veure va adoptar una postura molt estranya, com si m’amagués alguna cosa. Li vaig dir:
– Bona nit, mestre! Què hi feu aquí assegut? Que potser m’amagueu alguna cosa? No hi haurà pas un tresor aquí sota?
– Ostres! Com ho saps? M’has enxampat! Aquí hi ha més or i plata que no hagis vist mai, i és tot meu, ben meu!
– Dispensi, però si el tresor es troba en el meu camp, és meu, com tot el que hi ha al camp!
– Com dius?
– Que aquest és el meu camp, i per tant TOT el qui hi ha és meu, o sigui que si aquí sota hi ha un tresor, està clar que el tresor és meu!
– Mmmmmm! No tant de pressa, mestressa! De moment encara és meu, però si el vols m’hauràs de donar tot el que produeixi el terreny durant dos anys. De diners en tinc de sobres, però desitjo els fruits de la terra com res, ja que jo no he fet mai de pagès. Què hi dius? Dos anys de collites i serà teu?
– I això per què?
– Doncs perquè jo sóc el Diable! No m’has conegut encara? I tinc prou poder per fer que t’enfonsis dins la terra com el mateix tresor, i no en puguis sortir mai més! Ho has entès? I no em facis enfadar, cargols! Que no gasto gaire paciència jo!
– Està bé! No s’exalti!
– Llavors què fem? Vols el tresor o no? Has d’acceptar les condicions del tracte!
– D’acord! Però, perquè no hi hagi confusions a l’hora del repartiment, estipulem que serà per a tu tot el que creixi per sobre la terra.
– Sí, és clar! Això mateix: tot el que creixi per sobre la terra serà meu. Vindré a buscar-ho d’aquí a un any just. Apa. adéu-si-au! I que ho tinguis a punt, eh?
I va desaparèixer com si se l’empassés la terra! Ara necessito la vostra ajuda per decidir què hi planto al camp, ja que segons què conreï, d’aquí a un any vindrà a buscar-ne el fruit i potser em quedaré sense res. Però si planto productes dels quals el què n’aprofitem és la part que creix cap a sota de la terra, el que se n’anirà sense res serà ell, mentre jo em podré quedar tota la collita!
1. Per començar: Damunt la taula hi ha una safata amb imatges de productes del camp, i un altre amb cartellets amb els noms. Al mural s’hi veu la imatge del Diable amb un rètol que diu: “Per a mi tot el creixi de la terra cap a munt”; i un altre amb la imatge de la Masovera que diu: “Per a mi tot el que creixi de la terra cap avall”. Un a un, o per equips, triaran un producte del camp que creixi de la terra cap avall (és a dir que el que ens mengem són les arrels o bé tija subterrània): patata, ceba, pastanaga, remolatxa, calçot… Hauran de dir el nom correcte i enganxar-ho al costat de la Masovera.
Al cap de l’any, la Masovera recull tots aquests productes que li han dit els infants, mentre que per al Diable no hi ha res, ja que les plantes corresponents que han crescut cap amunt de la terra, no es poden aprofitar. Llavors, el Diable s’ho mira i diu:
– Ostres! M’has ben enredat, mestressa! Però no tornarà a passar, perquè ara ho farem al revés: d’aquí a un any tot el que creix de la terra cap avall serà meu.
– Com volguis. Entesos!
2. Una mica més difícil: Altra cop la Masovera demana ajuda als infants, però ara ho farem una mica més
difícil, i a més de buscar el producte que creix de la terra cap amunt, hauran de dir quina part de la planta s’aprofita. Per tant, aquest cop els participants han de triar tomàquets, carxofes, etc. i col.locar-ho al mural al costat de la Masovera sota el títol: “El que creix de la terra cap a munt per a mi”; i a més en el cistell corresponent segons si es tracta d’una tija, flor, fruita o llavor.
Altre cop el Diable es queda amb un bon pam de nas mentre veu que la collita torna a ser per a la Masovera. S’enfada tant, que se’n va corrents i no el tornen a veure més per allà. I així va ser, més o menys, com una bona pagesa va poder burlar el malvat i maldestre Diable.
3.Una mica més divertit: Si Ho voleu una mica més divertit: proveu vosaltres mateixos de fer de Masovera i Diable, i posar-vos reptes els uns als altres. Per això faran parelles o bé dos equips, i es prepararan reptes que poden ser enigmes, endevinalles, etc. perquè els contrincants endevinin.
6.TALLER: DIBUIX I PINTURA DEL MONSTRE I EL DRAC
Per començar els ensenyo fotos o vídeos de Banyoles: el llac, el poble, l’ermita, el bosc, etc. Els pregunto si ho coneixen, si hi han estat o els agradaria anar-hi, i si és possible hi anirem d’excursió a visitar-ho.
Després, els dono un full Dina-3 i els demano que dibuixin el llac de Banyoles o el que els ha agradat més, i hi facin el monstre tal com cadascú se l’imagina. Poden pintar-ho amb pintura o amb ceres toves i envernissar-ho. Faré una exposició amb tots els dibuixos perquè tots puguin veure el dels altres.
C)Material:
- Per al conte, audició i cançó:
- Titelles de fils dels personatges del conte: pagesos i pagesa, trobador, bruixot
- Titella d’escuma gran: monstre
- Imatges de Banyoles
- Músiques: Cançó del lladre amb guitarra (Popular catalana), Cançó del monstre de Banyoles (Toni Giménez)
- Per al Joc Les canterelles del Personatges fantàstics:
- Músiques instrumentals i amb la cançó dels Personatges Fantàstics: El monstre de Banyoles (Toni Giménez), Plou i fa sol les bruixes es pentinen (Popular), Els cavallers (Popular), Dimoni pelut (Popular, versió Damaris Gelabert), El gegant del Pi (Popular), En Patufet (Popular)
- Titelles de pal amb els Personatges Fantàstics: Monstre (o drac), Bruixa, Cavaller, Dimoni, Gegant, Nan.
- Per al Joc Pacte amb el diable:
- Titelles de pal amb els personatges del conte: Diable i Masovera
- Títols del pacte
- Imatges de les fruites i verdures o cistell amb fruites i verdures de debò.
- Cartellets amb els noms de les fruites i verdures
- Cistells amb el nom de les parts de la planta
- Per al Taller:
- Imatges i vídeo de Banyoles
- Fulls blancs Dina-3
- Pintura i pinzells o ceres toves i vernís.