POL, EL PINGÜÍ FREDOLIC

Walt Disney

Adaptació: Imma Villegas

          Hola, sóc en Pol, i em diuen així perquè vinc del Pol, concretament del Pol Sud, com tots els pingüins. Però també em coneixen com el Pingüí Fredolic, i us explicaré perquè.

           Jo vivia al Pol Sud, que és on viuen tots els pingüins, un país on sempre hi fa molt fred, i on tot és ple de neu i gel. Normalment als pingüins els agrada el fred, però a mi no, no m’agrada gens!

          Mentre els meus companys gaudien nedant a les gèlides aigües del mar, patinant sobre el llac gelat, pescant en un forat al glaç, o tirant-se boles i fent ninots de neu…

… jo m’estava ben calentó dins de la meva caseta de gel, ben a prop de l’estufa, somniant viure en un país on no hi fes mai fred. I tot buscant en els llibres, vaig trobar el lloc dels meus somnis: una illa tropical!

          I així va ser com em vaig decidir a emprendre el llarg viatge. Per això, un bon dia, em vaig acomiadar dels meus amics, que em miraven astorats com si no s’ho acabessin de creure:

-Adéu, amics! Me’n vaig a viure a una illa tropical!

          Com que sabia que el viatge seria llarg, moooolt llarg, em vaig equipar bé per no passar fred: em vaig posar la gorra, la bufanda, els guants, l’abric i les botes. Però a més, per si de cas, vaig omplir tot de bosses d’aigua calenta, i me les vaig posar per tot arreu. I amb tanta escalfor, la neu s’anava fonent sota els meus peus!

          Sort en vaig tenir que els meus fidels amics, que no se’n refiaven gens de les meves trifulgues, m’havien seguit per si necessitava ajuda. I així va ser com em van tronar a casa: jo no era més que un autèntic glaçó de gel!

          Mentre es fonia el glaçó de gel a sobre l’estufa, jo pensava que no em faria pas enrere per aquella primera ensopegada. I és que estava, de totes totes, ben convençut d’anar a viure a una illa tropical, costés el que costés! Per això, vaig haver de pensar una altra estratègia.

          Aquest cop, vaig calçar-me els esquís, i  vaig lligar-me l’estufa a l’esquena! Som-hi un altre cop!

-Adéu amics meus! Me’n vaig a l’illa tropical dels meus somnis, allà no tindré mai més fred!

          I ja em teniu muntanya amunt: -Up, up!- Però l’estufa pesava molt, massa per a mi! Per això quan vaig ser dalt de tot de la muntanya, em va desequilibrar, i vaig caure de cul per terra, quedant-me penjat de cap per avall entre dues muntanyes. I altre cop els meus amics em rescataven!

           Mentre m’escalfava prop de l’estufa, per refer-me de l’ensurt, ja el meu cap s’empescava una altra manera de sortir d’aquell espantós lloc de fred i neu. -A la tercera va la vençuda, aquest cop ho aconseguiré segur! Ara no hi ha marxa enrere! Estic ben disposat a fer el que sigui!

          Vaig tallar el gel al voltant de la meva caseta, i al davant hi vaig clavar un pal ben llarg, per penjar-hi una enorme tela que m’havia de fer de vela. -Adéu, amics! Ara sí que va de debò! Ja no ens veurem mai més! Adéu, adéu!…

          I sense adonar-me, ja navegava amb la meva improvisada embarcació, per entremig dels icebergs del mar gelat, cap a les terres càlides. Havia funcionat! Però  aquell viatge havia de ser llarg, moooolt llarg!

          De nit, a la llum de les estrelles, consultava el meu mapa per estar segur que no em desviava, ni una mica, de la ruta a seguir. No fos cas que ens perdéssim! I de dia, saludava els animalets que m’anava trobant en el camí: -Adéu, dofins! Me’n vaig a viure a una illa tropical!

           Fins i tot el Rei Neptú va sortir per desitjar-me sort! :

-Adéu, pingüí! Que tinguis bon viatge! I molta sort en la teva nova vida a l’illa tropical!

                     

         Un dia, per fi, va sortir el sol, i va començar a fer molta calor: -Oh, que bé! El sol! Quina escalforeta! Fora gorra, fora bufanda, fora guants i fora abric! Ja no els necessitaré mai més!

        Però, mentre jo gaudia del sol i l’escalfor, no m’adonava que, darrere meu, la caseta que estava feta de gel, s’anava fonent sense remei…

          …fins que només em va quedar la banyera! Llavor faig fer un bot: -Up-up!- i m’hi vaig ficar a dins! I sort en vaig tenir perquè, amb la banyera fent de llanxa motora, va ser com vaig poder arribar a l’illa tropical dels meus somnis. Uf! Em va venir de ben poc!

          I aquí em teniu, per fi!: -Que bé s’hi està sota el sol tropical, amb el meu barret de palla i les meves ulleres de sol, tot prenent un refresc estirat a l’hamaca! Ara sóc feliç… però no del tot! I és que trobo a faltar els meus amics que vaig deixar allà lluny, al país del fred i la neu!

PROPOSTA DIDÀCTICA-48

CONTE: Pol, el pingüí fredolic

EDAT: Menuts (fins a 6 anys)

TIPUS: Paràbola de la Natura

ACTIVITATS: (Experiència realitzada amb infants de 3 a 6 anys)

1. Conte / Observació i Conversa: Pol, el pingüí fredolic (Walt Disney, Adaptació: Imma Villegas), El País del fred i la neu
   • Descoberta de l’Entorn i d’Un mateix
   • Llenguatge Verbal i Musical
2. Cançó-Dansa / Audició /Poema : “Un esquimal perdut en el desert” (Popular), Jazz Pizzcato (Leroy Anderson), Poema de l’hivern (Popular)
   • Descoberta d’Un mateix
   • Llenguatge Verbal i Musical
   • Descoberta d’Un Mateix i de l’Entorn
3. Recerca: El país del fred i la neu
   • Descoberta de l’Entorn
4. Activitat: On és en Pingu? (Joc d’orientació espacial)
   • Llenguatge Matemàtic
   • Descoberta d’Un mateix
5. El Repte: Refranys de les Estacions de l’any
   • Llenguatge Verbal
   • Descoberta de l’Entorn
6. Taller: Construcció d’un iglú amb plastilina o fang blanc
   • Llenguatge Plàstic
   • Descoberta de l’Entorn

a)Objectius:

• Escoltar un conte amb l’ajuda d’imatges i un titella de pingüí
• Observar imatges i conversar sobre el país del fred i la neu
• Aprendre a cantar i ballar la Cançó-Dansa  i un poema
• Aprendre i Practicar l’orientació espacial de personatges en relació a un objecte
• Aprendre refranys sobre les Estacions de l’any
• Practicar el treball manual amb les mans i potenciar la creativitat

b)Desenvolupament de les activitats

1.  CONTE / OBSERVACIÓ / CONVERSA
   1. Conte

Asseguts a terra en catifes i coixins,  en rotllana o de manera que em puguin veure bé, explico el conte “Pol, el pingüí fredolic”, amb l’ajuda d’imatges i un titella de dits que representa un pingüí, amb gorra, bufanda i guants. En acabat, el pingüí, que s’ha tret la gorra, la bufanda i els guants i s’ha posat unes ulleres de sol, canta la cançó “Un esquimal perdut en el desert”. A la tornada podem picar de mans i poden intentar cantar-la. Segons l’edat dels infants, puc ensenyar-los a ballar la dansa, i acabarem tots junts cantant i ballant.

B. Observació i Conversa:

          Els passo un PowerPoint on observem fotografies del país dels esquimals, i un breu explicació sobre la seva forma de vida i els seus costums. A continuació entaulem una conversa tot fent-los preguntes sobre el què hem vist i sobre el què ja saben sobre el tema, i deixem que expliquin les seves experiències i sensacions.

 On viuen els pingüins?, quin temps hi fa?, com és el terra?, com són les seves cases?, a què juguen amb la neu i el gel?, t’agrada la neu?, has esquiat o patinat mai?, què t’agrada més de l’hivern?, què t’agrada menys o no suportes?, per què?, què t’agradaria fer que no has fet mai?, t’agradaria viure en un iglú?, per què?, saps quins animals viuen en llocs freds a més dels pingüins? T’aniries a viure a una illa tropical?, i al pol?, i al mig del desert?, per què?, a qui o què trobaries a faltar?, per què?, on preferies viures si poguessis escollir?, per què?, què prefereixes el fred o la calor?

2. CANÇÓ-DANSA /AUDICIÓ /POEMA

1. Cançó-Dansa

CANÇÓ-DANSA DE L’ESQUIMAL

(POPULAR)

UN ESQUIMAL PERDUT EN EL DESERT,

ENTONAVA CANÇONS AMB EL SEU BANJO,

I RECORDAVA EL SEU PAÍS,

 ALLÀ ON ELL ERA FELIÇ.

BARABADUM…

HE VINGUT D’ALASKA,

IUDI-IUDI-IUDI-IUDI,

UA-UA-UA!

PER AIXÒ EN AQUEST MOMENT,

HO PASSO MALAMENT,

DEGUT A LA CALOR I

AQUEST GRAN VENT.

TENIA UN IGLÚ MOLT PETITÓ,

NO HI HAVIA MOSQUES NI TERANYINES NI CORCS!

EL CEL ERA CLAR, LES AIGÜES TAMBÉ,

NI GOTA DE POLS HI HAVIA PEL CARRER.

BARABADUM…

M’AGRADA EL TRINEU, LA FOCA I L’ÓS, IUDI…

A MI M’AGRADA EL PEIX, VESTIR-ME TOT DE PELLS,

NO VULL VEURE MÉS SERPS NI CAMELLS!

B. Audició:

Jazz Pizzicato

(Anderson)

Escoltarem aquesta música mentre fem veure que caminem per la neu, esquiem o patinem, pesquem o juguem amb la neu.

C. Refrany i Poema de l’hivern

Segons l’edat i el nivell dels infants, podem aprendre un refrany o un poema sobre l’hivern. Aquí tenim alguns exemples:

REFRANY DE L’HIVERN

A L’HIVERN,

EL MILLOR AMIC

ÉS UN BON__________.

BOTES      –     BUFANDA.    –     ABRIC     –     GORRO     –     MANYOPLES

A QUINA PEÇA DE ROBA D’HIVERN ES REFEREIX ELREFRANY?

POEMA DEL FRED

QUAN SÓC AL LLITET

NOMÉS TREC EL NAS,

I LI DIC AL FRED:

NO M’ENGANYARÀS!

POPULAR

POEMA DEL FRED

AI QUIN FRED QUE FA!

TINC LES CAMES ENRAMPADES,

TINC LES MANS ENCARCARADES,

TINC EL NAS FET UN GLAÇ…

SI AIXÒ DURA NO SÉ PAS…

AI QUIN FRED QUE FA!

JO NO EL PUC PAS AGUANTAR!

JOSEP CARNER

3. RECERCA: ON VIUEN ELS ESQUIMALS?

Informació extreta d’internet

          Els esquimals són originaris d’Àsia, però van haver d’emigrar a altres països. Per aquesta raó, viuen al Cercle Polar Àrtic, a les tundres del nord, una de les regions més fredes de la Terra. Les teories afirmen que el seu assentament en les regions més fredes del planeta va ser pel rebuig de que fossin objecte per part del indis americans fa 12.000 anys quan van arribar a Alaska des del nord-est d’Àsia i a través de l’estret de Bering.

          El poble inuit mostra una gran adaptació a la climatologia àrtica. Com habitants d’una àrea que cobreix més de 5150km gaudeix d’un territori geogràfic, major que qualsevol altre poble indígena a pesar de tenir una menor densitat de població. Durant l’hivern, les temperatures poden arribar als 50 graus sota zero, el que converteix aquesta zona en una de les més hostils de la Terra des del punt de vista meteorològic.

          El nombre d’habitants esquimals es troba aproximadament en uns 70.000, d’aquests: 32.000 habiten a Groenlàndia, 12.000 a Canadà, de 22.000 a 29.000 a Alaska i uns 1.000 a Sibèria. Les regions més habitades d’aquests països pels esquimals són: els EUA, dins de l’estat d’Alaska, d’on són natius;  Canadà, a la província pròpia de Nanayuk, encara que també n’hi ha que viuen als territoris de Terranova i Labrador (Nunatsiavut), també als territoris del nord-est (Inuvialuit) i Quebec (Nunavik) i a Dinamarca on són majoria a la regió autònoma de Groenlàndia.

          Els esquimals són pobles indígenes que habiten en llocs molt freds, aquestes baixes temperatures que tenen que suportar són les que defineixen el seu caràcter peculiar i el seu conegut estil de vida: la forma de les seves cases, la seva vestimenta… Això ha produït que els esquimals hagin d’adaptar-se a les circumstàncies del seu entorn, encara que no pertanyen activament a cap nació és un poble pacífic, acollidor i solidari.

          El seu estil de vida és nòmada, és a dir, que es desplacen d’un lloc a un altre, sense residència permanent, sobretot als mesos d’estiu perquè segueixen les migracions dels animals que cacen.

          La vida en aquest indret del planeta és difícil, però malgrat el rigor del clima, la perillositat i la duresa de les condicions de vida d’aquesta regió, els inuit han desenvolupat sistemes de supervivència des de fa segles i són un exemple de societat ja que s’enfronten a les dificultats i continuen endavant.

        La dieta inuit tradicional es compon de peix, foques, balenes i altres mamífers marins, que la seva carn es menja cuita, dessecada o congelada. Les foques constitueixen el principal aliment hivernal i el seu recurs més preuat. Proporcionen menjada per als gossos, vestits i materials per confeccionar botes, tendes de campanya i cordes per als arpons, i també com a combustible lluminós i calòric. En l’estiu es cacen els caribús en l’interior d‘Alaska i Canadà. En menor mesura també es proveeixen d’óssos polars, guineus, llebres i ocells àrtics, sobretot aus marines. La caça major, com la balena, la morsa i el caribú exigeixen expedicions de caça superior a les que estan a l’abast de qualsevol grup de parentiu. Moltes famílies observen un cicle estacional de caça i pesca que els duu d’un extrem a un altre del seu territori habitual; durant el trajecte, realitzen intercanvis comercials amb altres grups.

          Els iglús (en inuit, iglú-casa) són de dos tipus: tendes de pell de morsa o de foca en l’estiu i cases durant l’hivern. Els  habitatges hivernals solen estar construïts de pedra, sobre una armadura de troncs o barbes de balena, amb esquerdes i recobert de molsa o herbes.

          Les formes tradicionals més importants de desplaçament són el kayac, el oomiac i el trineu de gossos. El lleuger i mariner kayac és un vaixell de caça, semblat a la canoa, construït sobre una armadura de fusta, totalment recobert amb pell de foca, excepte una obertura rodona central en la que va assegut l’únic ocupant. El oomiac, un vaixell més gran i obert, d’uns 9 m de longitud i 2,4 m d’ample, i construït també sobre una armadura de fusta recoberta de pell de morsa, s’utilitza per a les expedicions baleneres i, en ocasions, per transportar a les famílies i les mercaderies. El trineu, llençat per un conjunt del gossos esquimals ensinistrats per a tal fi, és molt comú entre tots els inuit excepte els del sud de Groenlàndia. Amb l’adquisició de ferro mitjançant intercanvis comercials, els patins d’aquest metall van substituir en gran mesura als construïts amb marfil o barbes de balena. En aquesta última meitat del segle, les motores i els trineus a motor han adquirit gran importància com mitjans de desplaçament.

          La vestimenta tradicional dels inuit, tant és per homes com per dones, està composta per botes impermeables, pantalons de doble capa i parka, un abric ajustat de doble capa amb caputxa, tot ell fabricat en pell. Una caputxa de major grandària forma un còmode bressol per als nounats.

Què sabem dels Esquimals?

1. Són pobles indígenes que viuen en les regions més:                                              de la Terra, com ara Alaska, Canadà, Dinamarca, Groenlàndia, Terranova, i el Cercle Polar Àrtic, on les temperatures a l’hivern poden arribar a 50 graus centígrads sota zero.
2. No pertanyen a cap nació, però són un poble:                                                        que ha sabut adaptar-se a la perillositat i duresa de les condicions de vida d’aquestes regions, han desenvolupat sistemes de supervivència i són un exemple de societat.
3. El seu estil de vida és nòmada, és a dir: sobretot als mesos d’estiu perquè segueixen les migracions dels animals que cacen.
4. A l’hivern viuen en iglús, que són cases fetes de:     a l’estiu en tendes festes amb pells dels animals

 

5. La dieta tradicional es compon de peixos, que pesquen fent un forat al gel, i petits animals mamífers que cacen, com ara:
6. Les formes tradicionals de desplaçament són:            EL lleuger i mariner kaiac és un vaixell de caça, semblant a la canoa, construït sobre una armadura de fusta i totalment recobert amb pell de foca, El trineu, llençat per un conjunt del gossos esquimals ensinistrats, és molt comú.
7. La vestimenta tradicional, tant per homes com per dones, està composta per: tot ell fabricat en pell. Una caputxa de major grandària forma un còmode bressol per als nounats.

 

 

 

 

 

 

4.ACTIVITAT:  ON ÉS EN PINGU? (JOC D’ORIENTACIÓ ESPACIAL)        

NECESSITEM:

Aquest Joc plastificat conté:

• Dibuixos d’en Pingu i els seus amics: Pinga, Foca, Ninot de Neu, Ós, Esquimaleta i Ren
• La caseta d’en Pingu o iglú
• Targetes on es veuen imatges d’en Pingu i els seus amics jugant o fent coses al voltant de l’iglú.
• Cartells o retors amb les paraules més utilitzades per descriure una localització: Dins, Fora, Davant, Darrere, Al costat (Dreta i Esquerra en funció de l’edat dels participants),

        1) Per començar: cada participant escull un personatge i tanca els ulls mentre el que dirigeix el joc col.loca els personatges sobre el taulell en diferents llocs en relació amb l’iglú. Quan obren els ulls busquen el seu personatge i han de dir, oralment i buscant el cartellet corresponent, on es troba el seu personatge en relació amb l’iglú: Dins-Fora-Davant-Darrere-A un costat (en funció de l’edat dels infants es pot utilitzar els termes a dreta i esquerra).

          2)  Si ho volem una mica més difícil:

Posem una targeta sobre el taulell de joc, i cadascú col.loca el seu personatge al lloc on es troba a la targeta, busca el cartellet corresponent i ho verbalitza.

          3) Si ho volem més divertit:

Un participant tria una targeta i diu oralment on es troben cadascun dels personatges perquè cada jugador pugui posar el seu ninotet al lloc indicat. També poden jugar a col.locar-se ells mateixos al lloc indicat en referència a un objecte determinat que representa la caseta d’en Pingu, i que es pot fer amb coixins o cubs de psicomotricitat, o bé simplement amb una taula o cadira de la sala.

5.EL REPTE: REFRANYS DE LES ESTACIONS DE L’ANY

Quan diem el refrany li falta una paraula. L’hauran de descobrir, prensant que ha de  rimar, és a dir acabar igual com la primera part del refrany, i naturalment ha de tenir relació amb el què passa a la dita estació de l’any Per fer-ho més fàcil, podem donar tres obcions:

1. A L’HIVERN, EL MILLOR AMIC

ÉS UN BON…

• ABRIC
• PASTÍS
• VESTIT

B. LA PRIMAVERA,

LA SANG…

• ESPERA
• ALTERA
• TEMPERA

C. A L’ESTIU,

TOTA CUCA…

• FA PIU-PIU
• RIU
• VIU

D. A LA TARDOR,

NI FRED NI…

• CALOR
• COLOR
• OLOR

*SOLUCIONS: LES ESTACIONS DE L’ANY

A. A L’HIVERN, EL MILLOR AMIC

ÉS UN BON ABRIC.

B. A LA TARDOR,

NI FRED NI CALOR.

C. LA PRIMAVERA,

LA SANG ALTERA.

D. A L’ESTIU,

TOTA CUCA VIU.

*SOLUCIONS: QUÈ SABEM DELS ESQUIMALS?

1. Són pobles indígenes que viuen en les regions més: b) fredes  de la Terra, com ara Alaska, Canadà, Dinamarca, Groenlàndia, Terranova, i el Cercle Polar Àrtic, on les temperatures a l’hivern poden arribar a 50 graus centígrads sota zero.
2. No pertanyen a cap nació, però són un poble: a) acollidor  i pacífic  que ha sabut adaptar-se a la perillositat i duresa de les condicions de vida d’aquestes regions, han desenvolupat sistemes de supervivència i són un exemple de societat.
3. El seu estil de vida és nòmada, és a dir: a) es desplacen d’un lloc a un altre sobretot als mesos d’estiu perquè segueixen les migracions dels animals que cacen.
4. A l’hivern viuen en iglús, que són cases fetes de: b) gel  i a l’estiu en tendes festes amb pells dels animals.
5. La dieta tradicional es compon de peixos, que pesquen fent un forat al gel, i petits animals mamífers que cacen, com ara: a) balenes, c) foques, d) óssos polars.
6. Les formes tradicionals de desplaçament són: a) kaiac i c) trineu de gossos.      El lleuger i mariner kaiac és un vaixell de caça, semblant a la canoa, construït sobre una armadura de fusta i totalment recobert amb pell de foca, El trineu, llençat per un conjunt del gossos esquimals ensinistrats, és molt comú.
7. La vestimenta tradicional, tant per homes com per dones, està composta per: a) abric ajustat de doble capa amb caputxa, c) botes impermeables,  i d) pantalons de doble capa, tot ell fabricat en pell. Una caputxa de major grandària forma un còmode bressol per als nounats.

 

6.TALLER: CONSTRUCCIÓ D’UN IGLÚ

Podem modelar cubs de plastilina o fang blanc, o bé tallar amb porexpan, i anar-los col.locant i enganxant amb els dits tot seguint la forma de l’iglú. Han de deixar una entrada per a la porta i un forat al sostre per al fum.

c)Material:

1. Per al conte:
   • Imatges del conte
   • Titella de pingüí
   • Complements per al titella: bufanda, gorro, guants, ulleres de sol
2. Per a la cançó-dansa i audició
   • Música de la cançó: “Un esquimal perdut en el desert” (Popular)
   • Lletra de la cançó
   • Música de l’audició: “Jazz Pizzicato “ (L. Anderson)
3. Per a l’observació i conversa
   • PowerPoint “El país del fred i la neu” (O fotografies i vídeos)
   • Text amb la informació (Per als adults o infants més grans)
   • Fitxa d’avaluació
4. Per al refrany o poema
   • Text i imatges del refrany o poema
   • Fitxa del refrany o poema amb dibuix per pintar
   • Joc plastificat amb el text i les imatges del poema o refrany
5. Joc d’orientació: On és en Pingu?
   • Personatges plastificats d’en Pingu i els seus amics: Pinga, Foca, Ninot de neu, Esquimaleta, Ós, Ren
   • Targetes plastificades amb dibuixos d’en Pingu i els seus amics jugant al voltant de la caseta o iglú
   • Cartellets plastificats amb els rètols d’orientació: Davant-Darrere-Dins-Fora-Al costat
   • Iglú plastificat i iglú amb coixins o cubs de psicomotricitat perquè els infants facin de personatges (també es pot fer amb taules o cadires, o altres objectes de la sala)
6. Per construir un iglú:
   • Plastilina blanca o fang blanc
   • Pintura blanca (en el cas que el fang no sigui blanc)
   • Motlles i estris de modelar