ELS PASTORETS
Josep Maria Folch i Torres
Adaptació: Imma Villegas
(Amb fragments de l’original)
*Música: Dansa del foc (Manuel de Falla)
- Perduts al bosc
De fons un bosc fosc i tenebrós, apareixen dos pastors (titelles de guant) vestits de catalans amb faixa i barretina, armilla i sarró. Van mirant a banda i banda com si no reconeguessin el lloc.
MARTÍ: On som?
BRUNA: No ho sé pas! Si no t’haguessis adormit…
MARTÍ: Tu també t’has adormit, ara com tornarem a casa?
BRUNA: Encara no ho sé, però al primer que passi li demanem el camí, i llestos!
MARTÍ: Però si aquí no hi ha ni un ànima! A qui vols que li preguntem?
BRUNA: Tingues paciència, tard o d’hora passarà algú, ja ho veuràs!
MARTÍ: Tu sempre tan optimista! Aquest lloc fa por, segur que no trobarem
a ningú… algun llop potser sí!
BRUNA: Sí que fa certa basarda… és tan fosc… Però calla, allà
veig un senyor, deu ser l’amo del tros.
Apareix un senyor molt estrany (un altre titella de guant), que porta una capa negra amb caputxa i quasi no se li veu ni la cara, que la té vermella i amb banyes, per sota la capa li arrossega una llarga cua.
MARTÍ: Ves amb compte, Bruna, aquest home és molt estrany!
BRUNA: No pateixis, Martí, només és un senyor!
MARTÍ: Té la cara vermella i li surti una banya per sota la caputxa!
BRUNA: Sí que té la cara molt vermella, sembla que li hagi tocat massa el sol,
però la banya no la veig! Això és la por que et fa veure coses rares!
MARTÍ: I què me’n dius de la cua que li penja per aquí al darrera, que s’ha vestit massa de pressa aquest matí?
BRUNA: No siguis gamarús, Martí! I calla, que et sentirà! Mira, ara sembla que n’arriba un altre!
MARTÍ: Ai, ai, aiiiii! (gemegant i amagant-se darrera de la noia)
Apareix una dona molt estranya que porta una capa negra i un barret de punxa, i va volant sobra una escombra.
LLÚCIA: Salut, Rei de l’Avern!
SATANÀS: No em vinguis amb compliments, que la paciència se m’acaba. Digues: què hi ha? Què es diu pel món?
LLÚCIA: No sé pas com començar;
encara tot mon ser tremola,
pensant que una dona sola
ens pugui així humiliar.
SATANÀS: Què dius! ¿Doncs resulta cert
el que van predir els profetes?
LLÚCIA: Totes les promeses fetes
pels profetes s’han complert.
I amb aquesta passarà
com amb altres profecies:
Ja veuràs com el Messies
a venir no trigarà.
SATANÀS: Mes conta: com pot ser això?
Potser hi ha esperança encara?
LLÚCIA: Simeó, ara suara
n’ha tingut revelació.
Ja la donzella és triada,
i és tan santa i és tan bella
que mai cap altra donzella
amb ella s’haurà igualada.
SATANÀS: Tota ma ràbia es congria
en l’odiós instant aquest.
Com es diu ella?
LLÚCIA: Maria.
SATANÀS I d’on és?
LLÚCIA: De Sant Andreu.
SATANÀS Condemnació! El meu furor
en sentir això s’exalta
i tota la ràbia em salta,
per proclamar guerra a mort!
LLÚCIA: No esperava menys de tu,
puix tot en la Terra crida
que és qüestió de mort o vida,
i hem de lluitar com ningú.
Perquè quan neixi l’infant
d’aquesta verge triada,
si la guerra no és guanyada
ja ens poden portar a l’encant.
Serem com un trasto vell
que a la gent tan sols fa riure.
SATANÀS: Oh, calla!, que jo vull viure
fent-me pas amb mon coltell.
Vull regnar com he regnat
sobre els homes de la Terra;
pertot encendré la guerra,
l’odi i la malvestat.
LLÚCIA: Ah, com em plau sentir
la teva paraula ardenta!
T’han volgut donar una empenta
mes s’hauran de penedir.
I així cal, puix si els tirans
de l’Infern rompen la biga,
ja pots tancar la botiga
per falta de parroquians.
SATANÀS: Vull guanyar i guanyaré!
El Cel mon poder no sap;
em volen aixafar el cap,
i alt com mai l’aixecaré.
LLÚCIA: Molt ben dit! (Adonant-se del nois)
Però, què veig?
Qui són aquests dos minyons?
MARTÍ: Aiiiiii! (Gemegant)
BRUNA: Som la Bruna i en Martí, per servir-los! Veurà, anàvem d’excursió, i ens hem perdut en aquest bosc: que ens podríeu indicar el camí per tornar a casa?
SATANÀS: Vosaltres heu de pagar
la ràbia que tinc al cos.
Acosteu-vos tot seguit
si no voleu que us aixafi
i us rebenti i us esclafi
com si fóssiu un mosquit.
Vostre càstig serà etern,
puix mentre anàvem parlant
us estàveu escoltant
els propòsits de l’Infern.
(A LLÚCIA) Llúcia, fes emplenar
d’oli bullent la caldera.
LLÚCIA agafa la seva escombra voladora i se’n va.
SATANÀS: A la fi l’hora ha sonat
d’emprendre la gran batalla,
i si mon poder no falla
tindré el món en un grapat.
Que comenci, doncs, la guerra
contra el poder etern.
Veniu, fúries de l’infern!
I que s’esberli la terra!
*Cançó: Som les fúries de l’infern
Apareixen tot de dimoniets (titelles de pal) cantant i ballant.
Som les fúries de l’Infern,
som els monstres infernals;
i al caliu de foc etern
forgem pecats capitals.
Som la força, som el llamp,
som l’escòria, som l’espant!
Nostra feina és atiar
el foc dels avencs pregons,
i entre els homes fer triomfar
totes les males passions.
Visca, visca Satanàs!
Mori, mori tot lo bo!
Cremi tot al nostre pas!
Som el foc, el llamp i el tro!
Visca, visca Satanàs!
Quan acaba la cançó, s’encén, un focus que il·lumina un àngel que porta una túnica clara i va volant.
MIQUEL: Atureu-vos, insensats!
SATANÀS: (Ajupit.) Oh, ràbia! Veure’m confós
davant dels subordinats!
MIQUEL: Prou blasfèmies i heretgies,
miserable criatura,
que amb les teves gosadies
tocar amb ta bava voldries
a la donzella més pura.
Res podràs, perquè Déu vol
que es vagi atansant el dia
en què, del món per consol,
vingui a il·luminar-lo el Sol
que ha de néixer de Maria.
Sa fulgència enlluernadora
no podràs pas suportar,
que sempre, en eixir l’aurora,
la nit esfereïdora
a l’abisme s’ha d’enfonsar.
Torna-te’n, doncs, al pregon
de tes cavernes impures,
a esbravar el teu afront,
que ja el Redemptor ve al món
a salvar ses criatures.
SATANÀS: De ràbia em batega el cor
en veure’m així ajupit!
(A SANT MIQUEL.)
Ta presència m’aclapara,
mes quan siguis lluny d’aquí
jo compliré el meu destí
i l’hauràs de pagar cara.
MIQUEL: Tes manyes i arts infernals
podràs posar-les en joc,
mes no arribarà el teu foc
als designis eternals.
BRUNA: (A SANT MIQUEL.)
Tingueu, senyor,
compassió de nosaltres!
MIQUEL: Sí, fills meus,
les petjades dels meus peus
us duran pel camí bo.
2.El casament de Josep i Maria
De fons un poble amb unes cases i un temple. A l’escena un grup de gent (titelles de pal) esperant a la porta del temple, pareixen els nostres protagonistes.
BRUNA: Veus que bé, ja som al poble!
MARTÍ: Sí, però si no hagués estat per aquell jove que volava que ens ha
ensenyat el camí… i per poc que no acabem a dins de l’oli bullent!
BRUNA: Ja et vaig dir que un o altre ens guiaria, has de tenir més fe!
(Dirigint-se a la gent) Déu-vos guard! Que espereu a algú?
MARTÍ: Potser hi ha una festa, que ens hi podem apuntar?
SENYORA DEL POBLE (titella de guant): Sí, serà tota una festa: en Josep i
la Maria es casen! (Assenyalant) D’un moment a l’altre sortiran per la porta del temple.
BRUNA: No hi estem pas convidats, nosaltres no coneixem els nuvis!
SENYORA DEL POBLE: Tant se val! En Josep i la Maria són tan bones persones, que no es molestarà pas que us quedeu una estona a veure-ho.
Per la porta del temple apareixen un senyor amb una túnica i un barret molt estrany, i un noi i una noia també amb túnica i un mocador al cap, el noi porta un bastó amb una flor i la noia una diadema de flors al cap (titelles de guant).
SIMEÓ: (Signant la vara florida.)
La meravella s’ha complert!
Donem-ne gràcies al Senyor!
(Solemnement a SANT JOSEP.)
Vós, el fuster de Natzaret,
sou el triat per tal tresor.
SENYORA DEL POBLE: Visca els nuvis!
MARTÍ: Visca!BRUNA: Calla i escolta!
SIMEÓ: (Solemnement.) Vós, Josep de Natzaret,
vostra virtut Déu premia.
Voleu per muller Maria?
JOSEP: Sí… Mon goig, Senyor, és cert.
SIMEÓ: I vós, Maria, voleu
a Josep per vostre espòs?
MARIA: Sí; mon esperit commós
es flecta davant de Déu.
SIMEÓ: (Unint les mans de JOSEP i MARIA.)
Per als designis més alts
Déu ha volgut vostra unió,
i els segles daran raó
d’aquests moment solemnials.
BRUNA: Ara sí: Visca els nuvis!
MARTÍ: Visca, visca!
Tots criden visques i tiren pètals de rosa sobre els nuvis.
3.A les Calderes d’en Pere Botero
Tornem a ser al bosc tenebrós, apareix Llúcia volant amb l’escombra i mira a banda i banda esperant algú. Apareix Satanàs tapat amb la capa negra i caminant com un vellet.
LLÚCIA: Qui volta per aquí a aquestes hores?
SATANÀS: Sóc un pobre vellet!
LLÚCIA: No són pas vellets els que busco, sinó dos vailets!
SATANÀS: (Traient-se la caputxa) No m’has conegut?
LLÚCIA: (Sorpresa) Ni poc ni gens!
SATANÀS: Si t’he enganyat a tu, també podrem enganyar els vailets: farem veure que som dos vellets que enterrem un tresor… segur que cauran a la trampa!
Apareix en Martí tot xiulant i jugant amb una destral, s’atura i mig amaga en veure els dos personatges, que van tapats amb la capa i la caputxa.
SATANÀS: (Amb veu de vellet) Veus: aquí estarà ben amagat el nostre tresor, cava fondo, que ningú el pugui desenterrar!
Satanàs i Llúcia se’n van caminant com dos vellets.
MARTÍ: Ostres! Un tresor enterrat? Què deu ser? (Mirant a banda i banda)
No hi ha ningú… abans no arribi la Bruna, jo vull saber què és… només veure què és i després el torno a enterrar… o no! (Torna a mirar bé) Som-hi! (Clava la destral al forat i apareix Satanàs)
SATANÀS: Clavada et quedi! (Rient) Ja has caigut a la trampa!
Apareix Llúcia que li dóna una empenta que el fa caure dins d’un forat.
MARTÍ: Auxili! Bruna, ajuda’m!
Els dos brètols s’amaguen i apareix la Bruna corrent.
BRUNA: Què passa? (Mirant pel forat) Martí què fas en aquest forat?
Satanàs dóna una empenta a la Bruna que la fa caure al forat.
SATANÀS: Ja els tenim tots dos!
S’apaguen els llums, es tornen a obrir i es veu una cova fosca amb una olla molt grossa i tot de dimoniets al voltant (titelles de pal), enmig els nostres protagonistes.
*Música-1: Dansa del foc
SATANÀS: (Als vailets) Benvinguts a les Calderes d’en Pere Botero!
BRUNA: OooooH! Les Calderes d’en Pere Botero!
MARTÍ: Aiiiiii! (Gemegant)
SATANÀS: (A Llúcia) Encara no bull l’oli?
LLÚCIA: Aviat, paciència!
BRUNA: Quina fortor més estranya!
MARTÍ: Aquest fum se’m fica al nas!
SATANÀS: Vinga, enllestim ràpid!
LLÚCIA: L’oli ja bull!
SATANÀS: Doncs cap a la caldera tot seguit!
LLÚCIA: (Agafant els nois pel braç) A la una… a les dues… i a les tres!
MARTÍ: Atxís!
BRUNA: Jesús!
Tots els dimonis cauen a terra.
SATANÀS: Ah, maleït siga! (a la Bruna) Guarda’t de pronunciar aquest nom a casa meva!
MARTÍ: Perdó, però aquest fum se’m fica al nas… aaa…
BRUNA: Ostres!
LLÚCIA: (tornant a agafar els nois pel braç) A la una… a les dues… i a les
tres!
MARTÍ: Atxís!
BRUNA: Jesús!
Tots cauen a terra una altra vegada.
SATANÀS: Afanyem-nos, abans no pugui dir aquest nom per tercera vegada!
BRUNA: (Mirant-se’ls) Que curiós!
LLÚCIA: (Tornant a agafar-los) A la una … a les dues…
BRUNA: (cridant molt fort) JESÚS!
Tots els dimonis cauen a terra de nou i s’encén un focus per on apareix l’àngel volant.
MIQUEL: Altre cop el Cel triomfa
Satanàs, del teu engany,
i fins entre les tenebres
has de veure’t humiliat,
proclamant amb ta derrota
que cap poder pot lluitar
contra la força invencible
del Poder celestial!
- Les sopes
De fons un paisatge nevat, tot de gent al voltant d’una olla on la senyora del poble remena les sopes, també hi ha els nostres pastorets. Tots tenen cara de fred i fan gestos de voler-se escalfar fregant-se o posant les mans vora del foc.
MARTÍ: (Tremolant) Ostres, quin fred que fa! Qui ens manaria anar d’excursió precisament avui, que està tot nevat!
BRUNA: Ets un rondinaire! Doncs a mi m’agrada que nevi! És molt bonic, i no
fa pas tant de fred! Potser podríem fer un ninot de neu, mentre bullen les sopes?
MARTÍ: (Acostant-se al foc) Per ninots estic jo!
Apareix Llúcia tapada amb una capa.
LLÚCIA: Bona gent, que em donaríeu un plat de sopa, avui encara no he menjat res! (La Bruna i en Martí se la miren malfiant-se) Sóc tan pobre que només tinc aquest paquet de sal, potser en voldreu posar a la sopa?
SENYORA DEL POBLE: Doncs la veritat és que ens anirà molt bé, perquè justament me l’he descuidada a casa!
Llúcia s’acosta al foc per escalfar-se, i li allarga a la senyora el saquet de sal.
SENYORA DEL POBLE: (Agafant la sal i tirant-la a la sopa) Quina sal més
fina! D’on l’heu treta?
LLÚCIA: És de collita pròpia!
MARTÍ: Atxím!
BRUNA: Caram! Que t’has encostipat?
MARTÍ: El que m’encostipa és aquesta sal, que se’m fica al nas!
BRUNA: A veure? (Mirant el paquet de sal i malfiant-se) Ostres!
SENYORA DEL POBLE: Pareu els plats, que la sopa ja bull!
Tots es van passant els plats, que la senyora va omplint amb un cullerot.
BRUNA: (Al Martí) Vinga, Martí, que no tens gana?
MARTÍ: (Posant-se a dormir)Tinc son!
BRUNA: (Al Martí) Va, no siguis dormilega!
Poc a poc tots es van adormint igual que en Martí, la Bruna s’ho mira malfiant-se’n, i no en menja.
BRUNA: Vosaltres també teniu son? Si encara és d’hora!
SENYORA DEL POBLE: (Deixant la sopa i posant-se a dormir com els altres)
No sé què em passa, no puc més!
BRUNA: Això sembla obra del Dimoni! (Mirant-se la Llúcia de reüll) D’on heu
dit que heu tret aquesta sal?
LLÚCIA: És de collita pròpia! És exquisida, No n´hi ha cap d’igual!
BRUNA: Ja ho pots ben dir!
S’encén un focus i apareix l’àngel volant.
LLÚCIA: Confusió! que la Terra m’engoleixi! (Desapareix)
ÀNGEL: Glòria a Déu a les altures!
Bons pastorets, escolteu,
i d’alegria enjoieu
les vostres ànimes pures.
Que en eixa nit memorable
ha nascut el Diví Infant,
i essent Ell el rei més gran
son bressol és un estable.
La naixença celebrem
del Jesuset benvingut,
i amb nostre cor commogut
l’adorarem a Betlem.
Per la nostra Redempció
ha nascut a l’establia.
Glòria a l’Infant de Maria
que ens porta la Salvació!
5.El Naixement
De fons el bosc tenebrós. Apareixen Satanàs, Llúcia, i tots els dimonis.
*Música: Dansa del foc
SATANÀS: Us he reunit amb urgència
per tal de fer-vos saber
que és certa nostra derrota
i el triomf del Cel és cert.
LLÚCIA: Bé massa que m’ho temia.
SATANÀS Sí, tu sempre tot t’ho tems.
Si haguessis complert les ordres
amb traça, segurament
això que acaba d’ocórrer
en el portal de Betlem
no hauria passar, remusclos!
LLÚCIA: Satanàs, tots hem complert,
però tenim tanta pega
que res no ha servit de res!
SATANÀS: Becs de pioc! ¿I encara goses
parlar?
LLÚCIA: Doncs què haig de fer?
Aguantar sens badar boca?
No sé pas per qui m’has pres!
Jo he fet tot el que podia
i això ho diré a tot arreu.
Vaig anar casa per casa
de la vila de Betlem,
perquè Josep i Maria
manquessin d’allotjament.
Vaig posar sal a les sopes dels pastors,
per a fer que s’adormissin com uns dropos
i no anessin a Betlem,
i enlloc d’això, se’m desperten,
ve un àngel, els diu el què,
i jo, bon goig d’escapar-me
sense rebre de valent.
Vergonya fa confessar-ho:
contra el Cel res no podem!
SATANÀS: Cucs de soca recorcada!
I ho goses dir davant meu?
LLÚCIA: Massa que en veiem les proves.
SATANÀS: Proves que no valen res!
LLÚCIA: Doncs què vols fer? Apa, mana!
SATANÀS: Ja ho sé prou el que vull fer.
LLÚCIA: Jo crec que tot el que facis
et sortirà malament.
SATANÀS: Llúcia, sembles un diable
que s’hagi passat al Cel!
LLÚCIA: Això mai!
SATANÀS: Doncs com repliques
per si fem o si no fem?
Heu de pensar que ara és l’hora
de lluitar amb més deler,
perquè l’enemic es mostra
més decidit, justament.
No sou tots d’aquest criteri?
TOTS: Sí, sí, Satanàs!
SATANÀS: ¿Voleu
combatre amb totes les forces?
TOTS: Amb totes batallarem!
SATANÀS: Així m’agrada sentir-vos.
Així veig que sou dels meus!
TOTS: Què hem de fer?
SATANÀS: Coques recuites!
Quines preguntes que feu!
El que heu de fer és escampar-vos
del món per tots els indrets
i fer força propaganda
contra l’Infant de Betlem.
Digueu que és una mentida
que sigui el fill de Déu.
Heu d’anar per tots els pobles,
d’Orient fins a Occident,
predicant respecte als ídols
i guerra al fill de Josep.
TOTS: Ho farem tal com ho manes.
SATANÀS: Doncs aneu, i lluiteu ferm!
(Tots els DIABLES se’n van, i resten sols SATANÀS i LLÚCIA.)
LLÚCIA: I jo què faré?
SATANÀS: Tu? Escolta:
Te’n vas sense perdre temps
a la Cort del rei Herodes;
i allí, amb constància, m’entens?,
procura anar inspirant-li
els més cruels pensaments,
fent-li entendre que perillen
el seu tron i els seu poder.
LLÚCIA: Vostres ordres cumpliré!!
(LLÚCIA s’inclina reverenciosament davant SATANÀS i fa mutis.)
SATANÀS: Per a mi em reservaré
la feina més arriscada.
Vaig al portal de Betlem
i calo foc a l’estable
per totes quatre parets,
perquè dels que hi són a dintre
ja no se’n parli mai més!
(Va per anar-se’n, però apareix SANT MIQUEL i li barra el pas. SATANÀS cau a terra.)
MIQUEL: No intentis tal sacrilegi
perquè seràs derrotat.
Les flames amb què voldries
calcinar el sagrat Portal
no faran més que augmentar-ne
sa fulgència rutilant.
(SATANÀS intenta incorporar-se, penosament.)
SATANÀS: Això encara està per veure!
Faré cendres el Portal!
MIQUEL: Insensat! La ira et cega,
i seràs més humiliat!
(Amb la punta de la seva espasa, SANT MIQUEL toca el cap de SATANÀS, que torna a caure completament ajagut.)
Acota el cap, serp odiosa.
que per confusió més gran
ton orgull ha d’abaixar-se
davant de Jesús Infant!
Tot s’il·lumina i es veu el Portal de Betlem amb Josep i Maria i el Nen Jesús. Entren la gent i un per un li van deixant regals. Finalment entren els pastors i li canten una cançó.
* Cançó: El dimoni escuat
PROPOSTA DIDÀCTICA-47
CONTE: Els Pastorets
EDAT: Totes les edats
TIPUS: Llegenda o narració històrica
ACTIVITATS:
- Conte amb titelles, o lectura dramatitzada amb música i cançons /Conversa sobre què és el Nadal, com el celebrem a casa nostra i arreu del món
- Descoberta de l’Entorn I d’Un Mateix
- Llenguatge verbal i musical
- Audició i Cançons: El Dimoni escuat, Cançó dels dimonis, La dansa del foc de Manuel de Falla /Recitació de fragments de l’obra i dramatització
- Llenguatge Verbal i Musical
- Descoberta de l’Entorn I d’Un Mateix
- Activitat: Fem l’Escudella de Nadal
- Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix
- Llenguatge Verbal, Matemàtic i Plàstic
- El Racó de l’escriptor
- Llenguatge Verbal i Plàstic
- El Repte: Endevinalles de Nadal
- Llenguatge Verbal
- Jocs de Taula: Qui és qui als Pastorets?
- Descoberta de l’Entorn I d’Un Mateix
- Llenguatge Verbal
a)Objectius:
- Escoltar un conte amb titelles o bé fer-ne la lectura dramatitzada, amb música i cançons.
- Conversar sobre el Nadal, expressar les pròpies idees i coneixements, escoltar als altres.
- Fer l’Audició de La dansa del foc (Manuel de Falla).
- Aprendre i cantar una cançó: El dimoni escuat, Cançó dels dimonis.
- Recitar fragments de l’obra en forma de poema, aprendre’n algun tros de memòria i fer la dramatització.
- Participar en la realització d’una recepta de cuina: L’Escudella de Nadal
- Aprendre i resoldre endevinalles sobre el Nadal
- Jugar amb competitivitat i respectant les regles del joc
b)Desenvolupament de les activitats:
- CONTE / VOCABULARI / CONVERSA.
- EL CONTE
Si els infants són molt petits, seuran a terra en catifes i coixins en rotllana o de manera que tots em puguin veure bé, i jo els explicaré el conte amb l’ajuda de titelles de guant, de fils, i de pal. Al llarg del conte també faré servir imatges i la música de la Dansa del foc de Manuel de Falla, al final escoltarem la cançó: El dimoni escuat.
Si es tracta de nois i noies més grans, podem fer una lectura dramatizada entre tots, on cadascú o per parelles facie un dels personatges. Cal donar-li la veu i l’entonació adeqüada, i si es tracta de fragments en vers, recitar-los correctament.
B. VOCABULARI
Faré preguntes de comprensió per assegurar-me que ho han entès, i explicaré el vocabulari més difícil i tot allò que em preguntin.
- esglai: por causada per la imminència d’un gros perill, d’una desgràcia sobtada.
- gafarró:
- vailet: noi que ajuda a la feina d’un menestral, d’un pagès o d’un pastor.
- mofa: burla insolent, escarn.
- rabadà: noi que ajuda un pastor a guardar el ramat.
- avern:
- profecia: predicció d’una cosa futura, per inspiració divina.
- Messies: salvador enviat per Déu.
- atansar-se: acostar-se.
- esberlar: Trencar alguna cosa en el sentit de les seves fibres, segons la línia mínima de resistència.
- avenc: cavitat natural constituïda essencialment per un pou o diversos pous de parets verticals o subverticals.
- supèrbia: excessiva estima de si mateix que es manifesta per una ostentació de la pròpia superioritat, amb menyspreu dels altres.
- ira: emoció bàsica que sol manifestar-se amb una forta descàrrega del sistema nerviós autònom, sovint acompanyada d’activitats agressives.
- golosia: qualitat de golós.
- enveja: desig d’allò que un altre posseeix.
- luxúria: desig sexual extremat.
- peresa: repugnància al treball, a l’acció.
- avarícia: desig excessiu i desordenat d’adquirir riqueses per guardar-les.
- resclosa: Obra de fàbrica feta transversalment en un curs d’aigua per tal d’elevar-ne el nivell i derivar-la fora del seu llit.
- omnipotent: que té el poder de fer tot el que vol.
- tropa: grup de gent d’armes. Conjunt de militars que formen la base de l’exèrcit.
- galó: teixit de passamà, fort i estret, de seda, llana, fil d’or o d’argent, que serveix per a guarnir vestits. Distintiu de teixit que porten al braç o a la bocamàniga diferents classes de l’exèrcit o altra força armada.
- fogainer (fogoner): persona que té cura del foc, d’un aparell de calefacció, màquina de vapor, etc.
- ensenya: insígnia, estendard.
- teiera: engraellat de ferro en el qual antigament hom cremava tela per fer llum al carrer, en un pati, etc.
- abim (abisme): profunditat insondable, immensa, molt gran. Infern.
- blasfèmia: expressió ofensiva contra la divinitat, contra algun símbol religiós, o contra alguna realitat que sigui objecte d’adoració o veneració.
- heretgia: doctrina o sistema teològic rebutjat com a fals per l’autoritat eclesiàstica.
- fadrí (fadrina): persona jove, especialment en estat de casar-se. Persona soltera que no s’ha casat mai.
- nissaga:
- forasters: dit de la persona que es troba o resideix temporalment en una localitat que no és la seva.
- escaient: encertat, oportú.
- bestiar: conjunt d’animals domèstics d’una determinada espècies que es troben en una explotació ramadera. /bestiar gros: conjunt dels animals grossos, com bous, cavalls, ases, muls, etc.
- vinya: camp plantat de vinyes o ceps. / planta de la família de les vitàcies, amb fulles en forma de pàmpols irregularment dentades, flors petites i fruits en panícula en baia arrodonida (grans de raïm), que constitueixen una fruita excel·lent i dels quals és fet el vi.
- fer embuts: barbotejar, no parlar clar, parlar d’una manera confusa o incompleta.
- bon mosso: expressió que hom aplica a una persona jove ben plantada.
- tartamut: quec, que parla amb repeticions i interrupcions involuntàries.
- llinatge: conjunt de tots els descendents (homes i dones) per línia masculina -excepte en el cas d’una pubilla- d’una estirp comuna.
- plànyer: compadir algú.
- fer mutis: en teatre, és l’acció de retirar-se un actor de l’escena.
- pia:
- Redemptor: que redimeix. Jesucrist, en tant que en la seva persona ha estat acomplerta l’obra de la redempció.
- escomesa: acció d’escometre. Dirigir-se amb força contra algú per combatre’l, atacar-lo, envestir-lo.
- aurora: claror rogent que precedeix la sortida del sol. Moment de sortir el sol. Començament d’una cosa.
- arborar: alçar (alguna cosa), hissar, especialment una bandera o una ensenya.
- cast (casta): dit de qui s’absté de tot plaer sexual considerat il·lícit. Dit de qui s’absté de pensaments impurs.
- estatge: habitació, lloc on hom s’està.
- vara: rama dreta, prima i llarga, neta de fulles, usada com a bastó.
- a pleret: lentament, sense pressa.
- Judà: antic regne d’Orient pròxim, assentat a Palestina que va existir del segle X aC al VI aC. Capitals: Jerusalem, Hebron.
- Natzaret: ciutat de la Palestina, a l’estat d’Israel, al sud-oest del llac de Genesaret. La tradició hi situa l’anunciació a Maria i la infància de Jesús, el qual és anomenat el Natzarè.
- revelació: acte pel qual Déu es manifesta als homes i els descobreix el seu designi de salvació.
- potentat: príncep sobirà. Persona poderosa, opulenta.
- flectar: posar un genoll o tots dos en terra en agenollar-se.
- ara: altar per als sacrificis. Pedra consagrada, que conté relíquies de sants, damunt la qual el sacerdot celebrava l’eucaristia.
- muller: dona, amb relació al marit, dintre el matrimoni civil o canònic.
- commoure (commós): treure sobtada d’un estat de repòs, de calma, sotragar. Desvetllar una emoció.
- temptació: incitació a cometre accions moralment dolentes.
- escurçó: rèptil de la família dels vipèrids, molt verinós. Persona maligna.
- vetllar: passar voluntàriament tota la nit o una part de la nit sense dormir. Estar de guàrdia durant la nit o una part de la nit. Tenir cura de la seguretat, la conservació etc., d’algú o d’alguna cosa.
- xalar: esbargir-se alegrement, regalar-se.
- ira de bet: expressió que es refereix. a enfrontar-se a algú de forma decidia.
- gerricó: gerra petita.
- gafarronet: ocell petit.
- Betània: vila a la falda oriental del Mont de les Oliveres, a uns 2’5 Km. a l’est de Jerusalem, al camí de Jericó, on vivien Llàtzer, Marta i Maria, a qui Jesús va visitar en diverses ocasions.
- falòrnia: idea errònia, raó feble, predicció gratuïta, etc., que hom dóna com a incontrovertible, com a decisiva, com a cosa segura, etc.
- catau: cau, amagatall, lloc on sol fer cap o recollir-se algú.
- pregon: d’una dimensió gran, o comparativament gran, de la superfície avall, de la part exterior o de l’entrada endins.
- captar: demanar almoina.
- venciment: data en què s’ha de complir el termini d’una obligació.
- escotilló: escotilla petita d’una embarcació. Part de l’empostissat d’un escenari que en un moment determinat hom pot abaixar o fer córrer i així deixar una obertura per on surti en escena, o desaparegui, un personatge, un objecte, etc.
- cobdícia: cobejança de riqueses.
- unça: antiga unitat de pes catalana igual a 1/12 de la lliure, o sia 33’33g. Unitat de pes emprada en joieria igual 4 quarts o 1/8 del marc, o sia 33’54g.
- prosceni: en els teatres moderns, part anterior de l’escenari enfora del marc, davant el teló de boca.
- clemàstecs: cadena amb ganxos, penjada a la xemeneia de la llar, que serveix per a penjar-hi les olles., els perols, etc. que hom posa a escalfar al foc de la llar.
- samarra: gec de pell usat pels pastors.
- moixó: ocell, especialment de dimensions petites.
- patge: a l’edat mitjana, noi jove que servia els sobirans, prínceps o grans personatges, i solia iniciar-se en les lleis de la cavalleria..
- masia: edifici principal d’un mas.
- empadronar: inscriure una persona en el padró.
- diví: relatiu o pertanyent als déus o a Déu.
- bressol: llit d’infant al qual hom pot imprimir un moviment de balanceig, bres.
- establia: Lloc cobert totalment o parcialment on hom hi allotja el bestiar.
- ídol: representació d’una divinitat que és objecte de culte.
- sacrilegi: violació, profanació, d’una persona, cosa o lloc sagrats.
- fulgència: qualitat de fulgent. Brillant, resplendent.
- rutilant: que rutila. Brillar com l’or polit, llançar raigs de llum.
- abismes: profunditat insondable, immensa, molt gran. Infern.
C. CONVERSA
A continuació, i per mitjà de preguntes, entaularem una conversa sobre el Nadal:
- Del conte: Quin d’aquests personatges t’agrada més?, per què?, quin et fa més ràbia?, perquè es barallen?, qui vols que guanyi?, per què?, què creus que representen cadascun d’aquests personatges? En què es pot veure?
- De com celebrem el Nadal: Com celebreu el Nadal a casa vostra?, si no el celebreu, explica alguna festa que celebreu a casa vostra. Coneixies totes aquestes tradicions de Nadal?, quina t’agrada més?, per què? Quina t’agradaria fer a casa teva que no fas?
- Del teatre: T’agrada el teatre?, t’agradaria fer una obra de teatre?, quin paper hi faries?, per què?, sabies que a més dels actors, en una obra hi ha molta més gent que no surt a l’escenari?, sabries dir-ne alguns?, t’agradaria fer alguna d’aquestes tasques?, quina?
- AUDICIÓ / CANÇÓ / POEMA
A. AUDICIÓ: Dansa del foc (Manuel de Falla)
B. CANÇONS
El dimoni escuat
Popular catalana
Allà sota una penya
n’és nat un Jesuset, nuet, nuet,
que n’és fill de mare Verge
i està mig mort de fred, nuet, nuet,
i està mig mort de fred.
El bon Josep li deia:
«Jesús, que esteu fredet, pobret, pobret.»
La Verge responia:
«Per falta d’abriguet, pobret, pobret,
per falta d’abriguet.»
Pastors hi arribaren allà,
a la mitja nit, cric, cric, cric, cric,
veient que tots hi anaven
del gran fins al més xic, cric, cric, cric, cric,
del gran fins al més xic.
Els pastorets s’engresquen
i ballen tot sonant, gallant, gallant,
ballets i contradanses
per alegrar l’Infant, gallant, gallant,
per alegrar l’Infant.
A prop d’allí passava
un dimoni escuat, patrip, patrap;
sentint tanta gatzara,
a dins se n’és ficat, patrip, patrap
a dins se n’és ficat.
Els pastorets en veure’l
s’hi tiren al damunt, patim ,patum
i tantes n’hi mesuren
que el deixen mig difunt, patim, patum,
que el deixen mig difunt.
CANÇÓ DELS DIMONIS
Josep maria Folch i Torres
Som les fúries de l’Infern,
som els monstres infernals;
i al caliu de foc etern
forgem pecats capitals.
Som la força, som el llamp,
som l’escòria, som l’espant!
Nostra feina és atiar
el foc dels avencs pregons,
i entre els homes fer triomfar
totes les males passions.
Visca, visca Satanàs!
Mori, mori tot lo bo!
Cremi tot al nostre pas!
Som el foc, el llamp i el tro!
Visca, visca Satanàs!
C. POEMA
Si es tracta de nois i noies grandets, els repartirem els papers i cadascú s’haurà d’aprendre el seu tros per fer-ne una dramatització, tot recitant els fragments que són en forma de poema.
3. ACTIVITAT: FEM L’ESCUDELLA DE NADAL
Us presento la recepta de l’Escudella de Nadal tal com la feia iaia, a veure si us atreviu a provar-ho!
- Ingredients
AIGUA – ALL I JULIVERT – BOTIFARRA BLANCA I NEGRA – CARN PICADA – CIGRONS – FARINA BLANCA I DE GALETA – GALETS – MENUTS DE GALL D’INDI O POLLASTRE – MORRO I PEU DE PORC – OUS – OS DE PERNIL O DE VEDELLA – PIT DE GALLINA – SAL – VERDURES: API, COL, NAP, PASTANAGA, PATATA, XIRIVIA
b.Preparació
- Deixar els cigrons amb aigua tota la nit
- Preparar les pilotes amb la carn picada, ou, all i julivert, i farina de galeta, després passar les pilotes per farina blanca.
- Tallar i netejar bé les verdures
- Posar al foc l’olla grossa plena d’aigua lleugerament salada (3 cullerades grosses), i quan l’aigua bulli anar-hi tirant els ingredients cada mitja hora en el següent ordre (cada vegada cal esperar que bulli mitja hora abans de tirar el següent):
- Cigrons, morro i peu de porc, os de pernil, (i/o os de vedella)
- Menuts del pollastre i/o gall d’indi, i pit de gallina
- Pilota i botifarra blanca i negra
- Verdures netes i tallades
- Mitja hora més bullint i ja es pot escórrer, separant el caldo de la carn d’olla
5. Bullir els galets amb el caldo (20 minuts)
Posa els noms als ingredients, i ordena’ls posant el número corresponent al moment que toca tirar-los a l’olla.
1.CIGRONS, OS DE PERNIL I/O VEDELLA, PEU DE PORC I MORRO
2.MENUTS DEL POLLASTRE I/O GALL D’INDI I PIT DE GALLINA
3.PILOTA I BOTIFARRA BLANCA I NEGRE
4.VERDURES NETES I TALLADES
5.GALETS
BON PROFIT!
4. EL REPTE: ENDEVINALLES DEL NADAL
- Quan estic al camp sóc verd i alt,
quan estic a casa porto una estrella a dalt.
2.He vingut del bosc molt d’amagat,
i a casa he arribat, m’han ben abrigat
i m’han ben atipat, de dolç i de salat.
3. N’hi ha de moltes menes,
tous, durs i cruixents,
vigileu però, nens i nenes,
que no s’enganxin a les dents.
4. Per les festes de Nadal
em trobaràs al pessebre,
busca’m, estic amagat,
però acosta’t amb el nas tapat!
5. Peso molt però em moc lleugera,
com una boca badant
i una llengua bellugant.
AVET – CAGANER – CAMPANA. – TIÓ – TORRÓ
* SOLUCIONS:
1.AVET 2.TIÓ 3.TORRONS 4.CAGANER 5.CAMPANES
5. EL RACÓ DE L’ESCRIPTOR
L’àngel anuncia als pastors que ha nascut un infant molt important, i els pastors van de seguida a visitar-lo i portar-li regals. Has anat mai a veure algun infant acabat de néixer?, com et vas sentir?, per què?, què li vas regalar?, què li regalaries tu a l’Infant Jesús si poguessis ser allà?
Explica-ho per escrit, i acompanya-ho amb un dibuix on tu li donis el real al Nen Jesús.
6.JOC: QUI ÉS QUI ALS PASTORETS?
1.Feu dos equips i trieu si sou Àngels o Dimonis.
2.Escolliu un personatge i marqueu-lo a la cartolina.
3.Repartiu les cartes dels Personatges i poseu-les dretes.
- Feu una pregunta seguint l’ordre de les cartes.
- Si la resposta és No abaixeu les cartes que no tinguin aquella característica i passeu el torn.
6.Si la resposta és SÍ continueu preguntant fins a descubrir el personatge de l’equip contrari.
