La sopa de pedres
Un conte solidari
Xesco Boix
Diu que una vegada, fa molt temps d’això, hi havia un país que estava en guerra. I sabeu que les guerres sempre porten problemes, porten rancúnies, enveges, hi ha molts morts, molta sang. Però sobretot a les guerres hi falta el pa. La gent passa gana. No es cull el blat, no es fa farina i la gent es mor de gana.
Un bon dia, un soldat, fart de fer anar les armes, va decidir fugir de la guerra. I fugint, fugint, cansat i afamat, va arribar a un poble. Era alt com un sant pau i xuclat com un clau, i anava brut, esparracat i polsós. Semblava un sac d’ossos. Un fideu. Mort de fam, arribà a una casa, trucà a la porta i quan surt la mestressa diu:
-Mestressa, no teniu pas un tros de pa per a aquest soldat que ve mort de fam de la guerra?-
La mestressa de la casa se’l mira i diu:
-Però, que estàs tocat del bolet? Que t’has begut l’enteniment? No ho saps, que no hi ha pa? Però… com t’atreveixes…? Mal llamp t’arreplegui…!-
I a cops de guitzes i empentes el treu fora de la casa. Pobre soldat…! Prova fortuna en una altra casa, truca i diu:
-Mestressa, no teniu pas un tros de formatge per a aquest soldat que ve mort de fam de la guerra?-
La mestressa se’l mira de fit a fit i li diu:
-Però, que estàs boig? Que no saps que no n’hi ha, de menjar? Com t’atreveixes a demanar-ne?-
I també a puntades de peu i empentes el treu a fora. 
Pobre soldat…! Ho va provar en un altre porta, en dues, en tres, en quatre i en cinc. I a totes les portes va rebre la mateixa resposta:
-Estàs tocat del bolet! Estàs boig! Fora, fuig d’aquí…!-
I és que la gent d’aquell poble estaven tips de la guerra miserable que els havia cremat els camps i se’ls havia endut els nois, i és per això que del soldat no en volien saber res. Li tancaven la porta als nassos tot cridant-li que se n’anés.
Ah!, però el soldat no es va donar per vençut… Travessà el poble de cap a cap i se n’anà al final del poble, on hi havia un safareig públic. Trobà unes quantes mosses i diu:
-Ei! Mosses! No em voleu pas ajudar a fer una sopa que faig de pedres?-
Les mosses van riure.
-Una sopa de pedres…? Però que estàs boig?-
I se li’n reien. El nostre soldat, cansat, afamat i deprimit, es va asseure al costat de la font de la plaça del poble i, com que ja no sabia què fer, es va posar a plorar. Plorava i plorava fins que un nen se li va acostar, i després un altre i un altre encara.
-Soldat, què tens? Perquè plores?-
-És que jo volia fer una sopa de pedres, que és una sopa que jo sé fer i que em surt molt bona, però no puc fer-la.- respon el soltat.
-Que et podem ajudar?- pregunta en Martí.
-I tant, mainada…! Mireu, necessito que em porteu una perola grossa, aigua, un grapat de pedres i llenya per a fer foc.- El soldat respon.
En un tres i no res tots els vailets van anar a buscar les coses que havia demanat el soldat. Encenen foc, posen la perola al damunt, i hi fiquen aigua i pedres. L’aigua es començà a escalfar. Els vailets estaven impacients i deien:
-Podem tastar la sopa?-
-Calma, calma!- exclama el soldat.-
La sopa s’anava escalfant, i al cap de poc, el soldat posà els dits a dins, la tastà i diu:
-Mmmmm…! Que bona… Jo diria, però, que hi falta un punt de sal.-
Una noia que es deia Elisabet digué:
-Però, si jo en tinc a casa meva…!-
Es posà a córrer cap a casa seva i, d’amagatotis de la seva mare, agafà la sal i la portà al soldat, que la tirà a l’olla. Al cap d’una estona, el soldat tornà a tastar la sopa i digué:
-Que bona…! Però jo diria que li falta una mica de tomàquet.-
Un noi que es deia Lluís li fa:
-Però si jo en tinc a casa meva! Hi vaig de seguida.-
I també faltarien patates i arròs.
-Doncs jo puc treure les patates de l’hort.-digué l’Anna.
-I jo a casa hi tinc arròs. El vaig a buscar!- exclamar l’Ester.
Mentre, la Fina es preguntava que podia portar.
– No tens pas enciam?- li va demanar el soldat.
-Sí que en tinc! Ara hi corro!-respongué la Fina.
I aquells vailets van anar portant pastanagues, cebes, mongetes, cigrons, naps, cols, apis, llenties, i fins i tot un va portar un tros de pollastre. La plaça ja era plena de tots els nens del poble i al mig hi havia el soldat que remenava l’olla amb molta cerimònia. La tornà a tastar, en tragué les pedres amb una cullera i digué:
-Aquesta sopa ja està. Mmmmm…! Quina sopa més bona! Ens ha quedat boníssima! És la millor sopa de pedres que he tastat mai!-
Tots els nens aplaudien i saltaven fent crits per la plaça.
-Ara aneu a casa vostra i dieu als pares, avis i oncles que vinguin amb plats i culleres, que avui hi ha sopa de pedres per a tothom!- va exclamar el soldat.
Va haver-hi sopa per a tothom. Ningú se’n va quedar sense en aquell poble.
I així va ser com gràcies als nens, aquell soldat i tot el poble van poder menjar per tota la gana que tenien, contents i fent festa. I des d’aquell dia, tota la gent del poble, grans i petits, gràcies a un soldat desconegut, va aprendre a compartir una mica més el que cadascú tenia.
PROPOSTA DIDÀCTICA-44
CONTE: La sopa de pedres. Un conte solidari (Xesco Boix)
TIPUS: Moral
EDAT: A partir de anys
ACTIVITATS:
El conte: La sopa de pedres. Un conte solidari (Xesco Boix)
- Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix,
- Llenguatge Verbal
- La cançó: El maridet (Xesco Boix)
- Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix,
- llenguatge Verbal, Musical i Plàstic
- La Recerca: Xesco Boix
- Descoberta de l’Entorn
- Llenguatge Verbal
- Juguem amb les paraules: Qui és el Protagonista?
- Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix,
- Llenguatge Verbal i Plàstic
- Taller: Compartim una Recepta de cuina
- Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix,
- Llenguatge Verbal i Plàstic
a)Objectius:
- Escoltar un conte explicat, amb imatges i veus
- Expressar les pròpies idees i sentiments, escoltar i respectar les intervencions dels companys
- Aprendre i cantar una cançó, cantar-la als companys
- Expressar amb dibuixos el que diu la cançó
- Aprendre a fer una recepta de cuina i explicar-la als companys
- Compartir les pròpies experiències i coneixements
b)Desenvolupament de l’activitat:
- EL CONTE: La sopa de pedres. Un conte solidari (Xesco Boix)
Els nens i nenes seuen a terra en catifes i coixins de manera que tots em puguin veure i sentir bé. Explico el conte amb l’ajuda d’imatges i canvis de veu en cada personatge. En acabat els faig preguntes de comprensió per veure si ho han entès, mentre aclareixo el vocabulari nou. A continuació, encetem una conversa sobre la solidaritat, tot fent-los preguntes i deixant que un a un expressin els seus sentiments i vivències. És molt important que respectin el torn de paraula, i escoltin els companys, a qui poden també fer-los preguntes.
Conversa: Qui és el protagonista del conte?, què li passava?, què volia?, per què la gent del poble no vol donar-li menjar?, què faries tu?, penses que només amb pedres es pot fer una sopa?, per què creus que ho fa?, et sembla bé que reparteixi la sopa entre tota la gent del poble?, per què?, què faries tu al seu lloc?, per què?
- LA CANÇÓ: El maridet (Xesco Boix)
Acabem cantant una cançó que pot ser “El maridet”, o una altra d’en Xesco Boix, amb l’ajuda de música i picant de mans a la tornada. A mesura que se sentin segurs, poden anar cantant la tornada, mentre jo canto les estrofes.
Per grups, els donem la lletra d’una cançó d’en Xesco, que pot ser “El maridet” o una altra, i després de llegir-la i escoltar-la, han de preparar un dibuix per a cada estrofa. Després, cada equip cantarà la seva cançó als companys, amb ajuda de música, tot ensenyant les imatges corresponents.
LLETRA de la cançó
“El Maridet” (Xesco Boix)
Tan petitet maridet m’heu dat
que la geladeta se me’l menja;
tan petitet maridet m’heu dat,
que la geladeta se me l’ha menjat. (bis)
Amb una cua de cirera
jo n’hi he fet biga serrera;
me n’ha sobrat un boci, bocinet,
jo n’hi he fet un bastonet.
Tan petitet… Tan petitet…
I amb una closca d’avellana
jo n’hi he fet casa i cabana;
me n’ha sobrat un boci, bocinet,
jo n’hi he fet un corralet.
Tan petitet… Tan petitet…
I amb una closca de pinyó
jo n’hi he fet un gran sarró;
me n’ha sobrat un bocinet,
jo n’hi he fet un sarronet.
Tan petitet… Tan petitet…
I amb un pam i mig de drap
jo l’he vestit de cap a cap;
me n’ha sobrat un bocinet,
jo n’hi he fet uns calçotets.
Tan petitet… Tan petitet…
I amb una fulla de noguera
jo n’hi he fet la calaixera;
me n’ha sobrat un boci, bocinet,
jo n’hi he fet un calaixet.
Tan petitet… Tan petitet…
- LA RECERCA: Xesco Boix
Vegeu l’article: “44.Xesco Boix: Mestre, referent i model a imitar” en aquest mateix bloc.
4.JUGUEM AMB LES PARAULES: Qui és el protagonista?
Els presentem un material plastificat amb imatges de diferents àpats que es fan en
festes amb molta gent com ara la Castanyada: Boletada, Botifarrada, Calçotada, Cargolada, Costellada, Mariscada, Sardinada… Els parlem de les festes, on es reuneix molta gent i que sovint giren a l’entorn d’un menjar del que en treu el nom. 
Podem deixar que diguin noms de festes, quina és la que més els agrada i per què, què s’hi menja, què creuen que hi falta, com els agradaria més, etc. També hi ha unes imatges més petites amb dibuixos divertits de personatges que volen representar el què es menja en aquetes festes, o que és l’ingredient principal de cada àpat:
una castanya, un bolet, una botifarra, un calçot, un cargol, un xai, un llagostí, una sardina…; així com els cartellets amb els nom dels àpats ja esmentats. El joc consisteix en pensar quin és el principal ingredient de cada àpat, o sigui qui és el protagonista de la festa, i trobar el nom corresponent a cada imatge. Es pot fer de forma individual, o bé col·lectiva deixant que discuteixin entre ells les respostes. Es tracta d’arribar a la 
conclusió que obtenim el nom de l’àpat o festa afegint el sufix “ada” al nom de l’ingredient o personatge protagonista de cadascuna. Després jugarem a fer paraules noves amb aquest sufix, i interpretar quina mena dàpat seria, o intuir què s’hi deu menjar en el cas que el nom ja existeixi: arrossada, bombonada, croquetada, fideuada, pastissada, tomatada… En acabat, poden confeccionar-se el seu propi joc amb els àpats inventats.
5.TALLER: COMPARTIM UNA RECEPTA DE CUINA
Per parelles han de buscar una recepta de cuina: per internet, mirant llibres o preguntant a casa. Es tracta de preparar un plat o recepta de cuina, i explicar als companys pas a pas com ho han fet, o bé fer-ho davant dels altres si és possible. Si no és possible, poden fer dibuixos, murals o esquemes per tal d’ensenyar als altres com ho han fet. També poden inventar-se un nom per a la recepta, si és que no existeix, o en cas que ja en tingui pensar perquè es diu així i no d’una altra manera. Al final tots podem tastar els àpats de tots, tot fent una festa.
Cargolada a la llauna
Estació: Tardor/Hivern
Dificultat: Fàcil
Ingredients
- Cargols dejunats-Oli-Sal-Pebre-Cansalada , papada o altra acompanyament-
4 racions
Utensilis
Un bon caliu amb una mica de flama,una llauna i paciència a l´hora de coure’ls.
Elaboració
Rentem els cargols, els escorrem i els 
posem en una llauna cara amunt. Els salem i empebrem bé, tant per fora com per dintre. Posem la cansalada escampada per la llauna, o sobre dels cargols, segons volem. Els ruixem amb oli i posem la llauna sobre el foc que es vagin fent lentament. Els podem fer al caliu, o sinó en disposem, els podem fer al forn. Els servim segons el gust, acompanyats amb allioli o vinagreta.
60 min.
Notes
Tant si els cuines al caliu o a forn, hem de tenir en compte a no coure ni poc ni massa els cargols.Poc cuits no valen res, i massa cuits quedes ressecs, o sigui que cal anar vigilant i quan estàn en aquell punt, a disfrutar de la cargolada!
c)Material:
- Per al conte: Imatges del conte “La sopa de pedres”
- Per a la cançó: música de la cançó “El maridet”, lletres i músiques d’aquesta i d’altres cançons d’en Xesco, llapis, paper, colors o retoladors, cartolina, tisores i pega…
- Per al joc: Joc plastificat “Qui és el Protagonista?”, cartolines, llapis i colors, tisores
- Per al taller: ingredients per a fer les receptes, estris de cuina i fogons o forn o nevera segons calgui, cartolines, retoladors…, plats i coberts i gots per a la festa.