HERTA FRANKEL:
JO VULL SER TITELLAIRE!
Imma Villegas
Corrien els anys 60 (del segle passat), un marrec que no arribava als sis o set anys d’edat, intentava absorbir tot el que podia del que sortia d’aquell gros aparell que hi havia al menjador de casa la iaia: una tele en blanc i negre, i un únic canal que parlava en castellà. Més enllà del gosset simpàtic que xerrava alegrement amb una iaia entranyable que parlava un castellà estrany, mentre li acaronava els cabells blancs i arrissats com els meus (en cap moment vaig dubtar que fos real), m’al·lucinaven els ninots que, aguantant-se literalment per un fil, i quasi sense tocar a terra, semblaven moure’s tots sols, i interactuaven entre ells per explicar-nos històries més o menys entenedores i alliçonadores (la màgia de la televisió!).
Hertha Frankel, ballarina i marionetista, va néixer a Viena (Àustria) el 1913, i morí
a Barcelona el 1996. Segons la Wikipèdia: “Hertha Frankel s’inicià en el món artístic fent de ballarina en el Ballet Infantil de l’Òpera de Viena. Més tard, continuà la seva carrera en el món de la interpretació, fent també incursions com a cantant. Arribà a Espanya el 1942, per a realitzar un espectacle musical.” Un cop a casa nostra, es va fer molt popular com a ballarina de la companyia dels Vienesos, durant els primers anys de la Televisió Espanyola. Més tard, va ser pionera en els programes infantils d’aquesta televisió, aquest cop com a presentadora, i se la recorda especialment donant vida a ninots tan entranyables per als que ja tenim una edat, com el gosset Marilyn o la rateta Violeta. El 1964 va guanyar el premi Ondas com a presentadora de televisió, i més tard actuava a l’Scala de Barcelona com a titellaire (entre 1973 i 1976). Després, es quedà a viure a Barcelona, on va acabar els seus dies.
En una entrevista a televisió espanyola, quan ja era molt velleta, explicava que ella de petita el que volia ser era ballarina, i quan ja havia aconseguit ser una bona ballarina, el seu cap li va suggerir que es busqués una altra ocupació per quan fos gran, o arribaria un moment que el cos i l’edat ja no li permetrien continuar ballant com ho havia fet fins aleshores. Això li va fer pensar que tenia tota la raó del món, i de seguida va posar fil a l’agulla per a solucionar-ho. Va ser aleshores que va triar el món dels titelles per buscar una nova orientació a la seva vida. Per això es va submergir en l’univers dels ninots, per aprendre’n les maneres més acurades per donar-los vida. Per fer-ho va haver d’anar-se’n a l’estranger, perquè aquí no existia aquesta mena d’estudis. I així va ser com va arribar a dominar totes les tècniques possibles en aquest camp, des del senzill titella de guant com el gosset Marilyn, fins a les més complicades marionetes de mil i un fils. Actualment, podem gaudir de la seva fantàstica col·lecció de ninots de tot tipus al “Marionetarium” del Parc d’Atraccions del Tibidabo. Us ho recomano, no us ho perdeu!