WELLCOME SPRING!
BENVINGUDA PRIMAVERA!
New York, Maig 2013
Imma Villegas
Per fi, la primavera ha arribat! Comenςa a fer caloreta i l’aire ja no és fred. Els arbres s’omplen poc a poc de fulletes verdes, i els jardins de flors de tots colors. Els esquirols no paren de saltar de branca en branca atrafegats, amunt i avall dels arbres tot jugant a perseguir-se, i per tot arreu et trobes ocellets que amb els seus càntics trenquen la calma d’aquest barri enmig del bosc. Ens encanta passejar sense presses per aquests carrerons enmig de casetes totes diferents les unes de les altres, i poder contemplar els jardins farcits de flors de tota mena i tots colors. Talment sembla que els habitants d’aquest tranqil indret es tornin bojos amb l’arribada de la primavera, i participin en una gran juguesca a veure qui aconsegueix tenir el jardí més ben guarnit, més ben cuidat, i més espectacular. Em sembla que aquest cap de setmana ens tocarà a nosaltres posar-nos a la feina, si no volem que el nostre sembli un jardí abandonat, i posar el nostre granet de sorra en aquest aparador acolorit.
Dissabte passat vam anar a un concert d’una coral on hi
cantava un profe de la Glòria, en una església del barri, perquè n’havia de fer un treball per a l’institut. Em vaig recordar del meu pare, que cantava al coro de l’Eco, només que enlloc de sardanes o havaneres aquí canten espirituals negres. A la primera part van cantar un Rèquiem en llatí acompanyat per orgue, i a la segona diferents peces de Godspel i Espirituals acompanyats per un piano de cua immens que ocupava quasibé tot l’espai de què disposaven com a escenari. Hi havia també dos solicistes: un senyor i una senyora. Cantaven molt bé, i vem gaudir forςa. A la Glòria també li va agradar molt el concert, però sobretot li va agradar el pianista, que era jovenet (je, je!). L’església era petita i coquetona, molt bufona, com amagada enmig dels jardins. És Cristiana, però no Catòlica, sinó Protestant.
I és que aquí a Amèrica pots trobar temples de les religions més diverses, l’un al costat de l’altre, 
sense problemes! Després del concert van fer un petit ressopó en una sala de la Parròquia, on hi fan també escola i catequesi, per tal de saludar el profe i poder copsar l’ambient, i de passada tafanejaruna mica. Va ser molt interessant, sobretot perquè vem poder veure la història del barri en un quadre amb fotos antigues que hi havia penjat a la paret de la sala on van fer el petit aperitiu. Es veu que va ser fundat a principis del segle passat, per una vídua rica que va invertir els diners que el seu marit havia fet sobretot amb el ferrocarril i altres negocis, en construir tres esglésies de diferents religions, al voltant de les quals va néixer la comunitat que va formar el barri de Forest Hills. Una de les esglésies era aquella on ens trobàvem, Protestant, una altra Our Lady Qeen of Martyrs, Catòlica, on anàvem missa al principi de viure aquí, i la tercera Jueva. Així, des dels seus inicis, aquest barri és una barreja de gent i de religions envoltats de boscos i jardins.
Ahir el Pep i jo vem anar a un “Happy Hours”, que aquí a New York és una activitat molt popular, i consisteix en trobar-se en un bar per prendre alguna cosa a meitat de preu i de passada fer una estona de xerrameca en bona companyia. Ho organitzava el Casal Català, en un restaurant que es deia “Cadaqués” i l’amo era un francès de la Catalunya Nord. Allí, enmig de Brooklyn, vem poder degustar unes tapes de pa amb tomàquet i pernil autèntic amb birra Estrella. I és que tot és possible a New York! El President del Casal Català em va fer saber que una mare li havia dit que estan molts contents amb les classes de català i que el seu fill està tota la setmana esperant el dissabte per venir a classe. També em va deixar entendre la seva satisfacció per l’espectacle de titelles que vem fer per Sant Jordi, i m’anuncià que després del parèntesi de l’estiu, al setembre tornaríem a recomenςar les classes de català amb deu sessions més. Espero que el boca-a-boca funcioni i s’apuntin més alumnes per poder fer dos grups d’edat, tal com estava previst. De moment, i malgrat la poca matrícula, crec que podem dir que funciona. Endavant!
