36. LA RATETA QUE ESCOMBRAVA L’ESCALETA (Conte Popular Català, Adaptació Imma Villegas)

LA RATETA QUE ESCOMBRAVA L’ESCALETA

Conte Popular català

Adaptació: Imma Villegas

           Una vegada hi havia una rateta que escombrava l’escaleta de casa seva. I escombrant, escombrant, sabeu què es va trobar? Un dineret!

            -Què en faré, d’aquest dineret? -va pensar-. Si em compro avellanetes, em faran caure les dentetes… Si em compro pinyonets, em faran mal els queixalets…

            Sense saber encara ben bé què volia, la rateta se’n va anar a la millor botiga del poble. Davant del mirall es va comenςar a emprovar una cosa darrera l’altra. Primer de tot es va emprovar un barret de plomes.

            -No em queda gaire bé aquest barret… Espantaré els meus pretendents! M’emprovaré un davantal… Ai, no! Massa puntes.

            La botiguera li va treure unes sabates verdes de xarol, però tenien massa taló i no li van agradar. Finalment va tenir una idea:

            -Ja ho tinc! Amb aquest dineret em compraré un llaς de color rosa, que diuen que l’amor s’hi posa.

            La rateta presumida va sortir de la botiga amb el llaς a la cua.

            -Quin llaς més bonic!

            I la rateta va anar corrents cap a casa i va sortir al balcó esperant trobar  un bon fadrí. I vet aquí que… qui primer va passar per sota el balcó de la rateta va ser un gos petaner cofat amb un barret vermell. El gos, captivat per la bellesa de la rateta, li va dir:

            -Ai, Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, que et voldries casar amb mi, jo que en sóc un gos fadrí?

            La rateta li va demanar:

            -Vejam, gos, quina veu fas?

            -Bub-bub! Bub-bub!

         -Fuig, fuig, que m’espantaries amb aquests lladrucs tan forts.

            Tot seguit va passar un ruc per davant de ca la rateta. Era alt i prim i amb les orelles s’espantava les mosques. El ruc, en veure la rateta amb aquell llaς de color rosa tan ben posat, li va dir:

            -Ai, Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, que et voldries casar amb mi, jo que en sóc un ruc fadrí?

            La rateta, que encara estava espantada per com bordava el gos, li va preguntar:

            -Vejam, ruc, quina veu fas?

            -Ihà, ihà, ihà!

            La rateta, esgarrifada, li va respondre:

            -Fuig, fuig, que no podria dormir tranquiŀla, amb aquests brams tan desagradables!

            La rateta era tan bonica amb el llacet que tots els animals del poble feien cua per anar-la a enamorar. I el següent que va passar per sota el balcó de la rateta va ser un bou gros i fort com un roure. El bou també ho va intentar:

            -Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, que et voldries casar amb mi, jo que sóc un bou fadrí?

            Vejam bou, quina veu fas?

            Muu, muu, muu…

        La Rateta es va tapar les orelles, tota espantada, i també va engegar aquell pretendent.

            -Fuig, fuig, que em faries tenir malsons, amb aquests mugits tan horrosos!

            El bou va marxar capcot. I així van anar passant… un ànec…

            -Quac-quac!

            -Fuig, fuig, que m’espantes!

            …un gall…

            -Quiquiriquic!

            -Fuig, fuig, que m’espantaràs tot el veϊnat!

            …un boc…

            -Bèèèèè, bèèèèè…

            -Fuig, fuig, que ets un ensopit!

            …però cap d’aquells animals no l’enamorava.

         I quan la Rateta ja estava a punt d’entrar a casa desesperada…, just en aquell moment, va passar un gat molt ben clenxinat, que amb mirada de murri li va dir:

            -Ai, Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, que et voldries casar amb mi, jo que en sóc un gat tan fi?

            -Vejam, gat quina veu fas?

            -(Molt dolς) Mèu, mèu, mèu…

            En sentir-lo miolar, el cor de la rateta se’n va enemorar.

            -Sí, sí, gat formós, tu ets meravellós. Amb tu sí que m’hi casaré.

            I el gat i la Rateta es van casar. Aquell dia el gat es va posar una jaqueta molt elegant, i la Rateta presumida, un vestit molt bufó i, és clar, el llacet rosa a la cua. Però a l’hora de fer el sopar, quan la Rateta va demanar al gat que l’ajudés a posar l’olla al foc:

                -Maridet meu, vine’m a ajudar a posar l’olla al foc, que jo sola no puc!

              El gat va entrar a la cuina amb la intenció de clavar una empenta a la Rateta per fer-la  caure a dins l’olla i poder-se-la menjar, però la Rateta, molt llesta, li va veure les males intencions, i ràpida com un llamp, va fer un  bot i va saltar per la finestra, que estava oberta. Llavors va anar a demanar ajuda als seu veïns: el gos, el ruc, el bou, l’ànec, el gall, el boc… tots, tots,  van voler ajudar la Rateta, i entre tots van fer fora el gat de casa la Rateta. Ara la Rateta viu sola, però té ben a prop tots aquests bons amics que tan gentilment la van voler ajudar, i mai més es va sentir sola.

Ve’t aquí un gos, ve’t aquí un gat,

que tot això és mentida és ben veritat!

PROPOSTA DIDÀCTICA-36

CONTE: La Rateta que escombrava l’escaleta

TIPUS: Burlesc o de Dida (conte de repeticions)

EDAT: Menuts (fins a 6 anys)

ACTIVITATS: (Experiència realitzada amb infants de 3 a 6 anys)

1. Conte
   • Llenguatge Verbal
2. Audició /Cançó i Dansa
   • Llenguatge verbal
   • Llenguatge Musical
   • Descoberta d’Un mateix
3. Joc de les onomatopeies
   • Descoberta de l’Entorn,
   • Llenguatge musical i verbal
4. El Repte: Joc de cartes de les parelles
   • Descoberta de l’Entorn,
   • Llenguatge musical i
   • Matemàtic
5. Taller: Confecció de Màscares d’animals i dramatització del conte
   • Descoberta de l’Entorn,
   • Descoberta d’Un Mateix,Llenguatge Plàstic i
   • verbal)

a)Objectius:

• Escoltar un conte amb titelles i màscares, música i cançons
• Escoltar una audició musical i aprendre i cantar una cançó
• Escoltar i distingir diferents onomatopeies d’animals de granja
• Imitar el so d’un animal de granja, i buscar la parella
• Aprendre i ballar una dansa
• Construir-se màscares d’animals i fer la dramatització del conte

b)Desenvolupament de les activitats:

1. EL CONTE. Els nens i nenes seuen a terra amb catifes i coixins, de manera que tots em puguin veure bé. Explico el conte amb l’ajuda de titelles i màscares, música i cançons. Un titella de pal gran representa la Rateta, mentre que per fer la resta de personatges em poso màscares o caretes fetes amb ceres i aguantades amb un pal. En començar, la Rateta (titella de pal gran) va escombrant i ballant mentre sona la música, i fa veure que escombra els infants tot picant-los suaument amb l’escombra. Quan es troba el dineret, la música para i pensant què es podria comprar, pregunta als petits espectadors què es comprarien ells, i cadascú hi diu la seva. Però no es queda convençuda, i  decideix anar a la botiga del poble per demanar ajuda al botiguer. Aquest (que sóc jo mateixa) li emprova un barret, també un davantal i li ensenya unes sabates de taló, però cap d’aquests objectes satisfà a la Rateta, que finalment es decideix per un llacet de color rosa. Llavors, no sap on posar-se’l, i  el botiguer mira com li quedaria al cap, al coll, o a la cintura, sense èxit. Finalment li posa el llacet a la cua. Es posa ben al mig perquè tothom la pugui veure bé, i llavors toca el torn als pretendents, que faré jo mateixa tot posant-me una màscara al davant de la cara i imitant la veu de cadascun. La Rateta va dient que no cada vegada tot bellugant el cap als costats, fins que apareix el gat i li diu que sí. Davant la sorpresa dels infants, canvio deliberadament el final de la història, ja que la Rateta és més llesta i ràpida que el gat, i en veure-li les males intencions, fa un bot i s’escapa (diu per la finestra) per anar a demanar ajuda als altres animals, que entre tots fan fora el gat. Per acabar, la Rateta canta la cançó “Tenia un gall” als seus amics, mentre tornen a aparèixer les màscares conforme els va anomenant.

2.AUDICIÓ/CANÇÓ /DANSA

A.Audició: Jazz Pizzicato (Leroy Anderson)

B: Cançó: Tenia un gall  (Popular)

Teni un gall que era molt bonic,

l’alimentava prop del meu jardim,

el bonic gall feia: QUI-QUI-RI-QUÍ!

Tenia un ánec…

gos, xai, porc, ase, gat…

B.Dansa. Ens posem en rotllana per ballar “Les oques van descalces”. Un sí un no faran d’oques o ànecs (podem dir que els nens són ànecs i les nenes oques, o dir-los un per un què li toca fer). Tots mirem al mig de la rotllana i ens posem les mans a la cintura, llavors les oques entren a dins seguint el ritme de la música i trobant-se al mig en una rotllana més petita, mentre els ànecs es queden al lloc mirant-les i picant de mans, i de seguida se’n tornen d’esquena cap al lloc inicial a la rotlla. A continuació fan el mateix els ànecs però fent la veu forta i greu. Després podem tornar a repetirla dansa però els que eren ànecs passen a ser oques i les oques seran ànecs.

3.JOC DE LES ONOMATOPEIES. A continuació escoltarem una gravació amb el so de diferents animals de granja, i entre tots jugarem a endevinar de quin animal es tracta, mentre intentem imitar-lo.

4.El REPTE:

JOC DE CARTES DE LES PARELLES D’ANIMALS.

Per fer aquest joc els reparteixo unes cartes amb la imatge i el nom d’un animal de granja. S’han de moure per tot l’espai tot fent el so de l’animal que els ha tocat, per buscar la seva parella, que serà el que fa el mateix so (també es poden guiar per les imatges). Per a jugar a les cartes de les parelles en grups petits a les taules, es reparteixen totes les cartes i es fan totes les parelles que es puguin amb les cartes que t’han tocat. Després i per torn, robarem una carta al company del costat sense mirar-les, per veure si podem aparellar-ne alguna. I així es van fent totes les parelles fins que n‘hi ha un que es queda amb una de sola, que és la Rateta. Guanya qui ha pogut fer més parelles, i perd qui li toca la Rateta.

 

*SOLUCIONS:

1. ÀNEC — ÀNEGA
2. ASE — SOMERA
3. BOC — CABRA
4. BOU — VACA
5. CAVALL — EUGA
6. CONILL — CONILLA
7. GALL — GALLINA
8. GALL D’INDI — PAVA
9. GAT — GATA
10. GOS — GOSSA
11. MARRÀ — OVELLA
12. PORC — TRUJA
13. LA RATETA (no té parella)

5.ELABORACIÓ DE MÀSCARES D’ANIMALS. Cadascú escollirà un personatge del conte per fer-se la màscara corresponent. Per tal de fer-les més fortes, les enganxarem en una cartolina o bé les plastificarem un cop acabada. Després de pintar-la amb ceres toves i envernissar-la, la retallem i punxem els ulls per poder-s’hi veure. Podem posar-hi una goma, o bé enganxar-hi un pal per aguantar-la amb la mà com en el conte. Amb les màscares podem fer entre tots la dramatització del conte.

c)Material:

• Per al conte: Titella gran de pal i màscares d’animals, música “Jazz Pizzicato” (Legatol) i cançó “Tenia un gall” (Popular), dineret, llacet, i objectes per emprovar-se.
• Per al joc de les onomatopeies: gravació amb la veu de diferents animals de granja.
• Per al joc de cartes de les parelles: Cartes amb la imatge i el nom de diferents animals de granja, totes tindran parella excepte una, la Rateta.
• Per a la dansa: música de la dansa “Les oques van descalces” (Popular), i espai per fer una rotllana i ballar.
• Per a fer les màscares: Dibuixos amb les màscares dels animals del conte, colors de ceres toves, vernís i pinzell, cartolines i pega (o plastificadora), tisores i punxó, goma o pals i cel·lo.