EL PALLASSO QUE NO VOLIA FER RIURE

Enric Larreula

Adaptació: Imma Villegas

       Hi havia una vegada en un circ un pallasso que estava cansat d’haver de fer riure cada dia…

         “A mi sempre em toca de fer riure els altres, i jo hi ha dies que estic trist i no en tinc ganes, de fer riure”, pensava el pallasso d’aquell circ.

         “Tan bonic com deu ser fer de domador, o de trapezista, o d’home forçut, que són feines que les pots fer igual tant si estàs trist com si estàs content”, pensava.

         Així és que un dia, en plena funció, es va disfressar de domador i es va ficar a la gàbia dels lleons. Però noi, quan va veure que els lleons obrien aquelles bocasses amb aquelles dentotes, va agafar por i va córrer tot donant voltes per la gàbia. I la gent que es va pensar que allò era un número còmic, vinga riure.

Finalment el van treure de la gàbia, i ell que sí que decidit s’enfila al trapezi i es deixa anar d’un trapezi a l’altre. Però com que no en sabia, va caure a la xarxa i la gent vinga riure.

         Salta de la xarxa i agafa uns pesos molt grans, d’aquells de bola, que feia servir l’home forçut, i comença a fer força per aixecar-los. Les boles de ferro no es movien, però ell va arribar a fer tants força que se li van trencar tots els botons i li van caure els pantalons a terra. I la gent es cargolava de tant riure.

                  I tant i tant van riure que el pallasso va comprendre que allò que li sortia millor era fer riure als altres. I des d’aquell dia va fer sempre més de pallasso.

FI

PROPOSTA DIDÀCTICA-32

CONTE: El pallasso que no volia fer riure

EDAT: Menuts (fins a 6 anys) i totes les edats

TIPUS: Burlesc

ACTIVITATS: 

1. El conte /Conversa
   • Llenguatge Verbal
   • Descoberta d’Un Mateix
   • Descoberta de l’Entorn
2. La cançó/ Poema: El circ ha arribat (Popular) /Quan tot s’enlaire (Txarango) /M’agrades pallassa (Autor desconegut)
   • Llenguatge Musical
   • Llenguatge Verbal
3. La Recerca: El Circ
   • Descoberta de l’Entorn
4. Activitat: El món del circ
   • Descoberta de l’Entorn
   • Llenguatge Verbal
   • Llenguatge Plàstic
5. El Racó de l’Escriptor: Tria un personatge del circ i escriu què faries i com ho faries si fossis aquest personatge, dibuixa’t fent aquesta feina
   • Llenguatge Verbal
   • Descoberta d’Un Mateix
   • Descoberta de l’Entorn
   • Llenguatge Plàstic
6. El Repte: La Essa de Pallasso
   • Llenguatge Verbal
7. Taller: Llum, ombres i colors (Experiència realitzada amb infants de 3 a 6 anys)
   • Psicomotricitat
   • Descoberta d’Un mateix
   • Descoberta de l’Entorn,
   • Llenguatge verbal
   • Llenguatge Musical
   • Llenguatge Plàstic

a)Objectius:

• Escoltar un conte amb titelles i imatges
• Aprendre una cançó i cantar-la
• Conèixer els diferents personatges del circ
• Buscar informació sobre el circ i exposar-ho als companys
• Distingir entre la essa sorda i sonora i saber com s’escriuen
• Experimentar amb llum, ombres i colors
• Expressar-se amb el cos
• Imitar objectes i siluetes amb ombres
• Construir titelles de pal i un teatret d’ombres
• Dramatitzar un conte amb ombres xineses

b)Desenvolupament de l’activitat

1.EL CONTE /CONVERSA

          A. El conte

Els nens i nenes seuen a terra en catifes i coixins, en rotllana o de manera que tots i totes em puguin veure bé. Explico el conte amb l’ajuda d’un titella de guant que representa un pallasso, i que faig parlar amb una veu característica fent que sigui ell mateix qui ens explica el conte o història que li passa, i les imatges del conte que vaig penjant al darrera mentre van passant les coses, també tinc a punt alguns titelles de pal dels personatges del circ, i el públic. Cada cop que dic que el públic riu, els faig riure a ells perquè són el públic. Per fer-ho utilitzo un cartell amb un pal on es veu el públic que riu, i que jo ensenyo cada cop que vull que riguin. També introdueixo altres personatges del circ que no surten al conte original, com ara equilibristes i malabaristes, que el pallasso també prova de fer, i li cauen totes les pilotes o les bitlles per sobre el cap. A més, jo vaig fent els gestos com si jo fos el pallasso, sobretot quan agafo les peses i faig força, molta força, com ho denota la meva cara amb una estranya ganyota. Acabem amb una gran riallada tots junts, i llavors, el pallasso ens diu, tot mirant-se’ls molt seriós, que ara veu que el que sap fer millor és fer riure a la gent, i decideix a partir d’ara dedicar-se a fer riure als altres, per poder així també ser feliç ell mateix. Acabem cantant la cançó “El circ ha arribat” tots junts.

          B. Conversa

Has anat mai al circ?, et va agradar?, amb qui anaves?, com et vas sentir?, coneixes els personatges que hi surten?, sabries dir el seu nom i què fan?, quin t’agrada més?, per què?, quin no t’agrada gens o et fa por?, si tu treballessis al circ quin personatge voldries ser?, per què?, què faries?, com aniries vestit?, amb qui aniries?, com creus que et sentiries?

2.LA CANÇÓ/POEMA

A. EL CIRC HA ARRIBAT

Popular

EL CIRC HA ARRIBAT, TIRO-LIRO-LIRO

EL CIRC HA ARRIBAT, TIRO-LIRO-LAT!

JO VEIG UN PALLASSO TOCANT EL TROMBÓ,

I UN ALTRE LI DÓNA UN COP DE BASTÓ.

EL CIRC HA ARRIBAT…

AQUELL TRAPEZISTA ÉS MOLT EIXERIT,

S’ENFILA A LA CORDA, I S’AGUANTA AMB UN DIT!

EL CIRC HA ARRIBAT…

B. QUAN TOT S’ENLAIRE

Txarango

Vaig estar temptant la sort,
mesurant les paraules,
vaig flotant entremig dels records.

I flotant buscant el paradís,
retallant les distàncies que
em transporten a un món indecís.

Però jo mai seré feliç

com ho he estat aquesta nit.

Quan tot s’enlaira
toco els somnis de puntetes,
junts podem arribar més lluny,

més lluny.
Un llarg viatge,
il·lusions dins les maletes,
junts podem arribar més lluny,

més lluny.

Vaig flirtejant amb la por,
navegant entre dubtes
vaig somiant amb la teva escalfor.

I somiant que tu remes amb mi
fins que aquella incertesa
es fon quan se’ns creuen els camins.

Però jo mai seré feliç

com ho he estat aquesta nit.

Quan tot s’enlaira
toco els somnis de puntetes,
junts podem arribar més lluny,

més lluny.
Un llarg viatge,
il·lusions dins les maletes,
junts podem arribar més lluny,

més lluny.

C. M’AGRADES PALLASSA

Autor desconegut

Pallassa m’agrades:

pels llaços no és,

pel nas, potser encara,

veuràs que és per més!

No ets maca, enraones

i no se t’entén.

I caus, t’equivoques

i oblides el seny.

Pallassa m’agrades

pels llaços no és.

No en saps i t’adones,

fracasses rient,

oblides le normes

i plores si ho sents.

Pel nas potser encara,

veuràs que és per més!

Depasses les mides,

ets boja, inconscient,

l’absurd no et limita,

tant tendra i valent!

…És que m’agrades pallassa!

Jo de gran vull ser tu,

per sorprendre la vida

amb l’humor dels teus ulls!

3.LA RECERCA: El Circ

1. Concepte i característiques: espais, escenografia, història

Què és un Circ?

Un circ és una art escènica que produeix espectacles incloent acròbates, malabaristes, pallassos, mags i altres intèrprets d’alguna de les seves disciplines, que de vegades es barregen entre elles o amb altres arts escèniques, com la dansa contemporània, el teatre físic, l’òpera, etc. Com tots els espectacles, es desenvolupa de forma diferent depenent de a qui vagi dirigit. Pot anar dirigit a un públic infantil, adult o també pot usar-se de manera social, per exemple ajudant a pobles que s’estiguin recuperant de la tristesa i el xoc que els ha provocat una guerra recent.

La Carpa

Els espectacles de circ més típics es poden presentar al carrer, en carpes o en sales. Les sales poden ser teatres i altres tipus de sales d’espectacles o bé altres llocs, com escoles, museus, etc. Existeixen sales dedicades especialment a espectacles de circ, que disposen d’escenaris alts, per exemple, per poder fer acrobàcia, són els teatres circ.

La Pista

El circ més clàssic és presentat en l’interior d’un gran envelat que compta amb pistes i graderies de seients per al públic. Les pistes dels circs solen ser àrees icirculars, és on es presenten les funcions; per tant, el circ de tres pistes és considerat més atractiu per la varietat d’espectacles de què es gaudeix alhora.

En l’actualitat existeixen carpes de circ estables i fixos geogràficament, però en altres ocasions el circ continua amb el seu caràcter passatger i pot ser anunciat per una desfilada, avisant que el circ va arribant a la població.

Escenografia

En el circ no hi ha decorats, en el sentit teatral del terme, l’escenografia queda reduïda a la mínima expressió i no és freqüent que figuri en els crèdits. Per aquest fet, els artistes de circ han de fer d’escenògrafs del seu número, així doncs, és alhora comediant, músic, malabarista, funàmbul… Tant dins de les quatre disciplines bàsiques del circ (manipulació d’objectes, acrobàcia, ensinistrament i clown), com a la seva intersecció també a través de diferents hibridacions amb la dansa, el teatre i les arts plàstiques, el circ va prendre partit per qüestionar l’espai. La pista, la tela, els pals i els seients, els aparells de l’espectacle constitueixen una escenografia assumida, una disposició i una relació amb l’espectador. Entre l’escenografia i l’espectacle del circ, es tracta sobretot d’una col·laboració activa, ja que l’espai, lluny de ser un simple contenidor, exerceix una funció determinant tant a la fase de concepció com a la de recepció.

Història

El circ romà (circus en llatí) era un edifici d’oci romà que servia per a fer curses de cavalls i carros (bigues, quadrigues), no s’hi feien lluites de gladiadors, que se celebraven a l’amfiteatre. Era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular. Al centre es construïa una balustrada que dividia l’edifici pel centre (spina). Les grades estaven recolzades en una estructura feta amb arcades. S’hi celebraven els anomenats Jocs circenses (Ludi circenses). El primer circ fou creat per Tarquini Prisc després de la conquesta d’Apiolae als llatins. El lloc on es van celebrar les festes fou envoltat de plataformes temporals pels patres i equites, i l’interior fou anomenat circ, be perquè era rodó o perquè les carreres es feien en cercle. Abans de la mort de Tarquini un edifici permanent fou construït per aquest tipus de celebracions i fou anomenat Circ Màxim per distingir-lo d’altres edificis similars més reduïts (segle VI aC). En un principi estava construït en fusta, però al segle II aC es va fer de pedra.

El circ és gairebé tan antic com la civilització mateixa. La concepció occidental del circ s’inspira d’una manera o altra en els antics jocs romans, així com en els trobadors i joglars de l’edat mitjana. Un trobador és un poeta cantor de l’edat mitjana que crea composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Els joglars eren normalment de procedència humil, tot i que eren molt apreciats pel tipus de feina que elaboraven: distreure mitjançant una activitat culta. Els joglars cantaven cançons, acompanyats d’instruments musicals i sovint també feien mímica, malabarismes i números de màgia, i de vegades portaven animals ensinistrats.

El circ modern va néixer a Anglaterra durant la dècada de 1770 quan Philip Astley, un cavaller i veterà de la Guerra dels Set Anys (1756-1763), va portar elements circenses: acrobàcies, pallassos i cavalls galopant en cercle, en una pista circular, a la seva escola d’equitació prop del pont de Westminster a Londres. Aquesta nova forma d’espectacle, basada essencialment en exercicis eqüestres, va ser introduïda a França el 1774 per Astley que hi va obrir el primer establiment de circ permanent i estable, l’English Amphitheatre, a la Rue du Faubourg-du-Temple de París el 1782, que va ser conegut com a Cirque Olympique o Cirque Franconi, adquirit el 1807 per Antonio Franconi i els seus descendents.

L’arribada a Catalunya fou a mà de la companyia del francès Jean Gadis Colman a finals del segle XVIII i posteriorment de les companyies franceses i italianes a inicis del segle XIX. Entrats al segle XX l’espectacle circense va recórrer ininterrompudament tot el territori, i un sens fi de grans i petits circs ambulants van visitar centenars de viles: Capità Milà, Canadà, Royal, Atlas, Cristiani, Jarz, Americano, Price, Casartelli, els d’Ángel Cristo (Berlin Zirkus, Checoslovaco de Praga, Ruso), els italians Rossi (Italiano, Nacional de Budapest) i Faggioni (Europa i Americano a Tres Pistas), entre molts d’altres. Cal destacar els grans circs estrangers com el Mikkenie, el Krone, el Knie, el de Moscou, el Soleil, el d’Etiòpia i un molt llarg etcètera. Les principals nissagues arrelades al territori són: els Andreu-Rivel, els Raluy, els Aragon i els Frediani. En darrer lloc destaca la primera empresa itinerant: el Circ Cric (1981–82), al qual van seguir, el 1995, el Circ Raluy i, la temporada 2003-2004, un intent d’itinerància de Monti & Cia. amb el Circ Grottesco.

Alguns circs catalans són: el Circ Cric (companyia de circ fundada l’any 1981 per Tortell Poltrona), el Teatre Circ Olympia (circ estable amb capacitat per a 6.000 espectadors, on també es van programar espectacles d’òpera, sarsuela, teatre, revista, etc), el Cirquet Confeti (companyia de circ fundada fa més de 25 anys) l’Escarlata Circus (companyia de circ nascuda el 1987, Premi Nacional de circ el 2007, Directors i co-fundadors de la Fira de Circ Trapezi dels seus inicis el 1997 fins al 201); i el Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular de Nou Barris, iniciativa de l’Ateneu Popular de Nou Barris (Barcelona) sorgida l’any 1996 per fomentar el circ.

Informació extreta de

Wikipèdia

B. El Pallasso: concepte, tipologia, Pallassos famosos

Què és un pallasso?

Un pallasso és un actor que es dedica a fer riure els altres mitjançant bromes i els acudits. Podem distingir-ne diversos tipus segons el rol que incorporen: El clown (el cara-blanca, o el llest), L’august (el pallús), el contra-august, l’excèntric… És diferent del còmic humorista, que basa el riure en els jocs verbals, perquè el pallasso està associat a un aspecte extravagant, ple de colors i exageracions i les seves actuacions inclouen gestos, interaccions amb el públic i referències al circ.

El pallasso prototípic porta la cara plena de maquillatge de colors destacant el blanc per fer visible les seves expressions de ben lluny estant, amb un gran nas vermell a joc amb els sabatots. De vegades duu perruca, un gran somriure dibuixat i la roba plena de pedaços i butxaques, d’on treu artilugis per divertir la gent, especialment els nens. Com a habilitats complementàries sol saber tocar un instrument (com el saxo alt, majorment, amb un so peculiar molt allunyat del jazzístic), fer figures amb globus, fer equilibris i torsions…

L’humor del pallasso és l’anomenat blanc, basat en caigudes, en acudits senzills i en el mim. El seu origen històric està en el clown o graciós del teatre i els bufons medievals. Com a especialitat, té els seus orígens en la Comèdia de l’Art, i les arrels en les comèdies gregues.

Tipologia

• Clown: També anomenat Blanc, Carablanca, Pierrot, Enfarinat i Llest. Nascut a Anglaterra a mitjans del segle XVIII (Guiseppe i Joe Grimaldi), sol anar maquillat de blanc i enfundat en un elegant vestit lluentós. D’aparença freda i llunar, representa la llei, l’ordre, el món adult, la repressió; característiques que no fan sinó realçar el protagonisme de l’august. Grans Clowns: Footit, Antonet, François Fartellini, Pipo, René Revel, Alberto Vitali.
• August: També anomenat Ximple o Babau. És extravagant, absurd, murri, trapella, sorprenent, provocador. Representa la llibertat i l’anarquia, el món infantil. Vestit de qualsevol manera, sovint porta un característic nas vermell postís i grans sabatasses. L’august es diversifica en multiples categories, algunes de les quals s’anomenen a continuació. Diverses llegendes coincideixen a fer néixer el persontge al circ Renz de Berlín, (1865) encarnat per un tal August, un mosso de pista matusser i borratxo (d’aquí ve el nas vermell). Grans augustos: Chocolat, Beby, Albert Fartellini, Porto, Rhum, Bario, Achille Zavatta, Charlie Rivel, Pio Nock, Carlo Colombaioni.
• Segon august:També anomenat contraugust i Trombó. Tercer element d’un trio de pallassos, que sol ampliar i trabucar el gags del primer august. Sovint és musical.
• Excèntric:Evolució del personatge d’august, contraposat a aquest per la dignitat del seu capteniment i per la intel.ligència que demostra en enfrontar-se a les dificultats, que sovint resol amb una genialitat sorprenent. Es presenta sempre sol i normalment no parla. Com a oponents dramatics substitutius del clown, usa els instruments musicals o els objectes amb què s’enfronta. Excèntrics famosos: Little Tich, Don Saunders, l’últim Crock, l’últim Charlie Rivel, Avner, Tortell Poltrona, Howard Buten “Buffo”.
• Rodamón (o tramp):Tipus d’august solitari, habitualment silenciós i amb pinzellades de marginat social. Els exponents més grans d’aqusta especialitat són: Charlot al cinema, i a la pista de circ, Joe Jackson, Otto Griebling i Emmet Kelly.
• Mim (delgrec μῖμος mīmos, ‘imitador’, ‘actor’) és una tècnica d’actuació, dins de les arts escèniques, que utilitza el gest, en concret la mímica, i no fa servir el llenguatge parlat. Exemples als Països Catalans són Vol Ras i El Tricicle .

Informació extreta de

Wikipèdia

C. Pallassos i pallasses famosos de casa nostra

El Circ Cric

El Circ Cric és una companyia de circ fundada l’any 1981 per Jaume Mateu, més conegut amb el nom de Tortell Poltrona.

Va començar les seves activitats en el món del circ instal·lant una carpa al Parc de l’Escorxador de Barcelona. La iniciativa fou molt ben rebuda per part d’alguns artistes com Joan Miró, Joan Brossa o Charlie Rivel, els quals expressaren el seu suport, però la companyia va acabar dissolent-se l’any 1982 a causa de dificultats econòmiques.

L’any 1995 Jaume Mateu (Tortell Poltrona) i Montserrat Trías (Titat Craconi) tornaren a reprendre l’activitat del Circ Cric com a companyia estable. Després que Poltrona fundés el mateix any Pallassos Sense Fronteres, ambdós pallassos van fundar el CRAC, el Centre de Recerca de les Arts del Circ, un espai fix i seu de la pròpia companyia a Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental), amb el qual assessoren nous artistes i produeixen obres pròpies.

L’any 2005 el Circ Cric fou guardonat, en la seva primera edició, amb el Premi Nacional de Circ concedit per la Generalitat de Catalunya.

 “Circ, per a mi, és una mica més que una paraula que defineix una activitat artística. Aquestes cinc lletres les entenc com una manera de viure, de viatjar, de sentir, d’estimar, de compartir, de sofrir, de lluitar, de guanyar, de perdre; en definitiva, una manera de ser i de viure la vida.

Puc assegurar que aquesta petita paraula ha omplert de sentit gran part del meu viatge per aquest món de bojos.

Quan estic envoltat de gent i amb el nas posat, no especulo, penso i decideixo sense por, sóc lliure. I quan s’acaba l’espectacle recullo els riures, els poso en un sac i me’ls emporto a casa. Allà, on tinc el meu raspall de dents, per uns instants els sento, els revisc i els vull. Al cap de poc els llanço amb força, a les estrelles que tinc per sostre al menjador. I sento la necessitat d’anar, corrents, a caçar-ne més.

En fer-me gran, més que el què, m’interessa el perquè, m’importa el com i m’enamora el sentit. Vés a saber per quin atzar he tingut la fortuna de gaudir de les deixes del somni. El dit de la Montse escrivint sobre el vidre entelat d’un 2 CV la paraula circ … el capicua que sorgeix com per art de màgia: Circ-criC. Els somnis corren el risc de convertir-se en realitat.”

Tortell Poltrona

Informació extreta de:

Wikipèdia 

Pepa Plana (Valls, 2 de maig de 1965) és una actriu i pallassa catalana. Ha estat directora del Festival Internacional de Pallasses d’Andorra i un referent internacional com a clown femenina. Sense excloure l’espectador infantil, s’adreça també a l’espectador adult. És fundadora del grup Pretèrit Perfecte.

Pepa Plana estudià a l’Escola d’Art Dramàtic Josep Ixart (Tarragona) i es llicencià en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona l’any 1989, una formació que complementà amb mestres com Ariane Mnouchkine Avner Eisenberg i John Wright.

El 1998 va crear el seu primer espectacle en solitari, De Pe a Pa, dirigida per Joan Busquets, que va estrenar a la Fira de Tàrrega, i després va portar la Sala Muntaner de Barcelona durant vuit mesos. Aquell mateix any aconsegueix el Premi Aplaudiment FAD (1999).

Amb Giulietta (2000), va guanyar la menció d’honor al IX Festival de Pallassos de Cornellà del Llobregat, on ja mostrava el seu estil amable, tan personal, i les seves posades en escena acurades i elegants. El 2004 estrenà dos espectacles: Hatzàrdia i L’atzar. El segon és una versió reduïda del primer, pensada per a espais més petits. El 2010 estrenà Penèlope al Festival Pallassòdrom de Vila-Seca(Tarragona), una obra dirigida per la prestigiosa pallassa Nola Rae. Després d’Èxode (2011), en què ha compartit escena amb Joan Montanyès ‘Monti’ i Joan Valentí ‘Nan’, per explicar la duresa de les grans migracions per motius polítics i econòmics, marxà a Mont-real i col·laborà durant una temporada amb el Cirque du Soleil. Durant el 2012 actuà en el seu espectacle Amaluna. En tornar, presentà Despistats (2014), un espectacle de pallassos de carrer amb Toti Toronell. Al 2016 estrenà al Festival Grec Paradís pintat. I el 2017 presentà Suite, un nou espectacle de carrer que girà pels principals festivals d’estiu. L’any 2022 va presentar Si tu te’n vas, junt amb les pallasses Nöel Olivé i Lola González.

Ha participat en diverses expedicions de Pallassos sense Fronteres a Jordània, Angola, Guatemala o Guinea Equatorial, entre d’altres.

Més enllà de la qualitat dels seus espectacles, i de l’acurada producció que els caracteritza, Pepa Plana representa un pas important en el món dels pallassos: la incorporació valenta i decidida d’un humor femení i la seva capacitat per capgirar la percepció habitual de les coses, pròpia dels estereotips de gènere. Així, sovint els seus espectacles exploren recursos dramàtics i caracterològics al servei d’una reinterpretació dels personatges femenins clàssics, ja siguin Giulietta o Penèlope.

El Festival Internacional de Pallasses

Pepa Plana va crear, juntament amb Tortell Poltrona, el Festival Internacional de Pallasses d’Andorra, únic aleshores, que aviat esdevingué un referent i un model que va fer sorgir altres festivals de pallasses arreu del món. Plana ha estat sempre al capdavant de la direcció artística d’aquest festival, que ha tingut una periodicitat bianual i s’ha celebrat des de 2001 i fins al 2009, en què deixà de convocar-se per la crisi econòmica. A partir de 2018 el Comú d’Andorra la Vella recuperà l’esdeveniment i el festival es tornà a celebrar en un format més breu, una periodicitat anual i la mateixa direcció artística de Pepa Plana.

Informació extreta de:

Wikipèdia

 

Charlie Rivel, de l’home a la llegenda

Charlie Rivel, és el nom artístic de Josep Andreu i Lasserre, (Cubelles, 23 d’abril de 1896 – Sant Pere de Ribes, 26 de juliol de 1983), i fou un pallasso català universal.

Fill del barceloní Pere Andreu Pausàs i l’occitana Marie Louise Lassarre, ambdós artistes de circ, va néixer a Cubelles de manera accidental, ja que els seus pares treballaven en un circ ambulant i els tocava actuar en aquest poble quan va arribar el moment del part. Ell diu que va néixer en un estable, perquè no tenien casa i uns veïns del poble els van acollir a casa seva perquè no hagués de néixer a l’intempèrie. Juntament amb els seus pares, i els seus cinc germans: Maria Lluisa, Polo, Renato, Marcel i Roger, van fundar una dinastia en el món del circ, que encara avui dia segueix donant guerra.

El 15 de gener de 1920 es casa a València amb Carmen Busto Riensa, filla del pallasso Gregorio Busto, i també artista de circ. D’aquest matrimoni nasqueren quatre fills : Paulina, Juanito, Charlie Junior  i Valentino. Però a més Carmen va ser la seva companya, inspiradora i mànager tota la vida fins a la seva mort, moment en què Charlie Rivel va patir una depressió i va estar a punt d’abandonar, fins que la seva filla Paulina va prendre el relleu a sa mare en el paper de mànager i afegint el de partener en els seus espectacles.

Van aconseguir fer-se un lloc entre les primeres figures del circ quan aquest encara tenia les constants vitals en forma. Als tres anys Josep va debutar en el seu primer número còmic en el qual imitava un forçut, i 20 anys més tard es produïa una llegendària anècdota en la qual un estupefacte Charles Chaplin li va deixar anar: M’imita vostè o sóc jo qui l’imita a vostè?.

El 1954 va tornar a Barcelona per les Festes de la Mercè com a figura del cartell del Circ Price, convertit ja en el Charlie Rivel udolador que tots recordem. Els últims anys de la seva vida els dedicà a fer anuncis i espots publicitaris, sense deixar en cap moment els seus espectacles al circ com a pallasso. El seu últim moment estel·lar es produí l’any 1971 gràcies a la seva participació en la pel·lícula “Els clowns” de Federico Fellini.

Va morir el 26 de juliol de 1983 a Sant Pere de Ribes a causa d’un atac de cor. Està enterrat en el cementiri de Cubelles, poble que l’acollí i el reconegué com a fill predilecte.

Una de les anècdotes més entranyables de la seva vida artística es va produir quan va entrar a la pista del circ i encara no havia començat l’actuació quan un nen va començar a plorar desesperadament (probablement era la primera vegada que veia un pallasso). Rivel no podia començar a actuar, ja que el públic estava més pendent del plor del nen que del pallasso. Es va apropar a poc a poc cap al nen per fer-li una carícia i intentar-lo calmar, però l’efecte va ser el contrari i el nen va començar a plorar encara amb més força. Rivel es va retirar cap al centre de la pista i va començar també a plorar, desconsoladament, en solidaritat amb la criatura. Amb això n’hi va haver prou. El nen va callar immediatament, amb uns ulls oberts com unes taronges per la sorpresa d’haver descobert que aquell ésser vermell i amenaçador se sabia expressar també amb el seu mateix llenguatge tan transparent i directe: el plor. I Rivel va continuar plorant. Quan, encara amb llàgrimes als ulls, es va tornar a apropar al nen, que ja estava totalment calmat i el mirava bocabadat, la criatura es va treure el xumet de la boca i el va donar a Rivel, en un acte de solidaritat. El plor del pallasso es va acabar i el públic va arrencar a aplaudir. El pallasso va acceptar l’oferiment del nen i, avui, aquell xumet històric es conserva entre les vitrines del Museu Charlie Rivel de Cubelles.

Charlie Rivel (Josep Andreu) és un dels pocs pallassos que han aconseguit fama internacional. Com Grock i els Fratellinis abans que ell, Rivel era estimat per tot Europa, i també va fer fortuna a Amèrica, la seva fama era complimentada tant per la reialesa com per les audiències populars per igual. Ell va inspirar pintures i novel·les, pel·lícules i obres de teatre; la seva imatge va ser utilitzada per a les nines i altres articles de record; i va rebre tots els honors i guardons que es donen a un intèrpret reconegut.

La carrera de Rivel, que abasta vuitanta-dos anys, el va portar de la pobresa a la riquesa. Hàbilment combinant habilitats artístiques magnífiques, un talent per a la pantomima, i un do per a les relacions públiques, va desenvolupar un caràcter de pallasso totalment original que el convertí en una de les grans icones del circ del segle XX. Tot el que sabia, les tècniques d’acrobàcia, interpretació i música, ho va aprendre del seu pare, com s’estilava en aquell moment, i  ell ho va ensenyar als seus fills. Després de la seva mort, el seu germà Rogelio s’ha dedicat a traspassar el seu art a les noves generacions, a través de les noves escoles de circ.

De la Pel·lícula de:

Jordi Jané

 

Emilio Alberto Aragón Bermúdez, conegut artísticament com a Miliki (Carmona, Sevilla, 4 de novembre de 1929 – Madrid, 17 de novembre de 2012) va ser un pallasso, acordionista, compositor i cantant espanyol, conegut especialment per haver format part dels Los Payasos de la Tele.

Pertanyent a la saga de la família Aragón, fill d’Emilio Aragón Foureaux, conegut com a Emig, que juntament amb els seus germans José María (Pompoff) i Teodoro (Tedy) va formar el grup de pallassos anomenat Pompoff, Thedy i Emig. El 1939, es va unir als seus germans Gabriel (Gaby) i Alfonso (Fofó) per formar el trio de pallassos Gaby, Fofó i Miliki (inicialment Gaby, Fofó i Emilín). Van començar a treballar durant els anys trenta i es van mantenir diverses temporades en el Circ Price de Madrid.

La seva mare va ser la ballarina acròbata sobre cavall Rocío Bermúdez Contreras (nascuda a Carmona) i també va tenir una germana, Rocío Aragón Bermúdez, ballarina de flamenc.

Fou pare dels coneguts artistes Emilio Aragón Álvarez (Milikito) i Rita Irasema, i d’altres dos fills més amb la seva dona Rita Violeta Álvarez. També té dues germanes més per part de pare, Elena i Concepción Aragón Hijón.

Els Payasos de la Tele

Després d’una estada a Cuba, Puerto Rico, Veneçuela i Argentina, va tornar a Espanya el 1972 i a partir de l’any següent va començar a treballar al programa El gran circo de TVE, que va convertir als integrants del grup (que van passar a conèixer-se com Los payasos de la tele) en un autèntic fenomen sociològic a Espanya.

Després de la retirada del programa el 1983, Miliki va abandonar el grup i va emprendre una nova etapa en la seva carrera artística.

Informació extreta de:

Wikipèdia

Charlot és un dels més memorables personatges de Charles Chaplin, i una icona mundial de l’era del cinema mut. El sobrenom que va passar al català és d’origen francès,en anglès només s’utilitza l’original The Tramp, el rodamon.

Charlot és representat per Charles Chaplin com un personatge maldestre i ingenu, però de bon cor, generalment un vagabund que s’esforça per comportar-se amb les maneres i dignitat d’un cavaller, malgrat la seva veritable posició social. No obstant això, encara que està disposat a acceptar qualsevol treball disponible, no deixa d’usar la seva astúcia per obtenir el que necessita per sobreviure i escapar de les autoritats que no suporten les seves malifetes. Charlot és el personatge característic de l’etapa del cinema mut de Chaplin i va arribar a fer aparicions memorables en curtmetratges i llargmetratges com The Kid (1921), La quimera de l’or (1925), Llums de la ciutat (1931) i Temps moderns(1936). Chaplin va decidir retirar-lo amb el seu primer film parlat, El gran dictador(1940), on tot i això va tornar a projectar-ne les característiques essencials en la figura d’un barber jueu que presenta grans similituds amb el clàssic personatge. En aquest cas el personatge és víctima del màxim autoritarisme de l’època: el feixisme. Charlot no tornarà a aparèixer en les produccions posteriors de Chaplin.

Informació extreta de:

Wikipèdia

 

Marcel Mangel, conegut arreu amb el nom artístic de Marcel Marceau, (Estrasburg, 22 de març de 1923 — Caors, 22 de setembre de 2007) va ser un mim «sense dubte el mim més popular del segle xx».

Durant la segona guerra mundial, d’arrels jueves, es va canviar el cognom i va ser agent de la resistència francesa. Son pare va ser assassinat pels nazis al camp d’extermini d’Auschwitz el 1944.

Després de la Segona Guerra Mundial, va començar la seva carrera com a mim a Alemanya, actuant per a les tropes franceses d’ocupació. Després va decidir estudiar aquesta disciplina amb Étienne Decroux al teatre de Sara Bernhardt de París.

Fou el creador del personatge «Bip» que tenia la cara pintada de blanc i duia uns pantalons molt amples i una camisa ratllada. Al cap, un barret de copa d’on li’n sortia una flor vermella.

El 1978 va fundar a París una escola de mim que s’ha tancat el 2005 per mor de la política d’austeritat de l’ajuntament de París.

«	La paraula no és necessària per expressar el que se sent en el cor	»
— Marcel Marceau

Informació extreta de:

Wikipèdia

Tricicle és una companyia catalana de teatre gestual, on l’humor és la base fonamental de tots els seus espectacles. El seu sentit de l’humor universal i l’absència de text parlat a les seves obres els facilita l’exportació de les seves obres a tota mena de països. La componen tres actors-fundadors: Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir.

El dia 1 de novembre de 1979 es va crear a Barcelona com a companyia gestual, representant petits esquetxos en carrers i espais alternatius. En aquell moment, els tres components de Tricicle eren alumnes de l’Institut del Teatre de Barcelona en les seccions de Pantomima i Art Dramàtic.

Després de diverses temporades actuant en sales alternatives, el 1982 fan el salt al circuit professional i estrenen a la Sala Villarroel de Barcelona un espectacle format per esquetxos molt diferents que havien estat creats al llarg de la seva etapa als cafès-teatre. L’espectacle el varen titular Manicòmic i va ser un èxit de crítica i públic, de manera que van obtenir un premi al Festival Internacional de Sitges d’aquell any.

         El 1983 es fixa en ells Chicho Ibáñez Serrador, i els dona l’oportunitat de fer un gag en el programa de televisió més vist a Espanya en aquella època: Un, dos tres… responda otra vez. Van fer una interpretació de la cançó de Julio Iglesias “Soy un truhan, soy un señor”, que els va suposar el reconeixement en l’àmbit estatal, fet que va provocar el seu debut a la Sala Cadarso de Madrid. El 1984 estrenen el seu nou espectacle, Èxit, amb el qual varen aconseguir els seus primers “plens”. Amb ÈXIT és quan Tricicle comença a fer-se un lloc al panorama teatral europeu.

         La consolidació definitiva va arribar el 1986 amb Slastic, un seguit d’esquetxos còmics relacionats amb el món de l’esport, amb la que van aconseguir durant diversos anys omplir els teatres on varen actuar arreu d’Europa.

El 1987 estrenen la seva primera sèrie de televisió, a Televisió de Catalunya: Tres Estrelles.

El maig de 2012 van estrenar el seu últim espectacle Bits, amb el món d’internet com a fil conductor. El 2016 es van acomiadar definitivament dels escenaris amb l’espectacle Hits. El 2020 van rebre el Premi Nacional de Cultura.

El 4 de desembre de 2022 van interpretar l’ultima actuació al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Joan Gràcia, Paco Mir i Carles Sans han abaixat el teló a quaranta-tres anys de trajectòria

Un cop retirats dels escenaris, la fundació SGAE escollí el Tricicle per rebre el premi Max d’honor 2023 pels 43 anys de trajectòria de la companyia i per “la creació d’un llenguatge escènic i un segell propis”.

Informació extreta de:

Wikipèdia

4.ACTIVITAT: El món del circ

Per equips, busquen informació sobre el tema, i preparem una exposició per posar en comú la recerca obtinguda. Cada equip es pot encarregar d’una part, i haurà de buscar la forma més creativa i efectiva per fer l’exposició als companys: Murals, representacions, Power-points, etc.

NECESSITEM:

• Busquem informació sobre el circ, i amb ella ens fem unes fitxes tècniques amb els aspectes més importants, que ens ajudaran a l’hora de fer l’exposició.
• També imatges del circ que ens il·lustrin l’exposició
• Dibuixem i pintem o bé traiem per impressora, els personatges del circ.
• Ens fem uns cartells amb els títols i paraules més destacades.
• I… una mica d’IMAGINACIÓ!

 1)Per començar: Els Personatges del Circ

Saps què és un Circ i on es fa? Coneixes els Personatges del Circ? Sabries dir-ne el nom i què hi fan al circ?

1. El Director
2. Domador
3. Equilibristes
4. Forçut
5. Màgic
6. Malabaristes
7. Els Músics
8. Pallassos
9. Trapezistes
10. Xanquers

Basant-nos en la recerca, començarem explicant què s’entén per circ i el lloc on es desenvolupa l’espectacle: la Carpa. Després, els diferents personatges del circ van apareixent en forma de titella de pal, i cadascun es presenta i explica en primera persona què fa en l’espectacle i què necessita per fer-ho.

 2)Si ho voleu una mica més difícil: El Circ a casa nostra

Seguint la informació obtinguda a la Recerca, parlem més a fons de com és l’espai on té lloc l’espectacle (la pista, les grades, l’escenografia, etc.), també dels seus orígens fent una petita història de com ha evolucionat, i finalment parlarem dels principals circs catalans, en especial del Circ Cric com a exemple de circ català actual.

 3)Si ho voleu una mica més divertit: El pallasso

Per acabar ens fixarem en un personatge del circ que és el pallasso, per parlar de què és, quin tipus d’espectacle fa, i quins tipus hi ha. Per acabar, mostrarem alguns representants de cada tipus de pallasso, posant especial atenció en els pallassos i pallasses de casa nostra.

 

5.RACÓ DE L’ESCRIPTOR:

Tria un personatge del circ, i escriu què faries i com ho faries si fossis aquest personatge: com aniries vestit o maquillat, quina mena d’espectacle faries, si t’ajudaria algú i com, com et sentiries i per què has triat aquest personatge. Després, dibuixa’t a tu fent d’aquest personatge.

 

6. EL REPTE: La essa de Pallasso

En català, com en moltes altres llengües, la essa pot sonar sorda com a pallasso, o sonora com a trapezi. Podem escriure-la amb s, però també amb c, ç, ss, sc, i z.

Escriurem el so d’essa sorda amb:

• s a començament de paraula, entre consonant i vocal, i a final de paraula.
• ss entre vocals.
• ç davant de a, o, u, a final de paraula, i en els sufixos -ança i -ença.
• c davant de e, i.
• sc en determinades ocasions.

Escriurem el so d’essa sonora amb:

• s entre vocals.
• z entre consonant i vocal, a començament de paraula, i ocasionalment entre vocals.
• s amb prefixos com: dins-, trans-, fons-, pre-.

A veure si sabeu com s’escriuen tots aquests mots relacionats amb el circ, i sabeu dir si es tracta del so d’essa sorda o sonora.

• bi___icleta
• ca___eta
• ___èrcol
• equilibri___ta
• e__enari
• for___ut
• lla___
• matalà___
• mo___o
• mú___ic
• na___
• palla___o
• pe___e___
• pre___entador
• pi___ta
• ___abate___
• ___altimbanqui
• trape___i
• trape___i___ta
• ___ebre
• ___oo

*SOLUCIONS AL REPTE:

LA ESSA DE PALLASSO

• Sorda
  • bicicleta
  • cèrcol
  • equilibrista
  • escenari
  • forçut
  • llaç
  • matalàs
  • mosso
  • nas
  • pallasso
  • pista
  • sabates
  • saltimbanqui

•  Sonora:

• caseta
• peses (la regona és sorda)
• presentador
• trapezi
• trapezista (la segno és sorda)
• zebra
• zoo

7.TALLER: Llums, ombres i colors

      A la sala de psicomotricitat penjo un llençol blanc gran al mig de la sala de psicomotricitat.

Apago els llums encenent només un focus (projector) que provoqui ombres en el llençol. En un primer moment els deixo jugar lliurement perquè experimentin i descobreixin quines coses poden fer i quines  no, i es fixin en l’ombra pròpia, però també en la dels companys i de les coses que ens envolten. Al cap d’una estona, quan ja estan habituats, engego més focus (llanternes), per tal de provocar més ombres. Finalment, poso papers de cel·lofana de diferents colors als focus, perquè projectin les ombres en color, i poso música perquè juguin a expressar-se lliurement seguint el què ens suggereix la música. Em serveix qualsevol música d’expressió, però la que utilitzo en aquest cas és: “Open up”(Nescafé).

          En començar la següent sessió, els ensenyo imatges d’ombres xineses, i podem també visionar algun vídeo al respecte, comentant-los i fent-los adonar de les possibilitats que té aquesta tècnica de fer teatre i titelles anomenada “Ombres xineses”, ja que sembla que els xinesos són els primers que van començar a utilitzar-la. Després, ens repartim en grups petits, i cada equip prepara una petita representació per als companys, sense paraules, només amb ombres. Els altres hauran d’endevinar què passa en les històries dels altres. Quan tots han fet la seva petita representació, es posaran per parelles i un haurà d’imitar les ombres que fa l’altre, alternativament, durant una estona. Per acabar, jugarem a endevinar de qui o de què és la silueta que apareix en el llençol cada vegada que un o altre s’hi posa al darrera, per torns de manera que tots ho puguin fer.

          Per a la darrera sessió, ens construirem entre tots un teatret d’ombres xineses amb una caixa de cartró on haurem buidat la tapa deixant-ne només el marc, per enganxar-hi un paper vegetal de color blanc que farà de petita pantalla. Cadascú haurà de retallar la silueta d’un personatge del conte en una cartolina negra, per fer-ne un titella de pal amb una canyeta enganxada amb cel.lo. Ens caldrà posar un petit focus o llanterna al darrera dels titelles de pal, perquè es projectin les siluetes a la petita pantalla i es vegin en forma d’ombres des de l’altre cantó. Per acabar, entre tots farem la dramatització del conte amb ombres xineses (si són molts, es poden fer grups i cada grup prepara un conte diferent). Podem fer-ne una filmació o petit vídeo, per passar-la als pares o als companys de les altres classes.

c)Material:

1. Per al conte i conversa:

• Titella de guant de pallasso o bé titelles de pal amb el pallasso fent diferents personatges
• Titelles de pal amb els personatges del circ
• Imatges del conte
• Cançó del Circ ha arribat
• Globus, paperets, nas… (opcional)

2. Per a la cançó/Poema:

• Música i lletra de la cançó “El circ ha arribat” o “Quan tot s’enlaire” (Txarango)
• Lletra del poema “M’agrades pallassa”

3. Per a la Recerca:

• Llibres i/o ordinador amb internet
• Llapis i paper

4. Per a l’activitat:
   • Fitxes tècniques amb la informació obtinguda a la recerca
   • Rètols i cartells amb les paraules-clau
   • Imatges del circ
   • Titelles de pal amb els personatges del circ
   • Fotografies de pallassos famosos
5. Per al Racó de l’escriptor:
   • Llapis i paper
   • Colors o retoladors
6. Per al Repte:
   • Llapis i paper
   • Llistat de paraules
   • Imatges de les paraules (opcional)
   • Retolador vermell i blau (opcional)
7. Per al taller:

• Llençol blanc
• Focus gran (projector)
• Focus petits (llanternes)
• Cel·lofana de colors i cel.lo
• Música d’expressió: “Open up” (Nescafé)
• Imatges i vídeos d’ombres xineses
• Caixa de cartró
• Tisores i cúter o punxó i felpa
• Paper vegetal blanc
• lo
• Cartolina negra
• Canyes o pals de polo
• Llanterna o focus petit.