EL REI DEL SILENCI
I ELS FOLLETS DELS SONS
Dàmaris Gelabert
Adaptació: Imma Villegas
Apareix un titella d‘un rei que porta un objecte estrany que no fa soroll, de fons se sent una música molt seriosa. Posant el dit índex davant de la boca fa callar els nens mentre sona la música. Quan acaba, es presenta amb una veu profunda i autoritària:
-Bon dia a tothom! Jo sóc el Rei del Silenci. Al meu país ens agrada la quietud, i sempre procurem no fer gens de soroll. Proveu vosaltres, escoltem el silenci!
Posa el dit davant de la boca “sssssssssut!” i es fa el silenci. Sentim el rellotge de paret que fa “tic-tac”, i els batecs del nostre cor que fan “bum-bum”, potser se sentirà algun ”gruuuuny” de l’estómac d’algú que no ha esmorzat prou, o també el soroll del carrer molt esmorteït, o del vent entre els arbres, si plou sentirem les gotes de pluja contra el terra i les finestres…
-Això és el Silenci! Quan hi ha silenci res no es mou, i gairebé no se sent res, res no destorba la calma de la natura. Així, podem relaxar-nos i descansar…
De cop i volta es comença a sentir una música molt alegre i apareix una altre titella. És un follet amb un vestit ple de picarols i a la mà porta alguna cosa que fa molt de soroll, va ballant i cantant mentre sona la música. Quan acaba la cançó es presenta amb veu alegre i divertida:
-Hola a tots i a totes! Sóc el Follet dels Sons. Vinc d’un país on 
ens agrada fer música, i sempre estem buscant formes de fer sorolls nous de diferents maneres, és molt divertit. Proveu-ho vosaltres!
El follet i tot seguit els nens i nenes comencen a fer sorolls de diferents maneres: picar de mans o amb les mans a la taula o a diferents parts del cos, fer espetegar els dits, picar de peus o de cul, fer sons amb la boca…
-Sssssssssst! -interromp el Rei del Silenci- Això és de bojos, aquí no hi ha ordre ni concert! -Els nens callen de cop. -Cal posar una mica de seny en tot plegat! Quan jo us ho digui amb el gest del dit davant de la boca tots ens quedarem quiets per fer silenci, d’acord?
Sona altre cop la música i tots fem silenci i quedem quiets quan no hi ha música, fent el gest amb el dit davant de la boca. En acabar el Rei del Silenci els diu:
-Així m’agrada, ho heu fet molt bé! Com veieu, el silenci és molt important, sense ell no podríem parar ni descansar. I fixeu-vos: el silenci és tan delicat que, qualsevol petit so pot trencar-lo i ja no el podem sentir. Per això diem que es trenca només en dir el seu nom: “Si-len-ci”…
– De vegades molt de soroll pot molestar,- el talla el Follet dels
sons- però si només hi ha silenci pot ser molt avorrit. Per això hem de buscar sons agradables, llavors li posem ritme i fem música. I quan hi ha música podem moure’ns i ballar, fer festa i estar contents. Quan sentim la música mourem les mans enlaire així i farem ballar tot el cos, però ens quedarem quiets amb les mans avall quan no n’hi hagi, d’acord?
Torna a sonar la música i ara els nens i nenes aixequen les mans enlaire i les fan moure mentre belluguen tot el cos com si ballessin, i quan la música para es queden quiets amb les mans avall. En acabar el Follet dels Sons els diu:
-Molt bé! Com veieu, és tan important saber fer sons agradables com també saber fer silenci de tant en tant, sinó podria arribar a ser insuportable! A més, si fem silenci podem sentir els sons que ens envolten i ens diuen coses: els sorolls del carrer, del bosc…Proveu a jugar a escoltar el sorolls i endevinar d’on vénen i què ens diuen…
-En això estem d’acord, amic meu! –l’interromp el Rei del Silenci- Cal saber escoltar, i això no es pot fer sense el silenci.
-Sí, el Silenci és important, – afegeix el Follet dels Sons- però sense els sons no té sentit, es complementen, es necessiten mútuament.
Sembla que el Rei del Silenci i el Follet dels Sons, finalment, estan d’acord en alguna cosa, i decideixen que com que l’un sense l’altre no pot ser, cal buscar la millor manera de combinar-los adequadament. Aquest conte no acaba, ara buscarem entre tots com fer sons i silencis, i com combinar-los.
PROPOSTA DIDÀCTICA-28
CONTE: El rei del silenci i els follets dels sons
TIPUS: Conte de fades
EDAT: Menuts (fins a 6 anys)
ACTIVITATS: (Experiència realitzada amb infants de 3 a 6 anys)
- El Rei del Silenci
- Llenguatge Musical i Verbal,
- Descoberta d’Un mateix i de l’Entorn
- Psicomotricitat
- Els Follets dels Sons i el seu Cistell màgic
- Llenguatge Musical i Verbal
- La Cortina de sons i silencis, i els Potets dels sons i silencis
- Llenguatge Plàstic i Musical
- Objectius:
- Escoltar el conte amb titelles: el Rei del Silenci i els follets del so
- Escoltar i distingir sons i silencis de l’entorn així com del propi cos
- Produir sons i silencis amb el cos i amb objectes de l’entorn
- Escoltar i aprendre la cançó amb gestos “Cap, panxa, genolls i peus”
- Fer l’audició de “Què li passa al meu nas?” de Purcell i “La vida és un Carnaval” (Celia Cruz), seguir amb el cos el ritme i marcar els silencis
- Escoltar sons de l’entorn i endevinar què és el que fa cada soroll
- Experimentar amb el silenci i el so
- Classificar objectes segons si sonen o no
- Presentar el cistell dels sons i aprendre el seu funcionament
- Investigar les possibilitats sonores dels objectes, descobrir com i per què sonen, classificar-los segons la manera que es produeix el so
- Construir pots de sons i classificar els que sonen o no, i com sonen
- Comunicar-se i treballar en equip
- Respectar el treball dels altres
- Desenvolupar la creativitat
- Conversar sobre la importància del so i el silenci
b.Desenvolupament de l’activitat:
- El Rei del Silenci:
Asseguts en rotllana els presento el Rei del Silenci, que és un titella de guant que porta una capa i una corona, i a la mà duu un objecte que no fa soroll (un pal amb un sol, per exemple). Els explica que és el rei d’un país on tot és silenci, que no li agrada gens el soroll, i que es quedarà si li prometem que intentaran fer silenci. Com que els nens i nenes li diuen que sí, el Rei es queda i ens demana si som capaços d’escoltar el silenci. Segurament farem silenci però se sentiran alguns petits sons de l’entorn, com ara el soroll dels cotxes que passen pel carrer o de la pluja o el vent si en fa. Si escoltem bé també sentirem sorolls del nostre cos, com ara el batec de cor, la respiració del company, o l’estómac d’un que té gana (potser hi haurà algú que tossirà o esternudarà). Escoltem l’audició “Què li passa al meu nas?” (“What flattering noise is this? de Purcell), que en realitat representa un senyor que intenta cantar però que a cada moment s’ha d’aturar perquè li ve un esternut. Jo aprofito els esternuts per fer que el Rei faci el signe del silenci amb el dit índex davant de la boca tancada, indicant que vol que fem silenci. Els nens i nens gaudeixen molt amb aquesta cançó, i de seguida imiten el gest tot aturant-se i fent “ssst” amb l’índex davant de la boca tancada.
Llavors el rei els proposa alguns jocs:
- Endevinalla: Què és allò tan fragiel, que es trenca nomás de dir el seu nom?: SI-LEN-CI
- Joc de la mà màgica: Els demano que facin soroll amb diferents coses o amb el cos, però si fem molt de soroll el Rei del Silenci s’enfada i amb la seva mà màgica recull el soroll i mana el silenci. Quan obro les mans fan sorolls, i quan les tanco han de parar de fer soroll i quedar-se quiets per fer silenci.
- Joc de les estàtues: Ens posem drets i ens repartim per l’espai. Amb música o cantant ens anem movent i fent soroll però, quan para la música, ens hem de quedar quiets com estàtues.
- 1-2-3 pica paret: els que paren canten la cançó amb la cara a la paret i picant a aquesta, mentre els altres avancen cap a ells, però en acabar la cançó tots s’han de quedar quiets i els que paren han de dir qui s’ha mogut i aquest haurà de tornar a començar. Per acabar aprenem la cançó amb gestos “Cap, panxa, genolls i peus”.
- Els Follets dels Sons i el cistell màgic:
En una altra sessione saludem el Rei del Silenci, que s’ha quedat amb nosaltres, i li preguntem si està content amb nosaltres, si ens hem portat bé. Apareix un altre titella (el Follet dels Sons), un titella de guant que porta un vestit follet amb picarols i duu una cosa que fa soroll a la mà (xerrac, xiulet o maraca), i diu que això de fer silenci és molt avorrit, que ell ve del país dels sons i allà s’ho passen molt bé fent sorolls i descobrint com sona, i amb aquests sons fins i tot fan música. Escoltem la cançó “La vida és un carnaval” (Celia Cruz) mentre el follet balla davant nostre i fa sonar el seu instrument, els nens i nenes es mouen amb ell i intenten seguir el ritme de la música. El Follet dels Sons ens demana si sabem fer sons i música, i tots intentem fer sorolls amb el cos o amb objectes que tenim a mà (picar de mans, de peus, a la taula, o al pit, fer clicar els dits, xiular, etc.)
Llavors, ens presenta el “Cistell dels Sons” amb coses que ha portat del seu país perquè descobreixin d’on surten els sons i aprenguin com es pot fer música. Dins del cistell hi ha diferents objectes, alguns quotidians (com ara un xiulet, unes tapadores d’olles o bé una ampolla de vidre amb dibuixos gravats), i els proposa que descobreixin com i per què sonen. Per això ens ensenya unes imatges on es veuen follets: picant objectes, fregant, sacsejant, bufant o fent vibrar unes cordes, o bé cantant. A partir d’aquí intentem entre tots descobrir com es poden fer sonar aquells objectes, i els classifiquem segons si el so es produeix picant, fregant, sacsejant o bufant els objectes, o bé cantant. En els tres primers casos es tracta d’instruments de percussió, i els altres dos de vent o de corda, a més de la veu. També hi poden haver objectes que no sonin, llavors els donem al Rei del Silenci perquè amb ell no es pot fer so sinó silenci, si sona li donem als follets dels Sons situant-lo sota el follet que fa l’acció amb la que hem aconseguit que soni. Aquesta activitat es pot repetir en diferents sessions tantes vegades com es vulgui.
Podem acabar cantant “Cap, panxa , genolls i peus” fent servir els objectes màgics per portar el ritme i fer els silencis.
- La Cortina de sons i silencis:
Amb l’ajuda d’un punxó foradem i fem passar un fil de niló per ajuntar els objectes de silenci per una banda (els que no sonen), i els de so per l’altra (els que sonen, cal que siguin objectes petits per tal que no pesin), per obtenir diverses tires que sonen quan les movem i altres que no sonen per molt que les movem, d’aquesta manera tindrem una cortina de so i una altra de silenci.
* Una pilota d’espuma (silenci) * Una pilota amb picarols (So)
* Una ploma d’ocell (silenci) * Dues tapes d’olla (so)
* Una esponja (Silenci) * Una ampolla gravada i una cullera (So)
* Un cargol (Silenci) * Dues culleres o cullererots de fusta (So)
* Una flor (Silenci) * Un xiulet (so)
4. Els potets dels sons i silencis:
Ens calen potets de “Petit suís”, iogurt o similars, per tal que ben nets, els puguem omplir amb arròs, sucre, llenties, cigrons, etc, o bé deixar-los buits. Un cop plens o no, els tapem amb una roba o paper xarol ben acolorit, que lligarem bé amb una goma elàstica o cel·lo, després podem decorar el potet amb gomets o trossets de papers de colors. Amb ells podem jugar a distingir els de so i els de silenci, i també a distingir diferents sons segons el què tinguin a dins.
c.Material:
- Titelles de guant: Rei del Silenci i Follet del So, objectes que porten
- Audicions: “Què li passa al meu nas?” (“What flattering noise is this?”) de Purcell, “La vida es un Carnaval” de Celia Cruz, i la cançó “Cap, panxa, genolls i peus”.
- Imatges de follets picant, fregant, sacsejant, bufant, cantant i fent vibrar cordes; cartells corresponents.
- Cistell dels sons i silencis amb objectes màgics
- Objectes per a la cortina de So i Silenci, fil de niló, punxó, tisores, fusta i grapes per a subjectar-ho
- Potets de “Petit Suís”, iogurt o similars, trossos de roba o de paper de colors, goma elàstica o cel.lo, i gomets o paperets per decorar.