TESEU I EL MINOTAURE
Llegenda de l’antiga Grècia
Recollida per: Tony Bradman i Tony Ross
Hi ha hagut pocs dolents tan malvats o àvids de sang com en Minos, rei de l’illa de Creta. Tots el monarques de les terres de la Mediterrània oriental li tenien por. Tenia flotes de poderosos vaixells de guerra, i més guerrers dels que podríeu comptar. Però el pitjor de tot era que tenia un monstre terrible anomenat Minotaure. Aquesta criatura era mig home i mig toro, i alguns deien que era tres vegades més gran que cada un d’ells, amb banyes enormes i avidesa de carn humana. En Minos tenia la bèstia al Laberint, i l’alimentava amb nois i noies joves que obligava als altres governants a enviar-li. Cap d’ells no gosà negar-s’hi mai.
Al nord de Creta hi havia el regne d’Atenes, governat pel rei Egeu. Cada any, el fill de l’Egeu, en Teseu, veia com arribava una nau negra de Creta, i mirava com set nois i noies eren escollits per alimentar el Minotaure i com eren encadenats i separats de les seves ploroses famílies. Fins que un any decidí que no podia continuar veient allò.
-Espereu! –cridà, i féu un pas endavant –Agafeu-me a mi… hi aniré!
La multitud es quedà bocabadada, i l’Egeu intentà fer tornar el seu fill.
-Això és una bogeria! –Digué l’Egeu –No ho permetré!
-Ho sento, pare! –respongué en Teseu –Però hi haig d’anar. Intentaré matar el Minotaure i posar fi a aquest horrible malson.
L’Egeu estava orgullós del valor del seu fill, però consternat per
la seva temeritat, i intentà desesperadament discutir amb ell. Però en Teseu estava decidit, i l’Egeu finalment va haver de cedir. Els cretencs feren un somriure afectat mentre s’emportaven el príncep i l’encadenaven als altres. Aviat el seu vaixell brillant salpava.
-Esperaré als penya-segats la teva tornada! –cridà l’Egeu, amb les llàgrimes rodolant-li per la cara –Assegura’t de portar veles blanques. Si són negres sabré que ha passat el pitjor…
-Ho faré, pare! –cridà en Teseu –T’ho prometo!
Quan arribaren per fi a Creta, en Teseu i els altres foren
portats directament davant del rei Minos. El rei seia en el seu gran tron al seu magnífic palau, i se’n rigué quan els soldats li explicaren el que en Teseu havia dit.
-Així que l’Egeu m’ha enviat un heroi de veritat aquest any –grunyí el rei Minos, mirant el jove príncep de dalt a baix –Què et fa pensar que pots matar el meu monstre? I com ho penses fer? Amb les teves pròpies mans?
-Si haig de fer-ho… –respongué en Teseu, desafiant, amb el cap ben alt, tot i que començava a estar una mica nerviós. L’Ariadna, la filla del rei, mirava en Teseu de ben a prop, però tot el que hi veié fou orgull i valor. L’Ariadna tenia por del seu pare, però també l’odiava, per això un pla es perfilà a la seva ment.
-Molt bé, crec que tenim alguna cosa per esperar amb interès –digué el rei Minos –Estic segur que el Minotaure et trobarà més entretingut que els seus àpats quotidians. Guàrdies, emporteu-vos-els! La diversió comença demà.
El nois i noies d’Atenes foren ficats en una masmorra per passar la nit. Estaven aterrats, i en Teseu els calmava, tot i que ell també estava força espantat, i es penedia d’haver-se ficat en un embolic com aquell. Com podria matar una bèstia salvatge com el Minotaure ell tot sol?, pensava. De sobte, en Teseu sentí com algú xiuxiuejava el seu nom a prop seu, i s’arrossegà fins a la porta de la masmorra on una noia el mirava d’entre les barres.
-Sóc l’Ariadna, la filla del rei Minos –digué traient una clau i
obrint la porta per deixar sortir en Teseu –i vinc a fer-te una proposta: si fas el que et demano t’ajudaré a matar el Minotaure i a escapar de Creta.
-Què vols exactament? –preguntà en Teseu, preguntant-se si no seria alguna mena de truc. No confiava amb en Minos, i al cap i a la fi ella n’era la seva filla!
-Que em portis amb tu –respongué ella –Ah… i que et casis amb mi!
A en Teseu el sorprengué la segona condició de l’Ariadna, i no li agradà gaire la idea, la veritat. Però el que realment importava en aquell moment era que podria matar el Minotaure, i ja es preocuparia de la resta més tard.
-Molt bé –digué tot creuant els dits per darrera l’esquena –Hi estic d’acord!
Llavors l’Ariadna tragué en Teseu d’aquell palau fosc, tot il·luminant el camí amb una torxa encesa. Ningú no els va veure, ja que ella havia donat una poció màgica als guàrdies perquè dormissin. L’Ariadna i en Teseu baixaren per un sender fins arribar a una paret de roca amb un forat negre, com l’entrada d’una tomba. A en Teseu se li assecà la boca, i el cor li bategava ràpid.
-El Laberint és enorme, amb túnels interminables i més fosc
que l’ànima del meu pare –xiuxiuejà l’Ariadna –I tot aquell que s’hi endinsi s’hi perd irremeiablement. A més, el monstre se’l coneix com la palma de la seva mà, i de segur et trobarà siguis on siguis. Però amb aquest carret de fil màgic el trobaràs tu primer.
Tot el que havia de fer era lligar-ne un extrem a un matoll a prop de l’entrada, i tirar-lo a terra. Aquest es desenrotllaria tot sol buscant el Minotaure, i en Teseu el podria seguir. Si sobrevivia a l’encontre amb la bèstia, trobaria el camí de tornada tot enrotllant de nou el carret.
-Però com mataré el Minotaure? –digué en Teseu –Ja sé que he dit que ho faria amb les meves pròpies mans, però m’agradaria tenir alguna arma, ni que fos un ganivet.
-També he pensat en això –digué l’Ariadna, traient alguna cosa d’un amagatall –Té, agafa això –digué –i fes-ne un bon ús!
Era una bella espasa amb la fulla ben esmolada, que lluïa amb la llum de la torxa.
L’Ariadna donà a en Teseu l’espasa i la torxa, i lligà un extrem del cordill al matoll. Llavors llançà el carret màgic a terra i aquest començà a fer via, enfonsant-se cap a dins del Laberint. En Teseu respirà profundament… i el seguí.
Ombres estranyes i tenebroses es movien al seu voltant. Necessitava tot el seu valor per continuar. El seu cor bategava amb força, i cada vegada que arribava a un revolt del túnel es demanava si el monstre s’hi amagava al darrera. Però no veia res, i els únics sons que se sentien eren la seva pròpia respiració i el soroll que feien les seves sandàlies en tocar el terra arenós del túnel.
Almenys el carret encara estava sencer, i en Teseu va arribar al centre del laberint, amb la seva torxa il·luminant dèbilment una enorme sala. Al seu davant es podia veure una pila d’ossos humans trencats i amb taques de sang, record de les moltes víctimes anteriors del Minotaure.
De sobte, una amenaçant figura gegantina sortí de les ombres i avançà tot fent tremolar el terra. El cor d’en Teseu gairebé sortí del seu pit en veure el parell d’enormes banyes de color blanc lluent i la llum de la seva torxa reflectida en uns ulls malvats. El Minotaure era dos, no, tres, quatre, cinc vegades la seva alçada!
-Qui gosa entrar a la cova del Minotaure? –rugí una veu
colossal.
-Sóc en Teseu d’Atenes, fill del rei Egeu –replicà el jove heroi, amb tot el seu cos tremolant com la seva veu –Prepara’t a morir, bèstia!
Era llavors o mai, pensà en Teseu, així que féu el seu crit de guerra més salvatge i atacà el Minotaure amb totes les seves forces, la torxa en una mà i l’espasa a l’altra. El monstre rugí, i intentà aixafar-lo fins a la mort amb les seves peülles gegants. Però en Teseu saltà i sortí del seu abast.
Era una tasca dura i aterradora, i en Teseu sabia que no podria aguantar-ho molt de temps. Llavors, just quan pensava que ja no es podria escapar de la bèstia, ferí el Minotaure a la part posterior de la cama. El monstre caigué d’esquena fent un soroll eixordador, tot cridant de ràbia i de dolor. En Teseu sense perdre temps se li tirà al damunt i enfonsà la seva espasa al pit del monstre, que moria a l’instant. Llavors, tragué l’espasa de les entranyes de la bèstia, la netejà de la sang del Minotaure i s’aturà un instant per reprendre l’alè, abans de refer el camí cap a la sortida del laberint. Amb prou feines es creia que hagués sobreviscut!
L’Ariadna l’estava esperant a fora, a l’entrada del laberint.
-Anem! –digué ella –no tenim gaire temps!
Tornaren al palau i en Teseu alliberà ràpidament els altres nois i noies d’Atenes. Llavors, mentre Ariadna els portava silenciosament cap a la badia, un guerrer cretenc els veié i donà la veu d’alarma. Tot seguit altres guerrers els empaitaren, però en Teseu trobà un vaixell anclat a la badia, i els atenesos escaparen amb ell sota un núvol de fletxes. No hi ha gaire més per explicar, tret que en Teseu no va complir la seva promesa de casar-se amb l’Ariadna. Se l’emportà amb ell però, com més hi pensava menys volia casar-se amb ella.
Oblidà que sense la seva ajuda no podria haver matat el Minotaure. Després de tot, quina mena de noia sap fer pocions màgiques per dormir, i és capaç de trair el seu propi pare? , es deia. Així que, quan s’aturaren en una illa per agafar aigua, en Teseu abandonà l’Ariadna i mai no mirà enrere. Alguns diuen que continuà abandonada fins a la seva mort, d’altres que tornà a casa i féu les paus amb el seu pare, i també hi ha qui diu que un dels déus la prengué com a muller. Sigui com sigui, la història acaba aquí.
I en Teseu trencà la seva promesa amb el pare també. El vaixell cretenc tenia veles negres, i en Teseu oblidà canviar-les per unes altres de blanques abans d’arribar a Atenes. Quan el rei Egeu veié les veles negres, pensà el pitjor i es llençà al mar des del penya-segat i s’ofegà, creient que el seu fill havia estat devorat pel Minotaure.
A en Teseu se li trencà el cor, però des de llavors la vida fou millor per al poble d’Atenes. El rei Minos tenia massa por de l’heroi que havia matat el Minotaure com per tornar-lo a amenaçar mai més. I en Teseu mai no oblidà el seu pare. De fet, decidí posar-li el seu nom al mar que hi ha entre Atenes i Creta. Per això des d’aquell dia, l’anomenem mar Egeu.
PROPOSTA DIDÀCTICA-27
CONTE: Teseu i el Minotaure
TIPUS: Llegendes i narracions històriques
EDAT: Ganàpies (més de 6 anys)
ACTIVITATS: (Experiència realitzada amb alumnes de Primària)
- Audició o lectura del conte: Teseu i el Minotaure (Llegenda de l ‘antiga Grècia) / Conversa: Monstres i altres Personatges Fantàstics, què ens fa por, com superem les nostres pors
- Llenguatge Verbal,
- Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix,
- Llenguatge Musical
- Recerca: Éssers Mitològics
- Descoberta de l’Entorn
- Activitat-Taller: Creador de Monstres
- Llenguatge Plàstic,
- Descoberta d’Un Mateix i de l’Entorn
- Racó de l’Escriptor: Descriu el teu Monstre
- Llenguatge Verbal i Plàstic,
- Descoberta d’Un Mateix
- Jocs de taula i Passatemps dels personatges fantàstics
- Descoberta d’un mateix i de l’entorn,
- llenguatge verbal, musical i matemàtic
- Els personatges fantàstics: de quin conte són? (1 i 2)
- Cantarelles Populars dels Personatges fantàstics
- Laberints dels Personatges: a qui pertany?
- Mots encreuats dels Personatges Fantàstics (1 i 2)
- Cartes de les famílies dels Personatges Fantàstics
- Jocs dels contes: El meravellós país d’Oz, El viatge de Mowgli per la jungla, Seguim el vent amb Mary Poppins
- Sortida al Parc del Laberint d’Horta (Barcelona)
- Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix
a)Objectius:
- Escoltar o llegir un conte o llegenda popular
- Expressar els props sentiments i creences
- Escoltar i respectar les intervenciones dels companys
- Buscar información sobre Éssers Mitològics
- Desenvolupar la imaginació. la creativitat
- Conèixer i reconèixer els Personatges Fantàstics dels contes
- Jugar a endevinar de quin conte són diferents personatges fantàstics
- Aprendre, reconèixer i cantar cantarelles populars de contes
- Jugar amb els personatges dels contes
- Jugar a trobar el camí en un laberint de veritat
b)Desenvolupament:
- Conte/Conversa: Teseu i el Minotaure
Escoltem el conte o llegenda, o bé deixem que la llegeixin ells mateixos, un fragment cadascú o de forma dramatitzada un personatge cadascú, depenent de l’edat dels infants. Fem preguntes de comprensió i entaulem una conversa al voltant dels personatges fantàstics: T’agraden les històries de monstres i dracs?, creus que existeixen o han existit?, per què?, com te’ls imagines?, quin personatge fantàstic t’agrada més?, per què?, quin t’agrada menys o et fa més ràbia?, per què? Com era el Minotaure?, on vivia?, què menjava?, com eren les veles dels vaixelles amb què anaven?, qui era en Teseu?, què volia?, com ho volia fer?, qui l’ajuda?, com?, què li dóna per ajudar-lo, què demana a canvi?, en Teseu compleix la seva promesa?, per què?, què haguessis fet tu?, com eren les veles del vaixell de tornada?, què li havia demanat el pare a en Teseu?, què fa el pare d’en Teseu?, per què creus que ho fa?
2.Recerca: Éssers Mitològics
El Minotaure és un monstre mig home i mig toro. A la Mitologia trobem moltes legendes on apareixen monstres que sin essers formats combinant parts de diferents animals, o bé amb persones. A més del Minotaure tenim: el Centaure, el Drac, l’Esfinx, el Faune o Faunessa, el Griu, l’home-llop, la Medusa, el Pegàs, la Sirena o Tritó…
A.Centaure: mig home i mig cavall
B.Drac: rèptil amb ales de ratpenat
C.Esfinx: mig dona mig llei amb ales
D.Faune o Faunessa: mig home o dona i mig cabra
E.Griu: mig àliga i mig lleó
F.Home-llop: mig home i mig llop
G.Medusa: mig dona i mig serp
H.Minotaure: mig home i mig toro
I.Pegàs: cavall amb ales
J.Sirena o Tritó: mig home o dona i mig peix
3.Activitat-Taller: Creador de monstres
NECESSITEM:
- Llapis i paper:
- Tisores i pega
- Cartolina
- Imatges de torso d’animals i persones
- i…una mica d’IMAGINACIÓ!
1er.Per començar: El drac està fet a partir d’un cos de rèptil i unes ales de ratpenat. Dibuixa o busca imatges de diferents animals, i juga a formar nous monstres a partir de trossos de diferents animals: Pegàs, Griu, o altres que et fuguais inventar.
2on.Si ho volem una mica més difícil: El Minotaure és un mostre fet a partir de mig cos d’home i mig de toro. Busca o dibuixa imatges de persones i trossos d’animals, i juga a crear monstres o inventar-ne de nous: Centaure, Faune, Sirena…
3er.Si ho volem una mica més divertit: Crea el teu propri monstre, posa-li un nom , i explica una història sobre ell.
4.Racó de l’escriptor: Descriu el teu monstre
Us presento la Caval·lina: És un ésser fantàstic QUE està format per mig cos de noia, QUE és la part de cintura cap amunt, i la part de baix d’un cavallet de mar, QUE és la cua i les aletes. A la Caval·lina, QUE viu al fons del mar, li agrada molt nedar i jugar amb els altres animals marins. La seva casa, QUE està decorada amb ostres i petxines, és un magnífic palau blanc com el marbre. A la Caval·lina, QUE és molt presumida, li agrada fer-se collarets i arracades amb coralls vermells i perles de nacra. Els seus amics, QUE també viuen al mar, l’estimen molt perquè sap cantar i explicar històries.
5.Jocs de Taula dels Personatges Fantàstics:
- Els personatges fantàstics: de quin conte són?:
ELS PERSONATGES FANTÀSTICS SÓN UNS ÉSSERS ESTRANYS QUE NOMÉS EXISTEIXEN EN ELS CONTES I LES LLEGENDES. SAPS COM ES DIUEN I A QUIN CONTE PERTANYEN?
Apareixen uns personatges de diferents contes coneguts (titelles de pal plastificats), i entre tots juguem a descobrir com es diuen i a quin conte pertanyen. Cal 
posar el cartell del nom a sota de cada imatge, i el nombre corresponent al conte o llegenda al qual pertanyen. Per a cada nivell procuro triar personatges de contes treballats, o molt coneguts com ara de la televisió o pel·lícules de Disney.
Nivell 1 (menys de 6 anys):
- Bruixa — La llegenda del Caga Tió
- Fada — El Carnestoltes i la Vella Quaresma
- Gegant — El gegant del Pi
- Follet — El sabater i els follets
- Monstre — La llegenda
del monstre deBanyoles - Dimoni — El pastor i el dimoni
- Nan — En Patufet i els cargols
- Drac — La llegenda de sant Jordi
- Bruixot — El mag Merlí
- Sirena — La Sireneta
Nivell 2 (a partir de 6 anys):
- Fada — El Mag d’Oz
- Sirena — Llegendes de la Mediterrània
- Follets — Els Minairons de sant Joan
- Bruixot — El Monstre
de Banyoles - Dimoni — Els Pastorets
- Nan — El Petit Príncep
- Monstre — Teseu i el Minotaure
- Drac — La llegenda de sant Jordi
- Cantarelles Populars dels Personatges fantàstics:
Es tracta d’escoltar melodies de contes populars i endevinar entre tots de quin conte són, per acabar cantant-les tots junts.
SAPS QUIN PERSONATGE CORRESPON A CADA TONADA?
- Drac — Aquest drac no em fa por (versió de “El lleó no em fa por”)
- Dimoni — Dimoni pelut, que a l’infern no t’han volgut
- Bruixa — Plou i fa sol, les bruixes es pentinen
- Nan — Patim, patam, patum,… no trepitgeu en Patufet
- Gegant — El gegant del Pi, ara balla, ara balla
- Cavaller — Som, som, som els cavallers
- Laberints dels Personatges Fantàstics:
Es tracta d’ajudar als personatges dels contes a trobar les seves coses, tot seguint uns laberints fets amb cordills de colors. Primer hauran de dir com es diu el personatge tot posant el cartell amb el nom a sota, i després anar seguint el cordill corresponent amb el dit fins arribar a l’objecte que li toca, llavors podrà agafar-lo i enganxar-lo al costat del personatge que l’havia perdut.
AQUESTS PERSONATGES FANTÀSTICS HAN PERDUT LES SEVES COSES. POSA-LI L’ETIQUETA QUE CORRESPONGUIN, I SEGUEIX EL FIL ADEQUAT PER DONAR A CADASCÚ EL QUE LI FALTA.
- Bruixa — escombra
- Bruixot — barret
- Dimoni — banyes
- Drac — foc
- Fada — vareta màgica
- Geni — llàntia
- Nan — pic
- Sirena — cargol de mar
- Mots encreuats (1 i 2):
Es tracta d’uns mots encreuats gegants, on les definicions són les imatges dels personatges fantàstics. Amb unes lletres, a mida cal omplir els forats corresponents, tot seguint les fletxes.
Nivell 1 (menys de 6 anys):
- Bruixot
- Follet
- Nan
- Fada
- Gegant
- Bruixa
- Drac
- Dimoni
- Sirena
Nivell 2 (més de 6 anys):
- El gegant del Pi
- Follets sabaters
- Dracs
- Tabalet
- La Caputxeta
Vermella - Ali-baba
- Bruixa Avorrida
- Sant Jordi
- Porquets
- El Carnestoltes
- Fada Campaneta
- En Patufet
- Rínxols D’Or
- Peter Pan
- Set Nans
- Masovera
- Dimoni
- Bruixot
- La Castanyera
- El Petit Avet
- La Rateta
- Cartes de les famílies dels Personatges Fantàstics:
Hi ha cinc famílies de cinc tipus de personatges fantàstics: bruixes i bruixots, dracs i monstres, fades i sirenes, follets i dimonis, gegants i nans. Per començar es reparteixen totes les cartes, i es procura fer tantes famílies com es pugui. Per aconseguir les cartes que et falten, hauràs de demanar-les a qui creguis que les pot tenir quan et toqui el torn, si les té te les haurà de donar, i si no passarà a demanar ell. Guanya qui aconsegueix fer més famílies. Atenció: no es pot demanar si no se’n té cap d’aquella família, o bé si no et toca, i si et demanen una carta estàs obligat a donar-la si la tens. Per demanar-ho només cal dir correctament el nom de la carta, per exemple: dóna’m “El gegant del Pi”, o bé dóna’m “El follet Peter Pan”.
A.Bruixes i bruixots:
- Bruixa Avorrida
- El mag Merlí
- La Malèfica de la Bella Dorment
- En Mer del Monstre de Banyoles
- Mickey Aprenent de Bruixot
B.Dracs i monstres:
- El drac de sant Jordi
- Elliot, el drac d’en Peter
- Nessie, monstre del llac Ness
- El Minotaure
- El Monstre de Banyoles
C. Fades i sirenes:
- La Campaneta
- La fada fadrina de la Ventafocs
- Les Nimfes de les Estacions
- La Sireneta
- Les sirenes del País de Mai-més
D. Follets i diables:
- El dimoni dels Pastorets
- Follet del foc de sant Joan
- Peter Pan
- Els Follets sabaters
- Els Minairons de sant Joan
E. Gegants i nans:
- El gegant del Pi
- El gegant del sastre valent
- El gran Barrufet
- Els nans de la Blancaneus
- En Patufet
- Jocs dels contes: El meravellós país d’Oz, El viatge de Mowgli per la Jungla, Seguim el vent amb Mary Poppins
Es tracta de jocs del tipus Oca, Parxís o Trivial, on els jugadors han de 
tirar el dau i avançar el seu personatge tants quadres com indica el dau, per arribar al final el primer si és possible. Però compte!: pel camí segur hauràs de passar entrebancs com ara contestar preguntes, o recollir regals màgics per tal de seguir avançant.
Aquests paranys, així com tot el recorregut, estan inspirats en algun conte, per tant a l’infant li semblarà talment que es troba immers a dins mateix del conte, que caldrà que conegui per tal de sortir-se’n ben parat. En cas contrari, és força recomanable que observi i escolti el que fan i diuen la resta de contrincants, per poder seguir el seu camí.
6.Sortida al Parc del Laberint d’Horta (Barcelona)
Aquest fantàstic parc situat al barri d’Horta de Barcelona, ens ofereix una reproducció del Laberint d’Ariadna a mida natural, i ens permet reviure l’antic mite grec, entre els carrerons flanquejats per verdes parets d’arbustos naturals, després de recollir un imaginari cabdell de fil màgic de les mans de la mateixa Ariadna, que ens espera al final de tot i ens convida a reposar al costat d’un petit estanyol d’aigües tranquil·les. Si en el centre del Laberint no hi trobem el Minotaure, en canvi sí una antiga estàtua d’Eros, el déu grec de l’Amor.
Enllaç a Parc del Laberint d’HOrta: https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-laberint-dhorta_92086011952.html