POĿLEN VOL ESTIMAR

B. Moyà/M. Mata

Quan és el temps d’estimar,

la parella has de buscar.

            Aquesta flor va perdre un gra de poŀlen. I el vent, que mai no para, se’l va endur camps i camps enllà, travessant boscos i prades, fins que va quedar-se enredat entre els cabells d’una dona que s’estava pentinant a la finestra. Quan la dona tancà la finestra Poŀlen va adonar-se que no era pas sola dins de la casa: li feien companyia un home gran com ella i una nena més xica que no pas ells dos. Poŀlen va sentir com la nena parlava amb la seva mare:

            -Digues, mare, qui sóc jo?

-Doncs guaita, la nostra filla ets tu, dona.

-I com és que sóc la vostra filla?

-Doncs perquè vas néxer de tots dos, de la mare i de mi –digué el pare.

-I com vaig néixer?

-Doncs, com que la mare i jo ens estimàvem, un dia vam pensar en tu i et vam fer.

            I Poŀlen va pensar que era ben bonic això, que els pares haguessin fet la nena perquè s’estimaven.

            Heus aquí que, d’una revolada, el vent se’l va endur fins un sembrat i mentre rumiava el que havia vist a casa dels homes, es posà a ploure. En agafar una fulla per posar-se-la al cap, s’adonà que la terra bevia amb plaer l’aigua de la pluja i va preguntar-li:

            -T’agrada la pluja?

-Me l’estimo molt –va contestar la terra.

-I la pluja a tu, també t’estima?

-Molt, molt –va contestar-li una goteta que queia.

-I per què?

-Doncs, veuràs –respongué la terra-, la pluja i jo ens estimem i és per això que les llavors que jo guardo dintre meu germinen quan ens ajuntem.

Poŀlen pensava que també n’era de bell ser terra o bé pluja i poder-se estimar com ho feien.

Amb això que passava per allí Mare Moixó que venia de recollir un cuc per als seus pollets.

-Hola! –va dir-li Poŀlen. –Tu, què ets

-Ai, ai! Ves què sóc: sóc un moixó, la Mare Moixó.

-Ah! I, què fas?

-Recullo aquest cuc per als meus moixonets.

-I, on són els teus moixonets?

-Dalt, al meu niu.

-Em deixes venir a veure’ls?

-Si vols… agafa’t en una ploma de la meva cua que volarem molt de pressa.

Dalt el niu, el Moixó mascle quan el va veure li digué:

-Qui ets, tu?

-No ho sé pas, qui sóc jo –contestà Poŀlen.

-Doncs nosaltres som els moixons: jo sóc el pare i aquests són els nostres fills.

-Són molt bonics, i s’assemblen a vosaltres.

-És clar que sí, perquè han nascut dels ous que vam fer la Mare Moixó i jo.

-I com els vau fer, els ous?

-Veuràs: la Mare Moixó i jo ens estimàvem, vam fer el niu i després, entre tots dos, hem fet els ous d’on han sortit els moixonets.

I Poŀlen pensava que, a ell, també li agradaria d’estimar algú i poder fer néixer altres éssers.

  Tot de cop, s’adonà que era damunt la fulla d’un arbre.

-Hola! –va fer l’arbre. I Poŀlen va tenir un ensurt.

-Qui ets? –preguntà Poŀlen.

-Sóc l’arbre, l’Arbre Pare, sóc alt i gruixut, com el meu besavi; tots aquests altres més xics que veus, són arbres que estan creixent; i aquests que encara són més xiquets, són els que van néixer l’any passat. I tots són fills meus, tots! –digué l’Arbre Pare, molt cofoi.

-Molt m’agrada això que em contes. I, digues, arbre, com és que sou tants, vosaltres?

-Als arbres, ens agrada de viure aplegats, en arbredes o boscos. Som una gran família. Quan el bon temps arriba i les fruites deixen caure les llavors sobre la terra, amb l’escalfor del sol l’aigua les fa germinar i així, cada any, en neixen molts, molts…

Poŀlen veia molt clar que totes les coses que havia conegut s’estimaven i tenien fills i per això mateix la vida no s’acabava mai. Però ell no sabia qui estimar i n’estava molt preocupat. A la fi, un dia, va decidir-se a preguntar-ho. De primer, va anar a veure els moixons:

-Escolta, moixó, tu saps qui he d’estimar, jo?

-Tu, de quina família ets?

-No ho sé.

-Doncs, no sé pas qui has d’estimar tu.

I va anar als arbres, a dir-los:

-I jo, qui he d’estimar?

I els arbres li respongueren el mateix que els moixons.

I digué a la terra:

-Tu ho saps, terra, qui he d’estimar jo?

Ni la terra, ni la pluja no van saber contestar-li.

Poŀlen seguia el vent, molt trist, preguntant pertot arreu qui havia d’estimar ell.

Fins que un matí de molt de sol en passar per un camp d’arbres fruiters s’adonà que en les flors hi havia molts, molts granets de poŀlen semblants a ell. I fent un esforς, va arribar-s’hi i els preguntà:

-Qui he d’estimar, jo?

I els altres granets de poŀlen van respondre:

-Busca una flor!, la teva flor, com nosaltres! Hi trobaràs un granet, l’òvul, a qui estimar.

Poŀlen havia d’estimar l’òvul de la seva flor i del seu amor naixeria una fruita molt dolςa i molt bona.

Quan va arribar el bon temps i la primavera acabà de preparar totes les flors, Poŀlen i els seus companys es deixaren emportar per l’oreig que els duria fins a una flor, la seva flor, a la qual estimarien.

I POĿLEN VA TROBAR I VA ESTIMAR LA FLOR DEL CIRERER!

          Heus aquí el cirerer. Aquesta cirera vermella que agrada a la nena, és la fruita que ha nascut de l’amor de Poŀlen i la Flor.

Cirerer petit,

cirerer florit,                                

que fas arracades,                                                 

digue’m quina mà                    

te les ve a cercar                                                     quan les tens granades?

Digue’m sense por,

qui et cull la dolçor

d’queixa florida.

Que el que ara és tan blanc

després sarà sang

que allarga la vida.

Potser els escolans

se n’omplen les mans

botant d’alegria,

o algún pinza vell

se’n guarda per ell 

un gra cada dia.

Cirerer petit,

cirerer florit,                                

que fas arracades,                                                 

digue’m quina mà

te les ve a cercar

              quan les tens granades?

Joan Maria Guasch

PROPOSTA DIDÀCTICA-26

• CONTE: Pol·len vol estimar
• TIPUS: Paràbola de la natura
• EDAT: Menuts (fins a 6 anys)
• ACTIVITATS: Experiència realitzada amb infants de 3 a 6 anys)
  1. El Conte
     • Llenguatge Verbal
  2. Audición / Poema /Dansa
     • Llenguatge Musical
     • Llenguatge Verbal
     • Psicomotricitat
  3. Juguem amb les paraules: Arbres que donen fruit
     • Descoberta de l’Entorn natural
     • Llenguatge verbal
  4. El Repte: Petits poemes per a petites flors
     • Descoberta de l’Entorn natural
     • Llenguatge Verbal
  5. Taller: Benvinguda Primavera!
     • Llenguatge Plàstic

1. Objectius:
   

• Escoltar un conte amb titelles
• Aprendre una poesia i recitar-la
• Jugar a endevinar els noms d’arbres fruiters
• Observar flors al natural i aprendre’n els noms
• Endevinar a quina flor es refereixen petits poemes
• Buscar paraules que rimin amb el propi nom per fer rodolins

b. Desenvolupament de l’activitat:

1.EL CONTE

          Els nens i nenes seuen a terra en catifes i coixins, de manera que tots em puguin veure bé. Sona una música que podria ser “Amanecer” de Carlos Núñez, ens posem a punt dient les paraules màgiques: “Els ulls com a taronges, les orelles com a pàmpols, i la boca tancada!”, i comencem: “Hi havia una vegada…” Explico el conte amb l’ajuda de titelles i ninots, utilitzant diferents veus per a cada personatge, i fent participar activament als infants. Per exemple, Pol·len els pregunta si saben a qui ha d’estimar ell, després de preguntar-ho als altres personatges. Quan arriba el moment que Pol·len ha de buscar i triar la seva flor a qui estimar, ensenyo flors naturals perquè les observin (olorin, toquin, etc.) mentre els dic el seu nom i algun petit poema relacionat. Pol·len també els demana ajuda per triar flor, preguntant “tu quina triaries”, o “quina t’agrada més i perquè”. Al final, si és possible, els reparteixo cireres perquè les tastin. En acabat recito la poesia sencera del “Cirerer petit, cirerer florit” perquè l’aprenguin

          Perquè s’aprenguin la poesia de memòria, potser en una altra sessió, els explico què vol dir tot fent preguntes de comprensió i ensenyant imatges. Primer els hi faig repetir per trossos, i després per grupets, cada  grup un tros. Al final han de poder recitar-la sencera de memòria, encara que potser necessitarem més dies per anar-la assajant, en el cas que hagin de fer-ho davant dels pares o altres companys. Aniria bé tenir la poesia penjada a la sala amb la imatges del cirerer florit i de les cireres.

2.AUDICIÓ / POEMA

1. Audició: Amanecer (Carlos Núñez)

B. Poema: Cirerer florit (Joan Maria Guasch)

CIRERER FLORIT

C. Dansa: Les Pometes del Pomer (Popular)

Per ballar aquesta ens agafem de les mans fent una rotllana, però cinc participants es posen drets al mig de la rotllana, seran les pomes. Girem al ritme de la música mentre cantem: “El ballet del Rotlletó de  puntetes…” Quan la cançó dịu: “Cinc poyetes té el poder…” coomptem guantes pomes hi ha al mig de la rotllana, i quan điểm: “de cinc una en caigué” un dels que fa de poma es deixa caure al mig de la rotllana com si fos una poma que cau. Quan cantem: “Și mireu el vent d’on ve…” ens quedem drets aixecant els braços com si fóssil arbres, i movem els braços com les branques mogudes pel vent.

3. JUGUEM AMB LES PARAULES: Arbres que donen fruit        

Per fer aquest joc utilitzo  imatges d’arbres fruiters en flor, i també dels fruits (encara que és millor al natural). Per començar, els faig notar que l’arbreque fa cireres es diu cirerer, és a dir afegint -er al nom del fruit. Seguint aquesta norma els faig endevinar el nom d’arbres com el pomer o el taronger, tot ensenyant-los la imatge del fruit primer, l’arbre després, quan en diuen el nom. Els aviso que de vegades tenen el nom en femení, és a dir afegint -era, com ara olivera o figuera. Podem acabar ballant la dansa “Les pometes del pomer”.

4.EL REPTE: Petits poems per a petites flors

Observem les flors naturals que he portat i en parlem: quina olor fan, quins colors, etc. Recordem el nom, que li haurem penjat en una mena d’etiqueta gegant, i juguem a endevinar cada petit poema a quina flor es refereix. Podem tenir els poemes en cartells i posar-los prop de la flor corresponent. Per acabar també les podem dibuixar, com va fer Van Gogh amb els gira-sols. Proveu vosaltres:

CIRERER    –   GINESTA   –   GIRA-SOL    –    LILÀS     –     ROSELLES

A. ________________ petit,

    ________________ florit,

que fas arracades:

digue’m quina mà

te les ve a cercar

quan les tens granades?

Joan Maria Guasch

B. El _______________

de tant adorar el sol

n’ha pres la fesomia

tot el sant dia

el segueix amb sa mirada,

com l’aimador a l’aimada.

Jacint Verdaguer

C. No floriu totes alhora

____________del camp de blat!

sou tan i tan lluminoses,

que em deixeu enlluernat.

Joana Raspall

D. Perquè has vingut han florit els __________,

i han dit llur joia, envejosa, les roses.

perquè has vingut jo ara torno a estimar,

diré el teu nom i el cantarà l’alosa.

Joan Salvat Papasseit

E. La ___________altra vegada,

   la ___________ amb tanta olor,

és la meva enamorada

quan ve el temps de la calor.

Joan Maragall

*SOLUCIONS:

A. CIRERER

Cirerer petit,

cirerer florit,

que fas arrecades,

digue’m quina mà te les ve a cercar

quan les tens granades?

                          Joan Maria Guasch

B. EL GIRA-SOL

El gira-sol

de tant adorar el sol,

n’ha pres la fesomia,

tot el sant dia

el segueix amb sa mirada,

com l’aimador a l’aimada.

                                Jacint Verdaguer

C. ROSELLES

No floriu totes alhora

roselles del camp de blat!

sou tan i tan lluminoses,

que em deixeu enlluernat.

                               Joan Raspall

D. LILÀS

Perquè has vingut han florit els lilàs,

i han dit llur joia, envejosa, les roses.

perquè has vingut jo ara torno a estimar,

diré el teu nom i el cantarà l’alosa.

                                    Joan Salvat Papasseit

E. GINESTA

La ginesta altra vegada,

   la ginesta amb tanta olor,

és la meva enamorada

quan ve el temps de la calor.

Joan Maragall

5. TALLER: Benvinguda Primavera!

NECESSITEM:

• Paper de seda de colors
• Motlle o objecte rodó
• Llapis o retolador
• Tisores
• Cel·lo
• I… una mica d’IMAGINACIÓ!

1. Primer dibuixarem amb l’ajuga del motlle i  retallarem rodones de paper de seda dels colors que volgume, de dues mides.
2. Agafem dues rodones del mateix color per de dues mides diferents, i posem la petits dins de la gran.
3. Dobleguem les rodones en quatre grossis sensé marcar, i agaçant-ho per mig giravoltem a punteta de manera que  el paper de seda faci ondes com imitant les flors.
4. Agafem un tros rectangular de paper de seda verd i el cargolem per fer la tija.
5. Enganxem amb cello la flor a la tija.

c. Material:

• Titelles amb els personatges del conte: Flor, Pol·len, nena, moixó, gota de pluja, arbre pare. I també: una pinta per pentinar-me, niu amb moixonets, i roba marró per a la terra.
• Música: “Amanecer” de Carlos Núñez, i “Dansa de les pometes”
• Flors naturals: flors de cirerer, roses o roselles, margarides, gira-sol, clavell, lilàs, ginesta… per a la observació i dibuix al natural, i per al joc “Petits poemes per a petites flors”. Aniria bé tenir els poemes escrits en cartells que posarem al costat de la flor corresponent un cop endevinada, i cartellets amb els noms de les flors.
• Cireres si pot ser naturals per tastar-les, i mural amb la poesia del cirerer per anar-la aprenent.
• Imatges d’arbres florits i de fruites o bé fruites al natural per fer el joc “Arbres que donen fruit”.
• Paper de seda, moteo rodó, llapas, tisores, cel·lo.