22. EL TRENCANOUS (E. T. A. Hoffmann)

Publicat el 30 de novembre de 2018 per M.INMACULADA VILLEGAS ALBA

EL TRENCANOUS

E. T. A. Hoffmann

Adaptació: Imma Villegas

Sona la música “Dansa del Trencanous” (Txaikovsky), es veu un arbre de Nadal molt decorat i a sota regals embolicats en papers de colors. Apareixen dos titelles de guant: una nena i un nen.

Hi havia una vegada dos germans que esperaven amb ànsia poder destapar els regals de Nadal que els havien deixat a sota l’arbre.

-Quin arbre de Nadal més bonic! i és ple de regals a sota!

-Que bé quants regals! i mira: també hi ha llaminadures!

-Mare, ja podem obrir els regals? Si us plau!

Apareix un altre titella de guant que és la mare i els diu:

-Sí, sí, endavant! Aquest és el teu i aquest és per a tu! (els dóna a cadascú els seu regal) Les llaminadures ja les repartirem després!

Els nens obren nerviosos els regals tot estripant el paper de colors, i traient la joguina de dins de la caixa.

-Soldadets de plom! -exclama el nen entusiasmat- M’encanten! n’hi ha molts d’iguals, i tots són exactament iguals i amb el seu uniforme impecable. Que bé, així podré jugar a fer desfilades, com a mi m’agrada! A veure què t’ha tocat a tu? Ah, és un ninot! Me l’ensenyes, Clara? (la nena li ensenya un ninot de fusta molt estrany) És molt lleig! Té la boca massa grossa i les cames curtes! Ja, ja, ja! (se’n riu del ninot de la Clara)

-No és lleig! És diferent, però a mi m’agrada! (el nen li tira el ninot a terra) Oh! Mira què has fet! Me l’has trencat! Mare! En Fritz m´ha trencat la meva joguina! (recollint-lo de terra i abraçant-lo)

-No et preocupis, Clara! (entra la mare) Dóna-me’l, li demanaré a l’oncle rellotger que te l’arregli. L’oncle té molta traça, segur que quedarà com nou! (se l’enduu i la Clara i en Fritz juguen amb els soldadets)

Apareix un altre titella una mica estrany que porta una gorra i un abric llarg, és l’oncle rellotger.

-Veniu nens: ha arribat l’oncle!

Els nens corren cap a la sala, on es troben l’oncle amb el ninot de fusta a les mans.

-Té Clara, aquí tens el teu Trencanous perfectament arreglat.

-Trencanous?

-Sí, és un Trencanous, per això té la boca tan grossa: si li poses una nou a dins la boca i prems la palanca del darrera, trencarà la closca de la nou per gruixuda que sigui. Però compte! Està fet de fusta, i es pot trencar si li dones cops o li poses una nou massa grossa!

-Moltes gràcies, Oncle! M’encanta el Trencanous! A partir d’ara serà la meva joguina preferida!

-Ara a dormir! -diu la mare- Ja n’hi ha prou per avui!

La mare i l’oncle se’n van i els nens van a dormir, la Clara dorm amb el Trencanous. Durant la nit, apareix el Rei dels Ratolins, que és un titella de Ratolí que porta una corona i una capa, i li diu a la Clara:

-Dóna’m totes les teves llaminadures, nena! si no vols que els meus ratolins roseguin totes les teves joguines!

-Oh, no! Per favor, les meves joguines no les toquis! Et donaré tot el que vulguis, però no em toquis les joguines, si us plau! Té les llaminadures! (li ofereix la bossa de caramels que encara és a sota l’arbre, però el Trencanous li impedeix)

-No, Clara! No li donis les llaminadures! Deixa’m fer a mi, amb les joguines lluitarem contra els malvats ratolins!

La Clara es queda tan confosa, que no sap què dir. Llavors, el Trencanous, amb veu ferma i forta es dirigeix a la resta de joguines

-Joguines, escolteu-me! (es dirigeix al públic que escolta el conte) Els malvats ratolins, capitanejats pel dolent Rei dels Ratolins, amenacen amb menjar-se les llaminadures, i destrossar-nos per postres. Esteu amb mi? M’ajudeu a lluitar contra aquests malvats ratolins fins a salvar la vida i les llaminadures?

-Sí, és clar! Trencanous, tu ets el nostre capità, digues què hem de fer?

-Aquí teniu les municions, apunteu bé i feu foc tots alhora quan jo us ho digui!

Sobre la manta que tapa la taula on passa l’acció i li fa de faldilles, hi ha tot de ratolins fets de paper plastificat i pots de iogurt. Repartim taps de suro als infants perquè juguin a fer punteria als ratolins llançant els taps a dins dels pots de iogurt quan el Trencanous els ho indica:

-Joguines, esteu preparats per a la gran batalla?

-Sí!

-Doncs endavant: Preparats, llestos, ja!

Els nens i nenes llancen els taps de suro contra els ratolins de paper, segurament molts aniran a fora però potser alguns aniran a dins. Es pot repetir el joc tantes vegades com es vulgui, tot recollint els taps que han anat a fora, i donant-los als que vulguin tornar-ho a provar.

-Finalment, -crida el Trencanous per acabar- tots els ratolins han estat vençuts! Enhorabona, hem guanyat la batalla! Gràcies, joguines!

-No pas tots! -salta de cop el Rei de Ratolins, encarant-se amb el Trencanous i a punt per tirar-se-li al damunt i rosegar-lo- Ja ets meu, Trencanous!

En aquell moment, la Clara, que ha presenciat la gran batalla astorada, es treu una sabata i la tira amb força contra el Rei dels Ratolins deixant-lo ben aixafat:

-Deixa estar el meu Trencanous! Té, ratolí dolent!

En aquell moment, el Trencanous es converteix en un príncep:

-Moltes gràcies, estimada Clara! En realitat jo no era un Trencanous, sinó un príncep encantat pel malvat Rei dels Ratolins, i tu has trencat l’encanteri al tirar-li la sabata al damunt. Oh, estimada Clara! No sé com t’ho podré agrair? Em pensava que seria un Trencanous per sempre més! Has estat tan valenta! Vols ser la meva amiga? Vine amb mi i t’ensenyaré el meu país i el meu palau.

-Benvolgut Trencanous, no desitjo res més que ser la teva amiga i anar amb tu a conèixer el teu país i veure el teu palau. Som-hi!

La Clara i el Trencanous es donen la mà i màgicament es posen a volar per sobre els caps dels infants mentre sona la música “Dansa del Trencanous” (Txaikovsky).

Ve’t aquí un gos, ve’t aquí un gat,

aquest conte s’ha acabat!

PROPOSTA DIDÀCTICA-22

CONTE: El Trencanous (conte rus d’E.T.A. Hoffmann/Adaptació Imma Villegas)
EDAT: Menuts (fins a 6 anys)
TIPUS: De fades
ACTIVITATS: (Experiència realitzada amb infants de 3 a 6 anys)
1. Conte: El Trencanous / Conversa: Les joguines
  - Descoberta de l’Entorn i d’Un mateix
  - Llenguatge Verbal
  - Llenguatge Musical
2. Audició/Poema /Cançó: Ballet del Trencanous (Txaikovsky), “Els arbres es muden” (Bofill, Puig i Serrat), “Les joguines molt cansades” (Bofill, Puig i Serrat), “Pujaré la tristesa dalt les golfes” (Maria Mercè Marçal), “Joguines” (Les Tres bessones)
  - Descoberta de l’Entorn
  - Llenguatge Verbal
  - Llenguatge Musical
3. Activitats: Ordenar Seqüències /Posem ordre a les golfes / Les fruites de tardor /Fem endevinalles
  - Descoberta de l’Entorn
  - Llenguatge Verbal
  - Llenguatge Matemàtic
4. Racó de l’Escriptor: Fem la Carta als reis
  - Descoberta de l’Entorn i d’Un mateix
  - Llenguatge Verbal
  - Llenguatge Plàstic
5. El Repte: Fem noms compostos/Endevinalles per jugar
  - Llenguatge Verbal
6. Taller: Construcció d’un Joc de punteria/Fem un estel de paper
  - Llenguatge Plàstic
  - Psicomotricitat

a) Objectius:

Escoltar un conte amb titelles de guant i objectes
Expressar els propis sentiments i opinions, respectar i escoltar els companys
Aprendre de memòria un Poema
Aprendre i cantar una cançó
Escoltar i expressar amb el cos una música
Ordenar les seqüències del conte i explicar què passa
Jugar a ordenar, classificar i etiquetar les joguines
Observar diferents fruites de tardor, aprendre’n els noms i classificar-les en fruita fresca / fruita seca
Jugar a fer noms compostos a partir de dues paraules
Jugar a fer i resoldre endevinalles
Construir-se una joguina

b) Desenvolupament de l’activitat:

1. EL CONTE /AUDICIÓ/ CONVERSA

El Conte

Escoltem el conte amb l’ajuda de titelles de guant i alguns objectes: un Trencanous de joguina, una caixa amb la imatge de soldadets de plom, una sabata, llaminadures, i el joc de fer punteria als ratolins. Durant el conte escoltarem “El ballet del Trencanous” de Txaikovsky, i jugarem al joc de fer punteria als ratolins. En acabar, Encetem una conversa sobre les joguines fent que cadascú pugui expressar els seus sentiments, opinions, desitjos o experiències, i que s’escoltin i respectin entre ells.
Conversa

Quines joguines t’agraden més?, quines menys o et fan ràbia?, per què?, quina joguina t’agradaria tenir que no tens?, Què pensaries si t’arribés una joguina en mal estat o lletja com el Trencanous?, hi jugaries igual?, per què?, t’has sentit mai rebutjat per ser diferent com el Trencanous?, com et sentiries si algú et trenqués la teva joguina?, què faries?, per què? Has vist mai arribar els Reis? Fas la carta? Què t’agradaria demanar? o què t’han portat?, t’agradaria participar en alguna Cavalcada?, què hi faries?, què no hi faries?

2. AUDICIÓ / POEMA / CANÇÓ

A. Audició: El ballet del Trencanous (Txaikovsky)

B. Poema

Llegim i aprenem de memòria una poesia, que en funció de l’edat dels infants, l’època de l’any o el que vulguem treballar, podria ser: “Els arbres es muden” (Bofill, Puig i Serrat), “Les joguines molt cansades” (Bofill, Puig i Serrat), “Pujaré la tristesa dalt les golfes” (Maria Mercè Marçal).

Poema-1: ELS ARBRES ES MUDEN

Bufill, Puig i Serrat

ELS ARBRES ES MUDEN

DE ROIG I DE GROC,

LES FULLES TREMOLEN

SOTA UN SOL DE FOC.

EL VENT LES FA CAURE,

LES DUU FINS EL PORT,

QUAN SURTIS DE CASA,

TREPITJA-LES FORT!

Poema-2: LES JOGUINES MOLT CANSADES

Bofill, Puig i Serrat

LES JOGUINES MOLT CANSADES,

ESTAN TIPES DE VOLTAR;

EN UN SAC TOTES PLEGADES

S’HAN POSAT A RONDINAR.

AL REI NEGRE LI DEMANEN

QUE LES DEIXI EN UN BALCÓ;

-“HO FARÉ,-DIU EL REI NEGRE-,

I COM MÉS A PROP MILLOR!

QUAN EL SOL JA DESPUNTAVA,

VAIG ALÇAR-ME DEL MEU LLIT;

-“QUINA SORT! QUANTES JOGUINES

M’HAN DEIXAT AQUESTA NIT!”-

Poema-3: PUJARÉ LA TRISTESA DALT LES GOLFES

Maria Mercè Marçal

Pujaré la tristesa dalt les golfes

amb la nina sense ulls

i el paraigua trencat,

el cartipàs vençut,

la tarlatana vella.

I baixaré les graus amb vestit d’alegria

que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

Preguntes de comprensió i conversa: Què es troba l’autora del poema a les golfes?, com diu que baixarà de les golfes?, quins animalets hauran teixit el vestit d’alegria? Les golfes és el lloc de la casa on hi deixem les coses velles que ja no serveixen, què hi deixaries tu a les golfes?

CANÇÓ: JOGUINES

LES TRES BESSONES

ARA RECORDEM QUAN FEM LA CARTA ALS REIS

DEMANANT TOTS ELS REGALS QUE ENS FAN IĿLUSIÓ,

UN ANY ESPERANT, I QUAN ARRIBA L’INSTANT,

COM ENS DECEBRIA QUE ENS PORTESSIN CARBÓ:

JO VULL UNA NINA, PER A MI VULL UN TREN,

PORTEU-ME UNA CUINA AMB PLATS I COBERTS,

LLIBRES DE CONTES, DISCOS I CASSETES.

TOTS ELS NOSTRES SOMNIS EN UN FULL DE PAPER!

JOGUINES, COM M’AGRADEN LES JOGUINES!

SÓN UN MÓN FET A MIDA ON LES CASES FAN UN PAM.

I ÉS TAN DIVERTIT, QUAN TOT ÉS PETIT,

TAN SÚPERPETIT QUE NO HI CABEN ELS GRANS.

JOGUINES, M’AGRADA REGALAR JOGUINES!

ENCARA QUE SEMBLI MENTIDA,

SANTA CLAUS ENS HA ENSENYAT:

QUE NO HI HA COLOR, PERQUE ÉS MOLT MILLOR

DONAR QUE NO PAS REBRE, DONAR ÉS FELICITAT!

JOGUINES, COM M’AGRADEN LES JOGUINES!

JOGUINES, M’AGRADA REGALAR JOGUINES!

JOGUINES, OH, OH! JOGUINES, OH, OH!

3. ACTIVITATS

A. Ordenar seqüències

Amb l’ajuda d’uns cartellets plastificats amb les imatges del conte, juguem a ordenar les seqüències del conte tot posant el nombre corresponent a cadascuna, després expliquem el què hi passa en cada imatge tot fent una frase.

B. Posem ordre a les golfes

Juguem a etiquetar les joguines per ajudar als Reis Mags a posar-les a dins del sac, o bé per posar ordre a les golfes. Per fer-ho utilitzarem un joc d’imatges plastificades i etiquetes amb el nom de cadascuna.

C. Les fruites de tardor

A la tardor, més que en cap altra època de l’any, tenim una gran varietat de fruites molt bones, de molts colors i olors. Algunes d’elles tenen una pell fina que de vegades ens podem menjar, i en tallar-les treuen molt de suc, són les que anomenem fruita fresca, com ara la taronja o el raïm, que a més cal tenir en compte que es fan malbé en pocs dies. Per contra, les anomenades fruita seca, com les nous i les castanyes, tenen una closca dura que cal trencar per poder menjar-se el de dins, i en obrir-les aquestes no treuen suc, i al revés del què passa amb la fresca, la fruita seca té la virtut que dura molt de temps sense fer-se malbé ni pansir-se.

NECESSITEM:

Lapis i paper
Colors i retoladors
Tisores i pega
Cel·lo, blu-tack o velcro
Fruitera i cistell
Fruites de tardor (naturals o plastificades)
i… una mica d’IMAGINACIÓ!

1)Per començar:

Si és possible observem fruites de tardor al natural, distingim els colors i les olors, la forma i com són per dins, què passa en obrir-la i també la tastarem. Després, amb l’ajuda d’imatges plastificades classifiquem les diferents fruites tot dient el nom i posant-la en una fruitera si és fresca, o en un cistell si és seca.

2)Si ho volem una mica més difícil:

Entre les fruites hi col·loquem altres objectes que no són fruita tot i ser també de tardor: cargols, moniatos, bolets… Hauran de deixar-los fora del cistell i de la fruitera, i dir què és: un animal, un tubercle, una planta…

3)Si ho volem una mica més divertit:

Per parelles un posa la fruita al seu lloc i l’altre diu el nom i si és fresca o seca, o bé al revés, un diu el nom d’una fruita i el company l’ha de trobar entre les altres i col·locar-la al lloc corresponent segons sigui fresca o seca.

D. Fem endevinalles

Segons Gianni Rodari (Gramàtica de la fantasia. Introducció a l’art d’inventar històries. Ed. Columna.), els passos que cal seguir per inventar una endevinalla són:

1^er. Estranyament: deslligar l’objecte del seu significat habitual, donant-li un altre que també és correcte però no és el més normal.
2^on. Associació: comparació, no sobre tot l’objecte, sinó sobre una de les seves característiques.
3^er. Metàfora: és la clau de la definició, converteix un objecte quotidià en un de misteriós.

1)Per començar: Estranyament

El primer que farem és decidir el resultat de l’endevinalla, és a dir, l’objecte que s’ha d’endevinar, per exemple: un bolet. Ara pensarem com definiríem el bolet, però ho farem diferent, dient característiques que no són les més normals, no són les que diríem si ens preguntessin què és un bolet, i d’aquesta manera ens quedarà més original i misteriós:

“Una cama i un barret,

que s’aguanta dret!”

Ara provem-ho al revés:

“Una cosa blanca, blanca,

que s’agafa i no s’aguanta”.

L’endevinalla ens parla d’una cosa que és blanca, encara que segurament això no és el més important, i que quan l’agafem no se’ns aguanta a les mans, o sigui que s’escapa, se’n va: la neu!

2)Si ho volem fer una mica més difícil: Associació

Enlloc de definir l’objecte triat buscarem altres objectes que no s’hi assemblin però que tinguin al menys una característica en comú, és a dir, compararem l’objecte només per una característica i no per tot ell. Per exemple: un cargol. Busquem coses que tinguin tan sols una característica en comú amb el cargol: el bou té banyes com el cargol, però no s’assembla en res més; el paraigua surt amb la pluja igual que el cargol, però no té res més igual. I ja ho tenim:

“No és bou i porta banyes,

no és paraigua i surt quan plou”.

Ara ho farem al revés:

“Fa viure i no és aliment,

xiula i no té boca,

està fred i està calent,

i no el pot veure qui el toca.”

Aquí tenim primer una comparació: el que busquem fa que puguem viure però no és cap aliment o menjar, i fa un soroll semblant a xiular sense tenir pas boca. Després hi ha un estranyament: defineix l’objecte dient que pot estar fred i calent, i no es pot veure però sí tocar-lo. Per tant, aquesta endevinalla és més completa perquè conté dos passos: estranyament i comparació. Sí, ho heu endevinat, es tracta de: el vent!

3)Si ho volem encara més divertit: Metàfora

En aquest cas buscarem una metàfora, és a dir, enlloc de definir l’objecte que s’ha d’endevinar, definirem un altre que ens el recorda. D’aquesta manera convertim un objecte quotidià en un de misteriós. Per exemple: el cel ennuvolat. Pensarem alguna cosa que ens recordi d’alguna manera el cel ennuvolat, encara que no hi tingui res a veure, i definirem aquesta segona imatge sense dir res de la primera. Per exemple, el cel que és molt gran i llis ens pot recordar un llençol, i els núvols serien pedaços o trossos enganxats a sobre el llençol, però en aquest cas no s’han cosit pas amb fil i agulla, ja que no es tracta de roba sinó de núvols:

“Un llençol apedaçat,

que ni punta d’agulla li ha tocat”.

Ara fem-ho al revés:

“No sóc cargol ni bolet,

i la pluja em fa sortir,

quan plou tot m’estarrufo,

i quan fa sol estic pansit.”

En aquest cas trobem primer una comparació: la cosa que busquem s’assembla a un cargol i a un bolet només en què surt quan plou. Però després ens fa una metàfora: ens parla d’estarrufar-se, és a dir fer-se gran, inflar-se, com un globus o com la cua del paó quan l’obre; però només s’estarrufa quan plou, perquè quan fa sol diu que està pansit, com una planta sense aigua o una persona quan està trista. Naturalment haurem endevinat que es tracta del paraigua: quan plou s’estarrufa perquè l’obrim, i en canvi quan fa sol està pansit perquè el tenim tancat.

5. EL REPTE

A. Les fruites de tardor

En català, com en moltes altres llengües, podem formar paraules noves ajuntant dues paraules, amb guionet o sense, que tinguin a veure una amb l’altre segons la nova definició. Per exemple, si busquem un instrument o eina per a trencar la closca dura de fruita seca com ara nous, ajuntarem la paraula TRENCA amb la paraula NOUS, per formar la paraula TRENCANOUS. Per fer el joc de fer noms compostos utilitzarem un joc plastificat on, després de llegir la definició, hauran d’aparellar un nom de la llista 1 amb un altre de la llista 2, per formar una nova paraula corresponent a la definició, i complementar-ho amb la imatge corresponent.

*SOLUCIONS AL REPTE:

NOMS COMPOSTOS

Quedar-se amb la boca oberta, a causa de tenir l’atenció fixada en quelcom: BOCABADAR
Persona que té per ofici escurar xemeneies: ESCURA-XEMENIES
Vehicle dissenyat o adaptat per a eliminar la neu d’una via o zona transitable: LLEVANEUS
Estri portàtil utilitzat per a protegir-se de la pluja: PARAIGUA
Instrument de protecció que té per objecte esdevenir l’element amb més possibilitats de rebre l’impacte del llamp en una àrea determinada: PARALLAMPS
Peça de metall que es posa a les portes per a poder trucar colpejant sobre la mateixa porta: PICAPORTA
Aquell que canvia amb facilitat de població de residència i que no té ofici concret tot i que típicament se l’associa amb els captaires: RODAMÓN
Estri dissenyat per a obrir fruits secs partint-ne la closca: TRENCANOUS

B. Endevinalles per jugar

Per ballar em posen la capa,

i amb capa no puc ballar,

però si no em possession la capa,

no em podia bellugar.

2. Petita o gran sóc rodona,

sóc de pell i sóc de goma,

sóc de carn i sóc de roba,

i dono bon gust a l’olla.

3. Mirat de dalt sembla una creu,

del costat unes ulleres,

serveix per anar corrents…

si no et trenques les costelles.

4. Porta cua i no és un animal,

no té ales però vola alt.

Si l’estires del cabdell,

vigila no te’n vagis sera d’ell!

5. Dius que sóc net?

Potser sí!

El que sé és que faig patir.

Gran amic dels infants,

no faig gaire goig als grans.

6. Clop-clop-clop,

corro, corro,

clop-clop-clop,

i com que sóc de cartró,

corro, corro,

i gens no em moc!

7. Tinc ulls i no m’hi veig,

tinc peus i no camino,

tinc boca i no menjo res,

tinc cabells i no em pentino.

De drap o de roba,

m’assemblo a una persona.

BALDUFA -BICILETA -CAVALLET -ESTEL -NINA -PATINET -PILOTA

*SOLUCIONS AL REPTE:

ENDEVINALLES PER JUGAR

BALDUFA
PILOTA
BICICLETA
ESTEL
PATINET
CAVALLET
NINA

6. EL RACÓ DE L’ESCRIPTOR:

A. La carta als Reis

Juguem a fer la Carta als Reis escrivint o dibuixant les joguines que ens agradaria que ens portessin. En funció de l’edat dels infants, també podem triar-les d’un catàleg de joguines, i retallar i enganxar les fotos del catàleg a la carta.

B. La meva joguina preferida

com és la nostra joguina preferida, i expliquem perquè és la nostra joguina preferida, què ens agrada més d’ella i què no ens agrada o canviaríem. Després, ens dibuixem a nosaltres mateixos jugant amb ella.

7. TALLER:

A. Joc de Punteria

Per construir-nos el joc de fer punteria als ratolins, pintem i retallem els dibuixos dels ratolins amb cartolina, i separem el cap del cos, enganxant el cos sobre un pot de iogurt amb una mica de cel·lo, i el cap a sobre amb l’ajuda d’un pal de polo. Ens situarem a la distància acordada, i llançarem un tap de suro a dins del pot. Podem repetir-ho tantes vegades com es vulgui.

B. Fem un estel de paper