SNOW HALLOWEEN
HALLOWEEN NEVAT
Tuesday, November 1st, 2011
New York, novembre 2011
Imma Villegas
Divendres va començar a fer fred de cop i volta. El profe d’anglès em va preguntar si ja estava preparada per a l’hivern a New York, i sobretot si tenia “snow boots” (botes de neu), que naturalment no en tenia, i em va avisar que l’endemà nevaria. També el Pep em va comentar que havia sentit a les notícies (com ja sabeu hi és molt aficionat) que aquell cap de setmana nevaria, concretament el dissabte al matí, asseguraven els homes del temps americans. Confesso que jo no m’ho vaig creure, perquè encara anàvem amb mànigues de camisa, i perquè tot just érem a l’octubre. Per si de cas (més pel fred que per una possible nevada), divendres a la tarda vaig anar a comprar botes a les nenes, i dissabte al matí vaig anar a comprar les meves. Em va anar ben just! En sortir de la sabateria queien les primeres volves de neu. I és que aquí els homes del temps no s’equivoquen, o per a què serveixen si no és per a fer prediccions? (?!). En un tres i no res vam tenir els jardins i les teulades de les cases ben blancs! Afortunadament va ser flor d’un dia, i l’endemà ja s’havia fos. El que sí es va quedar va ser el fred!
Dissabte al vespre vam celebrar la nostra particular castanyada, tot i que no vam poder torrar les castanyes a la barbacoa perquè feia molt de fred. I com que aquí tot és diferent, cal dir que els boniatos eren menys dolços del que estem acostumats, i que evidentment, no teníem panellets. Ah, i vam haver de substituir el moscatell per cava barat. Qui no es conforma és perquè no vol!
Ahir, Halloween, la Dúnia va sortir de casa molt contenta amb la disfressa en una bossa (de vampiresa, amb ullals i tot!), però la Glòria es va haver de quedar perquè tenia mal de coll i es trobava molt malament. A la tarda la Dúnia, que va tornar d’escola amb la disfressa posada i elsulls pintats, em va dir que volia anar amb unes amigues a demanar dolços (sweets) per les cases, que això és el que fan aquí per Halloween els infants. Des de quarts de cinc fins a quarts de deu del vespre no van parar de trucar a la porta nens i nenes de totes les edats (alguns no tan nens), amb divertides disfresses, que la Glòria recompensava amb caramels (tot i que n’havia comprat molts, es van acabar tots!).