EL NÚVOL GRIS, GRAS I GROS

Antoni Cuadrench

                 Una vegada era un núvol gris, gras i gros que li agradava viatjar.

-Que bonica que és la terra! D’aquí estant es veu gairebé mig món –deia el núvol, mentre volava a poc a poc i emmagatzemava l’aigua. -Estic ben gras! Cada cop els meus viatges són més feixucs –va dir el núvol gris, gras i gros –. Aviat serà l’hora de fer una bona pluja amb tota mena de llamps i trons. Me n’aniré cap aquella masia. Hi ha un home dalt de la teulada. Qui sap si no té aigua per beure i mira si s’ennuvola.

-Bon home, no voleu pas un xic de pluja?

-No, no, de cap manera! Faig la teulada de casa meva i em convé un bon sol fins que hagi enllestit la feina.

El núvol gris, gras i gros se’n va anar cap a un altre indret on hi havia uns pagesos que treballaven al camp.

-Bons pagesos, no voleu pas un xic de pluja?

-De cap manera! Estem girant l’herba per assecar-la i si plou se’ns podrirà i les vaques no tindran menjar per passar l’hivern.

I el núvol va continuar viatjant i cada vegada era més gris, més gras i més gros!

-Veig un poblet de cases blanques. Me n’aniré cap allà.

I el núvol va preguntar a una dona si volia pluja.

-No, no, si us plau! Acabo d’estendre la roba i no se m’eixugaria. Aneu, aneu amb la pluja a un altre lloc!

Molt amoïnat, el núvol va anar cap a la muntanya pensant que allí l’aigua no empiparia ningú, però així que van caure les primeres gotes, va sentir uns nens que anaven amb la mestra i deien:

-Núvol gris, gras i gros, no ploguis més, que anem a berenar a la muntanya i no ens volem mullar!

I el bon núvol, en saber que ni la mestra ni els nens no duien cap paraigua, va aturar la pluja.

-Me’n vaig cap al mar! Als mariners no els fa por l’aigua, i els peixos estaran contents –va exclamar el nuvolot.

I quan va arribar al mar va deixar anar més aigua que mai!

-Em desfaré de tota l’aigua, faré tota mena de llampecs, tronaré ben fort!

En el mar hi havia tanta aigua, que ni els peixos ni els mariners no es van adonar de la pluja que queia, i el núvol es va quedar ben moix.

Però tot d’una, quan tan sols li quedaven un parell de gotes, es va adonar que en un racó de mar, en una illa solitària, mig creixia una margaridoia que es moria de   set.

-Encara seré a temps de revifar-la –va dir.

El núvol va aturar la pluja i se n’hi va anar corrents.

-Sóc aquí, margaridoia! Les gotes que em queden seran per a tu.

La planta pansida va veure com li queia l’aigua i es va eixorivir. I així va ser com, amb les gotes del núvol gris, gras i gros, va néixer una flor.

   Conte contat, ja s’ha acabat!

PROPOSTA DIDÀCTICA-19

• Conte: “El núvol gris, gras i gros”
• Edat: Menuts ( fins a 6 anys)
• Tipus: Paràbola de la natura
• Activitats: Experiència realitzada amb infants de 3 a 6 anys)
  1. El conte
     • Llenguatge Verbal
  2. Cançó amb gestos: Tipi-tipi-tap
     • Llenguatge Musical
  3. Observar el cel i Resoldre endevinalles sobre el temps
     • Descoberta de l’Entorn
     • Llenguatge verbal
  4. Imitar els núvols i la pluja amb el cos, Dansa: Trinco-trinco de puntetes
     • Llenguatge musical
     • Expressió corporal i Psicomotricitat
  5. Jugar a ser l’home o dona del temps
     • Llenguatge Verbal

 a)Objectius:

• Escoltar un conte amb titelles
• Observar el cel i el temps que fa i parlar-ne
• Aprendre i resoldre endevinalles sobre el temps
• Imitar el temps amb el cos
• Aprendre cançons amb gestos i dansar seguint la música
• Potenciar l’expressió oral i Desenvolupar la creativitat

 b)Desenvolupament de l’activitat

              Asseguts a terra davant meu de manera que tots em puguin veure bé,  començo fent algunes endevinalles  sobre el temps com ara: “Un llençol apedaçat, que ni punta d’agulla li ha tocat” (els núvols); “Què és alló que espanta tant, que en fuig tothom a l’instant” (la puja); “Què és allò que tothom pren, però ningú no s’emporta” (el sol); “Fa viure i no és aliment, xiula i no té boca, està fred i està calent, i no el pot veure qui el toca” (el vent).

           Explico el conte “El núvol gris, gras i gros”, amb l’ajuda de titelles de guant i un titella gran que jo porto lligat a la cintura, i representa un núvol amb ulls, boca i mans; el núvol, que és de color gris, porta una maleteta en una mà i una regadora a l’altra, parla amb els nens i nenes i els explica la seva història tot interactuant amb els titelles, que representen els altres personatges. Quan arriba el moment que el núvol gris fa una gran tempesta, els ruixo a tots amb la regadora, tot fent el soroll de la pluja i els trons. En acabat, cantem la cançó amb gestos “Tipi-tipi-tap”, tot fent amb les mans el temps que ens diu la cançó: pluja, vent, tempesta, neu, sol.

            A continuació, els faig preguntes per veure si han entès el conte: Què fa el núvol gris, gras i gros quan és a dalt del cel?, per què està gris, gras i gros?, a on no el deixen fer pluja i per què?, a on sí que pot ploure i per què?, t’agraden els núvols a tu?, com t’agraden més?, t’agrada la pluja?, per què?, t’agradaria fer com el núvol i viatjar amb el vent?, què faries si fossis un núvol?, per què?, com ho faries? Després els animo a mirar per la finestra (si és possible, o bé podem deixar-ho per una altra ssessió i sortir al pati), per observar quin temps fa avui, què veiem al cel, etc. A partir d’aquí engego una conversa entre tots fent-los preguntes sobre el temps com ara: T’agrada mirar els núvols?, de quins colors poden ser els núvols?, quina forma tenen?, has jugat mai a veure figures en els núvols?, com t’agraden més els núvols?, per què?, saps que podem endevinar quin temps farà mirant els núvols?, quin temps t’agrada més que faci?, per què? què preferixes que plogui o que faci sol?, per què?, quin temps t’agrada menys?, per què?, hi  ha algun temps que et faci por?, per què?, què fas tu quan fa aquest temps que et fa por? saps qui és l’home del temps i què fa?, t’agradaria ser home o dona del temps?, com ho faries?, quin temps t’agradaria anunciar?, per què?.

           Ara poso una música (podria ser la Simfonia núm.6 La tempesta de Beethoven) i els demano que imitin amb el cos el temps que jo vaig dient, tot seguint la melodia: primer cauen gotes, després plou més fort, i acaba fent una gran tempesta amb vent, llamps i trons, i al final tot es calma i surt el sol i l’arc de sant Martí. Deixo que es moguin lliurement amb el cos, o bé (si es tracta d’infants molt petits o poc acostumats a aquest tipus d’activitats) puc anar donant pistes del què poden fer. Per acabar aprenem a ballar la dansa “Trinco-trinco de puntetes”: Hem d’anar de puntetes quan cauen gotes mentre diem “Trinco-trinco de puntes, no us mulleu les sabatetes”, i de talons quan saltem els tolls d’aigua mentre diem “Trinco-trinco de talons, no us mulleu els sabatons”, fem el gest de pentinar-se i vestir-se quan diem “Plou i fa sol, les brúixes es pentinen”, i desplaçar-se saltant quan surt l’arc de Sant Martí mentre diem “Arc de Sant Martí, la pluja-la puja, Arc de Sant Martí, la pluja ja és aquí”.

          Per acabar, amb l’ajuda d’un mapa i de símbols del temps, juguem a fer veure que som homes i dones del temps.  Primer ho faré jo perquè vegin com funciona, després els faré sortir d’un a un o bé per parelles, i hauran d’explicar quin temps farà triant un símbol i enganxant-lo al mapa, tot fent una frase que digui el temps que farà i el lloc. Per exemple: “Demà a les illes farà sol.” (engananxant el sol a sobre les illes); o bé: “Esperem molta pluja a les muntanyes.” (enganxant el núvol de la pluja a sobre el Pirineu).