EL MAG D’OZ

L. Frank Baum

Adaptació: Imma Villegas

          Abans de començar el conte, repartim uns barrets de punxa de diferents colors, perquè a partir d’ara tots seran follets del país d’Oz. Al fons hi ha un gran arc de sant Martí que en començar està tapat per una tela gris, i una caseta de fusta en un cantó de la taula, i per terra fent giragonces i omplint  tot l’espai, una tela que vol ser un camí de color groc.

*Música-1: de la pel.lícula “Braveheart”

          Hi havia una vegada una nena que es deia Dorothy i vivia en una caseta amb els seus oncles a Kansas, on tenien una granja de bestiar i camps de blat. La nena (que és un titella de guant) es mira el cel i pensa en veu alta com li agradaria viure en un lloc on les coses tinguessin tots els colors de l’arc de sant Martí, enlloc d’haver de veure sempre el mateix paisatge gris i monòton, tan trist i avorrit per a ella. Surt el seu Oncle (un altre titella de guant) i, també mirant el cel:

          – S’acosta un tornado! -diu cridant

          Per la porta de casa treu el cap la seva tia (un altre titella de guant):

          -Una altra vegada? -també cridant

       -Sí, una altra  vegada,-segueix cridant l’oncle- però em sembla que aquest cop serà perillós. És millor que baixem al soterrani.

        L’oncle desapareix cap a baix com si baixés una escala, i la tia el segueix també baixant l’escala, però la nena s’entreté buscant el seu gos, i entra a la casa per buscar-lo.

          -Surt d’aquí Toto!, com pot ser que siguis tan poruc?

          La Tia treu el cap i crida:

          -Va, Dorothy, afanya’t! El tornado està a punt d’arribar!- i desapareix.

*Música-2: “El vol del borinot” (Korsakov)

          Comença a bufar el vent molt fort (ventilador) i ho fa voleiar tot amb la seva força (dirigeixo el ventilador cap als nens i nenes perquè s’els aixequi el cabell i volin coses com papers o mocadors). De cop i volta la casa comença a girar sobre si mateixa, mentre van volant coses per la sala. Quan la música para i el ventilador s’atura, la casa s’ha aturat però per sota d’ella pengen unes cames que porten unes sabates platejades, i la tela gris ha caigut i al seu lloc ara es veu un gran arc de sant Martí, també surten flors de colors i arbres sobre la taula.

          Pel darrera la caseta apareix una noieta que porta dues cuetes i un cistellet amb un gosset (titella de guant) i, després de mirar-ho tot amb sorpresa, va saludant els nens i nenes (que ara són follets amb un barret de punxa), tot presentant-se i parlant amb ells.

*Música-3: “El amanecer” (Carlos Nuñez)

          – No tinguis por, Toto!, -diu tot espolsant-se la falda i arreglant-se les cues- la casa ja no es mou, i sembla que el vent s’ha calmat… i a més mira, ja torna a fer sol! Vinga, sortim! -mirant al seu voltant- Ooooooh! On hem anat a parar? Potser som dalt de l’arc de sant Martí, mira quants colors! -acostant-se a parlar amb els nens i nenes- Hola! Jo sóc la Dorothy, i visc a Kansas amb l’oncle Henry i la tia Em, però va venir un tornado i de cop i volta la casa va començar a girar, i girar i… i ara no sé pas on sóc! I vosaltres, qui sou?… sou follets? És clar!, per això porteu aquests barrets tan simpàtics, oi? Potser he anat a parar al país de l’arc de sant Martí! I vosaltres deveu ser els follets que viuen en aquest país! Com us dieu?… (els nens i nenes parlen amb la Dorothy, li pregunten coses del lloc d’on ve, i ella els contesta i també els pregunta coses del seu país, que els nens i nenes s’hauran d’inventar per poder respondre).

          Per un altre cantó de la sala apareix una dama que porta un barret blau de punxa amb picarols i una vareta màgica. Avança cap on està la Dorothy:

          -Hola! –li diu amb veu molt dolça-  Sóc la Fada del Nord! -fa una reverència a la Dorothy- Benvinguda al país d’Oz, noble fada. T’estem molt agraïts! -i li posa una garlanda de flors-

          -A mi? –contesta la Dorothy amb sorpresa-  Però si jo no he fet res!

          -No siguis modesta, aquí tothom sap el que has fet. I te n’has de sentir molt orgullosa, perquè no es mata una bruixa dolenta cada dia.

          -Que jo he matat una bruixa? -s’estranya- Però si jo no he matat mai ningú!

          -D’acord, és possible que tu no l’hagis volgut matar, però la teva casa ha fet la feina per tu! I si no, mira! -assenyalant les cames que pengen per sota la casa-

          -Déu meu! –diu la Dorothy espantada- La casa li deu haver caigut al damunt, pobreta! Què podem fer?

          -Per sort, ja no hi podem fer res!

          -Per sort? –afageix ben desconcertada- Per què?

        -Perquè aquesta era la bruixa malvada de l’Est, que tenia esclavitzats els follets, els feia treballar dia i nit! -i dirigient-se als nens i nenes- Oi que sí?, que us feia treballar molt? I era molt dolenta, oi? (els nens i nenes fan que sí) Però ara són lliures i t’estan molt agraïts! -torna a dirigir-se als nens i nenes- Oi, que li agraïu molt, que us hagi salvat de la malvada bruixa de l’Est?

          -Gràcies! -diuen, i tots fan que sí amb el cap-

         -Per això, -continua, assenyalant les sabates de les cames que pengen per sota la casa- crec que t’hauries de quedar amb les seves sabates platejades, són màgiques! -als nens- Oi que se les pot quedar? (fan que sí) Jo no sé ben bé quin poder tenen, però sé del cert que són màgiques! -als nens- Vosaltres sabeu per què són màgiques? Quin és el seu poder? (s’ho inventen)

          -Potser em poden tornar a casa?,-diu la Dorothy- la tia Em i l’Oncle Henry em trobaran a faltar! -als nens- Vosaltres creieu que em poden tornar a casa? (uns diuen que sí, d’altres que no o que no ho saben)

          -Em sembla que no! -la fada fa que no amb el cap- Però jo sé qui et pot ajudar: El mag d’Oz! -als nens- Què us sembla? Segur que Oz podrà fer que torni a casa, oi? Per què Oz és molt poderós! (diuen que sí)

          -I qui és Oz? -pregunta la Dorothy als follets- On el puc trobar?

          -és un mag, -diuen els nens-… i  viu al seu palau, …i segur que sí que et podrà ajudar

          -És un mag molt poderós! –explica la fada- I viu a Ciutat Maragda, hi pots arribar seguint el camí groc. -i continua dirigint-se als nens- Oi que era el camí groc? O era el verd?

          -El groc! -diuen els nens, i l’assenyalen a terra

          -Té, perquè no et passi cap mal pel camí –li fa un petó al front que li deixa marca de color vemell intens- Això et donarà sort! I no t’oblidis de les sabates!

          La fada desapareix i la Dorothy es posa les sabates i comença a caminar pel camí groc, amb el cistell i el gos al braç, tot preguntant als follets per estar ben segura de no equivocar-se:

          -Som-hi, doncs! Cap a Ciutat Maragda! Quin color ha dit?… El camí groc?… o era el blau? … Aquest?… Segur que vaig bé? …No m’enredeu, eh!

         Els nens i nenes li assanyalen el camí i la Dorothy camina a poc a poc sobre el camí groc per tota la sala mentre sona la música.

*Música-4: “Jazz Pizzicato” (Legatol)

          En un cantó de la sala, al costat del camí groc per on va la Dorothy, es troba un espantaocells (titella de pal) fet amb roba de sac i farcit de palla, que porta un barret de punxa blau i un vestit també blau de follet, i està fixat  al costat del camí on es veu un camp de blat. La Dorothy se’l queda mirant i ell li diu:

          -Que tingui bon dia, senyoreta!–la saluda l’Espantaocells amb una veu ronca

          -Qui m’ha saludat?…–contesta la Dorothy dirigint-se als nens- Tu?… Qui és que m’ha parlat?… Has estat tu? (els nens diuen que no, i assenyalen l’Espantaocells)… Que pots parlar? –li diu mirant-se’l estranyada

          -I tant! Com estàs? -contesta l’Espantaocells

          -Prou bé, gràcies. I tu?

          -Molt bé, però no massa bé.

          -No t’entenc: Com es pot estar bé i no bé al mateix temps?

        -Perdona, és que estic fet amb palla, i com que no tinc cervell, mai no sé què he de dir! -dirigint-se als nens- Clar que hi ha molta gent que no té cervell i no para de parlar, oi?

          -Ah sí,tens raó!

     -Com vols que tingui raó si no tinc cervell?  Uf! –suspira- Deu ser per això que m’avorreixo tant! Si tingués cervell podria llegir, i aprendre coses noves… Oi? -torna a dirigir-se als nens- Digueu-me què podria fer si tingués cervell?… (s’ho inventen)… Veus! com que no tinc cervell, m’avorreixo molt tot el dia aquí penjat d’un pal espantant els ocells!

          -Com? Que no et pots moure? -li diu la Dorothy sorpresa

          -No, estic clavat a l’estaca!

          -Pobret, -als nens- no es pot moure! I si intentem alliberar-lo? Què us sembla?… L’alliberem entre tots?… (els nens diuen que sí) I no passarà res?… A veure si puc… (l’agafa pel pal i l’enlaire per alliberar-lo de l’estaca) Ooooh, però si no peses gens!

          -És clar, estic fet de palla! I la palla no pesa, oi? -als nens- (els nens fan que no mentre la Dorothy l’ha d’aguantar perquè no pesa i cau)

          -Jo sóc la Dorothy, -diu la Dorothy presentant-se-  un tornado va fer volar la meva casa, i ara vaig a Ciutat Maragda perquè el mag d’Oz m’ajudi a tornar a Kansas, amb l’Oncle Henry i la tia Em, que segur que ja m’estan trobant a faltar.

          -I si jo vaig a veure aquest mag, -diu l’Espantaocells dirigint-se als nens- creieu que em podria donar un cervell a mi? (diuen que sí, o que no, o que no ho saben)… Què us sembla?… Hi vaig?

          -No ho sé, però si és un gran mag com diuen, és possible. Vine, em faràs companyia!

          -Doncs, som-hi! No ens hi pensem més! Cap a Ciutat Maragda s’ha dit!

         -Cap a Ciutat Maragda! –exclama assenyalant el camí groc-

        -Cap a Ciutat Maragda!,  -també diuen els nens assenyalant el camí groc.

       I mentre sona la música la Dorothy amb el gos i l’Espantaocells caminen pel camí groc.

*Música-4

          De cop i volta s’aturen perquè senten com un gemec.

          -Un moment! -diu l’Espantaocells aturant-se i parant l’orella- Què ha estat això?

          -No sé què deu ser. -contesta la Dorothy mirant al seu voltant- Sembla que hi ha algú que gemega. -cap als nens- Ei, qui gemega per aquí?

          -Què us passa? -pregunta l’Espantaocells als nens- Qui es queixa?

          Els nens fan que no i assenyalen al costat del camí on hi ha un home de llauna (titella de fils) que està encarcarat amb la destral enlaire, i al davant té un arbre a mig tallar i un satrill d’oli.

          -Aquí, aquí! –diu l’home de Llauna- Ai, ai!

      -Ets tu qui es queixa? -pregunta la Dorothy mirant-se’l- Què et passa? Què fas tan encarcarat?

        -Sí, fa temps que em queixo, però no em sentia ningú! Podries posar-me una mica d’oli amb aquest satrill que hi ha aquí al costat? -ella li posa oli i l’home es comença a moure amb dificultat- Moltes gràcies!

          -Què feu aquí al mig del bosc? -Pregunta la Dorothy- I com va ser que us vau quedar així encarcarat?

          -Sóc llenyataire, -contesta l’Home de Llauna- em va enganxar la pluja tallant un arbre, i amb la humitat se’m van  rovellar les juntes i em vaig quedar ben encarcarat!

          -Però, com és que esteu fet tot de llauna? –vol saber la Dorothy.

          -Veureu –explica l’home de Llauna mentre va bellugant totes les parts del seu cos a poc a poc per desencarcarar-se-: jo era un home-follet normal i corrent que treballava de llenyataire en aquest bosc. Un dia em vaig enamorar d’una noia-follet, i li vaig dir que quan hagués fet prou diners, potser ens podríem casar i viure junts  en una cabana del bosc. La noia-follet hi va estar d’acord, però a la bruixa malvada per a la qual treballava no li va agradar gens, perquè això volia dir quedar-se sense minyona. Llavors, va fer un encanteri i un dia que estava tallant arbres al bosc, la destral em va relliscar de les mans i em va tallar els braços, les cames, i el cos…

          -Oh, pobre! –exclama la Dorothy-.

        -Però un bon amic meu que era llauner, em va fer uns braços, unes cames i un cos de llauna. El problema és que ara el meu cos està ben buit per dins, i com que no tinc cor, no sento res per la noia-follet ni per ningú, i me’n sento molt desgraciat. -dirigint-se als nens- Perquè … digueu-me, amics follets: Per a què serveix el cor?…

         -Per estimar -diuenels nens

       -I què passa si no tens cor?… (s’inventen la resposta) Què podria fer jo per aconseguir un cor i poder tornar a estimar?

         -Ves a veure el mag d’Oz -pot ser que li diguin alguns nens

          -Jo sóc la Dorothy -es presenta-, i aquest és l’Espantaocells. Anem a Ciutat Maragda a veure el mag d’Oz per demanar-li que ens ajudi: a ell a aconseguir un cervell, -assenyalant l’Espantaocells- perquè està fet de palla i no pot pensar;  i a mi a tornar a casa, a Kansas, perquè un tornado va fer volar la meva casa fins aquí, i ara els meus oncles deuen estar preocupats per mi. Escolta, potser podries venir amb nosaltres, i demanar-li al mag d’Oz el cor que et fa falta, diuen que és un mag molt poderós!

          -Potser tens raó! -contesta, i continua dirigint-se als nens- Què us sembla a vosaltres, follets: me’n vaig amb ells a Ciutat Maragda a veure el mag d’Oz per demanar-li el cor que em falta? (diuen que sí) Segur que no us sap greu? (diuen que no) Però com si va a Ciutat Maragda?, jo no hi he estat mai!

          -Segueix el camí groc! -li diuen els nens

          -Vinga doncs, no ens ho pensem més, cap a Ciutat Maragda! -diu l’Home de Llauna

         -Cap a Ciutat Maragda! -repeteixen els nens i nenes

          -Cap a Ciutat Maragda! -repeteixen la Dorothy i l’Espantaocells-

       La Dorothy amb en Toto, l’Espantaocells i l’Home de Llauna es posen a caminar sobre el camí groc mentre sona la música, però abans la Dorothy es guarda el satrill al cistell, per si de cas!

*Música-4

          De cop i volta, d’un salt un lleó es planta davant d’ells al mig del camí tot fent un gran rugit. Toto s’espanta i s’amaga somicant.

          -Què t’hem fet? –exclama la Dorothy- Per què ens ataques?

          -Esteu espantats, oi? -contesta, i segueix rugint als nens- Us faig por, oi?

         -Ets un covard! –li diu la Dorothy valenta- Com t’atreveixes a enfrontar-te als que són més petits i febles que tu? -assenyalant als nens i al gos- … Busca’t algú de la teva mida!

          -Sí, és veritat! Sóc un covard! –diu el Lleó posant-se a plorar- … Sempre he estat un covard!… A les nits no dormo per por que m’ataquin… És que em falta coratge, oi? -i es dirigeix als nens- Perquè si tens por és que no tens coratge, oi?… (diuen que sí) I sabeu què passa si no tens coratge?…

           – Que tot et fa por! -li diuenels nens

          -Sí, tot em fa por, fins l‘animalet més petit, com una formiga! Sí, una formiga em fa por! -s’eixuga les llàgrimes amb la punta de la cua i continua-… I sabeu què més em passa al no tenir coratge?… (inventen) Que els altres animals de la selva no em respecten, se’n riuen de mi, i així no es pot ser el rei de la selva, oi?  Què us sembla a vosaltres, follets?… Què podria fer per tenir coratge i així poder ser el Rei de la selva?

         -Ves a veure a Oz! -potser alguns diuen

          -Jo sóc la Dorothy –presentant-se-, i aquests són l’Espantaocells i l’Home de Llauna. –explicant-se- Veuràs: nosaltres anem a Ciutat Maragda a veure el mag d’Oz perquè ens doni un cervell a l’Espantaocells i un cor a l’Home de Llauna, i a mi m’ajudi a tornar a casa, a Kansas, on els meus oncles deuen estar ja força preocupats per mi. Potser podries venir amb nosaltres a Ciutat Maragda, i demanar-li al mag d’Oz el coratge que et falta, diuen que és un mag molt poderós!

          -Ah? -diu als nens- A vosaltres què us sembla, follets?… Me’n vaig a Ciutat Maragda a veure si el mag d’Oz em dóna el coratge que em falta?…

          – Sí! -diuen els nens i nenes

          -Però on és Ciutat Maragda?, no sé com s’hi va!…

           -Seguint el camí groc! -li diuen

          -I potser hi ha molts perills! … No us importarà que vingui amb vosaltres?… No us farà vergonya anar amb un lleó covard?

          -És clar que pots venir amb nosaltres! –exclama la Dorothy- Així quan ens vegin amb tu no ens atacaran!

          -Doncs, vinga! No ens hi pensem més! –diu el Lleó- Cap a Ciutat Maragda!

          -Cap a Ciutat Maragda! -repeteixen els nens i nenes

          -Cap a Ciutat Maragda! –criden tots a una, i es posen a caminar pel camí groc mentre torna a sonar la música.

*Música-4

          A sobre la taula apareix el perfil d’una ciutat, és tota de color verd i decorada amb maragdes verdes.

          -Mireu! -exclama la Dorothy assenyalant- Allò deu ser Ciutat Maragda!

          -Ja gairebé hi som! Vinga!

          -No perdem temps! Som-hi!

*Música-5: de la pel.lícula “Superman” (Williams)

          Sona la música mentre s’apropen contents a la ciutat, i en ser davant veuen que la porta és tancada, però fixant-s’hi més bé troben una campaneta i la fan sonar. La porta s’obre i apareix un personatge amb barret de copa i llacet.

          -Jo sóc Oz, -diu amb veu profunda- el gran i poderós mag d’Oz. Qui sou vosaltres, i què voleu de mi?

          -Jo sóc la Dorothy, de Kansas, i aquests són l’Espantaocells, l’Home de Llauna i el Lleó Covard. -els presenta tot assenyalant-los- Venim a demanar-vos ajuda, o gran Oz, ja que tenim entès que sou un mag molt poderós! -i dirigint-se als nens continua- Follets, ajudeu-me a dir-li tot el que demanem.

          -L’Espantaocells vol aconseguir un cervell perquè està fet de palla, -van dient els nens- l’Home de Llauna vol tenir un cor perquè el seu cos de llauna està buit i no pot estimar, el Lleó Covard vol tenir coratge per ser el Rei de la selva i que tots el respectin.

          -Bé, ja he escoltat les vostres demandes –contesta el mag-. Ara us pregunto: per què us hauria de fer cas i concedir-vos tot això que em demaneu?

          -Perquè sou un gran mag, o gran Oz! –exclama la Dorothy.

          Potser que els nens també poden afegir coses, com que és un mag bo, o que s’han portat bé.

          -I vosaltres, què fareu per mi a canvi? Tot s’ha de pagar d’alguna manera!

          -Què voleu a canvi?

          -Primer vull saber per què portes les sabates de la bruixa de l’Est, i la marca del petó de la fada del Nord?

          -Porto les sabates de la bruixa -explica la Dorothy- perquè la meva casa va caure sobre d’ella i la va aixafar, i porto la marca del petó de la fada perquè em va voler donar sort en el meu viatge.

          -Doncs vull que em porteu el barret de la bruixa malvada de l’Oest! -i tot seguit afageix- És màgic!

             -I com se suposa que ho hem de fer, això?

         -Això és cosa vostra, si heu aconseguit destruir la bruixa de l’Est, també podràs amb la de l’Oest! I a més tens les sabates de la bruixa i la marca del petó de la fada… -i assenyala l’Espantaocells, l’Home de Llauna i el Lleó Covard- i els teus amics que segur que t’ajudaran!

          -Però allò va ser un accident sense voler, -protesta la Dorothy- només sóc una nena, jo!

          Però el mag desapareix i la deixa amb la paraula a la boca.

          -I ara què fem? -diu la Dorothy dirigint-se als nens

        -Anar a buscar la bruixa! -diuen els nens

       -Però no sabem on és! Vosaltres sabeu on viu?

        -Al seu Castell, -contesten-  a l’oest!

*Música-6:de la pel.lícula “Apocalypse Now” (Wagner)

          La Ciutat Maragda desapareix i en un cantó de la taula apareix un castell. Els nens assenyalen cap allà, i els quatre amics es posen a caminar a poc a poc cap a l’oest mentre sona la música. Per darrera el castell surt una bruixa amb un barret de punxa negre i mirant per un llargavistes.

          -De manera que aquests ximplets han entrat al meu país -diu la bruixa amb una veu aspre-, sense demanar-me permís? Veniu, veniu, sabreu el què és bo! Acosteu-vos, que veureu com les gasto jo! Ha.Ha.Ha!

          Els nostres amics avancen amb dificultats cap al Castell sense dir res, però cada cop els costa més caminar fins que ja no poden tirar endavant. Ja a les portes del Castell, la bruixa fa caure sobre els viatgers els seus poders màgics, que no poden fer res per salvar-se’n: el pobre Espantaocells rodola per terra i va perdent tota la palla fins que el vestit i el barret queden ben buits; per la seva banda l’home de Llauna es queda encarcarat i cau pendent avall picant amb les pedres i quedant tot abonyegat i desmontat; una espessa xarxa cau sobre le pobre Lleó, que queda ben entortolligat i immobilitzat; miraculosament, la Dorothy arriba sencera al davant de la bruixa.

          -Oh, quina ràbia! -exclama la bruixa molt enfadada- Els meus poders malèfics no poden fer res contra tu -diu assenyalant la marca del front de la Dorothy-, perquè vas marcada amb el senyal del bé! -i contiua assenyalant les sabates que porta la Dorthy- I com és que portes les sabates de la bruixa de l’Est?

          -Porto aquestes sabates -explica la Dorothy- perquè la meva casa va caure sobre la bruixa i la va aixafar, ara les sabates són meves! I porto la marca de la fada perquè em va fer un petó per desitjar-me sort en el meu viatge. -i tot seguit exclama amb resolució assenyalant els seus amics- Per què has fet això amb els meus companys?

          -Ningú no entra al meu país sense permís! I prepara’t perquè ara et toca a tu!

          -No pots fer res contra mi!

        -Però puc posar el teu gosset a la cassola! Ha.Ha.Ha! -diu mentre intenta agafar el gos, que es posa a bordar i la mossega

          -No, en Toto no, per favor! -exclama la Dorothy, i arreplega una galleda plena d’aigua que troba per allà, i li tira per sobre tota sencera

          -Què has fet! -fent un crit- Com ho sabies que l’aigua em desferia? -fent-se petita-

          Poc a poc, la bruixa va desapareixent,  fins que només queda el barret i el llargavistes.

        -De fet, no ho sabia! -diu la Dorothy decidida, i girant-se cap als nens continua-Follets, em podeu ajudar a reconstruir els meus amics?

          Tots diuen que sí de seguida, i es posen a la feina. Entre tots recullen la palla de terra i tornen a vestir l’Espantaocells, posen bé les peces abonyegades i tornen a muntar l’Home de Llauna, mentre La Dorothy allibera el Lleó i calma el Toto que està molt nerviós perquè ha tingut un bon ensurt.

          – Gràcies, follets! -diu la Dorothy als nens, mentre agafa el barret de la bruixa i se’l posa- I ara, cap a Ciutat Maragda un altre cop!

          -Cap a Ciutat Maragda! -criden els nens

          I se’n van tot caminant cap a les portes de la ciutat Maragda.

*Música-7: de la pel.lícula “E.T. L’Extraterrestre”

          Arriben a les portes de Ciutat Maragda, toquen la campana i surt el mag d’Oz.

          -Ja torneu a ser aquí? -diu el mag- Per què heu tornat?

          -Hem vingut a recordar-te que has de complir la promesa que ens vas fer, gran Oz! –diu la Dorothy amb fermesa.

          -Promesa, quina promesa?

         -Ens vas prometre que quan et portéssim el barret de la bruixa de l’Oest compliries els nostres desitjos, -continua la Dorothy -i nosaltres hem complert! -mostrant-li el barret de la bruixa

          -Així doncs –Oz vol estar-ne segur– heu aconseguit el barret de la bruixa de l’Oest? I com ho heu fet?

          -Sí! –explica la Dorothy- Li vaig tirar una galleda d’aigua per sobre i es va desfer, com la mantega, només en va quedar el barret i el llargavistes!

          -Entesos, doncs! Us ho heu guanyat! -diu el mag– Però caldrà que m’expliqueu perquè ho voleu i què en fareu. Qui comença?

          -Jo mateix –diu l’Espantaocells segur d’ell mateix- Jo voldria aconseguir un cervell perquè estic fet de palla i no puc pensar -i pregunta als nens- A veure follets, ajudeu-me a explicar-li al mag d’Oz perquè necessito un cervell, i què puc fer amb ell!

          -Per pensar, llegir, estudiar… prendre decisions sobre què fer o què dir en cada moment… -diuen els nens

          -Estic segur que no el necessites, –diu Oz- tothom té cervell, però això no vol dir que sigui savi! Recorda: Viure molt i acumular experiències és l’únic camí que ens porta a la saviesa. Pel poder que tinc, aquí tens el teu cervell -diu mentre li posa una banda de graduació-, usa’l amb seny i intel.ligència! -continua posant-li la mà a les espatlles- A partir d’ara seràs un gran home!

          -Moltes gràcies, gran Oz! –exclama l’Espantaocells molt content- Em sento com un setciències!

          -Jo necessito un cor, gran Oz –segueix l’Home de Llauna- ja que estic fet de llauna i buit per dins. -demana als nens- Follets, digueu-li al mag perquè  necessito tenir un cor!

          -Per estimar, respectar,… tenir nòvia o amics…-contesten els nens

          -D’acord, però pensa que el cor sovint també ens fa patir, per les persones que estimes, o pels que tens al voltant…-objecte el mag

          -Estic disposat a suportar tota mena de desgràcies sense queixar-me, si és per amor. –diu l’Home de Llauna segur d’ell mateix- Però sobretot que sigui un bon cor!

          -Entesos! Ja veig que te’l mereixes. Aquí tens el teu cor! -diu mentre li posa un medalló de cor-  És el cor més bo que ha passat per les meves mans. -continua tot aixecant el dit enlaire- A partir d’ara tens un cor del qual cap home no pot presumir!

          -Moltes gràcies! -exclama L’Home de Llauna emocionat- Ja començo a ser feliç de poder estimar als altres!

          -Jo et demano tenir coratge –proclama el Lleó-, doncs sóc un lleó molt covard i… -es dirigeix als nens- Ajudeu-me, follets, perquè el mag sàpiga perquè vull el coratge!

          -Té por de tot i plora per res,… vol ser el Rei del la Selva i els altres animals no li fan cas…-responen els nens

          -Tens tot el coratge que necessites -li diu Oz-, ho has demostrat al llarg d’aquest viatge, l’únic que et cal és tenir confiança en tu mateix. Creus que no tens coratge perquè intentes evitar el perill, però fes-me cas: no hi ha cap ser viu que no s’espanti quan ha d’afrontar una situació arriscada. El veritable coratge consisteix en fer front al perill encara que tinguis por, i d’aquesta mena de coratge en tens molt, t’ho garanteixo! Si no, no hauries gosat viatjar pel meu país fins a trobar Ciutat Maragda, ni hauries plantat cara a la malvada bruixa de l’Oest.

          -Potser sí, -replica el Lleó- però necessito alguna cosa que em faci oblidar que tinc por.

          -Sí, és clar! A partir d’ara ja no tindràs més por! -proclama mentre li posa una corona- Això et recordarà que ets capaç d’afrontar-te a tots els reptes per perillosos que semblin. -continua abaixant el cap en senyal de cortesia- El Rei de la Selva no té por!

          -Moltes gràcies! -exclama el Lleó amb seguretat- Ara sí que em sento ple de coratge!

          -Només falto jo! –diu la Dorothy -el meu desig és poder tornar a casa, a Kansas! – i demana als nens- Ajudeu-me a explicar-li per què vull tornar a Kansas!

          -Els oncles deuen patir per ella,… ella els troba a faltar,… allà hi té l’escola i els amics,… enlloc s’hi està tan bé com a casa…-contesten els nens

          -Jo no tinc manera de tornar-te a casa, però pots venir amb mi de tornada a casa meva amb el globus que vaig arribar aquí ja fa molts anys.

         Llavors el mag treu un globus aerostàtic, que en realitat és un paracaigudes, i tots els nens i nenes l’agafen per les puntes i el fan voleiar, mentre sona la música

*Música 7-“E.T. l’extraterrrestre”

         -A la una, a les dues…-diu el mag

-No, encara no! -crida la Dorothy -No trobo el Toto, espera’m, si us plau!… Toto, Toto, on ets? -crida la Dorothy desesperadament mentre busca i regira entre els nens i nenes

-Ho sento, però això ja no té marxa enrere… -diu el mag -A la una, a les dues…i a les tres! -i desapareix pel darrera de la sala, tot recollint el paracaigudes que aguantaven els nens, mentre va sonant la música

*Música 7-“E.T. l’extraterrestre”

         Tot seguit, apareix també del darrera, una fada amb un barret de punxa vermell i rosa:

-Hola! Sóc la fada del Sud -exclama amb una veu molt suau -He vingut així que he pogut, quan la meva germana, la fada del Nord, m’ha explicat el què va passar amb la bruixa de l’Est. Per cert, qui de vosaltres és la Dorothy?

-Jo mateixa -respon la Dorothy tota desconcertada

-Ah sí, ja veig que portes la marca de la meva germana la fada del Nord, i les sabates de la bruixa de l’Est… ah! i el barret de la bruixa de l’Oest! Veig que has estat molt valenta… i ara deus voler tornar a casa, oi?

-Sí, si us plau! -diu la Dorothy tot fent una reverència -La fada del Nord em va dir que el mag d’Oz em tornaria a casa, i aquest em va prometre que ho faria si li portava el barret de la bruixa de l’Oest, però se n’ha anat sense mi, i ara no sé què fer!

         -Només tu tens la manera de tornar a casa, i l’has tingut sempre des que vas arribar aquí!

          -Jo? –pregunta la Dorothy estranyada.

         -Ara t’explicaré com pots tornar a casa, però abans m’hauràs de donar el barret màgic de la bruixa de l’Oest.

          -De seguida!  -diu la Dorothy traient-se el barret per donar-li- I les sabates de la bruixa de l’Est també, no vull res més que tornar a casa!

          -No, perquè justament les sabates t’hi portaran! Si haguessis sabut el veritable poder d’aquestes sabates, hauries pogut tornar a casa el mateix dia que vas trepitjar aquesta terra.

          -Oooooh! –exclama la Dorothy

        -Però aleshores –salta l’Espantaocells- jo no hauria aconseguit el meu magnífic cervell, i m’hauria passat tota la vida en aquell camp de blat!

           -I jo no hauria tingut el meu meravellós cor, -segueix l’Home de Llauna- i m’hauria quedat quiet i rovellat en aquell bosc eternament!

          -I jo hauria estat un covard tota la vida, -afegeix el Lleó- i cap animal de la selva no m’hauria respectat mai!

          -Tot això és ben cert, amics! -conclou la Dorothy- I estic molt contenta d’haver-vos conegut i haver-vos estat útil! Però ara que tots heu aconseguit el que necessitàveu, jo voldria tornar a Kansas amb la meva família.

          -Tot el que has de fer –li explica la fada- és colpejar tres vegades els talons entre si, i indicar a les sabates el lloc on vols anar.

          -Què fàcil! -abraça els seus amics, diu adéu als nens, i agafa Toto en braços- Porteu-me a casa amb la tia Em i l’Oncle Henry! -colpeja els talons

           Tots tanquem els ulls i compten fins a tres, mentre sona la música. En obrir-los la Dorothy es troba davant del paisatge gris i la Tia Em que surt de la casa (titelles de guant).

-Tia Em! -la Dorothy corre a abraçar-la

-On has estat?  -li pregunta la Tia Em

-A sobre l’arc de Sant Martí! –respon la Dorothy mirant el cel.

         Per acabar  tots junts cantem “Més lluny de l’arc de Sant Martí” (de la pel.lícula “El mag d’Oz”, versió en català del grup “Filferro”)

FI

PROPOSTA DIDÀCTICA -18:

• Conte: El mag d’Oz
• Tipus: Conte de Fades
• Edat: Ganàpies (a partir de 6 anys)
• Recursos: Titelles, disfresses, música i veu
• Activitats:
  • Aprendre i cantar una cançó (Àrea de Llenguatge Musical)
  • Taller de construcció de titelles de pal, fils i guant (Àrea d’Expressió Plàstica)
  • Dramatització del conte utilitzant els titelles que s’han construït,  música i veus (Àrees de Llenguatge Verbal, Musical i Corporal)

a)Objectius:

• Escoltar i participar en un conte
• Aprendre i cantar una cançó
• Construir titelles i desenvolupar diferents tècniques plàstiques
• Aprendre i practicar la manipulació de titelles de diferents tipus
• Posar-se a la pell d’un personatge per representar una història
• Exercitar l’expressió oral
• Potenciar la creativitat i la imaginació

b)Desenvolupament de l’activitat:

1. En una primera sessió explicarem el conte amb l’ajuda de disfresses, i titelles de pal, fils i guant, fent participar els infants fent-los fer de follets. Després aprendrem la cançó: “Per sobre de l’arc de Sant Martí” i la cantarem. Caldrà també dedicar un temps a comentar què hem entès, aclarir vocabulari, i destriar el què és el fil argumental de la història d’altres aspectes secundaris. Seria interessant fer un debat sobre els valors més destacats que ens mostra aquest conte (la saviesa, l’amor, el coratge, la importància del camí i l’amistat…).
2. Taller de construcció de titelles: de pal, de fils, de guant amb boca o sense.
   1. Per al titella de pal necessitem una escombra de palla, una bola de porexpan gran, dos pals de fusta, roba de sac i de feltre, cordill, ulls i uns guants de jardiner; a més de tisores, pega o cola forta, fil i agulla, velcro, ganivet o cúter. Per començar alliberem i separem o tallem la palla del pal d’escombra amb l’ajuda d’unes tisores. A continuació fem un forat a la bola de porexpan amb un cúter o ganivet, i hi acoplem el pal de l’escombra. Per fer el cap forrem la bola de porexpan amb roba de sac amb l’ajuda de cola i un tros de cordill, i hi enganxem els ulls, el nas i la boca prèviament retallats amb roba de feltre. Per al cos cosim una bossa amb roba de sac i l’oplim amb la palla que hem tret de l’escombra, el tanquem amb un tros de cordill i el lliguem al pal amb l’ajuda de velcro. Podem retirar una mica de palla per fer-li un sarrell que li surti de sota el barret. Retallem i cosim el vestit i el barret amb roba de feltre, i li posem tot tapant en part el sac de palla. Per acabar li cosim uns guants de jardiner col.locant-hi uns pals a dins que surtin en part per fora, que ens permetran donar-li mobilitat als braços.
   2. Per fer el titella de fils necessitem: dos pals, fil de nylon transparent, una bola de porexpan mitjana, roba platejada, safatetes d’alumini, un embut, motlles rodons d’alumini, guants platejats petits, ulls i retoladors permanents, a més de tisores, cel.lo, cola o pega forta i una agulla o punxó per fer els forats. Per començar, forrem la bola de porexpan amb la roba platejada amb l’ajuda de la cola, i li lliguem l’embut amb el fil de nylon. Col.loquem els pots per ordre de manera que tingui forma de ninot, utilitzant dues safates com a cos i els motlles per als braços i cames, i amb l’ajuda d’una agulla o punxó per a fer els forats, els ajuntem fent passar un fil de nylon pels forats i fent un nus després de cada peça perquè no s’acoplin i quedin al seu lloc. A continuació, li posem els guants platejats petits com a mans, també lligats amb el fil de nylon. Després, lliguem els dos pals en forma de creu amb l’ajuda del fil de nylon, i lliguem al cap al mig de la creu, i uns fils a cada punta de la creu que unirem amb els peus i les mans del titella, de manera que ens permeti la mobilitat de braços i cames. Per acabar, podem enganxar els ulls amb una agulla de cap, i dibuixar la boca i el nas amb retoladors permanents.
   3. Per al titella de guant amb boca o sense necessitem: roba, llana, cartolina, bola de porexpan petita, tisores, cola forta, ulls, fil i agulla. Per començar retallem i cosim el vestit del titella amb roba, i si és el cas retallem una rodona de cartolina per a la boca, que doblegarem per la meitat i l’enganxarem a la cara del titella de manera que pugui obrir i tancar la boca. Després, si s’escau, fem la cua amb un tros de roba i li cosim a l’extrem del darrera del vestit, també fem unes mans de cartolina que cosim a banda i banda del cos,i les orelles a banda i banda del cap. Llavors, li enganxem els ulls i el nas amb cola forta, i també podem enganxar-li una llengua de cartolina a dins de la boca. Per acabar, li cosim cabells de llana al cap i a la punta de la cua.  Si el titella no obre la boca, fem el cap amb una bola de porexpan petita folrada amb roba, i li enganxem o cosim la boca, els ulls, el nas i les orelles.

3. Un cop fets els titelles, es pot fer una primera representació improvitzant el que diu cadascú, per tal de familiaritzar-se amb el personatge i també amb el titella. A continuació, es reparteixen els papers dels personatges segons el titella que s’han fet, i es fa una primera lectura del guió sense titelles, procurant fer la veu i l’entonació adequades. Després d’alguns assatjos amb els titelles seguint el guió, hi afegirem la música i la cançó. Caldrà aprendre’s el paper de memòria per als darrers assajos. Si s’ha de fer una representació amb públic (pares o altres alumnes), es poden fer també els decorats: casa, arc de sant Martí, camp, bosc, camí, portal de Ciutat Maragda, Castell de la bruixa… i fer assajos amb aquests.

c)Material:

1. Per a la representació:

• Titelles de guant sense boca: Nena, Oncle i Tia; titelles de guant amb boca: Lleó, gos; titelles de pal: Fada, Espantaocells, Bruixa; titelles de fils: Home de Llauna, Mag d’Oz.
• Decorats: Caseta de fusta que gira, arc de Sant Martí, Camí groc, camp de blat, bosc, Portal Ciutat Maragda, Castell de la bruixa.
• Objectes: barrets de follet, ventilador, sabates de la bruixa, garlanda de flors, satrill i destral de l’Home de Llauna, campana del Portal de Ciutat Maragda, barret de la bruixa i llargavistes, galleda d’aigua (o amb paperets), banda de graduat, medalló de cor, corona de Rei de la selva.
• Música: “Braveheart”, “Vol del borinot” (Korsakov), “El amanecer” (Carlos Nuñez), “Jazz Pizzicato” (Legatol), “Superman” (Williams), “Apocalypse Now” (Wagner), “E.T. l’Extraterrestre”, “Per sobre l’arc de Sant Martí” (Filferro)

B. Per als Tallers:

• Titelles de pal: una escombra de palla, una bola de porexpan gran, dos pals de fusta, roba de sac i de feltre, cordill, ulls i uns guants; a més de tisores, pega o cola forta, fil i agulla, velcro, ganivet o cúter.
• Titelles de fils: dos pals, fil de nylon transparent, una bola de porexpan mitjana, roba platejada, safatetes d’alumini, un embut, motlles rodons d’alumini, guants platejats petits, ulls i retoladors permanents, a més de tisores, cel.lo, pega o cola forta i una agulla o punxó per fer els forats.
• Titelles de guant amb boca o sense: roba, llana, cartolina, bola de porexpan petita, ulls, i també tisores, cola forta, fil i agulla.