BLANCANEUS  I ELS NANS DEL BOSC

Conte Popular europeu

Recollit pels Germans Grimm

Adaptació: Imma Villegas

                Hi havia una vegada una reina que va tenir una filla blanca com la neu, i li va posar per nom Blancaneus. La reina va morir quan la Blancaneus era petita, i el rei es va tornar a casar amb una dama molt bella però molt envejosa.

            La reina s’adonava que la Blancaneus creixia i es feia més bonica dia a dia, mentre ella s’anava fent gran, i es moria d’enveja. Per això va anar a veure un bruixot amic seu,  i  li va dir:

            – Com puc estar segura que jo sóc la més bonica del món?

            – Et donaré un mirall encantat, que sempre et dirà la veritat.

            Cada dia, la reina es mirava al mirall i li preguntava:

          -Oh mirallet encantat, ja sé que sóc la més rica, però, en bona veritat, sóc també la més bonica?

           -I el mirall sempre li contestava:Oh, reina i senyora, el plet no és dubtós, la més bonica sou vós.

             Però Blancaneus va créixer i es va convertir en una noia jove  molt bonica, i un dia el mirall li va contestar a la reina:

              – Oh, reina i senyora , el plet no és dubtós , Blancaneus ho és més que vós.

            La reina, envejosa de la bellesa i joventut de la Blancaneus, va cridar un criat fidel i li va manar:

            – T’emportaràs a la Blancaneus al bosc, i allí la mataràs. Com a prova em portaràs el seu cor dins d’aquest cofre, així sabré que has complert la meva ordre.

            El bon criat es va emportar la Blancaneus al mig del bosc però, quan estava a punt de complir la fatal ordre, no es va veure en cor i li va dir a la Blancaneus:

            -Fuig, Blancaneus!, i no tornis que perdries la vida.

             El criat va matar un cérvol i li va oferir el cor d’aquest dins el cofre a la reina.

            Blancaneus va córrer plena de por pel bosc fins que va caure rendida a terra plorant, llavors els animalets del bosc la van portar fins una caseta que hi havia entre els arbres.

            -Que hi ha algú?

            Blancaneus hi va entrar i hi va veure una taula petita amb set cadiretes, i a la cuina hi havia set plats i set gots. Va pujar a l’habitació i hi va trobar set llitets petits, s’hi va ajeure i s’hi va quedar adormida.

           Al vespre, set nans tornaven cap a casa cansats de treballar tot el dia a la mina de diamants:

            -Cap a casa, cap a casa, que ja prou hem treballat, que ja prou hem treballat, cap a casa, cap a casa, i el repòs ens hem guanyat!

            Però en veure llum a la caseta es van espantar:

            -Qui hi deu haver?

            -Jo tinc por.

            -No feu soroll!

        Van entrar i van pujar a l’habitació a poc a poc. Allí es van trobar la Blancaneus dormint, que en  sentir el soroll es va despertar.

             -Qui sou?

            -Som els set nans del bosc que treballem a la mina de diamants.

            -I tu qui ets?

            -I què hi fas a casa nostra?

            -Sóc la Blancaneus. La reina m’ha fet fora de casa i ara no sé on anar.

            -Queda’t amb nosaltres, Blancaneus!

            -Sí!

           La Blancaneus els va explicar la seva història i els nans li van demanar  que es quedés a viure amb ells.

             Mentrestant, la reina preguntava com cada dia al seu mirall màgic:

          – Oh mirallet encantat, ja sé que sóc la més rica, però en bona veritat, sóc també la més bonica?

            I el mirall li contestava:

           -Oh reina i senyora, el plet no és dubtós, Blancaneus ho és més que vós.

          Plena de ràbia i enveja la reina va anar a veure el seu amic bruixot, que li preparà una antiga recepta màgica , i li va dir:

          -Qui mengi d’aquesta poma enverinada, morirà a la primera mossegada!

         I disfressada de velleta amb un cistell de pomes vermelles al braç, se’n va anar cap a la caseta dels set nans al mig del bosc.

          Quan va arribar els nans eren a treballar a la mina i la Blancaneus era sola a la casa. La reina, disfressada de velleta, li demanà que la deixés entrar per seure i reposar. La Blancaneus, que tenia molt bon cor, no només la deixà entrar i seure sinó que a més li donà un got d’aigua fresca. Llavors, la reina disfressada de velleta li oferí a la Blancaneus una poma de les del cistell que en realitat estava enverinada.

          -Gràcies, nena bonica. Que vols pomes?

       Així que la Blancaneus va mossegar la poma enverinada va caure a terra marejada perquè el tros de poma se li havia quedat encallat en el coll i l’ofegava. La reina es va pensar que era morta i se’n va anar rient:

            – Ja és morta! Ha, ha, ha!

           Al vespre, els set nans tornen de la mina cansats de treballar, bo i cantant:

        – Cap a casa, cap a casa, que ja prou hem treballat, que ja prou hem treballat, cap a casa, cap a casa, i el repòs ens hem guanyat!

          En entrar a casa i trobar la Blancaneus a terra, es van pensar que era morta i es van posar  molt tristos, li van fer una caixa de vidre i la van plorar molts dies.

 

           Un dia, va passar per allí un jove príncep que, en veure la Blancaneus va demanar que li obrissin la capsa per  veure-la millor. Li va donar un petó i va dir que se la volia endur. Els nans van aixecar entre tots la caixa de vidre i se la van carregar a l’espatlla, amb el sotrac el tros de poma que tenia al coll li va saltar i la Blancaneus es va despertar. El príncep li digué:

          – Princesa ets i princesa seràs, perquè amb mi et casaràs!

La Blancaneus se’n va anar a viure amb el príncep i va ser molt feliç. No es va oblidar mai dels seus amics el nans del bosc, a qui anava a veure de tant en tant. I no va saber mai més res de la reina.

Aquesta, en arribar al castell preguntà al mirall màgic:

-Oh mirallet encantat, ja sé que sóc la més rica, però en bona veritat, sóc també la més bonica?

-Oh reina i senyora, el plet no és dubtós, Blancaneus ho és més que vós!

En  saber pel mirall màgic que la Blancaneus encara vivia, va fer un crit i va llençar el mirall a terra. Aquest es va trencar en mil bocins que no paraven de repetir:

– Blancaneus ho és més que vós…Blancaneus ho és més que vós…Blancaneus ho és més que vós…

– Maledicció!

Plena ràbia i d’enveja va voler fugir d’allí i corrent per les escales, s’entrebancà i va caure al fons. No se’n va saber res més.

         I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat!

CANÇÓ DELS NANS

 

CAP A CASA, CAP A CASA,

QUE JA PROU HEM TREBALLAT,

QUE JA PROU HEM TREBALLAT.

CAP A CASA, CAP A CASA,

I EL REPÒS ENS HEM GUANYAT!

 

PROPOSTA DIDÀCTICA-17

• Conte: “La Blancaneus i els nans del bosc”
• Tipus: de Fades
• Edat: Menuts (Fins a 6 anys)
• Recursos utilitzats: disfresses, imatges, música, veu, titelles de guant
• Activitats: (Experiència realitzada amb infants de 3 a 6 anys)
  1. El Conte
     • Llenguatge Verbal
  2. Cançó dels Nans
     • Llenguatge Musical
  3. Taller de teatre: Construcción de disfresses i decorats, Dramatització
     • Llenguatge Verbal i Plàstic
     • Descoberta d’Un Mateix i Psicomotricitat

a)Objectius:

• Escoltar el conte amb interès
• Identificar-se amb un personatge del conte
• Memoritzar i pronunciar correctament les frases que diu el personatge
• Aprendre a utilitzar un to de veu i una entonació adequada a cada moment
• Moure’s de forma adequada per l’espai i imitar amb els gestos el personatge
• Potenciar l’espontaneïtat i la imaginació en l’expressió corporal
• Valorar la importància d’oferir un missatge als companys
• Acceptar les crítiques

b)Desenvolupament de l’activitat:

          En una primera sessió explico el conte amb l’ajuda de titelles de guant i alguns objectes (poma, cistell, mocador), procuro donar a cada personatge la seva pròpia veu i utilitzar les frases que després vull treballar amb els alumnes; a més, canto la cançó quan surten els nans. Abans de començar tinc a punt tot el material que necessito, darrera del teatret de titelles. Cal que els nens i nenes estiguin còmodament asseguts (millor en fileres de cadires) i col·locats de manera que puguin veure bé el teatret, per això el poso a sobre d’una taula. La segona vegada que els nans canten, demano als nens que cantin amb mi per fer-los participar. En acabat, presento els personatges un a un i en parlem una mica. Normalment ja coneixen el conte, perquè és molt popular, per això em centraré en els personatges: com van vestits, com parlen, què fan, quin ens agrada més i perquè. Amb preguntes de comprensió m’asseguro que tots han entès bé el fil argumental del conte i l’ordre lògic de les seqüències. Proposo de fer una dramatització entre tots i per això caldrà que cadascú esculli un personatge.

           Per a la segona sessió i les següents és millor tenir un grup reduït (mitja classe), si és possible; a més, cal que hi hagi personatges per a tots. També serà millor utilitzar la sala de psicomotricitat o haurem d’enretirar les taules cada vegada, ja que necessitem espai per a moure’ns. El primer que fem és recordar el conte, aquest cop sense els titelles, però amb l’ajuda dels elements bàsics: mirall, punyal i cofre, cistell i poma, mocador del cap, animals de peluix. Per repartir els papers, primer els deixo escollir, ja que així és més fàcil que puguin identificar-se amb el personatge. Normalment sorgeixen problemes perquè més d’un s’enamora del mateix paper (la majoria dels nens s’identifiquen amb el príncep i les nenes amb la Blancaneus, encara que no sempre, i en el meu cas qui va demanar el paper de bruixa era un nen), llavors faig un sorteig que tots estan obligats a acceptar perquè ha estat a sorts (de vegades persisteixen els problemes, però han d’aprendre a acceptar-ho). Si tinc un grup amb alumnes de diferents edats barrejats (Tallers inter-cicle, per exemple), dono els papers més llargs als més grans i els més curts per als més petits, així:

• P-3: nans
• P-4: criat, príncep, reina-mare, rei
• P-5: reina, Blancaneus, mirall, bruixot

          Escric com queda el repartiment de papers a la pissarra, i naturalment m’ho apunto en un paper. A continuació, fem la dramatització per primera vegada i jo faig de narrador, els reparteixo els elements bàsics i els col.loco estratègicament per la sala. Deixo que s’expressin lliurement dins del seu paper i els faig repetir les frases que els toca dir. Després, els reparteixo els papers amb les frases escrites, les llegim i els corregeixo l’entonació i la pronunciació. El paper se l’enduen a casa per poder-lo anar memoritzant.

            A la tercera sessió fem la dramatització una altra vegada, però aquest cop molt dirigida per mi. Els vaig indicant on s’han de situar, com s’han de moure per l’espai, com han de dir la seva frase (ells m’imiten). Després, ens asseiem a terra per descansar i comentem què ens resulta més fàcil o més difícil i perquè, com podem millorar la nostra representació. En aquesta conversa, és important que hi participem tots, és a dir, que ells també puguin opinar sobre la feina dels seus companys i al mateix temps ser criticats per aquests. A continuació (o en una altra estona), ens repartirem en grupets més petits per pintar els decorats amb ceres sobre paper d’embalar (prèviament dibuixats per mi):

• Casa del bruixot
• Bosc (arbres)
• Cabana dels nans

          Per a la quarta sessió, els demano que se sàpiguen les frases de memòria, i em dedico una estona,  asseguts en rotllana, a corregir la pronunciació i l’entonació mentre em van dient de memòria el que els toca. Després d’aquest exercici, tornem a fer la dramatització en l’espai i jo corregeixo tot allò que va sorgint per anar polint la interpretació dels diferents personatges. A continuació (o en una altra estona), cadascú s’ha de confeccionar un detall del seu vestuari o element que els servirà per utilitzar en la representació:

•  Nans: un barret de paper crespó cadascú d’un color diferent
•   Reina-mare, rei i príncep: una corona amb cartolina daurada o platejada, cadascuna diferent
• Bruixot: barret amb cartolina
• Reina-brúixa: mocador del cap amb paper de seda
• Mirall: mirall amb cartolina i paper de plata
• Criat: punyal amb cartró pedra
• Blancaneus: urna amb paper de cel·lofana

          És important que puguem fer la dramatització davant de públic, per exemple davant de la resta dels companys de la classe o d’altres classes. Però si s’ha de fer en un festival o festa de l’escola (Carnestoltes, Final de curs, Jornada de Portes Obertes), ens caldran més assaigs per assegurar que tot surti bé. A més, s’han d’acabar de pintar els decorats i envernissar-los, així com aconseguir disfresses per a tots (per exemple del racó de disfresses o amb la col·laboració dels pares). Per altra banda, també resulta interessant completar l’obra amb música de fons adequada a cada escena, en aquest cas necessitem la participació d’un altre adult que s’ocupi de l’aparell de megafonia, ja que jo estic fent de narrador, i els alumnes hauran de fer alguns assaigs amb la música per acoblar-se.

          Aquesta experiència la vaig portar a terme personalment en una Jornada de Portes Obertes (altres vegades havia realitzat l’activitat tan sols a nivell de classe), a l’escola Mare de Déu de Port (actualment tancada), l’any 2000. En aquella ocasió disposava d’una classe amb molt pocs nens i nenes de P-4 i P-5 barrejats; per tant, va ser una activitat conjunta de tot el parvulari, ja que els alumnes de P-3 hi participaven com a nans. Vaig tenir la sort de poder fer-ho conjuntament amb la tutora de P-3 i la col·laboració de l’especialista de música de l’escola. L’experiència va ser molt gratificant, tant per als alumnes com per als pares i mestres, i no m’importaria tornar-la a repetir si  en torno a tenir la oportunitat.

c)Material:

• Teatret de titelles i titelles de guant per explicar el conte
• Imatges del conte i elements bàsics: poma i cistell, mirall, mocador del cap, punyal i cofre, animals de peluix
• Magnetòfon i casset amb la cançó dels nans
• Papers preparats amb les frases dels personatges
• Paper d’embalar i ceres per a fer els decorats (opcional)
• Tisores i pega, cartolines, paper crespó i paper de seda i de cel·lofana per als elements de disfressa (opcional)
• Aparell i música de fons per a cada escena (opcional)

 

REINA:

• COM PUC ESTAR SEGURA QUE JO SÓC LA MÉS BONICA DEL MÓN?
• OH MIRALLET ENCANTAT, JA SÉ QUE SÓC LA MÉS RICA, PERÒ EN BONA VERITAT, SÓC TAMBÉ LA MÉS BONICA?
• T’EMPORTARÀS LA BLANCANEUS AL BOSC, I ALLÍ LA MATARÀS. COM A PROVA EM PORTARÀS EL SEU COR DINS D’AQUEST COFRE, AIXÍ SABRÉ QUE HAS COMPLERT LA MEVA ORDRE.
• OH MIRALLET ENCANTAT, JA SÉ QUE SÓC LA MÉS RICA, PERÒ EN BONA VERITAT, SÓC TAMBÉ LA MÉS BONICA?
• GRÀCIES, NENA BONICA. QUE VOLS POMES?
• JA ÉS MORTA! HA, HA, HA!
• OH MIRALLET ENCANTAT, JA SÉ QUE SÓC LA MÉS RICA, PERÒ EN BONA VERITAT, SÓC TAMBÉ LA MÉS BONICA?
• MALEDICCIÓ!

 

BRUIXOT:

• ET DONARÉ UN MIRALL ENCANTAT, QUE ET DIRÀ SEMPRE LA VERITAT.
• QUI MENGI D’AQUESTA POMA ENVERINADA, MORIRÀ A LA PRIMERA MOSSEGADA!

 

MIRALL

• OH, REINA I SENYORA, EL PLET NO ÉS DUBTÓS, LA MÉS BONICA SOU VÓS.
• OH, REINA I SENYORA, EL PLET NO ÉS DUBTÓS, BLANCANEUS HO ÉS MÉS QUE VÓS.
• OH, REINA I SENYORA, EL PLET NO ÉS DUBTÓS, BLANCANEUS HO ÉS MÉS QUE VÓS.
• OH, REINA I SENYORA, EL PLET NO ÉS DUBTÓS, BLANCANEUS HO ÉS MÉS QUE VÓS.
• BLANCANEUS, HO ÉS MÉS QUE VÓS…BLANCANEUS HO ÉS MÉS QUE VÓS…BLANCANEUS HO ÉS MÉS QUE VÓS…

CRIAT:

• FUIG, BLANCANEUS! I NO TORNIS, QUE PERDRIES LA VIDA.

BLANCANEUS:

• QUE HI HA ALGÚ?
• QUI SOU?
• SÓC LA BLANCANEUS. LA REINA M’HA FET FORA DE CASA I ARA NO SÉ ON ANAR.

 

PRÍNCEP:

•  PRINCESA ETS I PRINCESA SERÀS, PERQUÈ AMB MI ET CASARÀS!

 

NANS:

• CAP A CASA, CAP A CASA, QUE JA PROU HEM TREBALLAT, QUE JA PROU HEM TREBALLAT, CAP A CASA, CAP A CASA, I EL REPÒS ENS HEM GUANYAT!
• QUI HI DEU HAVER?
• JO TINC POR.
• NO FEU SOROLL!
• SOM ELS SET NANS DEL BOSC QUE TREBALLEM A LA MINA DE DIAMANTS.
• I TU QUI ETS?
• I QUÈ HI FAS A CASA NOSTRA?
• QUEDA’T AMB NOSALTRES, BLANCANEUS!
• SÍ!
• CAP A CASA, CAP A CASA, QUE JA PROU HEM TREBALLAT, QUE JA PROU HEM TREBALLAT, CAP A CASA, CAP A CASA, I EL REPÒS ENS HEM GUANYAT!
• BLANCANEUS!
• BLANCANEUS!
• OH!
• ADÉU!