9. RECURSOS PER EXPLICAR CONTES-3
III.La imatge, la música i la veu (7)
a) La imatge:
Vivim en un món envoltats d’imatges per tot arreu: algunes de fixes, com la publicitat dels carrers, d’altres en moviment, com la televisió. De vegades, les imatges parlen per si soles, però sovint acompanyen un text. En els contes també ens trobem imatges acompanyant el text, i com més gran és el nen, les imatges van desapareixent perquè servien d’ajuda per entendre el text.
- Si acompanyem el nostre conte amb imatges, ja siguin fixes o en moviment, facilitarem
l’atenció del nen que ens escolta, i al mateix temps l’ajudarem a entendre millor el text. - És important, però, que aquestes imatges siguin prou grans perquè tots les puguin veure bé des del seu lloc, i que siguin prou atraients per als infants.
- També poden ser dibuixos fets pels propis alumnes, per tal d’augmentar la motivació, ja que els fa molta il·lusió que el que ells han fet serveixi per a d’altres i més gent ho pugui veure.
- Les imatges han d’acompanyar la història i no al revés, és a dir, van apareixent en el moment que toquen, i així ajuden a organitzar l’ordre lògic de les seqüències.
- Si són cartolines, les podem anar enganxant a la pissarra o en un pannell mentre anem explicant el conte; si es tracta d’imatges projectades, explicarem en cada projecció la part corresponent a les imatges que estan veient.
- De tota manera, al final del conte les podem tornar a veure totes, i així ens ajudaran a recordar i refer el conte entre tots. Amb l’ajuda de les imatges, un cop explicat el conte i potser en una altra sessió, podem fer-los verbalitzar el que passa en cadascuna, descriure el paisatge o els personatges, ordenar les seqüències, o fins i tot inventar-se una història nova: per exemple se’ls pot demanar que canviïn el final i que facin un altre dibuix amb el nou final, o barrejar les imatges i obtenir una història diferent; també podem barrejar imatges de diferents contes per obtenir un conte nou.
Pel que fa a les imatges en moviment, el vídeo, ens dóna la possibilitat de tornar a veure i escoltar el conte tantes vegades com vulguem. El problema és que, com que les imatges van més de pressa, no ens podem fixar tant en els detalls com en el cas d’imatges fixes. Per contra, les pel·lícules ens permeten copsar els moviments dels personatges molt millor, i entendre més bé l’acció.
També podem fer un vídeo on els protagonistes siguin els nostres alumnes: només caldrà que un cop fet el treball de dramatització ja explicat en l’apartat anterior, algú ho filmi amb una càmera de vídeo. També podem anar filmant escena per escena i al final fer la composició i visionar tota la història acabada; podem convidar als companys de les altres classes, o als pares.
b) La música:
Des del naixement, estem envoltats de sons, el so és una de les primeres sensacions del nadó. A partir d’aquí, l’infant va agafant interès per ells, i l’escola hi posa l’educació musical. La música agrada als nens; per això, quan el mestre canta una cançó a classe o posa música, tots l’escolten embadalits. Els agrada perquè els dóna vivències diferents a les que els donen d’altres estímuls. Per això, a més de captar la seva atenció, la música també influeix en el seu estat psíquic. Entre d’altres, és un estímul per a la creativitat, i pot contribuir a l’aprenentatge d’altres matèries.
Basant-nos en això, és fàcil pensar que si acompanyem els nostres contes amb música, obtindrem més bons resultats, ja que els nens hi posaran més atenció i aconseguirem un clima més relaxat. Però a més, usada de manera adequada, ajudarà l’infant que ens escolta a fer volar la seva fantasia i entrar així més fàcilment en el món màgic del conte. Els sons ajuden a entendre les nostres paraules.
c) La veu:
De la mateixa manera, la veu dels personatges és important perquè ajudarà el nen a imaginar-se com és el personatge. Ja he parlat d’aquest aspecte en l’apartat que fa referència als titelles. Per altra banda, tots els mestres sabem que els nostres alumnes ens imiten en tot, som un model per a ells. No és estrany, doncs, que una de les coses que ens vulguin imitar sigui la veu. Raó de més per fixar-se en la veu dels personatges dels nostres contes.
També he parlat de la veu en l’apartat del conte explicat: és molt important que per explicar un conte la nostra veu sigui agradable, sense crits, però que se senti bé. Una veu agradable i dolça millorarà l’atenció dels oients i farà més relaxat l’ambient, i més màgic, si cal, aquest moment del conte explicat.
(7) M. MALAGARRIGA I MONTSERRAT BUSQUÉ: La música al parvulari i al jardí d’infància. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.