EL PETIT PRÍNCEP

Antoine de Saint-Exupéry

Adaptació: Imma Villegas

          Apareix un infant tot estrany, té els cabells rossos i porta un abric verd i vermell molt ampla que li fa com una capa, un cinturó i uns botons daurats que li brillen com estels. Es posa a parlar amb els nens com si ja els conegués, i els demana:

-Hola! dibuixa’m un xai!

          Al mateix temps que el Petit Príncep va passant entremig dels nens i nenes, els va repartint uns trossets de paper de colors i un llapis perquè puguin dibuixar un xai cadascú, mentre el saluden i li fan preguntes com:

-Qui ets?

-Per què el vols el xai?

-On vius?

-Què hi fas aquí?

               El Petit Príncep respon a mitges, mentre segueix demanant:

       -Sóc el Petit Príncep… Si us plau, dibuixa’m un xai!… El vull per portar-lo al meu país, perquè es mengi les males herbes!… Cada dia les arrenco perquè no acabi tot ple de matolls…

            I com que no acaba de respondre tot el què volen saber, els nens insisteixen:

-On és el teu país?

-Està molt lluny?

-Com has vingut?

          El Petit Príncep, que segueix demanant un xai de totes-totes, va responent les preguntes dels infants sense esplaiar-se gaire:

         -És allà dalt! (senyalant al cel)… He aprofitat una volada d’ocells salvatges per a viatjar… Sabeu si els xais es mengen les flors?…

-Véns d’un altre planeta?

-Com es diu?

-Com és?

-Amb qui vius?

-Oh, el meu Planeta és molt petit: només hi ha tres volcans, un dels quals està apagat… però els altres em serveixen per escalfar-me el menjar, i cada dia els netejo bé, perquè no se sap mai!…. Al meu planeta hi tinc una flor que és molt important per a mí: la rego cada dia, la cuido, li parlo, li poso un paravent a la nit perquè el fred no li faci mal… Creieu que el vostre xai es menjarà la meva flor?…

-Sí, és clar! Els xais es mengen tot el que troben, siguin herbes o flors! –responen els nens mentre insisteixen –Vius sol? Què fas quan et sents sol? Com és la teva flor?

          -No, segur que no, perquè la meva flor té punxes per defensar-se… Quan em sento molt sol m’agrada veure les postes de sol, com que el meu planeta és tan petit, només he d’enretirar una mica la cadira per tornar-la a veure tantes vegades com vulgui…

          Mentre va dient tot això se’n va cap a la taula on hi ha el Planeta fet amb cartró, s’apaga el llum general (si és possible) i un focus l’enfoca a ell i al planeta. Ja no diu res més, mentre sona la música el Petit Príncep va fent les seves feines de cada dia tot passejant pel planeta (que va girant a poc a poc): es fa el menjar sobre un volcà, neteja els tres volcans fins i tot l’apagat, treu les males herbes, rega la flor i la tapa amb una mampara…

           En acabat, el Petit Príncep s’agafa a una volada d’ocells de colors i se’n va volant al compàs de la música (fem participar els nens i nenes fent com si volessin tot bellugant els braços amunt i avall). Quan acaba la música es deixa anar sobre un planeta (he canviat el color posant-li una tela per sobre) on hi ha un rei:

-Oh, mira un súbdit! Benvingut al meu planeta, viatger!

-Gràcies! –diu el Petit Príncep mentre fa un badall-.

-No es pot badallar en presència d’un rei –diu el rei molt enfadat-, et prohibeixo que badallis!

-Ho sento –s’excusa el Petit Príncep-, és que he fet un llarg viatge i estic molt cansat. Puc seure?

-Et prohibeixo que seguis… sobre la meva capa! –exclama el rei, que ocupa tot el planeta amb la seva gran capa.

-Tens un planeta molt petit! Què hi fas?

-Mano!

-Pots manar al sol que es pongui?

-Mmmmmm, hem d’esperar…

-Esperar què?

-Que sigui l’hora! Jo només mano coses que es puguin cumplir!

-No és ben bé el que buscava! –Diu el Petit Príncep mentre s’agafa als ocells i torna a sonar la música per volar cap un altre planeta (tots fan el gest de volar)…

                 En acabar la música, el Petit Príncep es troba en un altre planeta (ha canviat el color de la tela que el tapa), on hi ha un senyor amb un barret molt estrany:

-Oh, un admirador! Admira’m! –diu tot traient-se el barret i saludant

-Com? –respon el Petit Príncep

-Aplaudeix quan saludo! –li diu l’home

             El Petit Príncep apaludeix i el vanitós saluda tot satisfet, fins que el Petit Príncep se’n cansa del joc i torna a agafar-se als ocells tot dient:

          -Això és molt avorrit! Busca’t un altre admirador!

          Altra cop sona la música i tots acompanyem el Petit Príncep que va volant d’una punta a l’altre de la sala, fins que para la música i es troba un altre planeta (canvia el color), on hi ha un senyor amb una ampolla a la mà.

-Hola! Què fas? –li diu el Petit Príncep

-Bec!

-I per què beus?

-Per oblidar…

-Per oblidar què?

-Que tinc vergonya!

-Vergonya de què?

-Vergonya de beure…

          Al Petit Príncep li fa tanta pena que decideix marxar de seguida, tot agafant-se als ocells i volant amb la música. Al quart planeta hi ha un senyor amb un paper molt llarg a la mà i un llapis a l’altra.

             -Hola! Què fas?

             -No veus que estic comptant?

             -Què comptes?

            -Aquestes llumetes que hi ha al cel!

           -Ah, estrelles! i Per què les comptes?

          -Per què són meves!

          -Les estrelles són teves?

          -Sí, sóc molt ric! I ara veste’n que m’estàs fent descomptar! Sóc un home ocupat jo!

          El Petit Príncep, sense dir res més, torna a agafar els ocells i se’n va volant a un nou planeta, aquest cop es troba un fanaler que encén i apaga un fanal:

-Hola! Què fas?

-Bon dia! Apago el llum!

-Ah!

-Bona nit! –l’encén

-I ara per què l’encens?

-Encenc el fanal quan és de nit i l’apago quan és de dia. Bon dia! –l’apaga

-I per què?

-És la consigna. Bona nit! –l’encén

-Què és la consigna?

-Apagar-lo quan és de dia i encendre’l quan es fa de nit. Bon dia! –l’apaga

-Oh, què divertit!

-Ho sento però no puc estar més per tu, tinc feina! Bona nit! –l’encén

          Així que el Petit Príncep torna a agafar els ocells per anar-se’n volant a un altre planeta (música i tots volem). Al següent planeta es troba un home amb un llibre molt gros a les mans.

-Hola! Què fas?

-Sóc un geògraf, apunto en aquest llibre on hi ha mars, muntanyes o rius.

-Ah, què interessant! I n’hi ha gaires de muntanyes per aquí?

-No ho puc saber!

-I rius?

-No ho puc saber!

-I mars?

-No ho puc saber!

-Per què no ho pots saber?

  -Això m’ho han de dir els exploradors. Mira, et nomeno el meu explorador! A veure, digue’m què hi ha al teu planeta, i jo ho apuntaré en aquest llibre.

-Tres volcans, un dels quals està apagat.

-Ah! Els volcans, apagats o no, són muntanyes! –ho escriu en el llibre

-També hi ha una flor!

-No, això no ho apunto!

-Per què?

-Perquè les flors són efímeres!

-Què vol dir e-fí-me-res?

-Que es moren aviat!

-La meva flor es morirà aviat? –i es posa molt trist -Saps on puc trobar gent?

-Et recomano que vagis a la Terra.

-D’acord! Adéu!

          Després del darrer vol va a parar a un planeta més gran que no pas tots els altres que ha visitat, la Terra. Però, per molt que mira i mira cap a l’horitzó, no veu a ningú, i és que ha caigut al mig del desert. De sobte, veu com un anell de colors que s’acosta a ell tot arrossegant-se per terra a poc a poc… No se sents res, només el so de la serp que se’l mira fixament amb els seus ulls grossos com a fanals, talment com si el volgués hipnotitzar… Passen uns segons que es fan eterns, mentre el Petit Príncep li aguanta la mirada… Finalment, quan ja la té a tocar, aparta de cop la vista i es posa a córrer en direcció contrària, mentre sent com una esgarrifança se li escampa per tot el cos…

          Després d’una cursa descontrolada, s’atura per respirar i llavors, s’adona que es troba en un jardí ple de roses, totes iguals a la seva flor!

-Hola!, qui sou?

-Som roses! –responen totes alhora

-I quantes sou?

-Cinc… i cinc mil! –parlant i rient alhora com si se’n burlessin

-I com és que sou tantes?  i totes sou iguals!

-Sí, ens agrada viure plegades, i totes som ben iguals les unes a les altres!- segueixen parlant totes a l’unisò en to burleta- Oi que som molt boniques? –i riuen totes alhora

-Sou com la meva flor! Jo que em pensava que era única al món! –I,  molt trist i cap-cot, es posa a caminar sense rumb…

          De cop i volta sent una veu molt dolça que li diu:

          -Hola!

          El Petit Príncep es gira i es regira, tot mirant al seu voltant, però no veu a ningú…

          -Sóc una guineu, i els homes em cacen, per això m’amago!

-Ja pots sortir, jo no et faré cap mal!

  Llavors apareix tímidament una guineu de dins d’un cau:

-Jo busco gallines, i tu?

-Gallines? –diu el Petit Príncep tot confòs

-Sí, jo caço gallines, i els homes em cacen a mi. Ja veus, tothom busca alguna cosa! Hi ha gallines al lloc d’on véns?

-No!

-Llàstima! – i continua –, i tu què busques?

-Busco amics!

-Ah! –exclama la Guineu – Doncs, si vols un amic, domestica’m!

-Què vol dir do-mes-ti-car?

           -Oh, cal molt de temps! –li explica –Mira: vindràs cada dia a la mateixa hora, jo t’esperaré amb impaciència, primer t’estaràs una estona aquí quiet i ens mirarem sense dir-nos res, després ens començarem a explicar coses, i cada dia allargarem més l’estona d’estar junts, més endavant podem jugar o fer coses junts, i així a poc a poc ens anirem coneixent i ens farem amics.

          -Però jo me n’hauré de tornar al meu planeta! –exclama el Petit Príncep- Llavors, no estaràs trist?

-Sí, però haurà valgut la pena! I quan et trobi a faltar, miraré els camps de blat i pensaré en tu.

-Els camps de blat et faran pensar en mi?

-Sí, perquè tens els cabells rossos com les espigues de blat, fins ara no em deien res, però quan m’hagis domesticat vindré a veure-les i m’enrecordaré de tu!

-Hi ha una flor al meu planeta… em penso que m’ha domesticat!

-Per què ho dius?

-He passat moltes estones regant-la i cuidant-la, parlant-li i contemplant-la… ara la trobo a faltar. Però ella em va enganyar!

-Vols dir?

-Jo em pensava que era única al món, i resulta que n’hi ha moltes com ella! Les he vist en aquell jardí d’allà (assenyalant).

-Les roses vols dir? –li diu la Guineu –Per a tu la teva flor és única al món, el temps que has passat amb ella la fa ser especial per a tu!

-El temps que he passat amb la meva flor l’ha fet especial per a mi…? –repeteix tot rumiant-s’ho

-Et diré un secret: “L’ESSENCIAL ÉS INVISIBLE ALS ULLS!”

-L’essencial és invisible als ulls…? –repeteix intentant entendre-ho

-NOMÉS HI VEIEM BÉ AMB EL COR! –continua la Guineu

-Només hi veiem bé amb el cor! – va repetint el Petit Príncep… que sembla començar a entendre-ho…

          Sona la cançó “Tens un amic”, i acaben cantant i ballant alegrement. Mentre sona la cançó, anem enganxant els xais que han dibuixat els infants al planeta del Petit Príncep, alhora que deixem volar uns paperets de colors sobre els seus caps, on hi ha escrit el secret de la guineu, perquè no se n’oblidin. Tots els titelles surten a saludar, els nens i nenes piquen de mans i canten la tornada de la cançó.

FI

PROPOSTA DIDÀCTICA-9

• Conte: El Petit Príncep (Antoine de Sant-Exupéry)
• Tipus: Novel.la
• Edat: Ganàpies (a partir de 5 anys)
• Recursos: Titella de guant, objectes per als titelles, planeta de cartró, dibuixos, la veu, cançons i música
• Activitats: (Experiència realitzada amb infants a partir de 5 anys)
  1. Audició d’un conte d’autor i conversa
     • Llenguatge Verbal i Musical,
     • Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix
  2. Cançons del Petit Príncep
     •  Llenguatge Verbal i Musical,
     • Llengua Anglesa
  3. Dramatització amb titelles de pal
     • Lleguatge verbal, plàstic i musical
  4. Què amaguen els dibuixos del Petit Príncep?
     •  Llenguatge Verbal,
     • Descoberta de l’Entorn
  5. Fem endevinalles
     •  llenguatge Verbal,
     • Descoberta de l’Entorn
  6. Taller: Construïm la Rosa del Petit Príncep
     •  Llenguatge Plàstic

a)Objectius:

• Escoltar un conte amb titelles i música
• Conversar sobre l’amistat, els viatges, etc.
• Aprendre i cantar les cançons del Petit Príncep
• Construir-se titelles de pal amb els personatges del conte
• Dramatitzar el conte amb els titelles de pal que s’han construït
• Exercitar el pensament i Desenvolupar la imaginació
• Practicar una tècnica manual i Potenciar la fantasia

b)Desenvolupament de les activitats:

1. EL CONTE I CONVERSA

          Asseguts a terra en catifes i coixins, en semicercle o de manera que tots em puguin veure bé, explico el conte amb l’ajuda de titelles de guant i un planeta de cartró, canviant la veu amb cada personatge. També utilitzaré cançons per fer-ho més amè, i música de fons. Procuraré que s’estableixi un diàleg entre els nens i nenes i el Petit Príncep, com si ells fossin l’aviador del conte original .

         Faig preguntes de comprensió per assegurar-me que han entès el fil de la història, i aclareixo el vocabulari nou. A partir del problema del protagonista, que no té amics, encetaré una conversa sobre l’amistat, fent que tots participin parlant dels seus amics, si en tenen, com creuen que han de ser, com els podem aconseguir, per a què ens serveixen, etc. Conversa:

1. Viatgem: Has viatjat mai en avió?, et fa por?, t’agrada viatjar?, què t’agrada més i què t’agrada menys d’un viatge?, quin mitjà de transport t’agrada més i quin menys? , per què?, què esperes trobar quan viatges?, per què viatges?, per què creus que viatja la gent?
2. El viatge del Petit Príncep: Quin t’agrada més d’aquests personatges que es troba el Petit Príncep en el seu viatge?, quin et fa més ràbia?, per què?, t’agrada anar a festes quan estàs de vacances?, quina festa t’agrada més i quina menys?, per què?, què hi portes a la maleta quan viatges?, per què?, què creus que és més important per a viatjar?, per què?, què o qui t’has trobat anant de viatge o t’agradaria trobar-te?, per què?
3. L’amistat: tens amics?, t’agrada estar sol?, què fas quan estàs trist?, què fas i què t’agradaria fer amb els amics?, per què? creus que és important tenir amics?, què creus que cal fer per tenir amics? com creus que podem fer amics?, i mantenir-los?, com t’agradaria que fossin els teus amics? Com saps que un amic està trist?, què fas o faries aleshores?, per què?, t’ha passat mai a tu?, què van fer els amics?, què t’agradaria que haguessin fet?, per què?

2.LES CANÇONS

          A continuació, aprendrem a cantar alguna de les cançons del Petit Príncep: “Serem Petits Prínceps” (Manu Guix, del Musical), “Tens un amic” (Carlo King, versió en català de Gossos), “Els estels es riuran” (De la Cantata del Petit Príncep).

SEREM PETITS PRíNCEPS

(Manu Guix)

Si entre el homes sempre t’hi trobes sol,

si no t’han domesticat,

si coneixes un rei i un vanitós,

si em promets que no et fa por volar,

si ja saps que res no dura per sempre,

que els dies són oportunitats,

al desert sempre hi ha un pou amagat

i els amics t’acompanyaran.

Si viatges amb la imaginació,

si no prens mai el camí més curt,

si ets feliç regant una flor,

si no et fa por anar més lluny,

si ja saps que cal buscar amb el cor,

que no et confonguin els ulls,

és el temps que ens fa importants,

el que tu i jo hem passat junts.

Seràs també un petit príncep,

hi ha un petit príncep dins teu,

perdut volant per l’univers,

només cal voler-lo sentir,

que el món no segueix cap consigna,

i els estels guarden mil secrets.

Seràs també un petit príncep.

Com enyoro el meu asteroide…

Fixa’t, sóc tan bonica,

que quan em miren, tots s’hipnotitzen.

Toca’m, sóc tan bonica, tan presumida,

sento de lluny com em desitgen.

I allà vaig aprendre que tot depèn de mi,

i que tots tenim un petit príncep a dins,

només cal voler-lo sentir.

I allà vaig aprendre que l’essencial és invisible als ulls,

i que aprendre estimar i ser feliç és el que jo vull,

escolta sempre el petit príncep dins teu.

Hi ha un petit príncep dins teu!

TENS UN AMIC

(Versió en català per Gossos)

Si et sents trist i emboirat,

i necessites una mà,

si les coses no et roden bé:

tanca els ulls i pensa en mi,

que prest jo seré aquí,

com un raig de llum

dins la teva foscor.

Digues baix el meu nom,

i on se vulgui que estigui vindré,

de seguida, a fer-te costat.

Primavera, estiu o tardor,

tot el que has de fer és dir-ho,

i vindré de cop, saps cert:

Tens un amic!

Si la boira t’envolta,

i els núvols tapen el cel,

si un vent fred del nord

sembla gelar-te el cor:

tanca els ull i pensa en mi,

que prest jo seré aquí,

trucant la porta a punt d’entrar.

Digues baix el meu nom…

És esperançador saber que tens amics,

la gent pot ser indiferent,

quan sofreixes, t’ignoren:

no perdis mai el coratge,

no et desanimis.

Digues baix el meu nom…

Tens un amic… en mi tens un amic!

 

YOU’VE GOT A FRIEND

(Carole King)

When you’re down and troubled
And you need some love and care
And nothing, nothing is going right
Close your eyes and think of me
And soon I will be there
To brighten up even your darkest night

You just call out my name
And you know wherever I am
I’ll come running, to see you again
Winter, spring, summer or fall
All you have to do is call
And I’ll be there
You’ve got a friend

If the sky above you
Grows dark and full of clouds
And that old north wind begins to blow
Keep your head together
And call my name out loud
Soon you’ll hear me knocking at your door

You just call out my name
And you know wherever I am
I’ll come running, running, yeah, yeah, to see you again
Winter, spring, summer or fall
All you have to do is call
And I’ll be there, yes, I will

Now, ain’t it good to know that you’ve got a friend
When people can be so cold?
They’ll hurt you, yes, and desert you
And take your soul if you let them, oh, but don’t you let them

You just call out my name
And you know wherever I am
I’ll come running, running, yeah, yeah, to see you again
Winter, spring, summer or fall
All you have to do is call
And I’ll be there, yes, I will
You’ve got a friend
You’ve got a friend

Ain’t it good to know you’ve got a friend?
Ain’t it good to know, ain’t it good to know, ain’t it good to know
You’ve got a friend?
Oh yeah now, you’ve got a friend
Yeah baby, you’ve got a friend
Oh yeah, you’ve got a friend

CANÇÓ DELS ESTELS

(DE LA CANTATA DEL PETIT PRÍNCEP)

 

ELS ESTELS ES RIURAN,

PICAROLS EN LA FOSCA,

PICAROLS EN LA FOSCA,

ELS ESTELS ES RIURAN.

SI CEL ENLLÀ

HI HA UNA FLOR QUE T’ESPERA,

LA NIT ES FA

FLORIDA PRIMAVERA.

ELS ESTELS ES RIURAN…

SI HI HA UN ESTEL

QUE ÉS BEN TEU,

L’ESTEĿLADA I TOT EL CEL

ET XUCLA LA MIRADA.

ELS ESTELS ES RIURAN…

(minut 1:55)

3.DRAMATITZACIÓ

         Observem els dibuixos que va fer l’autor, i ens construïm uns titelles de pal amb els personatges que surten, poden ser iguals al  model, o no. Cadascú triarà un personatge per desenvolupar-lo, cal que n’hi hagi tants com participants, o si no es poden duplicar (per exemple dos fanalers). Farem servir paper blanc, llapis i colors, ho retallem i engaxem en una cartolina perquè sigui més fort, i finalment hi posem un pal al darrera amb una mica de cinta adhseiva per poder manipular-lo.

         Un cop cadascú s’ha fet el seu titella, representarem l’obra seguint el fil de la història, no cal que en recordin les frases exactes, sinó que s’expressin com vulguin segons el seu personatge. Podem afegir-hi les cançons i les imatges com a decorat, i amb uns quants assajos tindrem una dramatització per a fer davant dels pares i familiars, o els companys d’altres classes.

         Personatges:

1. Petit Príncep (donat que apareix al llarg de tota l’obra, aquest personatge pot ser representat per diversos nens o nenes en diferents moments de la història)
2. Aviador
3. Flor
4. Rei
5. Vanitós
6. Bevedor
7. Home de negocis
8. Fanaler
9. Geògraf
10. Serp
11. Roses
12. Guineu

 

Material:

• Imatges del conte
• Música i Cançons del Petit Príncep
• Llapis i paper
• Cartolina
• Colors o retoladors
• Tisores i Pega
• Pals i cel·lo o cinta adhesiva

 

4.QUÈ AMAGUEN ELS DIBUIXOS DEL PETIT PRÍNCEP?

          Si ens fixem en els dibuixos del Petit Príncep que va fer l’autor, o sigui l’aviador en el conte, veurem que alguns són una mica estranys, o difícils d’entendre, si no te’ls mires amb una certa imaginació. Entre tots, o per equips, pensarem què amaguen aquests dibuixos:

A.Un petit planeta on els arbustos han crescut massa

B.Una serp que s’ha menjat un elefant

C.Un xai a dins d’una caixa

Deixarem que pensin, i que cadascú hi digui la seva tot donant les seves raons.

5.FEM ENDEVINALLES

      Segons Gianni Rodari (Gramàtica de la fantasia. Introducció a l’art d’inventar històries. Ed. Columna.), els passos que cal seguir per inventar una endevinalla són:

• 1^er. Estranyament: deslligar l’objecte del seu significat habitual, donant-li un altre que també és correcte però no és el més normal.
• 2^on. Associació: comparació, no sobre tot l’objecte, sinó sobre una de les seves característiques.
• 3^er. Metàfora: és la clau de la definició, converteix un objecte quotidià en un de misteriós.

          A. Per començar: El primer que farem és decidir el resultat de l’endevinalla, és a dir, l’objecte que s’ha d’endevinar, per exemple: un bolet. Ara pensarem com definiríem el bolet, però ho farem diferent, donant característiques que no són les més normals, no són les que diríem si ens preguntessin què és un bolet, i d’aquesta manera ens quedarà més original i misteriós:

“Una cama i un barret,

que s’aguanta dret!”

Ara provem-ho al revés:

“Una cosa blanca, blanca,

que s’agafa i no s’aguanta”.

 L’endevinalla ens parla d’una cosa que és blanca, encara que segurament això no és el més important, i que quan l’agafem no se’ns aguanta a les mans, o sigui que s’escapa, se’n va: la neu!

          B.Si ho volem fer una mica més difícil: Ara enlloc de definir l’objecte triat buscarem altres objectes que no s’hi assemblin però que tinguin al menys una característica en comú, és a dir, compararem l’objecte només per una característica i no per tot ell. Per exemple: un cargol. Busquem coses que tinguin tan sols una característica comú amb el cargol: el bou té banyes com el cargol, però no s’assembla en res més; el paraigua surt amb la pluja igual que el cargol, però no té res més igual. I ja ho tenim:

“No és bou i porta banyes,

no és paraigua i surt quan plou”.

Ara ho farem al revés:

“Fa viure i no és aliment,

xiula i no té boca,

està fred i està calent,

i no el pot veure qui el toca.”

Aquí tenim primer una comparació: el que busquem fa que puguem viure però no és cap aliment o menjar, i fa un soroll semblant a xiular sense tenir pas boca. Després hi ha un estranyament: defineix  l’objecte dient que pot estar fred i calent, i no es pot veure però sí tocar-lo. Per tant, aquesta endevinalla és més completa perquè conté dos passos: estranyament i comparació. Sí, ho heu endevinat, es tracta de: el vent!

          C. Si ho volem encara més divertit: En aquest cas uscarem una metàfora, és a dir, enlloc de definir l’objecte que s’ha d’endevinar, definirem un altre que ens el recorda. D’aquesta manera convertim un objecte quotidià en un de misteriós. Per exemple: el cel ennuvolat. Pensarem alguna cosa que ens recordi d’alguna manera el cel ennuvolat, encara que no hi tingui res a veure, i definirem aquesta segona imatge sense dir res de la primera. Per exemple, el cel que és molt gran i llis ens pot recordar un llençol, i els núvols serien pedaços o trossos enganxats a sobre el llençol, però en aquest cas no s’han cosit pas amb fil i agulla, ja que no es tracta de roba sinó de núvols:

“Un llençol apedaçat,

que ni punta d’agulla

 li ha tocat”.

Ara fem-ho al revés:

“No sóc cargol ni bolet,

i la pluja em fa sortir,

quan plou tot m’estarrufo,

i quan fa sol estic pansit.”

En aquest cas trobem primer una comparació: la cosa que busquem s’assembla a un cargol i a un bolet només en què surt quan plou. Però després ens fa una metàfora: ens parla d’estarrufar-se, és a dir fer-se gran, inflar-se, com un globus o com la cua del paó quan l’obre; però només s’estarrufa quan plou, perquè quan fa sol diu que està pansit, com una planta sense aigua o una persona quan està trista. Naturalment haurem endevinat que es tracta del paraigua: quan plou s’estarrufa perquè l’obrim, i en canvi  quan fa sol està pansit perquè el tenim tancat.

6.TALLER: CONSTRUÏM LA ROSA DEL PETIT PRÍNCEP

Necessitem:

• Paper crespó o roba forta (feltre) verd i vermell
• Cartolina o cartró i llapis o retolador
• Tisores i cel·lo o pega
• Un pal de broqueta o similar

          Primer dibuixem i retallem uns motlles de pètals i fulla amb cartolina o cartró. Amb aquests dibuixem una tira de pètals sobre el paper crespó o roba vermella, i ho retallem sense arribar al final dels pètals, de manera que ens quedi una filera de pètals enganxats. Després cargolarem aquesta filera de pètals al pal o broqueta, però abans caldrà enganxar el primer perquè no se’ns mogui, i llavors anar cargolant primer ben apretat al pal i després cada cop més ampla, fent arrugues en la base. En acabar ho enganxem bé amb cel·lo o pega. Per fer la tija retallarem una tira de paper o roba verda i amb ella folrarem el pal tot cargolant-lo al voltant, de manera que quedi ben apretat, i en acabar ho enganxem amb cel·lo o pega. Finalment retallarem fulles verdes amb l’ajuda del motlle de cartolina, i les enganxarem a la base de la flor, deixant alguna de solta per enganxar-la a la tija.

c)Material:

• Per al conte: titelles de guant amb els personatges del conte, planeta de cartró, objectes per als titelles (abric del petit Príncep, llapis i paper per dibuixar el xai, regadora, raspall, pot per escalfar, barret del Vanitós, ampolla del bevedor, paper llarg peer a l’Home de negocis, fanalet, llibre del Geògraf, música.
• Per a les cançons: música i lletra de les cançons.
• Per a la dramatització: llapis i cartolina, colors o retoladors, tisores, pals de polo, dibuixos amb els personatges del conte.
• Per a jugar a descobrir què amaguen els dibuixos: dibuixos del conte i una mica d’imaginació.
• Per a fer endevinalles: llapis i paper, colors o retoladors, imatges diverses.
• Per al taller de construir la Rosa: paper crespó o roba de feltre o similar, tisores i pega o cel·lo, pal de broqueta o similar.