8. RECURSOS PER EXPLICAR CONTES-2:
II. La dramatització (6)
Podem fer servir la dramatització a la classe per explicar un conte, o bé anar a un espectacle on els actors utilitzin aquest recurs teatral per contar-nos una història, però el més interessant és utilitzar-lo amb els infants fent que siguin ells mateixos els actors. Des de parvulari fins a 3er, els nens consideren el teatre com un joc, i per tant no farem grans obres amb els nens, sinó contes.
a) A més de passar-ho bé, la dramatització també ens serveix per:
- Desenvolupar l’expressió oral: pronunciació, to de veu, expressió; i també aspectes de l’expressió corporal com el gest, i el moviment.
- Aprendre l’ordre lògic de les seqüències d’una història senzilla, com un conte.
- Detectar timideses i altres problemes de tipus psicològic en els alumnes, i ajudar a superar-los.
- Exercitar la memòria si s’han d’aprendre unes frases, que seran més o menys breus segons l’edat dels infants.
- Les faules van molt bé per treballar la improvització, perquè la trama és curta i senzilla.
- Potenciar la imaginació: proposem canviar el final per improvitzar així una nova història
- Motivació col·lectiva: tots s’hi senten implicats, cohesió de grup, comunicació entre grups i/o nivells, autocrítica. Per altra banda també podem implicar la família en una tasca de l’escola.
- Ens permet observar els nostres alumnes en situacions diferents a les de l’aula. b) Intervenció de l’educador:
- Quan representem un conte és important que hi hagi papers per a tots; el mestre haurà d’intervenir perquè no hi hagi baralles.
- També haurà d’intervenir, almenys al principi, si es tracta de nens grans, com a narrador de la història.
- Tindrem molta cura a triar les obres o escriure-les, sobretot amb el vocabulari, les frases que han de dir els actors, així com de sistematitzar altres aspectes importants de la dramatització, com ara la situació espacial dels actors i els moviments.
- El narrador sol ser sempre el mestre en el cas del parvulari, i a més, també fa d’apuntador, indica les entrades i sortides, i és el director de l’obra.
- A més dels treballs de la posada en escena, la dramatització es pot completar amb altres treballs no relacionats directament amb l’obra però sí indirecta, com ara la construcció dels decorats i del vestuari, la música de fons i el so ambiental, la il·luminació de la sala, etc. En alguns d’aquests aspectes hi podran participar els alumnes, com ara els decorats i el vestuari, segons l’edat dels nens, o també les famílies; en d’altres el mestre potser s’haurà de buscar l’ajuda d’especialistes, com en la música o la il·luminació. Tots aquests aspectes són addicionals a la dramatització en si, i no fan falta si aquesta es queda en un mer treball de classe, però és interessant posar-los en marxa quan es tracti d’una representació per a un públic més ampli, com poden ser els pares o els altres companys de l’escola. Per això aprofitarem com a excusa alguna festa de l’escola, com ara Carnestoltes, Jornada de Portes Obertes, Final de Curs… c) Procés que hem de seguir a l’hora de fer una dramatització:
1-Triar l’obra, que normalment ho fa el mestre però que també hi poden participar els alumnes.
2- Adaptació de l’obra, si no està preparada per dramatitzar. Cal que sigui entenedora, adequada a l’edat, al nombre de nens, que hi hagi paper per a tothom. Ha de tenir un vocabulari correcte, frases fetes perquè s’aprenguin, i que tots els personatges tinguin algun valor.
3-Escrit: l’adaptació és millor escriure-la perquè així es fa sempre igual, això dóna seguretat.
4-Tria del personatge: cada nen tria el personatge amb el que s’identifica, però és millor que en pensi més d’un per si no li toca el primer, ja que el mestre haurà de fer un procés de selecció. Aquest darrer és necessari quan es fan dramatitzacions prou sovint, aleshores caldrà mirar que el protagonista no sigui sempre el mateix, cal ser conscient de les pròpies limitacions, intentar arribar sempre a un acord; si no és possible, decideix el mestre o es fa a sorts.
5- Memoritzar el text de l’obra: primer es fa una lectura de l’obra escrita, en la que cada nen repeteix la frase que li toca. Quan ja s’ho saben es fa una lectura en la que el nen ho diu mentalment i gesticulant. Si l’obra és massa llarga es distribueix per escenes, i es pot utilitzar el reforç en petits grups. Si cal, es dóna el paper escrit perquè a casa ho repassin i la família ajudi, però això només en casos de paper molt llarg o malaltia del nen. Al final, tots saben el paper de tothom; per tant, es poden substituir en cas de malaltia o absència.
7- Treball d’emocions i expressió corporal: a l’aula de psicomotricitat tots fan una mica de tot, és a dir, el mestre pot provocar una situació a partir de la frase “imagina’t que…”, i a partir d’aquí cadascú ha de ser capaç d’identificar-s’hi i verbalitzar les seves emocions, per després passar-ho al seu personatge. També es poden treballar altres aspectes de moviment i expressió corporal com ara el caminar d’un avi, el desplaçament d’animals, el moviment del vent o la pluja, etc.
8- Assaig a l’escenari: arribat aquest punt, és important fer un assaig a l’escenari per tal de situar-se en l’espai i també en el temps, és a dir, les entrades i sortides. S’han de col·locar per ordre d’intervenció, i han d’aprendre a tenir paciència perquè s’hauran d’esperar que els toqui. Si es tracta de nens molt petits, es pot marcar a terra la situació de cadascú (P-3). Per al segon assaig ja hi hauria d’haver els decorats posats, detalls i altres complements que han de portar. També cal assajar la salutació final, i treure importància a possibles problemes tot treballant la improvisació.
9- El vestuari i els decorats: el vestuari ha de ser simple perquè no els molesti per actuar. Aprenen a tenir-ne cura, ja que pot servir per una altra vegada, sobretot els complements. Pel que fa als decorats, és millor que siguin genèrics per poder-los usar en d’altres contes, i cal col·locar-los de manera que no interfereixin en el moviment dels actors, sinó al contrari, que els ajudin a situar-se.
10- El dia de l’estrena: abans de començar cal tenir tot a punt, i fer que els nens es concentrin en el que han de fer, pensant en l’obra i el que hi han de fer, cal donar-los confiança i seguretat, i treure importància als problemes que puguin sorgir, ja que sempre poden utilitzar la improvització com a l’assaig. És molt important abans de començar preparar els nens mentalment, creant un clima de tranquil·litat i relaxament. Si es filma en vídeo, serà interessant després veure-ho a la classe i comentar-ho, pot servir de revisió i avaluació col·lectiva, i ajudarà a l’hora de fer-ne una altra per intentar corregir els problemes que han sortit.
d) La dramatització és un treball molt agraït, no tan sols per la motivació i l’interès amb què s’ho prenen els infants, sinó també a nivell escolar perquè es treballen gairebé totes les matèries:
- Coneixement d’un mateix: desplaçaments en l’espai; emocions, autocontrol, responsabilitat, acceptar el que et toca, autoestima i seguretat.
- Coneixement de l’entorn: decorats i complements, època i lloc on transcorre.
- Llenguatge oral: vocabulari, frases fetes, comprensió, expressions, llenguatge gestual, memòria, literatura infantil, valors que aporta el conte.
- Llenguatge musical: cançó o dansa del conte, teatre musical amb l’ajuda de l’especialista de música.
- Llenguatge plàstic: detall estètic, esperit crític i sensibilitat artística, participació en la construcció de decorats i vestuari.
- Llenguatge matemàtic: tria de personatges, quants de cada tipus, quants materials necessitem per a cada tipus de personatge.
(6) JAUME CELA: La biblioteca a l’escola. Ed. Rosa Sensat.