SALVEM LA SAGRADA FAMÍLIA!

Imma Villegas 

1-Hola,  hola a  tothom! Soc Antoni Gaudí, arquitecte, per servir-vos! Sí, arquitecte: d’aquells que construeixen edificis molt grans i seriosos com castells i museus, o bé petits com ara pisos per a viure-hi molta gent. Joooo vaig construir edificis moooolt grans com ara esglésies i palaus però divertits i acollidors, i també vaig fer cases per a viure-hi la gent, molt originals i confortables per cert. També vaig fer parcs per passejar, descansar i  jugar: com el Parc Güell, segur que n’heu sentit a parlar! Tot i que en realitat jo no volia fer un parc sinó una ciutat-jardí, però la gent no hi va voler anar a viure i només hi vam viure el meu amic i jo… després l’ajuntament ho va convertir en un parc, amb una escola i un museu. I és que a mi m’agradava molt passejar pel bosc: em mirava els arbres, escoltava els ocells i observava què feien els animalons que corrien per allà. Després, en el meu cap m’imaginava coses originals i fantàstiques tot pensant-hi, i llavors agafava paper i llapis i ho dibuixava. Segur que a vosaltres també us passa, que se us apareixen tot de coses genials a dins del vostre cap, doncs el que heu de fer és dibuixar-ho i ensenyar-ho als grans. Jo ho dibuixava i mirava si podia fer-ho realitat, construir-ho de debò, perquè jo soc arquitecte com us he dit. Per a mi no va ser gens fàcil, perquè per construir edificis calen moltes coses: fa falta tenir un espai o terreny prou gran on construir, els materials molts i molt diversos, també treballadors perquè jo sol no podia fer una obra tan gran… i tot això vol dir diners! I jo no en tenia pas de diners, vaig néixer en una família humil, i vaig morir pobre, tan pobre que quan em van recollir al carrer perquè m’havia atropellat un tramvia, em van portar a l’hospital de caritat, perquè ningú em va reconèixer. Però jo el que feia era agafar els meus dibuixos i anar a demanar els diners que necessitava a la gent que sí que en tenia de diners: als governs, l’ajuntament, l’església, famílies riques… però molts no volien saber-ne res, no els agradava el que jo proposava, ho trobaven estrany, diferent, lleig… Els meus professors de la Universitat, on vaig estudiar arquitectura, deien que jo era boig o un geni; i els meus col·legues, els altres arquitectes, deien que allò no es podria aguantar i que cauria, però fins ara cap obra meva ha caigut! I així fins que vaig conèixer el meu amic Eusebi Güell, us sona? A ell li agradaven molt les meves idees noves, confiava en mi, i com que era d’una família molt rica, va pagar moltes de les meves obres. Però tot i així, alguns dels meus projectes no van veure mai la llum, o sigui que no es van poder arribar a fer, i d’altres van quedar inacabats, a mitges, com la Sagrada Família, que encara ara no l’han pogut acabar!

2-Hola, soc el Xiprer de la Sagrada Família! El senyor Gaudí em va  posar aquí, al mig de la façana del Naixement, la façana que ell va construir perquè després es va morir i van haver de continuar l’obra altres arquitectes, i és clar, no és el mateix! A més, em va posar tot de coloms blancs perquè tingués companyia. Des d’aquí, jo amb l’ajuda dels coloms, vigilem que la gent que ens ve a veure es porti bé, que no trenqui res, perquè les coses no s’han de trencar oi?, que són boniques, i tenen un sentit…

-Hola, hola, hola! Sí, les coses que feia el senyor Gaudí són molt boniques!

-Però aquesta és massa gran, massa difícil… em penso que no l’acabaran pas!

-Però què dius, Xiprer? Per què ho dius que no l’acabaran?

-Perquè he sentit parlar els treballadors, i es veu que els està costant molt, i val molts diners, a més necessiten més espai si la volen acabar com volia el senyor Gaudí, i ara hi viu gent aquí al costat, i no se’n volen anar! Per tot això penso que no l’acabaran pas, o potser fins i tot desfaran el poc que està fet i faran una cosa més fàcil que doni diners, com ara pisos per viure-hi la gent!

-Oh, però això és molt greu! Què serà de nosaltres?

-Acabarem en un contenidor de runa, com la resta de l’obra!

-Apaaa! Però no pot ser, hem de fer-hi alguna cosa… no podem quedar-nos de braços creuats esperant que vinguin amb aquelles maquinotes a tirar-nos a terra i esmicolar-nos!

-Sí, però nosaltres sols no podem fer res, ningú ens farà cas, necessitem ajuda! Ja sé: demanem ajuda als nostres companys de les altres obres de Gaudí, i per començar anem a veure el llangardaix del Parc Güell, que és molt amic meu!

-Sí, sí, al Parc Güell! Anem-hi, anem-hi!

3-Hola! Soc el Llangardaix del Parc Güell, i el senyor Gaudí em va posar aquí, a les escales que hi ha a l’entrada del Parc Güell, perquè vigilés que tothom es porti bé, que no es barallin, i no facin malbé les coses que hi ha al parc, que són molt boniques i serveixen per alguna cosa, com tot el que feia en Gaudí. M’agrada molt que els nens i nenes vinguin a veure’m i juguin amb mi! Oh, però si m’han vingut a veure els meus amics de la Sagrada Família, en Xiprer amb els Coloms. Què voleu de mi?

-Necessitem la teva ajuda per salvar la Sagrada Família!

-Salvar-la de què o de qui?

-Dels treballadors i les màquines, que no la volen acabar perquè diuen que és molt gran i molt difícil, i que falta espai i diners, molts diners! Encara seran capaços de tirar el poc que està fet per no deixar-ho a mitges, i construir alguna cosa més fàcil, que doni diners com ara pisos per viure-hi la gent!

-Però què dius, Xiprer? Això és molt greu! No ens quedarem esperant de braços creuats, hem de fer alguna cosa i aviat, anem a buscar ajuda! Anem a veure els guerrers de la Casa Milà, La Pedrera!

-Sí, sí, anem a la Pedrera! Som-hi!

 4-Hola! Nosaltres som els guerrers de la Casa Milà, que també li diuen La Pedrera, i Antoni Gaudí ens va posar a dalt del terrat perquè des d’aquí vigiléssim tota la ciutat, aquesta és la nostra feina! Benvinguts, Xiprer i Coloms de la Sagrada Família, i Llangardaix del Parc Güell, què voleu de nosaltres?

-Que ens ajudeu a salvar la Sagrada Família!

-Què li passa? S’acaba o què?

-Què va! I em sembla que no la volen acabar, és massa gran i massa difícil, i els està costant massa diners! Potser fins i tot la tiraran a terra per fer-hi una altra cosa!

-De debò? Doncs hem de lluitar per impedir-ho, tots junts! Però primer ens calen municions, anem a la Casa Batlló!

-Entesos! Cap a la Casa Batlló falta gent!

5-Hola! Soc el drac de la teulada de la Casa Batlló! No m’heu vist mai encara? Veniu a veure la Casa Batlló, que és molt original i acollidora, i segur que em trobeu! Des d’aquí dalt, amb el meu ull que sempre tinc obert, em miro la gent que passa pel Passeig de Gràcia i de vegades s’asseu als bancs que va fer en Gaudí, per contemplar-me!

-Hola, drac de la casa Batlló! Necessitem la teva ajuda per salvar la Sagrada Família!

-Com és això? En què puc ajudar jo?

-Ens calen municions per lluitar contra les màquines que volen tirar a terra la Sagrada Família!

-Ah, doncs cap problema! La façana de la casa Batlló és plena de pedretes de colors enganxades, en diuen Trencadís, i s’ho va inventar en Gaudí, és clar! Podeu agafar tantes com vulgueu, l’empresa s’ho val!

….

-Crec que ja en tindrem prou, no ens entretinguem més i anem de pressa cap a la Sagrada Família!

6-Rrrrrrrrrrrr…

-Just a temps, aquí tenim les màquines! A les armes, guerrers!

….

-Ens ataquen! Pleguem, així no es pot treballar! Fugim! Ja s’ho faran!

-Visca! Hem guanyat!

-No, encara no! La Sagrada Família s’ha d’acabar! Com ho podem fer?

-Cridem al senyor Gaudí i ell sabrà què s’ha de fer!

-Senyor Gaudí! Senyor Gaudí!

-Aquí em teniu! Què voleu de mi?

-Que acabis la Sagrada Família!

-Però si estic mort, ningú em farà cas!

-Doncs alguna cosa haurem de fer, perquè els treballadors se n’han anat!

-Deixeu que pensi… mmmm… Ja sé: potser aquest nois i noies que ens venen a veure, ens poden ajudar a acabar la Sagrada Família!

-Segur, perquè són molt espavilats!

-I molt manetes!

-Doncs vinga! Es tracta de fer torres per a la Sagrada Família, tantes com pugueu!!… I també podeu fer mosaics amb trencadís. Com més torres tingui, i més trencadís, més gran i més bonica quedarà!

-Gràcies amics!

Ve’t aquí un gos, ve’t aquí un gat,

Aquest conte… no s’ha acabat!

Ens voleu ajudar a acabar-lo?

PROPOSTA DIDÀCTICA-6

• Conte: “Salvem la Sagrada Família!”
• Tipus: Conte de fades
• Edat: Menuts  (fins a 6 anys)
• Recursos utilitzats: titelles de pal, escavadora,ninots, imatges, veu
• Activitats: (Experiència realitzada amb infants de 3 a 6 anys)
  1.  El conte
     • Llenguatge Verbal
  2. Observació d’obres de Gaudí
     • Descoberta de l’entron
  3. Taller de Construcció amb cartolina
     • Llenguatge plàstic

1. Objectius:

• Escoltar un conte
• Observar fotografies d’obres de Gaudí
• Construir amb cartolina
• Treballar en equip
• Desenvolupar la creativitat i la fantasia
• Conèixer i valorar l’obra d’en Gaudí

b) Desenvolupament de l’activitat:

           Asseguts en semicercle explico el conte amb l’ajuda de titelles de pal construïts a partir de fotografies d’obres de Gaudí, i de les imatges del conte. Abans de començar, cal tenir a punt tot el què necessito: al costat meu una taula amb els titelles de pal que representen els personatges de Gaudí que surten a la història, una màquina excavadora de joguina i els treballadors amb ninotets de playmòbil; darrera meu tinc la pantalla o pannell on puc anar posant les imatges a mesura que van sortint (són fotografies de les obres de Gaudí on es desenvolupa l’acció). Poso molta cura en donar una veu diferent a cada personatge, i m’ajudo amb unes ampolles plenes de sorra per col·locar sobre la taula els titelles que no estigui manipulant en aquell moment. També tindré a punt trossets de plastilina de colors enganxats a la casa Batlló perquè els soldats els agafin, i una bossa amb paperets de colors per llançar sobre la màquina i sobre els nens i nenes que m’escolten en el moment de la batalla (és una forma de fer-los participar, que sempre els agrada molt).

          Al final de la història, com que es veu inacabada, dóna peu a proposar el taller de construcció de les torres de la Sagrada Família. Abans, però, ens dedicarem a observar les fotografies de les obres de Gaudí que surten al conte i comentar-les: qui era Gaudí, quines obres en coneixem, si ens agraden i perquè, quines tècniques feia servir, perquè es diu que és un geni, etc.

          Per fer el taller els alumnes es reparteixen en equips de treball, cadascun construirà una torre i entre tots farem la Sagrada Família. Explico la tècnica i presento el material. Utilitzarem cartolines blanques i amb l’ajuda de plantilles prèviament preparades per mi, hi farem el dibuix de la silueta de la torre en dues parts: una  té forma de con amb una pestanya per poder enganxar-lo, i l’altra té la forma del caputxó de dalt de la torre. Un cop dibuixades i retallades les dues peces, abans d’enganxar-les pinten les finestres i els adorns, amb els colors que vulguin, utilitzant la tècnica del mosaic (és a dir a trossets de colors). Un cop pintat, s’enganxa per les pestanyes i es posa el caputxó. Per donar-li més volum, poden fer boletes de papers de colors i enganxar-les en el lloc corresponent del caputxó. Quan totes les torres estan acabades, fem una exposició posant totes les torres dretes col·locades estratègicament (cada equip pot col·locar la seva) tot fent la Sagrada Família. Per acabar-ho de completar, també poden fer els personatges: el xiprer, els coloms, i la porta, que enganxarem sobre les torres de l’entrada.

     c) Material:

• Titelles de pal dels personatges del conte
• Imatges de les obres de Gaudí on passa la història
• Màquina excavadora de joguina i ninotets de playmòbil
• Trossets de plastilina de colors i paperets per a tirar en el moment de la batalla.
• Ampolles de plàstic plenes de terra per aguantar els titelles que no estic manipulant
• Cartolines blanques i paper de seda de colors
• Plantilles amb la forma del con i del caputxó de la torre
• Tisores, pega, colors, paper de seda