EL PALLASSO QUE HA PERDUT EL SOMRIURE

Imma Villegas

          Obro la porta de la sala com sempre, amb les claus, i tot és fosc. Però en encendre el llum tots tenim una sorpresa, de la qual jo també en participo, ja que dic als nens que no en sé res: assegut en un racó fosc de la sala hi ha un personatge mig amagat per la timidesa i la por. Ens hi acostem amb molt de compte perquè no sabem qui pot ser. El pallasso ens mira amb la seva cara trista i després del nostre interrogatori, ens explica la seva història, sempre amb mímica, que jo vaig interpretant amb paraules fins que els nens es fan càrrec de la situació. Llavors, són ells mateixos els qui “dialoguen” amb el pallasso i es fan amics d’ell. Ens explica, amb mímica i gestos, ja que no pot parlar, que està molt trist perquè ha perdut el somriure, que un pallasso sense somriure no serveix per a res, ja que la seva feina hauria de ser fer riure als altres, ja no té amics i ningú el vol. A les preguntes dels infants ens respon que no sap pas on l’ha perdut i els demana si ells el podrien ajudar a trobar-lo. Entre tots pensen com solucionar el problema i comencen a oferir diferents solucions: alguns li fan ganyotes, o li expliquen acudits, però el pallasso segueix amb la mirada trista i sense somriure. Potser algú comença a entonar una cançó de la televisió que li agrada molt, i repassen el repertori de cançons que han après a l’escola, fins i tot podríem ballar-li les danses que vam aprendre el curs passat. Però el pallasso segueix sense somriure i entre tots decidim que hem d’aprendre a somriure i a fer somriure als altres, a poder expressar les nostres sensacions i estats d’ànim per poder animar als del nostre voltant. Ens acomiadem del pallasso prometent-li que ens esforçarem per aprendre a fer-ho i demanant-li que torni un altre dia. D’aquesta manera donem peu a encetar un taller de mim i expressió corporal que pot durar de una a tres sessions, depenent del temps de què disposem, i després de les quals un altre dia torna el pallasso i aquest cop sí que aconseguim fer-lo somriure, perquè haurem après a fer somriure als altres, a fer vibrar la gent transmetent els nostres sentiments i emocions, les nostres ganes de viure.

          Per presentar aquesta història es pot utilitzar un  titella de fils gran o bé, si és possible, una persona disfressada que  pugui representar el personatge del conte. En el primer cas, cal que el ninot sigui gran perquè tingui presència i tots el puguin veure bé, i es recomana que sigui de fils per tal de tenir el màxim de mobilitat possible, ja que s’haurà d’expressar sempre amb gestos. En el segon cas, una persona disfressada, cal que el maquillatge sigui molt marcat el primer dia per tal que ressalti la seva expressió trista, i més suau el darrer dia, ja que haurà de canviar visiblement d’expressió quan els nens li mostrin el que han après en el taller i li facin recuperar el somriure. En els dos casos, és important recalcar que el personatge no parla, sinó que s’expressa tan sols amb mímica i gestos perquè els nens s’hagin d’esforçar a entendre’l i vegin així com ens podem “dir” coses sense parlar. Això sembla més fàcil d’aconseguir amb el personatge real, ja que el titella no pot fer gestos amb la cara com la persona humana, cosa que haurà de superar el mestre amb  habilitat i imaginació.

PROPOSTA DIDÀCTICA-5

• Conte: “El pallasso que ha perdut el somriure”
• Tipus: Conte burlesc o de dida
• Recursos: titella de fils gran o personatge disfressat.
• Edat: Menuts (fins a 6 anys)
• Activitat: (Experiència realitzada amb infants de 3 a 6 anys)
  1. El Conte
     • Llenguatge Verbal
  2. Taller de mim  i express corporal
     • Descoberta d’un mateix
     • Llenguatge Plàstic

a) Objectius:

• Conèixer el propi cos i aprendre a controlar els moviments
• Repassar les parts de la cara
• Valorar la importància del gest com a llenguatge
• Aprendre a expressar-se amb el propi cos, sobretot la cara

b)   Desenvolupament de l’activitat:

En primer lloc, expliquem el conte amb l’ajuda d’un titella de fils o persona disfressada.

 A continuació, els ensenyo una fotografia d’un mim (o millor encara un video): la cara blanca, les celles, els ulls i els llavis pintats de negre de manera que ressaltin. Els explico perquè va pintat així, qui és un mim, que d’aquesta manera ressalten els trets de la cara, etc. Llavors repassem quines parts tenim a la cara, tot pensant com les podem utilitzar per expressar sentiments. Necessitarem un mirall molt gran de manera que tots puguin veure’s bé la cara, o bé mirallets petits individuals (el mirall gran té l’avantatge que en ell ens hi mirem tots i el nen o nena no se sent mirat o observat pels altres). Per ajudar-nos, i també com amotivació, podem pintar els nens i nenes de mim (opcional), encara que no cal pintar-los tota la cara blanca sinó només les parts més importants amb negre (celles, ratlla sota els ulls i llavis) i les galtes vermelles, o de pallasso.

Seguim mirant-nos al mirall i ara els faig adonar que jo puc “dir”, és a dir, expressar, diverses coses amb la cara, sense dir res ni moure cap altra part del cos. Els convido a endevinar el que vull expressar i també a imitar-me, sempre mirant-nos al mirall. A continuació els demano un a un que intentin inventar-se una expressió amb la cara, que pot ser pensada per ells mateixos o bé suggerida per mi, i els companys ho han d’endevinar.

          Ara els presento unes imatges o fotografies de cares expressant sentiments, per donar-los models i per esbrinar entre tots quina és la manera més correcta de fer-ho. Així descobrim que per somriure els llavis van cap a munt i les celles també, que per plorar al revés, i si està enfadat, llavis i celles rectes, etc. Juguem a imitar les diferents expressions davant del mirall (podem fer un dibuix). També podem fer-los fotografies de les expressions de la cara per tal de poder-les analitzar més tard o utilitzar-les per altres sessions (opcional).

           La següent activitat consisteix en dividir-se per equips i preparar entre tots els membres del grup una petita dramatització amb mim per fer riure el pallasso.

            Després de comprovar que encara no ha trobat el somriure i que confia en nosaltres, cada grup fa la seva representació preparada prèviament amb la nostra ajuda. Poden utilitzar els recursos que es cregui convenient: música, maquillatge, disfresses, etc. Aquest cop el pallasso finalment dibuixa un somriure en el seu rostre, tots n’estem molt contents i satisfets, i acabem picant de mans.

c) Material

• Titella gran de fils que representa un pallasso o personatge disfressat
• Maquillatge (blanc i llapis d’ulls negre, o vermell i blau)
• Mirall gran (o mirallets petits)
• Fotografies o imatges de cares amb diferents expressions
• Video o fotografies de mim