DESCOBRINT JIM HENSON:
L’ÈXIT D’UN TITELLAIRE!
New York, Març 2012
Imma Villegas
En una de les habituals sortides que realitzàvem divendres sí divendres no amb 
l’acadèmia d’anglès, concretament en una visita al museu “Movies and Image” (pel.lícules i imatge) a Queens (New York), he pogut conèixer un personatge que m’ha impressionat vivament i de qui crec que val la pena prendre’n bona nota, ja que per a mi és un model i un referent que m’esperona a continuar endavant en aquest meravellós món dels titelles que tant m’apassiona. Es tracta de Jim Henson, el creador dels simpàtics “Muppets” (Teleñecos). Són uns ninots meitat marioneta (“Marionet”) i meitat titella (“Puppet”), per això els han batejat amb el nom de “Muppets”. Aquest tipus de titelles es mouen amb la mà (per tant són titelles de guant) però al mateix temps també ho fan amb filferros (o sigui que també són titelles de tija), i això els permet realizar molts més moviments i alhora expressar molt millor els sentiments que els titelles tradicionals, alguns necessiten més d’una persona per moure’ls donada la seva complexitat. S’han utilitzat sobretot en espectacles per a televisió, i fins i tot se n’han fet peŀlícules. Al nostre país els va populartizar el programa infantil “Barrio Sésamo” de Televisió Espanyola (entre el 1979 i el 2000), basat en el programa americà “Sesame Street” de Jim Henson. En “The muppet show” (“El xou dels Muppets”, 1976-1981) els titelles protagonitzaven històries al costat de persones reals, “Fraggle Rock” és un altre programa creat per Henson, que també va dirigir i produir diverses pel·lícules protagonitzades per les seves marionetes, com “The muppet movie” (1979), i “El Laberint” (1986).
Jim Henson va crear el seu primer espectacle de titelles per a televisió quan estava a l’institut i tan sols era un adolescent, i ho va fer amb l’única ajuda de la que després seria la seva dona, la Jane. El seu primer personatge va ser “Kermit, the frog” (que a Espanya s’ha anomenat “Gustavo, la rana”), ell explica que per construir-lo va fer servir un tros d’abric de la seva mare i una pilota de pim-pom! El vaig poder veure en aquella fantàstica exposició temporal organitzada pel museu ja citat, juntament amb altres personatges de la família com ara: “Miss Peggy” (la porqueta sexi), “Epi” i “Blas” (entranyables personatges de la nostra infantesa), “Cookie Monster” (“el monstre de les galetes”, molt criticat als EEUU perquè diuen que incita a menjar coses que engreixen), “Big Bird” (“l’ocell”, excepcional per les seves mides, ja que hi ha el titellaire amagat a dins), i una rèplica de l’alcalde de New York Michael Bloomberg construït per a una ocasió especial.
Jim Henson ja no hi és (va morir el 1990), però va formar un equip de titellaires que continuen els espectacles per a televisió, han estat traduïts a molts idiomes i emesos en televisions d’arreu del món, i les seves pel.lícules han estat doblades en un munt d’idiomes (entre ells el català). Amb els guanys de les seves obres va crear la Jim Henson Foundation, fundació dedicada al foment dels titelles com a forma d’art, no solament per a la canalla sinó també per als grans. Ha obtingut diversos premis i reconeixements com els Emmy Awards. Tot desenvolupant noves idees amb ritme i humor, va saber connectar amb una audiència tant infantil com d’adults. Les seves obres es recorden en part per promoure valors positius com l’amistat, la màgia o l’amor, temes que apareixien en la major part de les seves obres.
Des d’aquí el meu reconeixement i el meu encoratjament a tots els que, com ell, han fet de la seva feina, una passió. Felicitats!
Jim Henson – La historia de un niño sin edad y sus muñecos: https://youtu.be/PruxkL1DqR4