4.EL CONTE EXPLICAT
Si volem explicar un conte, cal tenir presents els tres factors que hi intervenen si volem que tot surti bé:
- el conte en si
- el narrador que l’ha d’explicar
- el públic que l’ha d’escoltar
- L’adaptació del conte:
Pel que fa al conte, un cop seleccionat seguint els criteris exposats en el capítol anterior, si l’hem d’explicar haurem de procurar: per una banda, que no sigui massa llarg, ja que podria cansar els oients; i per l’altra, que hi ha contes que entren per la vista però no per l’oïda. En ambdós casos, caldrà fer una adaptació del conte per poder-lo explicar. L’adaptació pot donar-se en dos sentits: fer-lo més breu o més ampli.
- Condensació:
Quan un conte és molt llarg i pretenem explicar-lo, ens veiem en la necessitat d’escurçar-lo, i això essencialment vol dir eliminar tot el superflu. Primer ens cal analitzar la història i veure quin és el fil de l’aventura, què és el més important, el que no pot faltar. Després alliberarem la nostra narració de personatges o llocs o situacions no necessaris per entendre la història. Traurem també tot allò que pot portar a confusió, deixant la història el més simple i comprensible possible. Utilitzarem un llenguatge senzill, proper a l’original, però estalviant tecnicismes i altres termes difícils d’entendre.
- Expansió:
Si la narració és massa breu o esquemàtica, si té moltes imatges que ho expliquen tot i un text massa simple, caldrà fer la transformació contrària. Explicarem amb la veu tot allò que es veu en les imatges, per tal que el conte es pugui entendre sense elles i pugui ser explicat. Per tal d’allargar la narració de manera satisfactòria, podem també explicar anècdotes dels personatges, o descriure els llocs on passa l’acció. Podem, fins i tot, inventar-nos detalls interessants que siguin recurrents. Igual que en la condensació, és fonamental no perdre de vista el fil de la història, seguint tots els passos fins arribar al desenllaç, i utilitzar un estil senzill i clar per explicar-ho.
b) El narrador:
Aquestes són les condicions per a un bon narrador, segons ens indica la Sara C. Bryant (1):
- Assimilar la història: no podem explicar un conte que no ens digui res, primer l’hem d’entendre, és a dir, captar-ne tot el sentit.
- Experiència característica: no n’hi ha prou d’entendre un conte, cal sentir-lo, tenir l’experiència, copsar-lo realment. El conte ens ha d’agradar, ens l’hem de creure si volem tenir èxit explicant-lo.
- Domini dels fets: l’orador ha de dominar el públic, ha de saber traspassar les seves impressions i fer-lo vibrar. Narrar, encara que sigui un art, també té les seves regles, cal saber-les i seguir-les.
- Saber el conte: la primera regla és aprendre’s el conte. Cal conèixer tots els detalls de la història i assimilar-los perfectament. No ens podem deixar cap tros, o dir una cosa abans d’una altra. Cal seguir la seqüència lògica i dominar tots els detalls en el moment adequat.
- Assimilació i no memorització: la memorització no és bona perquè talla l’espontaneïtat. És millor l’assimilació, és a dir, no ens podem aprendre el conte de memòria sinó assimilar la història i les paraules fluiran sense adonar-nos-en. Per això, el millor que podem fer per preparar-nos el conte és explicar-nos-el a nosaltres mateixos, és l’única manera de comprovar que ens surten les paraules i no ens quedem encallats. En alguns casos especials sí que ens caldrà memoritzar, per exemple en el cas dels contes de repetició, o en frases concretes que diuen els personatges sempre de la mateixa manera.
- Prendre’s seriosament el conte: de vegades pot semblar absurd però si no ens el creiem no el podrem explicar bé.
- Alguns consells breus:
- senzillesa en la manera de dir
- ser natural
- usar moviments lògics
- tenir una expressió dramàtica
- veure el que s’explica
- tenir calma
- no atabalar-se
- fer pressentir la broma
- deixar assaborir la broma
- tenir entusiasme
- tenir cura de l’elocució
- no parlar massa alt
- netedat en l’articulació
- atenció a la veu.
c)El públic:
- Cal que els infants seguin si pot ser en una sola fila davant del narrador, ni molt lluny, ni molt a prop. La millor posició és el semicercle si es tracta d’un grup petit, ja que el narrador estarà a la mateixa distància de tots. Si es tracta d’un públic més nombrós se situaran en fileres amb el narrador al mig de l’escenari. I que estiguin còmodament asseguts, en cadires o a terra, però en condicions adequades per evitar el cansament provocat per males postures o incomoditat.
- També és important que puguin veure bé la cara del narrador, a més de sentir-lo bé. Les expressions gestuals són molt importants en l’explicació d’un conte. No cal dir que moltes de les emocions es transmeten a través de la mímica.
- Cal, naturalment, que es faci el silenci abans de començar, però és més important que hi hagi una disposició adequada, sense irritacions ni enuigs. Per això, podem utilitzar fórmules de començar com dir unes paraules màgiques o cantar una cançó.
- Per últim, no s’ha de trencar mai el fil màgic de la narració un cop s’ha començat, no es pot interrompre. A vegades, A l’escola o quan els infants són molt petits, això és força difícil d’aconseguir, i per tant en aquests casos caldrà ser una mica flexible.
- Per acabar, per tal de reeixir en una sessió de conte explicat, cal tenir disposició d’esperit, és a dir, tant el públic com el narrador han de fer un acte de voluntat i concentració. Això vol dir tenir el conte davant nostre i posar-nos dins d’ell per fer-hi entrar als que ens escolten.
(1) SARA C. BRYANT: Com explicar contes. Nova Terra.