2. CONTES DE DIFERENTS TIPUS

2.CONTES DE DIFERENTS TIPUS

          Com a obra d’art que és, el conte té la missió de causar alegria, i  mitjançant aquesta alegria, exercitar i nodrir l’esperit. Tots els que hem explicat contes alguna vegada sabem que durant l’estona que dura la narració, l’atmosfera s’aclareix, i es torna reposada i riallera. A més, explicar contes fa que s’estableixi un corrent de confiança entre l’educador i l’infant. Per altra banda, també és cert que ajuda a crear hàbits d’atenció i concentració, així com que desperta l’interès per la lectura i la literatura en general. Per tot això, és més que recomanable explicar contes. Però, quins tipus de contes expliquem i per què? La Sara C. Bryant (1) ens dóna una classificació dels contes que podem utilitzar i les seves característiques, que ens és molt útil a l’hora de seleccionar quina mena de conte ens convé explicar en cada moment.

a)Els contes de Fades:

          Els contes de Fades ens presenten la realitat a través d’imatges, i poden ser de dos tipus: els contes morals, i les narracions que exerciten el criteri personal.

1. Els contes morals ensenyen específicament una lliçó de moral o de convivència, i també ens serveixen als adults per transmetre les nostres experiències als infants.
2. Les narracions que fan exercitar el criteri personal ofereixen una imatge de la vida sota la forma de poesia o de faula, i fan que el nen, potser de forma inconscient, desenvolupi judicis sobre els fets que mostra. Amb aquest tipus de conte, l’infant és capaç de treure conclusions personals, sense prejudicis.

b)El conte burlesc o de dida:

          Es tracta de contes purament divertits, històries de repetició, plenes d’aparents absurds que solen amagar una moral pràctica. Aquest tipus de conte té les  propietats tòniques i refrescants de l’humor. El xoc de la sorpresa produeix un efecte còmic que constitueix un tractament per als nervis. L’humor torna les coses de la vida a les seves proporcions i calma la imaginació. La primera funció del conte còmic, doncs, és fer riure, la segona és la moral.

c)Paràboles de la natura:

          Són narracions basades en fets reals. Pretenen utilitzar fets de la història natural per ensenyar els costums d’animals i plantes. En molts d’aquests contes apareixen personatges que són animals i plantes enlloc de persones humanes. Deixant a part  les seves pretensions científiques, també són uns bons contes.

d)La novel·la:

          Pretén ensenyar experiències diferents a les pròpies per tal d’eixamplar les nostres idees. La novel·la obre la porta a la imaginació i ens permet endinsar-nos en un camí desconegut. Cal que tingui una part justa d’estranyesa per tal de despertar l’interès, i una altra part d’idees familiars ja conegudes perquè no decaigui aquest interès.

e)La narració històrica:

           A través d’aquest tipus de narracions coneixem altres vides diferents a la nostra, a través de les experiències dels qui ens han precedit. Poder conèixer el passat ens acosta al present, i  desenvolupa en l’infant el sentiment de personalitat social. Fa que el nen connecti amb l’heroi, cosa que produeix sentiments nobles en el noi o noia. A través de les narracions històriques donem a conèixer les biografies d’herois, però cal primer adaptar-les a l’edat del nen.

(1)      SARA C. BRYANT: Com explicar contes. Ed. Nova Terra.