Tag Archives: Referents clàssics

El referent musical de les sirenes

Què sabem de les sirenes? Qui són? Com són? Amb qui es confonen? Per què? i en anglès quina diferència hi ha entre “sirens” i  “mermaids”? Què vol dir avui cant de sirena? Per què encara són motiu d’inspiració de relats literaris, d’anuncis i de composicions musicals? Quina d’aquests cançons us ha agradat més i per què?

Ana Torroja, Como sueñan las Sirenas 

[youtube]http://youtu.be/2TJEqExYVaw[/youtube]

Imma Serrano, Cantos de sirena:

[youtube]http://youtu.be/eVlQ6FImYN4[/youtube]

Kabah, La calle de las sirenas:
[youtube]http://youtu.be/XCSHiHj8mTc[/youtube]

Tierra Santa, El canto de las sirenas:

[youtube]http://youtu.be/KbKpu66J4N0[/youtube]

Canada, Mourir les Sirènes:

[youtube]http://youtu.be/cyzU1YRF8as[/youtube]

Ens ajudeu a buscar-ne més?

El ciclop Polifem en el cinema

Una vegada llegit l’episodi del ciclop Polifem que ens ofereix l’Odissea d’Homer, i després de visionar aquestes tres versions que recrea el cinema, podríeu comparar les diferències i les semblances i dir no sols quina us ha agradat més sinó quina coincideix més amb el relat homèric. La guia de Fernando Lillo Guía didáctica de la Odisea (A.Konchalovsky, 1997), Áurea clásicos 2004, pàgs. 16-17 us pot ser de gran ajut.

Georges Méliès, L’île de Calypso 1905:

[youtube]https://youtu.be/jKLQx3bqTKY[/youtube]

Mario Camerini, Ulises 1954 escena Polifem 1 i Polifem 2.

Mario Bava, Odissey 1968:

[youtube]https://youtu.be/mpxPVYOVqOI[/youtube]

A. Konchalovsky, La Odisea 1997:

El Polifem de Les aventures d’Ulisses de Les tres bessones.

Referents còmics del cicle troià

A Aracne fila i fila podeu visionar, si encara no ho heu fet, un episodi dels Simpsons sobre la seva odissea. Ara gaudiu, inspireu-vos (per als vostres treballs) i comenteu l’humor d’aquestes vinyetes de Carlos Areces, dibuixant de la sèrie Ocurrió cerca de tu casa, una secció de la revista Jueves (núm. 1588):

 Font: Departament de llatí del Pedreguer

troiacarlosareces.jpgulissescarlosareces.jpg

electra.jpg

Si us heu perdut en l’espai Trazo suelto del magazine de la Vanguardia, les il·lustracions de Joma (amb riques imatges i epítets homèrics i tot!), les podeu recuperar en la versió digital i fer-vos la vostra auca de les aventures d’Ulisses, si us heu llegit el llibre i si no, encara hi sou a temps!

Ricardo també ens dóna a conèixer en el seu bloc Helleniká, recursos de griego antiguo altres dues adaptacions en còmic de l’Odissea. No us ho perdeu!

Música i Mitologia: la guerra de Troia II

Continuant amb la pervivència de la guerra de Troia en la música, que ja vàrem tractar en un altre article, a més dels més recents d’Ulisses i Penèlope, caldria esmentar també aquestes dues altres cançons:

El guardián de Troya, Warcry

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/V9RMKnIIAUc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

 

Caballo de Troya, de Tierra Santa

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/M6yl-f1QwGo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[youtube]https://youtu.be/Ix971FLauf8[/youtube]

Per què creieu que aquest episodi mític té tanta pervivència, sobretot en la música?

Què és un basilisc?

El basilisc (de nom grec, tot i que encara no podem escriure en el bloc en grec!) és un monstre de la mitologia grega que petrificava amb la mirada, com la Medusa; de fet, es deia que havia nascut d’aquesta en ser decapitada per l’heroi Perseu.

Visioneu aquest fragment en què Perseu s’enfronta amb la gòrgona Medusa a Fúria de Titans, de Desmond David (1981):

Esbrineu quin aspecte tenia el basilisc i em feu arribar il·lustracions o bé les vostres recreacions que encara m’agradaran més. Quina criatura us recorda? Sabeu per què  l’estudi de les serps es diu herpetologia?…

Fixeu-vos com descriu el basilisc J.K. Rowling a Harry Potter i la cambra secreta (1998):

“De les innombrables bèsties perilloses que poblen la nostra terra, no n’hi ha cap de tan curiosa i mortal com el basilisc, també conegut amb el nom del Rei de les serps. Aquesta serp, que pot arribar a tenir dimensions gegantesques i pot viure centenars d’anys, neix d’un ou de gallina i l’ha de covar un gripau. Les seves maneres de matar són extraordinàries, perquè, a més dels ullalls que contenen un verí mortal, el basilisc té una mirada assassina i qualsevol que se la creui mor instantàniament. Les aranyes fugen del basilisc perquè és el seu enemic mortal, i el basilisc només fuig del cant del gall, que li causa la mort.”

Ulisses en la música

Qui no coneix l’astut Ulisses i la seva odissea! La música també l’ha volgut immortalitzar, en són un bon exemple l’òpera El retorn d’Ulisses a la pàtria (1641) del compositor italià Claudio Monteverdi  i Ulisses i Cresos (1711) del compositor alemany Reinhardt Keiser ; també fou exaltat pel compositor i violoncel·lista hongarès Mátyás Gyorgy Seiber (1905-1960) en la cantata Ulisses (1947), basada en la novel·la homònima de Joyce. Tal és la seva pervivència que  fins i tot la música actual  continua fent-ne ressò. En un altre article, es va tracta Viatge a Ítaca de Lluís Llach a partir d’un poema del grec Kavafis, però ara emprendrem el nostre periple per altres mars i mireu què he trobat (segur que en coneixeu d’altres, com Ulisses de Vendaval, doncs aporteu ancoratges!):

Warcry, Ulises dins La quinta esencia:

 Javier Krahe, Como Ulises:

Ser una Penèlope en la música

johnwilliamwaterhouse.jpg 

La prudent Penèlope, esposa fidel del divinal Ulisses, també ha gaudit d’una llarga pervivència en la música: Carlo Pallavicini li va dedicar l’òpera Penèlope la casta (Venècia, 1685); el francès Gabriel Fauré va compondre l’òpera  Penèlope (Monte Carlo, 1913); també es titula Penèlope (Salzburg, 1954) l’òpera del compositor suís Rolf Liebermann. 

Què voldrà dir ser una Penèlope? i per què continua tenint tanta pervivència en la música actual?

Joan Manuel Serrat, Penélope. Lletra

Diego Torres, Penélope. Lletra

Robi Draco Rosa, Penélope. Lletra

Nach con Noe, Penélope. Lletra

Sau, Cançó de la noia de l’altre cantó del bar. Lletra

Quines altres referències mitològiques hi trobeu?:

Maná, En el muelle de San Blas:

El cant de la Sibil·la

Bells records de la meva infantesa a Mallorca em vénen a la ment amb la nit de matines i el bell cant de la sibil·la. He pensat que, ja que la sibil·la de Cumes l’heu trobada acompanyant Eneas en la seva baixada als Inferns, els podria compartir amb tots vosaltres.

Molts coneixereu el cant de la sibil·la per la Maria del Mar Bonet, però també us deixo la versió mallorquina i la de Dead Can Dance. Bona nit de Nadal!

Nativitas from Javier García on Vimeo.

A Santa Maria del Mar de Barcelona fa pocs anys que s’ha recuperat el cant de la Sibil·la prohibit pel Consell de Trento i que sols es va mantenir a Mallorca i l’Alguer.

El Canto del Loco i els petons!

Dia vint-i-tres de desembre actuarà en el Palau Sant Jordi de Barcelona El canto del Loco. Per anar fent boca, visioneu aquest videoclip pertanyent al seu disc Zapatillas del 2005-06, titulat Besos i després comenteu a quin poeta romà li passava el mateix i tenia necessitat en el seu amor incontrolat dels incomptables petons de la seva estimada? Si no ho recordeu o no en teniu ni idea, visiteu aquest post de Sant Jordi en El Fil de les clàssiques.  Bon concert de Nadal!

Tot buscant l’inabastable: Barbie versus Venus

Afrodita, la Venus dels romans, era la deessa de l’amor i de la bellesa a l’antiga Grècia,  com la Venus de Sandro Botticelli al Renaixement, o l’actriu Marilyn Monroe al segle XX, tal com avui ho continuen sent les models esculturals de les passarel·les, o les nines perfectes de cames llargues i primes del tipus princeses Disney, o la quarantona  Barbie. L’ésser humà de tots els temps ha tingut i té, com l’home grec, la necessitat de mitificar allò inabastable: la bellesa perfecta, la força descomunal, l’art de predir, la sagacitat, … Al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona, vaig veure fa uns anys una exposició itinerant sobre això: “D´Hèrcules a Superman. Déus i herois de la mitologia grecorromana”, que encara es pot visitar aquests dies a Reus. Aquesta exposició produïda pel MAC i el Consell Català del llibre per a Infants i Joves amb col·laboració amb la revista Cavall Fort pretén demostrar que els mites grecoromans encara perviuen en les icones cinematogràfiques i televisives actuals. No us ho podeu ni imaginar!

Quins altres paral·lelismes creieu que podem establir entre els déus i herois de la mitologia clàssica i personatges reals o ficticis, institucions o productes actuals? Penseu una mica i ja veureu que Barbie versus Venus no en són l’excepció!