Tag Archives: Referents clàssics

Referents clàssics a Dogville

dogville.jpg

Demà, entre els actes programats per celebrar la diada de Sant Jordi a l’IES Cristòfol Ferrer, els alumnes de batxillerat podreu veure, acompanyats dels professors més cinèfils de la casa, el film de Lars Von Trier, Dogville, protagonitzat per Nicole Kidman, Lauren Bacall i James Caan. El film té una estructura que s’inicia en un pròleg, seguit de nou capítols en els quals es revela el costat més cruel de l’ésser humà. Hi ha bastants referents clàssics que espero que els compartiu aquí amb tots nosaltres.

Per tal de facilitar-vos el visionat de la pel·lícula, us recomano un interessant article de Montse Navarro, ex-professora del nostre institut, publicat a la revista Auriga 41 (Document Pdf )

Un petit tast de Dogville al Youtube.

Roma, de Manel

Ahir, a Igualada, vaig tenir la sort de participar en el Projecte Neptú  i el professor Salvador Oliva (membre del CECI i principal impulsor del projecte) em va descobrir Roma del disc Els millors professors europeus (Discmedi) del grup barceloní  Manel:

Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
no faria olor a xampú el teu cabell daurat,
oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats
i ens despertaria un carro pujant per l’empedrat.

I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar,
són les coses bones de passar a l’eternitat,
i una guia els ensenya el mosaic del menjador,
es retraten i passegen per la nostra habitació.

I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu
el braçalet de maragdes que t’embolicava el peu
i un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats,
són les coses bones de passar a l’eternitat.

Què uns ha semblat aquesta cançó de Manel sobre la seva translació a l’antiga Roma?

Us atreviu a cantar-la?

P.D. Curs 2018/2020
Neus Gili, alumna de l’institut Premià de Mar versiona “Roma” de Manel:

Deus ex machina a Mighty Aphrodite

La pel·lícula Poderosa Afrodita de Woody Allen (1995) acaba amb un deus ex machina. És un llatinisme prescrit per les PAU. Què vol dir aquest llatinisme i quina funció té en la pel·lícula? Quin tràgic grec acabava les seves tragèdies tot emprant aquest recurs?

 Si no heu vist aquesta pel·lícula nord-americana, dirigida i protagonitzada per Woody Allen, us la recomano; és molt divertida i té una pila de referents clàssics. Es tracta d’una comèdia amb l’estructura d’una tragèdia grega (pròleg, pàrode, episodis, estàsims i èxode). Hi apareix de manera intermitent un cor, caracteritzat amb roba i màscares, i la figura del corifeu, una mena de director del cor, s’adreça sovint als personatges.

La trama de Poderosa Afrodita (Mighty Aphrodite) tracta, en clau d’humor, d’un matrimoni sense fills que adopta un nadó i de l’obsessió del pare adoptiu per conèixer la mare biològica de la criatura, atesa la seva desenvolupada intel·ligència. Decideix buscar-la i la troba, però no és una intel·lectual sinó una prostituta. Aleshores intentarà reintegrar-la en una societat que l’ha rebutjada.

La inspiració romana de Peter Zumthor

L’arquitecte suís Peter Zumthor, de seixanta-sis anys, ha estat guardonat amb el premi Pritzker, el més prestigiós dins de la professió, ja que és considerat el premi Nobel d’arquitectura, i dotat amb 75.000 euros. El jurat l’ha considerat un artista de les formes i ha valorat la seva capacitat per crear espais i ser respectuós amb l’entorn. El premi es lliurarà el 29 de maig a Buenos Aires. Zumthor ha desenvolupat la major part de la seva obra a Suïssa, però també ha treballat a Alemanya, a Àustria i a Espanya. El seu projecte més conegut, i alhora l’obra considerada mestra pel jurat, són unes termes a Vals, a Suïssa, la infraestructura de les quals, d’inspiració romana, ja li van valer rebre el Premi d’Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe el 1998.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ojtXdNgNQcY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Les termes a Vals són un hotel spa. Què vol dir, per cert, spa i d’on prové? Què en sabem de les termes romanes? Quines semblances i diferències hi ha amb les actuals? Per què encara nosaltres, com els romans, sentim plaer per l’aigua?

Fascinació per Grècia

grecia-girona.jpg

Fascinació per Grècia. L’art a Catalunya als segles XIX i XX és una exposició que s’inaugurarà a Girona el proper dijous 2 d’abril a dos quarts de vuit de la tarda i, durant els mesos de primavera i estiu, es podrà visitar en el Museu d’Art de Girona, en ple barri antic.

Agraeixo especialment a Francesc Morfulleda, professor de clàssiques de l’IES Vescomtat de Cabrera d’Hostalric, que m’hagi fet arribar a l’IES Cristòfol Ferrer la preciosa invitació i una entranyable carta en què la descriu així: “Recull gairebé un centenar d’obres catalanes que tenen Grècia i l’ideal grec com a punt de partida. A partir d’unes poques obres gregues originals -amb la reproducció fidelíssima en marbre de Paros de l’Asclepi-, apareixen obres neoclàssiques (el meravellós Himeneu de D.Campeny, per exemple), obres modernistes i, és clar, un ampli ventall de propostes noucentistes. També arriba fins a la modernitat”.

No us la perdeu! Jo hi aniré! Amor per Grècia! Amor per Catalunya!

A veure si reconeixeu els versos inicials de la invitació: a quina obra pertanyen? a qui s’atribueix? a quin moment es refereix? què descriu? de qui és la bella traducció catalana?…

 

Vaig a mostrar-te, però, el sòl d’Ítaca, a fi que et convencis.

Mira, aquest és el port de Forcis, el vell del salobre;

al capdamunt del port l’oliu son fullatge desplega;

[i prop d’ell, a tocar, hi ha la cova amable i obscura

consagrada a les Nimfes que Nàiades hom anomena.]

¿Veus? Aquella és l’espluga sostrada, on tantes vegades

has honarat les Nimfes amb una hecatombe perfecta.

 I aquell puig és el Nèrit, tot ell vestit de boscúria.

P.S.:

Referents clàssics a Asteroid impact

El portal Youtube ha iniciat recentment proves de difusió en HD, a 720 píxels d’amplada. Un dels vídeos seleccionats és aquesta impressionant simulació creada per Discovery Channel, d’un impacte entre un asteroide i la Terra. Sense efectes acústics desorbitats ni escenes de pànic humà,  l’inigualable acompanyament de Pink Floyd (Dark side of the Moon) broda  la perfecció d’ unes escenes  de gran bellesa plàstica. Us recomano: veure-ho des de la pàgina original Youtube, i fruir així de tota la qualitat. Cliqueu sobre el vídeo i després en “ver en HD” al córner inferior dret del visualitzador.

A més de gaudir d’aquestes suggerents imatges, i esperem que poc premonitòries, a veure si sou capaços d’esbrinar quins són els referents clàssics que apareixen en el vídeo.

Sabeu què és?

segellusa.pngreversusa.png

Qui ho reconeix? Quins referents clàssics hi trobeu? En quina frase llatina hi veieu el vers 625 de l’Eneida de Virgili: Iuppiter omnipotens, audacibus annue coeptis? i quina s’inspira en les Bucòliques IV 5 de Virgili: magnus ab integro saeclorum ordo?

També apareixen en el bitllet d’un dòlar americà:

1dolarusa.jpg

Per cert, sabíeu que el símbol del dòlar $, entre altres,  pot tenir  relació amb els romans: podria provenir del símbol HS (H= dos i S= semis “mig”)  amb què els romans indicaven  el valor d’un sesterci que, en època republicana, equivalia a dos asos i mig. Els americans en van superposar les dues lletres i el resultat fou $.

També es relaciona el símbol $ amb la mitologia grega i concretament amb les columnes d’Hèrcules:

Amb una lupa, podreu observar encara un altre referent clàssic en el bitllet d’un dòlar!

Ja ho vàrem comentar que els nord-americans tenen moltes coses dels romans!

Els catalans porten l’aliança al dit anular esquerre

amor-vincit3.jpg En les esponsalles, els promesos s’intercanviaven regals i un anell, generalment de ferro. Aquest anell el portaven al dit anular de la mà esquerra, perquè creien en la vena amoris:

“Sabem que els antics grecs portaven un anell al dit de la mà esquerra que és a prop del dit xic. Diuen que els romans generalment també portaven els anells al mateix lloc. Apió, en la seva Història d’Egipte, diu que la causa d’aquesta pràctica és que, obrint i disseccionant cossos humans, com era costum a Egipte, cosa que els grecs anomenen anatomia, va ser descobert un nervi molt prim que va des del dit al qual hem fet referència fins a arribar al cor de l’home; per això no sembla estúpid que aquest dit primordial fos guarnit amb aquesta dignitat, ja que semblava que aquest dit era essencial perquè està directament connectat amb el cor, l’òrgan principal.”

Gel·li, Nits àtiques X 23 

Amb quina formalitat actual es correspon l’intercanvi d’anells els enamorats? Per què el dit anular es diu així? Quin dit és aquest? Què en saps de la vena amoris? On porten l’anell de prometatge o de casats a la resta d’Espanya i del món? Per què la penyora d’amor és des de temps immemorials un anell?

Contraportada de Re-ac-tor

reactor_c2.jpg

Extremoduro acaba d’utilitzar el llatí, amb un afany cosmopolita, en la portada del seu disc Ley innata, però el cantant canadenc Neil Young fa trenta anys ja el va emprar en la contraportada del seu disc Re-ac-tor 1981 com si fos un emblema totèmic.

A veure qui aconsegueix traduir la frase latina de la contraportada de Re-ac-tor:

‘Deus, dona mihi serenitatem accipere res quae non possum mutare,

fortitudinem mutare res quae possum,

atque sapientiam differentiam cognoscere’.

 

N.B.: Deus és l’inusual vocatiu en el llatí decadent de deus, -i.