Comèdia de l’olla. Amfitrió de Plaute. Aula Literària, Vicens Vives 1998
En les comèdies de Plaute hi batega l’esperit de Roma, les seves idees, usos i costums, tractats amb un llenguatge vivaç i una vena humorística. Aquests trets conflueixen a la Comèdia de l’olla, la figura central de la qual, el vell avar, ha esdevingut un arquetip per a la literatura universal, i a Amfitrió, l’única obra plautina d’assumpte mitològic, ja que hi intervenen uns personatges divins que, en divertida barrejadissa amb els humans, mostren més debilitats i flaqueses que ells.
Plaute (a l’abril anirem a veure al teatre grec de Montjuïc El Persa) és, sens dubte, l’autor llatí que més ha inspirat el cinema. La genial i divertidíssima pel·lícula Golfus de Roma de Richard Lester (1966) reflecteix l’ambient de les comèdies de Plaute i podríem dir que és una contaminatio de Pseudolus, Miles Gloriosus i Curculio (El corc). El profesor Cano a Sobre la comedia romana: Plauto y Golfus de Roma i Fernando Lillo Redonet en el seu últim blog Cine y Mundo clásico ens forneixen d’un bon material per posar-nos a treballar una vegada hàgiu llegit el llibre i visionat la pel·lícula que comença així:
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/B340oTIkKJs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Quines diferències podem establir entre Plaute i Terenci?
El llibre està bastant bé, me llegit “Comèdia de l’olla” i ha estat bastant entretinguda, encara que el final queda una mica tallat. La veritat és què Euclió s’hauria d’haver quedat sense olla per no refiar-se ni d’ell, ni de ningú…perquè es passa tots els actes buscant un lloc adequat per amargar l’olla. Si l’hagués deixat on la tenia no li hagués passat res de res.
M’he llegit “L’amfititrió” o et seré sincera, no m’ha agradat gens, el que he de fer per aprovar la sele!
No és gaire complicat, ni pesat, ni llarg però no és del tipus de llibres que acostumo a llegir i suposo que per això no m’haurà acabat de convèncer.
Margalida!
jo m’he llegit Amfitrió, és bastant distret…pero aquestes lectures no és que m’apassionin.
però està bé.
que acabi bé el cap de semana, ens veiem demà!
Jo m’he legit tan “La comèdia de l’Olla” com “Amfitrió”.
Em sembla k estic d’acord amb els comentaris anteriors en que per a mi han estat unes lectures pesades, tot i que en el cas d’Amfitrió que es basés en el mite de la concepció d’Hèracles m’ha ajudat…
Tot i així les anteriors per a mi han estat molt millors….
Només espero que els mites d’Ovidi siguin una mica millor…
Jo només m’he llegit “Amfitrió”.
És una lectura ràpida i senzilla, clar que és un llibre adaptat, però a vegades aquests temes et confonen una mica. Jo no l’he trobat tan aburrit, tampoc ha sigut un llibre que m’hagi agradat moltíssim, però no se m’ha fet pesat. M’ha fet gràcia la confosió que provoca Júpiter, i em fa gràcia que sigui com sigui sempre aconsegueix a la dona que vol.
Ara toca Ovidi, a veure que tal!
Hola Margalida!
Jo m’estic a punt d’acabar “La comèdia de l’olla”, pero llegint els comentaris de dalt, sobretot el de la Marta Molina, espero no quedar-me gaire amb les ganes de saber com acaba.
De moment m’està agradant, perquè és com una “moraleja” reflectida en forma d’història.
Espero que m’acabi de fer el pes!
OLA MARGALIDA!!!
JO ME LLEGIT EL DE L’AMFITRIÓ, ENCARA QUE ES UNA ADPTACIÓ ESTA FORÇA BÉ, NO ES DIFÍL DE LLEGIR I ES ENTRETINGUT. NO ESL TIPUS DE LLIBBRE QUE M’AGRADA LLEGIR PERO NO ESTA MALAMENT PER PASAR L’ESTONA.
Yo vaig llegir el llibre i vaig veure la obra de teatre em va agradar molt i sobretot el personatge d’en sosia el mes divertit es en mercuri disfrasat de sosia perque sempre enganya al vertader sosia en definitiva la obra em va agradar molt.
M´he llegit “l´Amfitrio” i m´ha semblat una obra molt entretinguda i fins i tot divertida en alguns moments, es curt i això fa facil i rapida la seva lectura.
Sabeu algun enllaç per internet on es pugui llegir L’Amfitrió de Plaute?
Ara per ara, no en conec cap.
Pingback: El fil de les clàssiques » Blog Archive » La història de Roma amb cinema
Qui ens fa la fitxa tècnica de Golfus de Roma, de Richard Lester i ens facilita el seu argument, així com el significat dels noms dels personatges i les seves característiques:
Pseudolus, Hero, Phília, Senex, Domina, Miles Gloriosus, Lycus, Histerium, Erronius, Tintinnabula, Gymnasia…
Heu reconegut algun monument de la Hispània romana?
Quina superproducció us ha recordat els decorats?
És un film molt paròdic. En podeu esmentar algun detall?`
Us ha agradat?…
LIDAAAAAAAA:)
Fitxa tècnica de Golfus de Roma (A Funny Thing Happened on the Way to the Forum.)
Reparto:
Patricia Jessel, Leon Greene, Jack May, Susan Baker, Lucienne Bridou, Jon Pertwee, Phil Silvers, Ron Brody, John Bluthal, Roy Kinnear
Director:
Richard Lester
Duración
01:39:00
Estreno
sábado 1 enero 1966
Género
Comedia
2-Personatges principals:
-Senex: es el pare de hero, vellet i amb el pel canós, es molt blanquet de pell.
– Hero: Jove, moreno-rubiet pell blanqueta, primet i inocent, enamorat de phelia.
-Pseudolus: es el protagonista, moreno pell oscura i amb panxeta, es el que el lia tot, enamorat de la dona silenciosa.
-Hysterium: es moreno amb els cabells rizats, es el que prepara les pozimes.
-Lycus: es el traficant de dones, es primet i amb molt poc de cabells
-Erronius: un vell que torna a la seva casa després de molt de temps, ha perdut als seus dos fills.
-Miles Gloriosus: el capità, fill de Erronius moreno, forçut i amb mandat
-Phelia: una de les dones de Lycus, bella, amb cabells llargs y rojencs-rubiets, enamorada de hero
-La dona silenciosa: guapa primeta amb mamelles…enamorada de Pseudolus
-La mare: cabells negres i la cara pinta blanquísima.
Resum argumental de l´obra:
Dos romans rics (la mare i Senex) tenen esclaus, entre ells es troba Pseudolus, que es un esclau que sempre vol tindre la llibertat.
Lycus es un traficant de dones, te hermoses dones on les educa i deprés les ven a gent amb diners.
Hero el fill de Senex esta enamorat de Philia una bella doncella que arriba a casa de Lycus. Per aconseguirla li diu a Pseudolus que le dona la llibertat si compra a Philia, i Pseudolus per tal d´aconseguir la seva llibertat farà lo que faja falta.
Per un altre lloc Senex i la mare es van cap a la casa de la mare de ella i Senex com que no vol anar trenca la estatua que tenia que dur-li a la seva mare. Senex no te un altre remell que tornar que es lo que ell volìa aconseguir.
La bella doncella de la qual esta enamora Hero esta vengada al capità Milis gloriosus. Philia esta enamora de Hero però si es vengada te que complaer al seu capità.
Erronius esta buscant als seus dos fills una dona i un home, ell porta una anell que els seus dos fills duen, només hi han 3 com eixe que son els que porten ells.
Hysterium es el altre esclau però ell te més poder que Pseudolus. El capità arriba a la ciutat i pregunta per la seva doncella li dicen que a mort per la peste per qué ella no vol anar-se amb ell per qué va destruir el seu regne.
Al final el capità i Philia són germans i Hero es queda amb ella la familia de Erronius per fí es reuneix i Pseudolus es quedà amb la dona silenciosa de la qual estava enamorat.
No et puc dir, encara si m’agradat del tot. perque no l’heem acabat, pero pel que es veu al principi, es una molt bonaa pelicula:) o això espero.
VALELIDA!
ave lida!!
la peli esta molt fa molta gracia, tinc ganes de veure el final
ave lida
Ave lidaaaa!
Es una de les pel·lícules més divertides que hem vist.
Ha estat molt bé, i per lo menys et pots riure una mica…
Està MOLT BÉ…
Vale Lida…
LIDAAAAAAAA:)
Fitxa tècnica de Golfus de Roma (A Funny Thing Happened on the Way to the Forum.)
Reparto:
Patricia Jessel, Leon Greene, Jack May, Susan Baker, Lucienne Bridou, Jon Pertwee, Phil Silvers, Ron Brody, John Bluthal, Roy Kinnear
Director:
Richard Lester
Duración
01:39:00
Estreno
sábado 1 enero 1966
Género
Comedia
2-Personatges principals:
-Senex: es el pare de hero, es un home de gran edat i amb el pel canós, es molt blanc de pell.
– Hero: home jove, amb els cabells castanys, molt blanc de pell, prim i inocent, enamorat de phelia.
-Pseudolus: es el protagonista, és de pell morena i amb una gran panxa, es el qe es fica sempre en embolics, i està enamorat de la dona silenciosa.
-Hysterium: es un home amb cabells negres i rinxolats, es el que prepara les pozimees.
-Lycus: es aquell traficant de dones, fisicament es molt prim i no té gairebé cabells al cap.
-Erronius: es un home vell que torna a la seva casa després de molt de temps, ha perdut als seus dos fills.
-Miles Gloriosus:aquest es el capità, fill de Erronius, es un home moreno, i forçut.
-Phelia: Phelia, es una de les dones de Lycus, ella es bella, amb cabells llargs y rojencs amb un tó més ros, està completament enamorada de hero.
-La dona silenciosa: es una dona maca, prima…enamorada de Pseudolus.
-La mare: té els cabells negres i la cara molt blanca.
Resum argumental de l´obra:
Dos romans rics (la mare i Senex) tenen esclaus, entre ells es troba Pseudolus, que es un esclau que sempre vol tindre la llibertat.
Lycus es un traficant de dones, te hermoses dones on les educa i deprés les ven a gent amb diners.
Hero el fill de Senex esta enamorat de Philia una bella doncella que arriba a casa de Lycus. Per aconseguirla li diu a Pseudolus que le dona la llibertat si compra a Philia, i Pseudolus per tal d´aconseguir la seva llibertat farà lo que faja falta.
Per un altre lloc Senex i la mare es van cap a la casa de la mare de ella i Senex com que no vol anar trenca la estatua que tenia que dur-li a la seva mare. Senex no te un altre remell que tornar que es lo que ell volìa aconseguir.La bella doncella de la qual esta enamora Hero esta vengada al capità Milis gloriosus. Philia esta enamora de Hero però si es vengada te que complaer al seu capità.Erronius esta buscant als seus dos fills una dona i un home, ell porta una anell que els seus dos fills duen, només hi han 3 com eixe que son els que porten ells.
Hysterium es el altre esclau però ell te més poder que Pseudolus. El capità arriba a la ciutat i pregunta per la seva doncella li dicen que a mort per la peste per qué ella no vol anar-se amb ell per qué va destruir el seu regne.Al final el capità i Philia són germans i Hero es queda amb ella la familia de Erronius per fí es reuneix i Pseudolus es quedà amb la dona silenciosa de la qual estava enamorat.
No et puc dir, encara si m’agradat del tot. perque no l’heem acabat, pero pel que es veu al principi, es una molt bonaa pelicula:) o això espero.
VALE LIDA!
Aquest llibre no me’l he llegit, pero de cara a l’any que bé m’agradaria llegir-lo!!!!
Suposo que será distret y podre aprendre moltes coses!
El video es un petit troç de la pelicula que vem veure a classe! La musica sobretot em sona… De ESTATUAE!!! HAHAHAAHAHA 😛
Ave! La pel·lícula està molt bé, fa molta gràcia i és molt divertida, per això m’agradaria veure el final. La referència a Hispània és l’aqüeducte de Segòvia, quan estan cantant això de la mainadera. Les bromes eren bastant gracioses i les cançons molt paròdiques (com la de la minyona i la de “I’m lovely”, que sembla que l’únic que l’interessés i sigués realment important en la seva vida sigui la seva bellesa i no la inteligència o altres virtuts).
[b]FITXA TÈCNICA[/b]
Títol original: A Funny Thing Happened on the
Way to the Forum.
Títol espanyol: Golfus de Roma.
País: Regne Unit.
Any: 1966.
Director: Richard Lester.
Guió: Melvin Frank y Michael Pertwee, adaptat
de la comèdia musical de Burt Shevelove y Larry
Gelbart.
Producció: Quadrangle Films S.A.
Productor: Melvin Frank.
Fotografia: Nicolas Roeg.
Muntatge: John Victor-Smith.
Ajudant de direcció: José López Rodero, Fabio
Piccioni.
Música: Stephen Sondheim.
So: Lesley Hammond y Gerry Humphreys.
Direcció artística: Tony Walton.
Decorats: Tony Walton.
Vestuari: Dinah Greet.
Intèrprets: Zero Mostel, Phil Silvers, Buster
Keaton, Michael Crawford, Jack Gilford, Annette
Andre, Michael Hordern, Leon Greene.
Premis: Oscar Banda Sonora Adaptada.
Duració: 99 min.
[Extret de: http://www3.uclm.es/humanidades/documentos/actividad-cine-09-golfus.pdf ]
Ave!:D
FITXA TÈCNICA
TÍTULO: Golfus de Roma (A funny thing happnened on the way to the forum)
DIRECTOR: Richard Lester
GUIÓN: Melvin Frank y Michael Pertwee, sobre el espectáculo teatral de Burt Shevelove y Larry Gelbart producido por Harold Price.
MÚSICA: Ken Thorne (Oscar 1966 a la mejor banda sonora adaptada.
CANCIONES: Stephen Sondheim
INTÉRPRETES: Zero Mostel (Pseudolus), Phil Silvers (Lycus), Jack Gilford (Hysterium), Buster Keaton (Erronius), Michel Crawford (Hero), Michael Hordern (Senex), Annette Andre (Philia), Leon Greene (Miles Gloriosus)…
PRODUCCIÓN: United Artists 1966.
DURACIÓN: 1hr. 33mins. Color
->Aqui teniu el significat dels noms dels personatges:
-Sénex uJstevra (matriz)de esta palabra deriva el español “histérico”: persona que padece histeria, enfermedad que provoca crisis nerviosas. Es una probable alusión al carácter del personaje.
-Eros# senex (viejo).
-Dómina luvko” (lobo).
-Lycus domina (señora)
-Hysterium fivlia (amiga, enamorada).
-Philia miles gloriosus (militar fanfarrón).
-Milesgloriosus yeu’do” (engaño) + dolus (mentira, engaño).
-Pséudolus Eros, dios griego del amor.
-Erronius errare: vagar, ir de un sitio a otro.
*El monument que he observat en la peli és l’aqÜedicte i les muralles.
*La decoració és del caiguda del imperi roma d’Anthony Mann.
Crec que per el troçet de video que he vist, és molt graciosa i divertida.
m’HA AGRADAT MOLT!:)
valee;)
ave!
TÍTUL ORIGINAL: A Funny Thing Happened on the Way to the Forum
ANY: 1966
DURACIÓ: 99 min.
PAIS:Regne Unit
DIRECTOR: Richard Lester
GUIÓ: Melvin Frank & Michael Pertwee (Play: Burt Shevelove & Larry Gelbart)
MÚSICA: Ken Thorne
FOTOGRAFÍA: Nicolas Roeg
INTERPRETS: Zero Mostel, Phil Silvers, Buster Keaton, Michael Crawford, Jack Gilford, Annette Andre, Michael Hordern, Leon Greene
PRODUCTORA: Coproducción GB-USA; MGM
En les comèdies de Plauto i en la pel·lícula els noms dels personatges indiquen moltes vegades qualitats o característiques del personatge.
Sénex- matriu–uJstevra
Eros-vell–senex
Dómina-llop–luvko”
Lycus-senyora–domina
Hysterium-amiga, enamorada–fivlia
Philia- militar chulesc–miles gloriosus
Milesgloriosus- mentida, engany–yeu’do” (engany) + dolus
Pséudolus- Eros deu grc de l’amor
Erronius- vagar, anar d’un lloc a l’altre.–errare
De matriu deriva l’espanyol “histèric”: persona que pateix histèria, malaltia que provoca crisis nervioses. És una probable al·lusió al caràcter del personatge.
-Senex: es el pare de hero, vellet i amb el pel canós, es molt blanquet de pell.
– Hero: Jove, moreno-rubiet pell blanqueta, primet i inocent, enamorat de phelia.
-Pseudolus: es el protagonista, moreno pell oscura i amb panxeta, es el que el lia tot, enamorat de la dona silenciosa.
-Hysterium: es moreno amb els cabells rizats, es el que prepara les pozimes.
-Lycus: es el traficant de dones, es primet i amb molt poc de cabells
-Erronius: un vell que torna a la seva casa després de molt de temps, ha perdut als seus dos fills.
-Miles Gloriosus: el capità, fill de Erronius moreno, forçut i amb mandat
-Phelia: una de les dones de Lycus, bella, amb cabells llargs y rojencs-rubiets, enamorada de hero
-La dona silenciosa: guapa primeta amb mamelles…enamorada de Pseudolus
-La mare: cabells negres i la cara pinta blanquísima
Argument:
Dos romans rics (la mare i Senex) tenen esclaus, entre ells es troba Pseudolus, que es un esclau que sempre vol tindre la llibertat.
Lycus es un traficant de dones, te hermoses dones on les educa i deprés les ven a gent amb diners.
Hero el fill de Senex esta enamorat de Philia una bella doncella que arriba a casa de Lycus. Per aconseguirla li diu a Pseudolus que le dona la llibertat si compra a Philia, i Pseudolus per tal d´aconseguir la seva llibertat farà lo que faja falta.
Per un altre lloc Senex i la mare es van cap a la casa de la mare de ella i Senex com que no vol anar trenca la estatua que tenia que dur-li a la seva mare. Senex no te un altre remell que tornar que es lo que ell volìa aconseguir.
La bella doncella de la qual esta enamora Hero esta vengada al capità Milis gloriosus. Philia esta enamora de Hero però si es vengada te que complaer al seu capità.
Erronius esta buscant als seus dos fills una dona i un home, ell porta una anell que els seus dos fills duen, només hi han 3 com eixe que son els que porten ells.
Hysterium es el altre esclau però ell te més poder que Pseudolus. El capità arriba a la ciutat i pregunta per la seva doncella li dicen que a mort per la peste per qué ella no vol anar-se amb ell per qué va destruir el seu regne.
Al final el capità i Philia són germans i Hero es queda amb ella la familia de Erronius per fí es reuneix i Pseudolus es quedà amb la dona silenciosa de la qual estava enamorat.
Els decorats s’assemblen a la caiguda de l’imperi romà, però la veritat que no m’havia fixat. La pel.lícula, per el troç que vam veure, estava molt bé i era bastant divertida, el que no m’agrada és que les dones es pintin la cara de blanc, perque jo sóc molt blanca i no m’agrada gens!jajaj M’agradaria acabar-la de veura.
El que he vist és que surt un aqüeducte.
vale!
Buscant informació sobre la comèdia grega, mentre feia un exàmen de la selectivitat he trobat aquesta pàgina interesant.
http://www.xtec.cat/~rtorne/plauto_golfus_de_roma.pdf
Un material molt interessant el del professor Cano!
La comèdia romana prenia com a model el món grec i els seus personatges anaven vestits de grecs per evitar la censura.
La seva estructura respon més a una successió de quadres que a una divisió rigorosa en actes, el que l’aproxima a una narració dramatitzada. Era representada sense interrupcions. Admetia fragments musicals, el que feia convertir-la en precedent de la comèdia musical, fins al punt de semblar ser que existís el doblatge en les representacions quan un actor no estava preparat pel cant. Un altre actor amb més capacitat de cantar ho feia mentre l’altre només gesticulava.
Els temes no eren gens diferents als actuals (l’amor, l’engany…) tampoc els personatges: noi, noia, els pares, criats, prostitutes, esclaus…
Els autors principals de la comèdia romana són Plaute i Terenci. Unes de les vint-i-una obres que es conserven de Plaute poden ser: la Comèdia de L’Olla, El Soldat Fanfarró, Anfitrió… i unes de les que conservem de Terenci poden ser: La Sogra i Els Germans,etc.
La comèdia romana que va tenir més èxit va ser la palliata, tractava una temàtica situada en un ambient grec.
En definitiva, podríem fer una actual comparació amb les sèries o telenovel·les televisives.
No us ho perdeu: http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2010/02/17/soc-o-no-soc-sosia-plaute-en-audio/
Salve!
La veritat es que no he llegit mai aquest llibre, pero per els comentaris que veig ha d’estar molt bé, ja se una de les coses que puc fer aquest estiu!
La part que em va agradar molt va ser quan l’hero a anat a agafar la seva noia i no li a agradat ninguna que a entrat.I la part que menys m’ha agradat es quan en convertit a la enamorada del hero que estaba morta !
el que m’ha agradat menys a sigut quan el noi estava amb la noia escapan de tot el exèrcit romà i la part que m’ha agradat més es quan el noi estava escollint la noia
El que mes m’ha agradat ha sigut la persecució. I el que menys no ho sabria dir.
el que mes m’ha agradat es tot perquè en general la peli era molt divertida
Salve 🙂
Aqui hos deixo algunes estratègies de’n Palestrió i sobre qui va se Plaute;
Plaute(Titus Maccius Plautus, en llatí), va nèixer a Romaña el 254 a.C i va morir a Roma en el 184 a.C, va ser un autor còmic.
En els enganys ordits per Palestrió en el Miles Gloriosus, Palestrió inventa tres estratègies. La primera d’elles s’esdevé quan Esceledre afirma haver vist a Filocomàsia donant-se petons amb un jove. Escelede amenaça amb denunciar-ho al seu amo però Palestrió inventa que aquella noia és una germana bessona de Filocomàsia i que ella i la seva parella s’han traslladat a la casa del costat. La segona estrategia consisteix en fer-li creure a Pirgopolinices que la dona del seu veí (Periplectomen) s’ha enamorat d’ell i vol el divorci amb el seu marit. Per últim la tercera estrategia consisteix en fer que Plèusicles es disfressi de mariner i se’n porti a Filocomàsia, en Pirgopolinicies hi accedeix ja que pensa que la dona d’en Periplectomen s’ha enamorat d’ell i vol alliberar-se de Filocomàsia.
Pingback: Golfus de Roma, de Richard Lester | La cinta de Νίκη