L’autor de comèdia llatina més aplaudit Plaute (en llatí, Titus Maccius Plautus) va néixer cap al 251 aC a Sarsina, a l’antiga Úmbria (situada ara a la Romanya), i va morir a Roma l’any 184 aC. Aquesta setmana a la ciutat natal de Plaute s’ha presentat la moneda de dos euros italiana que commemora els 2.200 anys de la seva mort.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=4PxxzZqgnwA[/youtube]
Aquesta moneda commemorativa de 2 euros reprodueix el mosaic del segle II amb màscares de teatre (tragèdia i comèdia) trobat a les Termes de Deci (Museus Capitolins).
Moneda commemorativa de Plaute: 2.200 anys de la seva mort
Mosaic. Termes de Deci (Museus Capitolins)
Què n’opines? Què saps de Plaute i de la seva vigència i pervivència?
Il #Teatro è iniziazione alla vita, all'immortalità! #GiorgioAlbertazzi https://t.co/vmQlfNZMDk
— Plautus Festival (@plautusfestival) 28 de maig de 2016
al nostro #stand #Veronafil2016 #solocosebelle con #divisionale #Plauto #esclusiva @MEF_GOV @plautusfestival pic.twitter.com/SqCJ2IMcco
— Poligrafico e Zecca (@IPZS) 27 de maig de 2016
Salve!
El comediògraf llatí més conegut, Plaute, en Llatí Titus Maccius Plautus, va néixer a Sàrsina, l’antiga Úmbria als volts de l’any 254 a.C. i va morir a roma l’any 184a.C. De ben jove ja es va dedicar a realitzar feines manuals a diferents teatres, probablement va ser així com va trobar la seva passió pel teatre. Durant el seu temps lliure va decidir estudiar drama grec i això li va permetre escriure les seves brillants obres.
El gènere per excel·lència de Plaute era la fabula palliata, aquesta era bàsicament una contaminatio, és a dir, es tractava d’una nova comèdia grega traduïda al Llatí. L’obra de Plaute a diferència de Terenci no tenia cap intenció moralitzadora, sinó que únicament volia divertir al públic.
Una de les obres més conegudes de Plaute és el Miles Gloriosus, aquesta té una estructura semblant a la resta de les obres de Plaute. Acostumen a aparèixer personatges molt estereotipats, normalment sempre trobem la figura de l’esclau que es vol aprofitar de la innocència del seu amo. En les seves obres normalment un problema principal molt simple acaba desembocant en un embolic molt gran però que realment té fàcil solució. Els personatges principals de l’obra són: Pirgopilinices, el soldat enamorat que es deixa embolicar pel seu esclau. Palestrió, l’esclau eixerit que s’aprofita de l’enamorament del seu amo per extreure benefici. Filocomàsia, la jove de la qual està enamorat Pirgopolinices. Periplectòmen, és el vell el qual viu al costat del soldat i ajuda aquest i a Filocomàsia a fer possible el seu amor encara que sigui d’amagatall i enganyant a tothom.
L’altre gran comediògraf romà va ser Terenci, en Llatí Publius Terentius Afer. Aquest va ser posterior a Plaute. Va néixer a Cartago l’any 184 a.C. i va morir a Estímfal l’any 159. Les obres de Terenci no van tenir tant de potencial com les de Plaute. Tot i que la seva estructura és millor, tenen més intenció reflexiva i moralitzadora i no deixen opció a l’espontaneïtat, no van tenir la força còmica que van tenir les de Plaute i probablement aquest va ser el motiu pel qual Plaute va Triomfar mentre vivia i Terenci no. El gènere que acostumava a utilitzar Terenci era la fabula statariae.. En tenir intenció moralitzadora, Terenci, treu protagonisme als esclaus i li atorga als joves per poder ressaltar la importància de la bona educació.
Podem dir que la comèdia a Roma va ser un gènere molt important i va tenir molts grans autors, tots amb diferents trets que els feien únics.
Salve,
Titus Maccius Plautus va ser un dels comediògrafs més destacats de l’època clàssica. No només va fer una gran quantitat d’obres, sinó que a sobre aquestes han perdurat fins els nostres dies. Es compleixen a més 2200 anys de la mort de Publi Corneli Escipió “Africanus”, el gran general romà de l’època en què va viure Plaute i el seu principal benefactor. Escipió s’envoltà d’il·lustres, artistes i autors de caire helenístic formant el cercle dels Escipions. Precisament el 184 a.C. va néixer Terenci, considerat l’altra gran comediògraf llatí i rival de Plaute, tot i que ni tan sols es van conèixer.
Les comèdies de Plaute representaven la classe mitja-baixa i personatges arquetips (soldat fanfarró, esclau traidor, esclau adulador,etc…). En part les seves obres eren una crítica a l’alta societat (i de fet la seva actitud desafiant li va provocar alguns problemes), però sobretot buscaven la broma fàcil i absurda que generava grans rialles en el públic. Els protagonistes de les obres plautines acostumen a ésser esclaus, potser perquè ell va ser un, i també té obres que podrien haver estat influenciades per la seva experiència. Un exemple seria el Miles Gloriosus ja que Plaute podria haver tingut un company excessivament fanfarró durant la seva estada a l’exèrcit romà (va lluitar a Cannas).
La comedia de Terenci és, pel contrari, molt més culte i de menys caire popular. Els seus personatges estan ben fonamentats i sovint l’obra té un tema moral o didàctic al final de l’obra. Tot i tenir molts punts d’humor, no busca la continua rialla per estendre més el desenvolupament de l’argument.
Tot i que els seus estils eren molt diferents, els dos autors van saber com cautivar un públic que gaudia igualment del teatre i de les lluites a mort dels gladiadors.
Com a opinió personal, he gaudit molt les obres plautines que he vist representades, i haig de dir que m’agrada molt més l’estil de Plaute que el de Terenci, però això ja és qüestió de gustos. Felicitats a Plaute per mantenir-se viu en la memòria de la humanitat 2200 anys, esperem que continui uns quants més.
Titus Maccius Plautus, més conegut com a Plaute, va ser un autor de comèdes llatí de Sarsina, Úmbria, nascut el 251 aC, i mort el 184, segurament a Roma aC, ja que la informació que es té d’ell no és del tot fiable.
La figura del comediògraf és reconeguda per una estructura en les seves obres bastant similar, amb uns tòpics característics a l’hora de descriure els personatges que hi surten. Així doncs, per posar un exemple, posem Miles Gloriosus, en català, El soldat Fanfarró, una de les seves obres més conegudes. En aquesta, podem veure un esquema bastant simple i usat de personatges plautians, el soldat fanfarró Pirgopolínices, antagonista del text, l’esclau Palestrió, que fa el forat perquè els dos estimats puguin veure’s, el paràsit del soldat Artotrogos, el vell Periplectomen, principal ajudant dels enamorats que viu al costat de l’antagonista, l’esclau del soldat Escèler, la dona raptada pel soldat Filocomàsia, l’atenès promés a la jove anterior Plèusicles, la cortesana Acrotelèutica, i els criats del soldat i la cortesana Lucrió i Milfidipa respectivament.
Al llarg de la carrera narrativa de Plaute ens podem trobar aquests tipus de personatges repetits un i altre cop, d’aquesta manera l’autor crea una història que sol consistir en una sort de lluita de classes enmascarada per un fil còmic i satíric. En aquest cas, el noble de mena, el soldat Pirgopolínices, és el malvat que fa esclava una jove atenesa i se l’emporta a Efes, aquí trobem la primera contraposició entre classes. Però el tir li surt per la culata, doncs gràcies a l’ajuda d’unes quantes personalitats de baixa categoria i un vell amb un gran cor, el jove enamorat Plèusicles aconsegueix enganyar al soldat amb enganyifes, que van des d’una germana bessona de Filocomàsia fins una dona enamorada de Pirgopolínices.
Se’l sol comparar amb un altre comediògraf, Terenci, del llatí Publius Terentius Afer, però hi ha una gran diferència entre ambdós, Plaute busca el riure del seu públic, sense connotacions o objectius més enllà tipus crítica social o moral, mentre que Terenci busca reivindicar uns valors al públic de les seves obres, ja siguin en relació a l’educació o a la moral, contraposant-se en gran mesura a la comèdia del primer.
Salvete!
Tito Maccio Plaute va néixer l’any 254 A.C. en Sarsina, Ombria. En la seva joventut es va traslladar a Roma, on va treballar en diverses companyies de teatre i es va començar a treballar en un molí.
En la seva estada com moliner va començar a escriure les seves famoses comèdies caracteritzades pel seu enfocament satíric. Tenien l’objectiu principal de divertir i entretenir al seu públic al mateix temps que fer una crítica sociopolítica.
Va ser el creador de gran èxit de la farsa, la comèdia burlesca, la sàtira i la paròdia, manejant un llenguatge col•loquial amb personatges estereotipats i enginyoses trames.
Va crear la Fabula palliata, influenciat per comediògrafs grecs com Filemó o Menandre. La major part de la seva obra s’ha perdut, però es van conservar alguns dels seus treballs com ara: “Aulularia o Comèdia de l’Olla”, “Amfitrió”, “La Asinaria”, “El Cartaginès”, “Les Bàquides”, “El Mercader”, ” el Soldat Fanfarró “,” Els Menecmos “o” Vidularia o Comèdia de la Maleta “.
Va morir sent respectat en l’any 184 A. C. Tant que 2.200 anys desprès el seu poble commemora la seva mort amb una moneda de 2 euros amb el símbol més representatiu del teatre que són les dues cares: una alegre i una altre trista, és a dir, comèdia o tragèdia. Aquest fet deixa clar quin tipus d’autor va ser i és anys més tard, i sobretot de la seva vigència.
Mònica Miró a “Els ulls de Minerva” ens aproxima al teatre romà de Plaute i la seva pervivència