El narrador de mites us explicarà quatre històries mitològiques:
. Perseu i Medusa:
Perseo y la Gorgona. Parte 1 from agamador on Vimeo.
. Orfeu i Eurídice:
Orfeo y Eurídice. Parte 1 from agamador on Vimeo.
. Teseu i el Minotaure:
Teseo y el Minotauro. Parte 2 from agamador on Vimeo.
. Dèdal i Ícar:
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=w2nblWAX-z4[/youtube]
S’acaba de reestrenar al Liceu l’Elektra de Richard Strauss, amb llibret d’Hugo von Hofmannsthal sobre l’obra homònima de Sòfocles. Han passat cinquanta-nou anys des que es va estrenar en aquest teatre barceloní i el 1909 s’havia estrenat mundialment a l’Òpera Reial de Dresden.
Dimecres 13 de febrer a les vuit de la tarda la podeu escoltar en directe per Catalunya Música, almenys no us perdeu el monòleg de la primera escena en què Deborah Polaski, en el paper d’Electra, reviu l’assassinat del seu pare Agamèmnon a la tornada de la guerra de Troia i anhela la seva venjança. També la podreu veure i sentir en directe, via satèl·lit i en alta definició dia 25 de febrer a les 20 hores a cinesa.
A grec 2, en parlarem al symposion que farem el dijous 6 de març. Qui encara no tingui tragèdia escollida és un bon moment per llegir l’Electra de Sòfocles i també la d’Eurípides.
Que no ens faltin la música ni els clàssics!
La guerra de Troia i totes les llegendes que giren al seu voltant (l’anomenat cicle troià) han tingut la seva petjada en la música de tots els temps i de tots els estils. Molts compositors de música clàssica n’han fet ressò en les seves composicions, com és el cas d’Hèctor Berlioz, Henry Purcell, Florian Gasmann, W. Amadeus Mozart, Gluck, Richard G. Strauss, entre d’altres.
Sovint trobem al·lusions mitològiques dins de les lletres de les cançons, com és el cas de Ghost (dins Rites of passage) del grup de folk-rock dels Estats Units Indigo Girls, format per Emily Saliers i Amy Ray: es fa referència a la bellesa proverbial d’Hèlena, culpable de la guerra de Troia o tal com diu la cançó culpable de a thousand ships to bring. És una cançó molt emotiva que tracta del dolor de l’amor perdut en la distància i que el compara amb la ferida que Aquil·les va rebre al taló, petita però mortal.
and I Know it feels
to be weakened like Achilles
with you always at my heel
La partida d’Aquil·les cap a Troia amb el seu amic Pàtrocle formen el principi de la cançó Achilles last stand (que obre l’àlbum Presence 1976) de la banda britànica de hard rock Led Zeppelin. També es relata el combat aferrissat entre grecs i troians. Caldria buscar la inspiració del tema en l’accident que va tenir Robert Plant, el vocalista del grup, a l’illa grega de Rodes i el va deixar dos anys en una cadira de rodes. El trencament del taló els va recordar, sens dubte, el taló d’Aquil·les.
El grup nord-americà de heavy metal Manowar, atret per la llegenda i la història de la guerra de Troia, ens explica la Ilíada d’Homer a Achilles, Agony and Ecstasy (en vuit parts) que obre el seu disc The Triumph of Steel (1992). Si no coneixes aquesta cançó del grup més sorollós del món, el rècord consta en el llibre Guinness, visiona aquest videoclip i després comenta’l.
[youtube]https://youtu.be/aKIBpypLiVM[/youtube]
[youtube]https://youtu.be/BF7LecQBjxc[/youtube]http://www.quedeletras.com/letra-cancion-caballo-de-troya-bajar-20678/disco-tierras-de-leyenda/tierra-santa-caballo-de-troya.html” target=”_blank”>Caballo de Troya:
[youtube]https://youtu.be/nSVTkjKinz8[/youtube]
Pinzellades d’art analitza El naixement de Venus, de Sandro Botticelli (Galleria degli Uffizi, Florència):
L’alumna Marina Royo de 4rt ESO A també s’ha animat a fer la seva exposició en PowerPoint, tot seguit la teniu en slideshare:
[slideshare id=253481&doc=marina-royo-grecoromana-1202232452117651-4&w=425]
També s’ha animat finalment en David Espinosa de 4rt ESO B:
[slideshare id=262294&doc=mitologia-david-espinosa-1202792371720921-3&w=425]
Avui 2 de febrer és la Candelera, una festa cristiana que, quaranta dies després de Nadal, commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu. És la festa de la llum i es beneixen espelmes. Es creu que aquestes candeles tenen propietats miraculoses i ajuden a morir bé. La Candelera presenta coincidències amb les Lupercàlies romanes o festa de la llum. També la podem relacionar amb les festes de Persèfone, en què Demèter buscava la seva filla amb torxes (Sabeu què són els Misteris Eleusins?).
Les dites populars relacionen la Candelera amb la meteorologia:
Per la Candelera, ou a la carrera; si la Candelera plora, el fred és fora. Si la Candelera riu, el fred és viu; tant si plora com si riu el fred és viu…
Enguany la Candelera no ha plorat ni ha rigut, no sé si encara queden dies de fred o aviat farà bon temps, mentrestant jo us encarrego que feu recerca i trobeu referents clàssics arreu per tal d’ampliar la presentació de Persèfone, Prosèrpina en llatí.
“Phyllis and Demophoon” d’Edward Coley Burne-Jones (1870)
In memoriam Manel Pla
(Adaptació de diferents mites grecs a cura de Margalida Capellà)
Temps era temps, una princesa tràcia de nom Fil·lis es va ben enamorar. Un bon dia va arribar a les costes del seu país un nàufrag que tornava de la guerra de Troia. Aquest va resultar ser un jove príncep, fill del rei Teseu d’Atenes. De seguida es van prometre i el pare de la princesa els va regalar el dret a succeir-lo en el tron. Demofont, però, sentia enyor de la seva terra i desitjava retornar a Atenes. Després d’insistir molt, se’n va anar amb la promesa de tornar-hi. Fil·lis li va anar a dir adéu en un lloc, anomenat després dels ‘Nou camins’, i li va donar un petit cofre, dient-li que contenia un objecte sagrat de la mare Rea, i que no l’obrís fins que no hagués perdut l’esperança de tornar al seu costat.
El príncep se’n va anar i ben aviat es va oblidar de tornar. Fil·lis l’esperà i l’esperà. Passà el temps i arribà el dia convingut. El príncep no havia arribat encara i Fil·lis baixà fins a nou vegades al port a esperar el seu promès. En veure que ja no vindria, li va entrar una enorme pena i es va morir d’amor. La van enterrar i sobre la seva tomba hi va créixer un arbre de tronc clivellat, un ametller; però era un ametller sec, sense cap fulla. El príncep al cap de temps va tornar i es va entristir moltíssim en saber que la seva estimada era morta. Es va posar a plorar i tot plorant va abraçar l’arbre que creixia damunt la tomba. Fil·lis, convertida en ametller, s’alegrà de veure el seu promès i li féu saber que encara l’estimava cobrint l’arbre d’unes flors molt boniques que feien un perfum molt especial i agradable. L’ametller aviat es va tornar verd i va fer molts ametllons, com a fruit del seu amor.
Tots els anys, l’ametller perdia les fulles per celebrar la mort de la princesa i, amb els darrers freds hivernals, es cobria miraculosament de petites flors blanques i rosades i, al cap d’un mes, apareixien les fulles verdes en recordança de l’encontre amb el príncep, i després fructificaven els ametllons en ametlles.
L’ametller, encara ara, és l’arbre que primer floreix i, abans que l’hivern acabi, ens anuncia la primavera. És l’arbre dels enamorats i les seves flors són tot un símbol d’amor, de mort i de resurrecció.
(Vegeu Els ametllers)
Hem treballat la guerra de Troia, hem llegit el llibre La còlera d’Aquil·les (ed. Teide, 2006) i, finalment, hem visionat la pel·lícula Troy. Ens ha estat de gran ajut la guia didàctica de Fernando Lillo, Troya (Áurea, 2004).
Ara us proposo de fer les activitats de Ramon Breu i després deixeu-me un comentari: Us ha agradat la pel·lícula? Per què? La recomanaríeu? etc.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/RisxaECRzc0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Narracions de mites clàssics (ISBN: 9788430762446) és una adaptació en clau actual de les Metamorfosis d’Ovidi, publicat en català i en castellà a Biblioteca Teide. Les transformacions dels personatges mitològics no segueixen l’ordre d’Ovidi sinó que es divideixen en tres apartats, preservant, però, l’ordre ovidià: animals, plantes i pedres. El resultat és un llibre que no sols permet la lectura lineal, sinó que es pot començar per on un vulgui i alterar l’ordre de les narracions, i de les parts.
En els mites ovidians trobem l’essència de l’ésser humà: d’aquí la seva atemporalitat i vigència en tots els temps, fins i tot en uns moments tan convulsos i mancats de valors, com els actuals.Tot el que ens explica Ovidi a les Metamorfosis és molt bell i suggeridor, tot i que no sigui científic; i a nosaltres ens agrada moltíssim, tot i saber que no és veritat.
Els personatges dels mites ovidians, extrets de la mitologia grega, perviuen encara en el nom d’animals, de plantes, de minerals, d’estels, de mars, d’illes, de sentiments, de complexos, d’antropònims, etc. El nostre continent i la moneda que portem a les butxaques reben el nom d’Europa, raptada per Júpiter en forma de toro. El mar d’Icària i la Nova Icària, a la vila olímpica de Barcelona, prenen el nom d’Ícar, el fill de Dèdal.
Els mites ovidians ens expliquen el perquè de les coses: per què, quan ens enamorem, sentim una fiblada com si Cupido ens clavés una fletxa; el perquè de certs noms científics, tècnics i humanístics; el perquè de certs símbols (el caduceu de les farmàcies, per exemple); per què un àrbitre és Júpiter Tonant, o un vigilant un argus; el perquè de l’eco a les muntanyes; per què cauen els llamps?; per què existeixen els cercles polars i els deserts?; per què es genera la raça negra?; per què els llops són voraços?; per què les ratapinyades volen de nit vora les cases?; per què les granotes viuen a l’entorn de bassals llotosos?; per què l’aranya fila la teranyina?; per què l’heliotropi no para de mirar el sol?; per què relacionem els xiprers amb la vida eterna…
En els mites trobem el primer canvi de sexe (Tirèsias o Ceneu) o el primer ésser volador (Dèdal i Ícar); la igualtat d’homes i dones pel que fa al naixement (pedres); l’explicació dels amors impossibles, les violacions, l’abús de poder del sexe masculí sobre el femení, l’adulteri, l’incest, l’anomenada “violència de gènere”, la prova de paternitat, l’homosexualitat, l’androginisme, el segrest, la traïció, l’engany, el menyspreu, l’enveja, la supèrbia, la guerra per l’aigua i,també, que el destí ha dit que un dia el mar, la terra i els cels cremaran…
A classe de literatura, de llatí, d’història d’art…, a les PAU o quan vagis als museus, en les pintures i escultures mitològiques, fes memòria dels mites ovidians. Si esdevens un/a artista, un/a publicista, un/a compositor/a … recorda’t d’Ovidi, et farà el camí més planer. Et desitjo que tinguis una bona travessia pel mar de la mitologia, acompanyat de l’extraordinari Ovidi.
(N’han parlat a la revista Auriga núm. 50, pàg. 32, Fernando Lillo en el seu blog i Dolors Clota, entre d’altres, a L’illa de Ter: Estiuejant.)
Vid. Blogs Metamorfosejats i El vol de Cenis
ISBN: 9788430762446 (català)
ISBN: 9788430760800 (castellà)
Aquesta és la presentació simplificada del treball de mitologia de Sara Ochoa. Si us animeu i feu més presentacions dignes de compartir, també les podrem penjar. Apa, poseu fil a l’agulla!
[slideshare id=229445&doc=mitologia-grecoromana-1200449578220567-3&w=425]
