Ja sabeu que jo crec molt en l’efecte Pigmalió en l’educació (#EfectoPigmalión). Tenia previst publicar aquest article i mireu per on que una alumna, Bouchra, ja me l’ha trepitjat a Aracne fila i fila. Perfecte! Realment ja teixiu articles millor que la mestra i això és tot un orgull per a mi. L’he retocat amb alegria i he decidit publicar-lo per avançar en aquest aprenentatge col·lectiu que ens hem imposat. Per tant, després de llegir l’article Pigmalió i Galatea, ja podreu traduir aquest text en llatí de les Metamorfosis d’Ovidi i establir un paral·lelisme entre el mite ovidià i la pervivència en el cinema o en la literatura infantil, com és el cas de Pinotxo.
Interea niveum mira feliciter arte
sculpsit ebur formamque dedit, qua femina nasci
nulla potest, operisque sui concepit amorem.
Virginis est verae facies, quam vivere credas
et, si non obstet reverentia, velle moveri:
Ars adeo latet arte sua.
Ovidi, Metamorfosis
Un xic d’ajut:
nasci: infinitiu de present de nascor; credas:creuries; velle: voldria.
- Què passa a Pigmalió? Què significa avui l’efecte Pigmalió?
- Quin paral·lelisme podríem establir amb Pinotxo?
Si en l’article de la Bouchra, heu arribat al Pigmalió de G. Bernard Shaw, no us perdeu la versió televisiva de 1977 amb música de My Fair Lady de F. Loewe amb les genials interpretacions dels ballarins E. Maximova i M.Liepa. Si us agraden els contes de Jorge Bucay, no us perdeu el de Pigmalió!
