Tag Archives: Història

Juli Cèsar en 150 mots!

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video. 

Corría el año: Julio César

Corría el año: "Julio César" por libertaddigitaltv

Aprofitem també les idus de març per fer un repàs de Juli Cèsar. Després de visionar els dos documentals (també el  podeu comentar!) i fer memòria del ja estudiat, heu d’escriure en 150 mots, no copiats, un resum del més important d’aquest genial polític, miltar i historiador romà. No us oblideu d’incloure, ben redactades,  les preguntes següents:  Qui fou? Quan va viure? Quins fets importants va protagonitzar? Amb qui va governar? Què va escriure? Per què el van assassinar i qui van ser els seus assassins? etc.

Idus de març, extret d’Alexandria d’Egipte de Kostandinos Kavafis

Idus de març

Tem les grandeses, ànima.

I les teves ambicions, si vèncer-les

no pots, segueix-les, dubtosa i assenyada.

I com més endavant vagis,

més caldrà que estiguis atenta i vigilant.

I quan arribis a l’acme, Cèsar, per fi,

i prenguis figura d’home així gloriós,

aleshores vigila sobretot quan surtis al carrer,

insigne dominador amb el seguici:

si per atzar surt i se t’acosta d’entre el poble

algun Artemidor que porta una carta

i diu precipitat: “Llegeix això a l’acte,

són greus assumptes que t’afecten”.

no deixis d’aturar-te, no deixis d’ajornar

qualsevol conversa o treball, bandeja

tots els qui et saluden i es prosternen davant teu

(ja els veuràs més tard). I fins i tot el senat

que també esperi. Tu assabenta’t sens trigar

de l’escrit tan seriós d’Artemidor.

 K. KAVAFIS, Alexandria d’Egipte (trad. A.Solà)

A quins fets fa referència Kavafis en aquest poema? Per què el publico avui? Què publicàvem tal dia farà un any?

Un altre embarbussament en llatí: Hanníbal

Mireu quin embarbussament  s’atribuïa, entre d’altres, a Hanníbal:

Te tero, Roma, manu nuda, date tela, latete!

Qui el tradueix? Qui el repeteix?

Qui sap qui era Hanníbal? Amb quina gran potència es va enfrontar? En quines batalles? Com acabà aquest general cartaginès, admirat per Napoleó?

Aquí teniu una caricatura del jurament que va fer Hanníbal al seu pare sobre l’odi etern a Roma:

També podeu veure el jurament al principi del docudrama Aníbal, el peor enemigo de Roma, d’Edward Bazalgette, 2006.

N.B.: Per saber més sobre Hanníbal i la Segona Guerra Púnica, tot i que els romans adduïen causes mitològiques: Download
Sobre Cartago:

El jurament dels Horacis

Un dels episodis mítics de Roma és el combat entre els tres Horacis contra els tres Curiacis. Ja us heu llegit els capítols 24-25 del llibre primer de Ab urbe condita de Titus Livi? En temps de quin rei romà el contextualitzeu? Qui no recorda el famós quadre El jurament dels Horacis de Jacques-Louis David?

Edu3.cat

També us recomano aquesta presentació de Mercè Bigorra:

Quin instant de la llegenda dels Horacis va plasmar David en el seu quadre? Per què?

El poble romà va assimilar els déus i els herois grecs amb totes les seves aventures i es va limitar, amb el seu caràcter pràctic, a inventar alguns mites fundacionals, a part d’aquest dels Horacis i Curiacis, quins altres mites genuïnament romans recordeu? Quants personatges femenins de nom Camil·la ja hem trobat?

La llegenda d’Eneas, de Giorgio Rivalta 1962

eneas.jpg

Fitxa tècnica:

Gènere: Fantasia / Aventures

Nacionalitat: Itàlia / França

Director: Giorgio Rivalta

Actors: Steve Reeves, Carla Marlier, Liana Orfei, Giacomo Rossi-Stuart, Gianni Garko, Mario Ferrari, Lulla Selli, Maurice Poli, Luciano Benetti, Pietro Capanna, Enzo Fiermonte, Charles Band, Benito Stefanelli, Nerio Bernardi, Adriano Vitale.

Productor: Albert Band i Giorgio Venturini

Guió: Albert Band i Ugo Liberatore

Fotografia: Angelo Lotti

Música: Giovanni Fusco

Qualificació moral: No recomanada a menors de 13 anys

Duració: 97 minuts.

Sinopsi: Eneas arriba al Laci per fundar una nova pàtria, en una  lliure adaptació dels últims sis cants de l’Eneida de Virgili en forma de pèplum.

Recordeu que a classe de llatí de quart aprenem història amb cinema de romans (tema d’actualitat! i si no us ho creieu llegiu l’article d’aquest cap de setmana de Rosa Montero a Babèlia) i començarem avui pels orígens de Roma amb Eneas quan arriba al Laci a la recerca d’una nova pàtria.  Abans de res, caldria deturar-nos en qui va ser Virgili i quin és el resum de l’Eneida en què es basa la pel·lícula La llegenda d’Eneas. Per a tots i especialment per a aquells que no heu llegit l’Eneida o la seva adaptació, la presentació del professor Luis Inclán us serà de gran ajut per situar-vos ràpidament.

També us recomano els viatges d’Eneas en flash del professor Sebastià Giralt, aquests viatges no apareixen a la pel·lícula ja que aquesta sols es basa en els llibre VII-XII de l’Eneida de Virgili i malauradament no tracta el viatge d’Eneas ni els seus amors amb Dido, ni la baixada al món dels morts.

Ara ja estem a punt per visionar el fragment inicial i després llegireu aquest text en traducció de Miquel Peix de l’Eneida de Virgili (cant VII 45-127), hi comentareu quines diferències i quines semblances hi detecteu entre el fragment de la pel·lícula visionat i la lectura atenta del text? Què us ha semblat l’heroi Eneas interpretat per Steve Reeves? Bla, bla, bla… Us recordo que us havia recomanat els excel·lents articles de J.L. Cano i de Fernando Lillo.

Si algú s’anima a fer-ne un muntatge, pot ser de gran ajut la pàgina de Maria Jesús Espuña.

La història de Roma amb cinema

Sempre he cregut que les pel·lícules històriques sovint fan del cinema una aula molt eficaç per aprendre episodis històrics i per conèixer personatges del passat; a més del seu valor cinematogràfic, són molt instructives i útils per conèixer la cultura clàssica. Ara bé, tot i que no pretenen ensenyar història, ho aconsegueixen d’una manera entretinguda. Cal tenir en compte que el rerefons ideològic sol estar molt influït i, fins i tot, falsejat  per la ideologia dels guionistes i dels productors. El guió cinematogràfic es veu obligat a simplificar els fets o a barrejar fets i personatges que no van coincidir en el temps o en l’espai; fins i tot, se’n poden inventar i tot això és possible ja que són llicències narratives del guió. Menys es poden justificar els errors freqüents en l’escenografia, generalment anacronismes en el vestuari, l’armament, l’alimentació, les maquetes de ciutats i d’edificis, els estris etc. En les pel·lícules dolentes, encara hi ha més errors d’ambientació, ja que en les bones tenen assessors especialistes en història antiga i en arqueologia.

Les primeres pel·lícules històriques sobre personatges o fets de l’antiguitat clàssica van ser filmades pels germans Lumière i Georges Méliès, els inventors de l’anomenat setè art, ara ja fa més de cent anys. En l’època del cinema mut, van fer furor les pel·lícules basades en les novel·les del segle XIX. A Itàlia es van fer moltes versions, conegudes com a pel·lícules de romans i en l’argot dels cinèfils com a pèplum, mot llatinitzat que en grec designa el vestit de les dones; aviat també es van rodar a Hollywood les primeres superproduccions. S’han fet també sèries de televisió i pel·lícules de dibuixos animats.

Acostumo a utilitzar petits fragments de pel·lícules com un complement de les meves explicacions a classe, generalment resulta divertit i apassionant, per tal que m’ajudin a tenir un record viu de les meves informacions o de les llegides al llibre de text; però aquesta vegada ho intentaré fer a l’inrevés: els alumnes de quart de llatí veureu a casa unes pel·lícules de romans i després analitzarem, valorarem o corregirem el que heu vist. D’aquesta manera, pretenc explicar la història de Roma, els mites de la fundació, l’urbanisme de les ciutats, els diferents tipus d’habitatge, la vida quotidiana, les classes socials,  el menjar, el vestir, el món de la religió i de les creences, la manera de guanyar-se la vida i de divertir-se, etc. en les diferents etapes de la història romana: monarquia, república i imperi.

Ja ens hem dividit a classe les pel·lícules per grups i ja heu començat a treballar a través del Moodle la base de dades: “Història de Roma en el cinema” i tots ja heu localitzat els films, excepte Escipió, l’africà. S.O.S. algú la té o sap on la podem aconseguir? Moltes gràcies, per endavant!

Recordeu que  l’exposició a classe serà per ordre històric.

Aquí teniu més informació d’utilitat i, a mesura que calgui, l’aniré ampliant:

 

FUNDACIÓ 

  • La llegenda d’Eneas, de Giorgio Rivalta i Albert Band 1962

Eneas, després de la guerra de Troia, arriba al Laci per fundar una nova ciutat. Vol ser un resum dels fets que narra Virgili en els sis darrers cants de l’Eneida.

P.L. Cano, “Una versión cinematográfica de La Eneida”, Faventia 3/2 (1981): 171-183.

P.L. Cano, Una versión literaria: La leyenda de Eneas (1962) de Giorgio Rivalta. Aula de Latín, cine y  mundo clásico.

Fernando Lillo Redonet, Virgilio y Catulo en el cine y en la televisión. Cuadernos de Filología Clásica. Estudios Latinos, 2003.

 

MONARQUIA

Aquest pèplum relata la llegenda de Ròmul i Rem i els orígens de la fundació de Roma. Es basa en els fets recollits en els capítols del 3 al 7 del llibrer primer de l’obra de Tit Livi, Ab urbe condita.

Fernando Lillo Redonet, El cine de romanos y su aplicación didáctica, Madrid, Ediciones Clásicas, 1994, pàgs. 31-39.

 

REPÚBLICA

Escipió l’Africà i Cató el Censor hi apareixen enfrontats, tot representant els moviments socials de la Roma republicana. El Fil de les Clàssiques.

Hanníbal, el enemigo de Roma vid. El Fil de les Clàssiques

  • Espàrtac, de Stanley Kubrick 1960

Basada en una novel·la de Howard Fast i guanyadora de quatre òscars, amb una banda sonora d’Alex North molt suggerent, relata la vida d’Espàrtac que va liderar una revolta d’esclaus. Interpretada per Kirk Douglas, Laurence Olivier i Charles Laughton.

Fernando Lillo Redonet, El cine de romanos y su aplicación didáctica, Madrid, Ediciones Clásicas, 1994, pàgs. 57-73.

Fernando Lillo

“Espartaco” a Pasajes de historia:

El fil de les clàssiques

  • Golfus de Roma, de Richard Lester 1966

Divertida comèdia musical, basada en un èxit teatral de Broadway, amb personatges i trama argumental de tres comèdies de Plaute (segle III aC): El corcó, L’esclau Psèudol i El militar fanfarró.Interpretada entre d’altres per Bster Keaton.

Fernando Lillo Redonet, El cine de romanos y su aplicación didáctica, Madrid, Ediciones Clásicas, 1994, pàgs 49-56.

Guia didàctica de Fernando Lillo 

Pedro Luís Cano

 El fil de les clàssiques

Relata en blanc i negre els fets al voltant de l’assassinat de Juli Cèsar, basada en una versió fidel del text de William Shakespeare, directament inspirat, a la vegada, en les biografies de Cèsar que van escriure Plutarc, a Vides Paral·leles, i Suetoni, a Vides dels dotze Cèsars.  Interpretada per James Mason, Marlon Brando i Deborah Kerr.Lillo A: Fernando Lillo Redonet, El cine de romanos y su aplicación didáctica, Madrid, Ediciones Clásicas, 1994, pàgs 74-77.

El fil de les clàssiques 
Cleòpatra de Mankiewicz, 1963

IMPERI

  • Benhur, de William Wyler 1959

Basada en la novel·la de Lewis Wallace que va ser best-seller del segle XIX, va obtenir onze òscars de dotze nominacions. L’acció té lloc al segle I dC. i és interpretada per Charlton Heston i Stephen Boyd.

 El fil de les clàssiques

  • La caiguda de l’imperi romà, d’Anthony Mann 1964

És l’última pel·lícula de romans, abans de Gladiator amb qui comparteix argument. Interpretada per Alec Guiness, James Mason, Sofia Lren i Stephen Boyd, en La història del declivi i la ruïna de l’imperi romà d’E.Gibbon, un historiador anglès del segle XVIII.Fernando Lillo Redonet, El cine de romanos y su aplicación didáctica, Madrid, Ediciones Clásicas, 1994, pàgs. 95-99.

Aracne fila i fila

És una pel·lícula magistral amb cinc Òscars de dotze nominacions. Comparteix amb La caiguda de l’imperi romà la trama i els personatges principals. L’acció passa a finals del segle II dC en temps de l’emperador Marc Aureli i el seu fill Còmmode.L. de Bock Cano- F. Lillo Redonet, Guía didáctica de Gladiator. Madrid: Editorial Áurea Clásicos, 2004.

Fernando Lillo

La batalla de Marató

Per saber què va passar a Marató el 490 aC, quins bàndols s’enfrontaran, quin va ser vencedor, etc visioneu aquests vídeos d’un documental de Canal historia sobre Grans batalles:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.