[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/rtbRWEC6rTA" width="650" height="550" wmode="transparent" /]
Corría el año: Julio César
Corría el año: "Julio César" por libertaddigitaltv
Aprofitem també les idus de març per fer un repàs de Juli Cèsar. Després de visionar els dos documentals (també el podeu comentar!) i fer memòria del ja estudiat, heu d’escriure en 150 mots, no copiats, un resum del més important d’aquest genial polític, miltar i historiador romà. No us oblideu d’incloure, ben redactades, les preguntes següents: Qui fou? Quan va viure? Quins fets importants va protagonitzar? Amb qui va governar? Què va escriure? Per què el van assassinar i qui van ser els seus assassins? etc.
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » L’assassinat de Juli Cèsar amb humor
No tinc temps de veure els dos documentals, i per mi sola no en se gaiere, el que està clar és que va ser un gran militar i governant de Grècia, i encara avui és impossible no trobar a algú que no n’hag sentit a parlar!
Tambés sè que el seu assasí va ser el seu fill adoptiu Brutus, tot i que no se perquè, suposo que per questions de poder.
Va neixer al 100aC en una de les famílies més riques. Va tenir una gran carrera política, i va expandir la cultura llatina mitjançant varies guerres. Va ser una persona molt intel·ligent i ambiciosa. Aquesta ambicio el va portar a la mort. Juli Cesar va ser assassinat per el seu fill adoptiu Brutus. Va crear els fonaments de l’imperi romà futur al final de la República. Va ser cap de la religío de l’estat i de l’exèrcit. Va formar part del primer triunbirat. Personalment crec que el millor que va fer Juli Cèsar va ser mirar pel bé del poble. Va modificar moltes coses tant de la ciutat, com de l’ensenyament i les lleis que va ser una gran millora pel poble romà (va ser el creador del calendari nou).
Per tant podem dir que Juli Cèsar va ser una figura molt important per Roma.
Va morir al 44aC.
M’he deixat una cosa.
A part de ser polític i militar també va ser un gran historiogràfic.
La seva obra consta dels llibres: “De analogia”, on defensava la puresa lingüíistica i “De bello gallico” (la guerra de les Gàl·lies), obra de set llibres on mostrava com havia estat aquesta guerra.
També va escriure poemes i altres obres, on justificava la seva ideologia i la seva manera d’actuar.
Andrea, crec que podries redactar millor les 150 paraules;d’entrada comences sense esmentar Juli Cèsar; i això de “triunbirat” què és? VIR! Intenta-ho de nou, segur que ho faràs perfecte!
Hola Bet!! Juli Cesar si que era un gran militar i si que va ser un dels més importants governants però de Roma en l’època de la República.
Molt bé, Sara, finalment algú hi ha caigut i ha rectificat la Bet!
Caius Iulius Caesar va neixer l’any 100 a.C. a Roma. Pertanyia a una de les families més riques i importants de Roma, el seu avi era un dels liders dels populars a Roma. L’any 60 a.C. va formar el primer triumvirat amb Pompeu i Cras. Cada un s’ocupava d’una part del poder Pompeu del exercit, Cras dels diners i Cèsar del suport dels populares.I durant aquest període Cèsar va iniciar la conquesta de les Gàl·lies que va durar set anys. Ell va ser un gran militar i amb aquesta conquesta va reunir un exercit nombrós i fidel.Quan Cras va morir, Pompeu es va nomenar cònsol únic i davant d’això Cèsar va anar a Roma i va començar la guerra civil que va durar dos anys del 49-48 a.C.. Cèsar va derrotar a Pompeu i es va convertir en l’únic senyor de Roma. Primer com a dictador i despres com a cònsol. Va fer grans coses per la societat romana, va donar drets de ciutadania i va construir grans edificis públics a la ciutat. Cèsar tenia molta ambició i això preocupava als senadors per aixó va ser assesinat per els senadors comandats per Cassi i Brutus el fill adoptiu de Cèsar l’any 44 a.C..
Hi sobren, Sara, unes quantes faltes d’ortografia i hi manca la seva faceta d’escriptor.
Gai Juli Cèsar era membre d’una familia romana que es deien descendents d’Afrodita. Aquesta família no posseïa una gran fortuna ni una posició política important, pel que es va decantar per les propostes democràtiques de Mario. va iniciar la seva carrera militar en l’Àsia Menor fins que Sila va morir i va tornar a Roma, on va iniciar la seva carrera senatorial. En l’any 69 a. de C. va ser nomenat cuestor de la Hispania Ulterior, per a tornar anys després a Roma, on es va iniciar el seu enfrontament amb Pompeu. Durant l’estada d’aquest en Orient, Juli va aconseguir els nomenaments d’edil, pontifex maximus i pretor urbà, congraciant-se amb la plebe i amb l’ordre eqüestre a l’aliar-se amb Craso. En l’any 61 César era nomenat governador de la Hispania Ulterior, però a l’any tornà a Roma. César, Pompeu i Craso van decidir unir-se per a formar el Primer Triunvirat, consolidat amb el matrimoni de Julia, filla de César, amb Pompeu. Es van repartir les zones d’influència. Cadascun desitjava imposar-se a causa de la seva tendència al poder personal, el que provocaria una a guerra civil.
el Senat va ordenar Cesar que retirés les legions del territori gal, el que va motivar que César marxés amb les seves tropes cap a Roma. Pompeu es va retirar als Balcans per a preparar la resistència. César i Pompeu es van enfrontar en Farsàlia, veient-se obligat Pompeu a fugir a Egipte, on va ser assassinat per Ptolomeo XIV.
César exercia més aviat com un monarca,per aixó els seus enemics, partidaris de la republica es van aliar per a posar fi a la seva vida, el que va ocórrer en els idus de març de l’any 44 a. de C., sent Brut el braç executor. L’hereu del seu programa reformista serà el seu fill adoptiu Octavi.
Vero, sempre em dius que si fas faltes d’ortografia és perquè piques malament, intenta ara rellegir les teves 150 paraules i corregeix les errades tipogràfiques. D’on has tret que era descendent d’Afrodita, nom grec de la dea!
avee liidaa!
Gai Juli Cèsar, o Juli Cèsar va nèixer el 13 de juliol de 100 aC i va morir el 15 de març de 44 aC a Roma.Va ser un general i polític romà que va crear els fonaments del futur sistema imperial romà al final de la República. Va vestir la toga, la corona i el ceptre d’un general triomfant i va utilitzar el títol d’imperator. Va ser cap de la religió de l’Estat (pontifex maximus), però sobretot tenia el comandament de tots els exèrcits, i això feia que tingués el poder de tot. El 60 aC Pompeu va tornar d’Hispània i va formar amb Marc Licini Cras Dives I, i amb Juli Cesar el primer triumvirat. Cèsar va ser elegit cònsol el 59 aC i el 58 aC va rebre el govern de la Gàl·lia on va lliurar les anomenades guerres de les Gàl·lies que van portar a la conquesta del país en set anys i de les quals va escriure un llibre anomenat De bello gallico. Cras va morir en la guerra contra els parts el 53 aC i Cèsar ja no va tenir bones relacions amb Pompeu. Pompeu va ser nomenat cònsol únic el 52 aC i va voler destituir Cèsar. El Senat va demanar a Cèsar la renúncia o se’l consideraria traïdor. El 49 aC Cèsar va decidir passar a l’atac i va creuar el Rubicó, un riu que separava la Gàl·lia Cisalpina d’Itàlia. Pompeu va fugir cap a Grècia i ràpidament Cèsar va controlar Itàlia i Hispània. Cèsar al 44 aC, va ser nomenat dictador vitalici. En el 46 aC va obtenir la censura per tres anys amb el títol de Praefectus morum, més tard convertida en vitalícia. El 48 aC va ser nomenat cònsol, càrrec que després va ser per cinc anys, i més tard per deu. Va rebre la inviolabilitat dels tribuns i el 48 aC va assumir també el poder tribunici amb caràcter vitalici. El 47 aC va rebre el títol d’Imperator perpetu. Cèsar era a més el cap de la religió de l’Estat; Gran Pontífex (pontifex maximus), i es va fer nomenar Augur. Diverses famílies senatorials sentien que Cèsar amenaçava les seves posicions. L’honor i el poder de Cèsar els feia témer que volgués ser rex (rei), un títol que, com a republicans, odiaven. L’any 44 aC, un grup de senadors, entre ells Gai Cassi, Bucilià i Marc Juni Brutus, van penssar en assassinar-lo. El 15 de març del 44 aC, quan Cèsar va entrar al Senat, el grup el va assassinar.
Per cert el primer video està molt ven fet, sobretot les imatges que son com una reconstrucció i semblen de veritat (Y).
vaale 🙂
Laia, ja t’ho dic jo que estàs preparada per fer batxillerat!
Gai Juli Cèsar, (en llatí Caius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar va néixer el (13 de juliol de 100 aC – 15 de març de 44 aC Roma) va ser un general i polític romà que va crear els fonaments del futur sistema imperial romà al final de la República. Va vestir la toga, la corona i el ceptre d’un general triomfant i va utilitzar el títol d’imperator. Va ser cap de la religió de l’Estat (pontifex maximus), però sobretot tenia el comandament de tots els exèrcits, la qual cosa li proporcionava el control del poder.
El 60 aC Pompeu va tornar d’Hispània i va formar amb Marc Licini Cras Dives I, amic de Cèsar, i amb aquest mateix, el primer triumvirat; la seva filla Júlia es va casar amb Pompeu. Cèsar fou elegit cònsol el 59 aC i el 58 aC va rebre el govern de la Gàl·lia on va lliurar les anomenades guerres de les Gàl·lies que van portar a la conquesta del país en set anys i de les quals va escriure un llibre anomenat De bello gallico. El 56 aC el seu càrrec fou prorrogat per cinc anys i Cras i Pompeu serien cònsols el 55 aC. Va passar a Britània on en arribar va dir allò de “veni, vidi, vinci”. També va divorciar-se de la seva dona (59 aC), acusada de violar secrets sacerdotals, perquè “la dona de Cèsar no només ha de ser honrada, sinó que també ho ha de semblar”. Després es va casar amb Calpúrnia.
Cras va morir en la guerra contra els parts el 53 aC i Cèsar ja no va tenir bones relacions amb Pompeu (la filla de Cèsar, Júlia, havia mort el 54 aC). Pompeu fou nomenat cònsol únic el 52 aC i va voler destituir Cèsar. El Senat va demanar a Cèsar la renúncia o se’l consideraria traïdor. El 49 aC Cèsar va decidir passar a l’atac i va creuar el Rubicó, un riu que separava la Gàl·lia Cisalpina d’Itàlia. Pompeu va fugir cap a Grècia i ràpidament Cèsar va controlar Itàlia i Hispània.
Cèsar va obtenir el nomenament de dictador, primer anual (49 aC), després per un període indefinit però curt ( 48 aC) i després per deu anys (45 aC), fins que finalment, el 44 aC, va ser nomenat dictador vitalici. Segons la constitució tradicional republicana, aquest càrrec només es podia exercir durant sis mesos en una situació límit. Malgrat això, aquesta norma s’havia trencat fins i tot abans de Cèsar.
A més en el 46 aC va obtenir la censura per tres anys amb el títol de Praefectus morum, més tard convertida en vitalícia. El 48 aC va ser nomenat cònsol, càrrec que després va ser per cinc anys, i més tard per deu. Va rebre la inviolabilitat dels tribuns i el 48 aC va assumir també el poder tribunici amb caràcter vitalici. El 47 aC va rebre el títol d’Imperator perpetu. Cèsar era a més el cap de la religió de l’Estat; Gran Pontífex (pontifex maximus), i es va fer nomenar Augur (aquests càrrecs es van fer hereditaris).
Diversos Senatus consultus el van facultar per decidir la guerra i la pau, la lliure disposició d’exèrcits, del Tresor, de nomenament dels pretors provincials, direcció del comicis centuriats, nomenament de patricis i altres funcions, honors i títols. El mes del seu naixement va ser anomenat en el seu honor mes Juli.
Així doncs, Cèsar va quedar investit del poder (Imperium) per temps il·limitat i sense compartir-lo. Quan se li prestava jurament s’invocava el Genius del Imperator amb Júpiter i els déus penats del poble romà. Des del 44 aC el cap de Cèsar va aparèixer a les monedes.
Jo m’he passat dels 150 mots! però bueno.. això els hi va bé, tenir aquest comentari pels que fan la selectivitat, i poder treure d’aqui el seu pròpi resum.
Després de veure, que si que n’es d’important deixar comentaris al blog pels examens, ja que ens ha sortit Juli Cesar. Més val tard que mai.
Gai Juli Cesar (100 a.C- 44 a.C) Nascut dels gens Iulius, i fill de família patricia. Júli Cesar va ser un gran i important líder militar i polític. Va tenir una llarga trajectoria, que el portà a ocupar diversos càrrecs, fins arribà a formar el triumvirat. govern format per Cras, Pompeu i ell. Cadascun s’ocupà d’un ambit, Juli Cesar del suport popular. Però aquest primer triumvirat en plena república va defallir mica en mica. Primer amb la mort de Cras, i segon amb el nombrament de cònsol de Pompeu. Tot això portà a Juli Cesar a provocà una guerra civil que guanyà contra Pompeu i que això li proporcionà el poder absolut, no com a emperador sinó coma dictador i més endavant coma cònsol. S’ha de assenyalà per això, que al pujà al poder no deixa indiferent al poble romà, ja que va fer algunes grans reformes com; impulsà la construcció d’obres públiques, reorganitzar les biblioteques públiques i reformar el calendari d’aquella època.
Fins i tot la seva mort ens sorprent. Ja que fou assessinat per un complot entre el senat, que no volien seguir amb la seva “dictadura perpètua” i amb el seu possible nomenament a rei, ja que en època de república no desitjaven a cap rei.
I què en saps, Marta, de l’obra escrita de Juli Cèsar?
De l’obra de Juli Cesar avui en dia ens n’ha arribat dos obres en concret: “De Bello Galico” el que seria una obra sobre la guerra de les Galies, de les quals va ser vencedor, i “De Bello Civili” obra on són redactades les maniobres i operacions militars durant la segona guerra civil de la república romana.
sempre que faig loteria surto perdent justament ha de sortir Juli Cèsar, però segurament que en l’examen del dilluns no surtirà, en fi el faig per si de cas
és complementari dels comentaris de dalt Juli cèsar la seva faceta d’escriptor: Juli Cèsar va conrear diverses gèneres literaris ja sigui com a complement de la seva activitat política en el cas de l’oratòria i els comentarii (memories de les seves campanies militars) o fos una distracció per les seves estones de lleurecom poesia i tragèdia, de tota la seva ibra resten els comentarrii
Guerra de les Gàl·lies 58-51 hi fa una breu descripcií del país realta les campanyes dels helvecis, els germànics , els belgues les expedicions a Britania
La guerra civil entre tres llibres relata les causes i el desenvolupament de la guerra civil entre Cèsar i Pompeu.
L’estil de Cèsar és influit per Xenefont, es a dir és concís i funcional de vegades proper al llenguatge jurídic propens a utilitzar la paraula justa, acustuma a utilitzar l’estil indirecte però en realitat les accions són protagonitzades pel mateix Cèsar.
Cèsar atribueix a la fortuna els seus fracassos a fi de trasmetre millor imatge de la seva estratègia i obtenir sempre el poder.
Gai Juli Cèsar, també conegut com a Juli Cèsar, va ser un general i també un polític romà que va ser el creador dels fonaments del futur sistema imperial romà al final de la República. També va ser el cap de la religió de l’Estat, i tenia el comandament de tots els exèrcits, que li feia obtenir tot el control del poder.
Va ser membre de la família patrícia dels Julii. Segons Plini el Vell el nom Caesar voldria dir ”tallat”, que venía de la referència al naixement per cesària. Juli Cèsar no va néixer per cesària, que la seva mare va sobreviure al part, sinó que va ser l’iniciador de la branca familiar.
La família Júlia era molt descendent. Després de la seva mort, va ser accentuat i aprofitat novament pel seu fill adoptiu Octavi August, que es va canviar el nom de Caius Octavius Thurinus per Caius Iulius Caesar Octavianus que tenía origen al significat de Cèsar com a emperador.
Va néixer a roma aproximadament l’any 100 a.C va ésser fill de L. Juli Cèsar i d’Aurèlia.
Encara essent un nen li van oferir la dignitat de sacerdot de Júpiter. Va iniciar la seva carrera com a militar a Grècia on va obtenir molts èxits.
Una altra vegada a roma va acreditar els seus dots com a orador.
L’any 69 a. C. el vàren enviar a Hispània com a militar. De nou tornà del seu viatge als dos anys a la seva ciutat d’origen, Roma, i llavors es va casar amb Pompeia, néta de Sul•la, (anteriorment havia mort la seva anterior esposa, Cornelia).
És nomenat edil curul el 66 a.C.
Una vegada fou nomenat Pontífex Màximums cap al 63 a.C., a l’any següent va ser enviat cap a Hispània Ulterior (província de Lusitània).
Posteriorment és anomenat “imperator” i retorna a roma de nou.
En un pacte l’any 56 a.C es vàren repartir les províncies entre Cèsar, que va rebre les Gàl•lies.
Va derrotar als helvecis en Bribacte i a Ariovisto en Alsàcia, posteriorment va marxar cap a Bretanya i va derrotar als aquitans; va perseguir als germans, creuant el Rhin, i més tard desembarcà a Britània de nou.
Es va enemistar amb Pompeu, fins que va esclatar la guerra civil. Després de nombrar la seva coneguda frase “alea iacta est” va conquerir Roma i tota la península itàlica la qual en poc temps pertanyerà a ell mateix i serà anomenat “dictador” títol que després li fou renovat. En un viatge a Egipte va tenir un romanç amb Cleopàtra.
Cèsar es va quedar també amb Hispània, on va vèncer als pompeians Afrani Petreyo a la batalla de Ilerda. Dirigit a Grècia va derrotar a Farsàlia. Més tard va empendre la guerra a Hispània al 45 a.C. contra els fills de Pompeu, i els venç després d’una cruel batalla. Al 44 a. C. és nomenat “dictator perpetuus” dignitat que s’afegeix a les quals ja posseïa d’ “imperator” , “pontifex maximus”, cònsol per deu anys i monopolitzador de la potestat tribunícia. El 15 de març sospitós de voler cobejar el poder d’un rei, és assassinat per uns conjurats dirigits per Bruto i Casio. Així desapareixia un dels personatges que han marcat en forma decisiva la història de la humanitat.
Anna, et felicito per deixar avui, idus de març, una biografia de Juli Cèsar aquí; però crec que milloraria molt si l’ortografia i l’expressió fos més acurada. Per exemple: qui va néixer a Roma?, noms propis en majúscula, CD sense preposició, …
Trobo a faltar el mot triunvir, més detalls sobre la conquesta de les Gàl·lies i la seva faceta d’escriptor, entre d’altres mancances.
Si surt a l’examen, ho has de tenir en compte. Tot és millorable!
Gai Juli Cèsar, més conegut com a Juli Cèsar, va tenir una vida exitosa i, va ser un home molt poderós.
Era membre de la família patrícia dels Julii, de la branca Caesar i una cosa bastant sorprenent, és que va nèixer per cesària, una operación que en aquells temps només es donava en cas de la mort de la mare, però, la seva mare va sobreviure al part. Com que Juli Cèsar era considerat com el net de Venus, va saber aprofitar-ho i es va atribuïr un nou estatus d’incipient semidivinitat. Cèsar fva ser elegit cònsol el 59 aC i amb el suport dels altres triumvis va obtengir amb la lex Vatinia de colonis ser el procònsol de les províncies de la Gàl•lia Cisalpina i Dalmàcia durant cinc anys i el comandament d’un exèrcit de tres legions. Cèsar va obtenir el nomenament de dictador, primer anual, després per un període indefinit però curt, després per deu anys, fins que finalment, el 44 aC, va ser nomenat dictador vitalici. Segons la constitució tradicional republicana, aquest càrrec només es podia exercir durant sis mesos en una situació límit. Malgrat això, aquesta norma s’havia trencat fins i tot abans de Cèsar.
La mort de Juli Cèsar va ser causada perquè diverses famílies senatorials sentien que Cèsar amenaçava les seves posicions. L’honor i el poder de Cèsar els feia témer que aquest volgués ser rex (rei), un títol que, com a republicans, odiaven. L’any 44 aC, un grup de senadors, entre ells Gai Cassi, Bucilià i Marc Juni Brutus, van conspirar per assassinar-lo. El 15 de març del 44 aC, quan Cèsar va entrar al Senat, el grup el va assassinar.
Vale!!!!
César fue elegido cuestor por los Comicios en el 69 a. C., con 30 años de edad, como estipulaba el cursus honorum romano. En el sorteo subsiguiente, le correspondió un cargo en la provincia romana de Hispania Ulterior, situada en lo que es hoy día Portugal y el sur de España. Según cuenta una leyenda local, en el Templo de Hércules Gaditano (Herakleión) de la ciudad de Gades, situado en lo que actualmente es el Islote de Sancti Petri, Julio César tuvo un sueño que le predecía el dominio del mundo después de haber llorado ante el busto de Alejandro Magno por haber cumplido su edad sin haber alcanzado un éxito importante.
A su regreso a Roma, César prosiguió su carrera como abogado hasta ser elegido edil curul en el año 65 a. C., el primer cargo del cursus honorum que se desempeñaba dentro de Roma. Las funciones de un edil pueden ser equiparadas, en cierto modo, a las de un moderno Presidente de una Junta Municipal.
Sin embargo, su éxito como edil fue una ayuda importante para que, después de la muerte de Quinto Cecilio Metelo Pío en el año 63 a. C., César fuera elegido Pontifex Maximus,28 dignidad que dotaba al electo de enorme auctoritas y dignitas. El día de su elección había sospechas de un atentado contra él, lo que obligó a Julio César a decir a su madre:
“Madre, hoy verás a tu hijo muerto en el Foro o vistiendo la toga del sumo pontífice”
Juli Cèsar va néixer a roma aproximadament l’any 100 a.C va ésser fill de L. Juli Cèsar i d’Aurèlia.
Encara essent un nen li van oferir la dignitat de sacerdot de Júpiter. Va iniciar la seva carrera com a militar a Grècia on va obtenir molts èxits.
Una altra vegada a roma va acreditar els seus dots com a orador.
L’any 69 a. C. el vàren enviar a Hispània com a militar. De nou tornà del seu viatge als dos anys a la seva ciutat d’origen, Roma, i llavors es va casar amb Pompeia, néta de Sul•la, (anteriorment havia mort la seva anterior esposa, Cornelia). Fou nomenat edil curul el 66 a.C.
Una vegada nomenat Pontífex Màximums cap al 63 a.C., a l’any següent va ser enviat cap a Hispània Ulterior (província de Lusitània).
Posteriorment és anomenat “imperator” i retorna a roma de nou.
En un pacte l’any 56 a.C es vàren repartir les províncies entre Cèsar i pompeu, Juli Cèsar va rebre les Gàl•lies.
Va derrotar els helvecis a Bribacte i a Ariovisto a Alsàcia, posteriorment va marxar cap a Bretanya i va derrotar els aquitans; va perseguir els germans, creuant el Rhin, i més tard desembarcà a Britània de nou.
Es va enemistar amb Pompeu, fins que va esclatar la guerra civil. Després de nombrar la seva coneguda frase “alea iacta est” va conquerir Roma i tota la península itàlica la qual en poc temps pertanyerà a ell mateix i serà anomenat “dictador” títol que després li fou renovat. En un viatge a Egipte va tenir un romanç amb Cleopàtra.
Cèsar es va quedar també amb Hispània, on va vèncer als pompeians Afrani Petreyo a la batalla de Ilerda. Dirigit a Grècia va derrotar a Farsàlia. Més tard va empendre la guerra a Hispània al 45 a.C. contra els fills de Pompeu, i els venç després d’una cruel batalla. Al 44 a. C. és nomenat “dictator perpetuus” dignitat que s’afegeix a les quals ja posseïa d’ “imperator” , “pontifex maximus”, cònsol per deu anys i monopolitzador de la potestat tribunícia. El 15 de març sospitós de voler cobejar el poder d’un rei, és assassinat per uns conjurats dirigits per Bruto i Casio. Així desapareixia un dels personatges que han marcat en forma decisiva la història de la humanitat.
Les obres que va escriure vàren ser: “analogia”, on defensava la puresa lingüíistica, “De bello gallico” (la guerra de les Gàl·lies), on es mostrava com havia estat aquesta guerra. També va escriure un poema “Iter”, dos llibres anomenats “Anticones” i diferents comentaris sobre la guerra civil, “De bello civili”.
Qui fou? Quan va viure? Quins fets importants va protagonitzar? Amb qui va governar? Què va escriure? Per què el van assassinar i qui van ser els seus assassins? etc.
Gai Juli Cèsar va nèixer a Roma l’any 100aC, concretament el 12 de Juliol. Va morir el 15 de març de l’any 44aC. Va pertànyer a una familia patricia de la gens Júlia.
Cèsar es caractaritzava per el seu gran atractiu, tant entorn a la seva personalitat com al seu físic; era elegant, educat, alegre, presumit, vividor, valent sobri, resistent.. podem englobar-lo dient que representava perfectament un ideal d’home romà en aquella època, intel·lectual, militar i polític.
Però no tot són bons adjectius sinó que Cèsar va cometre mil i una infidelitats a les seves esposes, va ser un polític corrupte i demagòg gràcies al poder d’ambició que tenia.
Va ser un gran general i polític romà que va fer certes creacions com els fonaments del futur sistema imperial romà al dinal de la República. Va obtenir el el títol d’imperator vesint la toga, la corona i portant ell ceptre de un gran ceneral trimfador.
Pontifex maximus ( cap dela religió de l’Estat, portava el comandament de tots els exèrcits i va obtenir el poder de tot.
va aconseguir el priemr triumvirat
El 60ac Gneu Pompeu Magna va tornar d’Hispània i va formar amb Marc Licini Cras Dives I,aconseguint el primer triumvirat. Cèsar va ser elegit cònsol el 59 ac un any més tard va rebre el govern de la Gàli·lia. Set anys va costar la conquesta de la Guerra de les Gàl·lies i va aprofitar per escriure l’anomenat llibre, De bello Gallico. Després de la mort de Cras, cònsol, Cèsar ja no va tenir mai una bona relació amb Pompeu. i aquest va ser nomenat cònsol unic volent destituir a Cèsar.
Però el Senat va voler fer renunciar a Cèsar amaneçant-lo de traïdor tot obligant-lo.
Més tard, al 49 a C, va voler atacar i creuar el Rubicó, riu fronteré de la Gàl·liia Cisaplina i Itàlia. Així doncs Cèsar va passar a ser el controlador d’Hipània i Itàlia després que Pompeu fugis cap a Grècia, en aquest moment va ser anomenat dictador vitalici.
Juli Cèsar va ser també escriptor, ja em dit que va escriure els relats; De bello gallico ( la guerra de les Gàl·lies), obra composta per set llibres que relaten la guerra de les Gàl·lies, analogia on defensava la puresa de la lingüística, comentaris de Bello Civili ( la Guerra Civil), un poema, Iter, i dos llibres anomenats Anticones.
Es diuq ue en les seves obres l’emperador intentava justificar la seva manera d’actuar, però es té que dir que le seves obres de prosa estaven dotades d’una gran claderat i elegància, tant com un dramatisme que adeqüa a cada situació.
El 47 aC va rebre el títol d’Imperator perpetu. Cèsar ambe era controlador de la religió de l’ Estat, títol anomenat pontifex maximus, i fent-se anomenar Augur.
Es diu que l’any 44 aC uns quants senadors, d’entre ells el seu famós filla adoptiu del emperador, van planejar assasinar-lo. Finalment el 15 de març d’aquell moment Cèsar va ser assasinat a la porta del Senat.
Aquí us deixo un aricle que parla d’algunes anècdotes del gran emperador.. ha ha ha!
http://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/614488/juli-cesar-era-epileptic-tenia-problemes-relacionar-dones-biograf.pdf
Carla Domingo Luengo,2n batxillerat
Però, Carla, realment creus que Juli Cèsar va ser un gran emperador tal com afirmes cap al final del teu comentari?
Gaius Iulius Caesar va néixer el 12 de juliol del 100 aC, i era membre de la família patríarca dels Julii, de la branca Caesar, tal i com diu el seu nom. El nom Cèsar prové de la paraula Caesar, que vol dir ” Tallat”.
La procedència divina de la familía Júlia era d’Ascani, fil d’Enees i nét de Venus. Ja es sabut que els emperadors romans gaudien de la gràcia dels déus i per això eren emperadors.
El 84 aC es va casar amb Cornèlia, filla de Cinna, però el dictador Lluci Corneli Sla va obligar a Cèsar a divorciar-se, cosa que no va fer i conseqüentment va haver de sortir de Roma fins el 78 aC, després de la retirada de Sila.
Més tard a l’any 70 aC va començar a estudiar retòrica a Rodes, per conseqüent l’any 69 aC va ser nomenat qüestor i el 65 aC edil de la ciutat.
L’any 60 aC Cèsar va formar part de la triumvirat de Gneu Pompeu Magne, el 59 aC Cèsar fou escollit cònsol, essent així procònsol de les províncies de Gàl·lia Cisalpina i Narbonesa i Dalmàcia, durant cinc anys tenint el seu càrrec un exèrcit de tres legions, i la legió X Germana.
La guerra e les Gàl·lies va ser la seva guerra més important i gloriosa per les dificultats amb les que es va trobar. Va trigar set anys en conquistar-la. El 59 aC es divorcia de la seva dona, però cal remarcar que Juli Cèsar era un autèntic seductor, tot i la seva epil·lèpsia.
L’any 52 aC va passar a controlar Hispània i Itàlia per iniciativa seva, tres anys abans de ser nomenat dictador anual, per un any, i va continuar essent dictador de manera intermitent fins el 44 aC que va ser nomenat Dictador vilalici.
César a més era el cap de la religió de l’Estat, gran pontífex, i a més a més es va nomenar Augur.
Finalment el seu honor i poder el feien massa perillós, i un grup de senadors van assassinar-lo a traïció.
Salve!!
Gai Juli Cèsar va nèixer a Roma l’any 100aC, concretament el 12 de Juliol. Va morir el 15 de març de l’any 44aC. Va pertànyer a una familia patricia de la gens Júlia.
Cèsar es va caractaritzar per el seu atractiu, entorn a la seva personalitat com al seu físic; era elegant, educat, alegre, presumit, vividor, valent, resistent.. Podem dir que representava un ideal d’home romà en aquella època, intel·lectual, militar i polític.
Tot i això, Cèsar va cometre mil i una infidelitats a les seves esposes, va ser un polític corrupte i demagòg gràcies al poder d’ambició que tenia.
Va ser un gran general i polític romà que va fer creacions com per exemple, els fonaments del futur sistema imperial romà al dinal de la República. Va obtenir el el títol d’imperator (vestint la toga, la corona i portant el ceptre de un gran general triumfador).
Va ser el pontifex maximus(cap de la religió de l’Estat) portava el comandament de tots els exèrcits i va obtenir el poder de tot. Es va fer anomenar Augur. Va aconseguir el primer triumvirat.
Cèsar va ser elegit cònsol el 59 a.C un any més tard va rebre el govern de la Gàli·lia. Set anys va costar la conquesta de la Guerra de les Gàl·lies i va aprofitar per escriure l’anomenat llibre, De bello Gallico.
Després de la mort de Cras, cònsol, Cèsar ja no va tenir mai una bona relació amb Pompeu, i aquest, va ser nomenat cònsol únic volent destituir a Cèsar.
Però el Senat va voler fer renunciar a Cèsar amaneçant-lo de traïdor tot obligant-lo.
Més tard, al 49 a.C, va voler atacar i creuar el Rubicó, (riu que fa de frontera entre la Gàl·liia Cisaplina i Itàlia). Així doncs Cèsar va passar a ser el controlador d’Hipània i Itàlia després que Pompeu fugís cap a Grècia, en aquest moment va ser anomenat dictador vitalici.
Juli Cèsar va ser també escriptor, com ja he dit anteriorment, va escriure els relats; De Bello Gallico (la guerra de les Gàl·lies), obra composta per set llibres que relaten la guerra de les Gàl·lies, analogia on defensava la puresa de la lingüística, comentaris De Bello Civili (la Guerra Civil), un poema (Iter) i dos llibres anomenats Anticones.
Es diu que en les seves obres pretenia justificar la seva manera d’actuar, però, alhora s’ha de dir que les obres en prosa eren molt clares i elegants.
El 47 aC. va rebre el títol d’Imperator perpetu. Cèsar ambe era controlador de la religió de l’ Estat, títol anomenat pontifex maximus, i fent-se anomenar Augur.
Es diu que l’any 44 aC uns quants senadors, d’entre ells el seu famós filla adoptiu del emperador, van planejar assasinar-lo. Finalment el 15 de març d’aquell moment Cèsar va ser assasinat a la porta del Senat.
El 47 a.C va rebre el títol d’imperator perpetu.
El 44 a.C uns senadors (entre ells el seu famós filla adoptiu del emperador) van planejar assasinar-lo. Finalment, el 15 de març d’aquell moment Cèsar va ser assasinat a la porta del Senat.
Vale!!
Uxue, hi ha frases repetides, manca de cohesió i algunes faltes d’ortografia que es poden evitar.
Cayo Julio César (Llatí: Gaius Iulius Caesar [nota 1] Roma, Itàlia, 13 de juliol de 100 a. C. [nota 2] – Ibídem, 15 de març de 44 a. C.) va ser un líder militar i polític de l’era tardorepublicana.
Nascut en el si de la gens Iulia, en una família patrícia d’escassa fortuna, va estar emparentat amb alguns dels homes més influents de la seva època, com el seu oncle Cayo Mario, qui influiria de manera determinant en la seva carrera política.
En 63 a. C. va ser elegit praetor urbanus en obtenir més vots que la resta de candidats a la pretura. Aquest mateix any va morir Quint Cecili Metel Pius, Pontifex Maximus designat durant la dictadura de Sila, i, en les eleccions celebrades a fi de substituir, va vèncer César. Al final de la seva pretura va servir com propretor a Hispània, on va liderar una breu campanya contra els lusitans. En 59 a. C. va ser elegit cònsol gràcies al suport dels seus dos aliats polítics, Pompeu i Cras, els homes amb els que César va formar l’anomenat Primer Triumvirat. El seu col · lega durant el consolat, Bíbulo, es va retirar per tal d’entorpir la tasca de César que, no obstant això, va aconseguir tirar endavant una sèrie de mesures legals, entre les quals destaca una llei agrària que regulava el repartiment de terres entre els soldats veterans.
Al marge de la seva carrera política i militar, César va destacar com a orador i escriptor. Redactar, almenys, un tractat sobre astronomia, un altre sobre la religió republicana romana, i un estudi sobre el llatí, cap dels quals ha sobreviscut fins als nostres dies. Les úniques obres que es conserven són els seus Comentaris de la Guerra de les Gàl · lies i els seus Comentaris de la Guerra Civil. Es coneix el desenvolupament de la seva carrera com a militar i gran part de la seva vida a través de les seves pròpies obres i dels escrits d’autors com Suetonio, Plutarc, Veleyo Patérculo o Eutropio.
Salve!
Gai Juli Cèsar, va nèixer el juliol de 100 aC. Era un militar romà i un líder polític. Va tenir molta importancia en la transformació de la República Romana en l’Imperi Romà. És considerat un dels més grans genis militars de tota la història, però també un excel·lent polític i un dels líders més forts del món antic. Des dels deu anys, César va ser posat a cura de Marc Antoni Gnifón, il·lustre mestre, especialista en literatura grega i romana, perquè s’ocupés de la seva educació. El seu pare tenia un càrrec important al gobern, gràcies al marit de l sev fill, Cayo Marius.
A la mort del seu pare, Cèsar, va prendre per esposa a Cornelia, filla de Cinna, un dels dirigents màxims del partit popular. César va tenir amb ella una filla, Julia, a la qual va estar vinculat tota la seva vida i per la qual sempre va sentir un gran afecte, tot i que la seva relació matrimonial amb Cornelia va ser gairebé circumstancial.En aquella època va ser designat flamen dialis, és a dir, sacerdot de Júpiter, el més important dels déus romans.
Sila, un dictador del partit conservador, va assesinar molts dirigents del partit popular i Cèsar es va haver d’exiliar a Àsia.
César va ser perseguit i es va posar preu al seu cap. Va haver de comprar la seva llibertat a un soldat que l’havia trobat. Cèsar, però, no va tornar a Roma i va passar al servei del propretor Termes, el qual,li va conferir el grau d’oficial. Va participar així en la presa de Mitilene de Lesbos, i això li va valer una condecoració.
A la mort de Sila, César va tornar a Roma en el 78. Cèsar va pensar que la mort de Sila li permetria un ràpid progrés entre els populars, però s’equivocava ja que eren els conservadors qui tenien el poder. Juli Cèsar va considerar que la seva formació encara no havia estat completada i va viatjar a Rodes per estudiar retòrica amb Apolonio de Molón, un brillant i famós mestre.
L’any 60 aC Cèsar va formar part de la triumvirat de Gneu Pompeu Magne, el 59 aC Cèsar fou escollit cònsol, essent així procònsol de les províncies de Gàl·lia Cisalpina i Narbonesa i Dalmàcia, durant cinc anys tenint el seu càrrec un exèrcit de tres legions, i la legió X Germana. La guerra de les Gàl·lies va ser la seva guerra més important i gloriosa per les dificultats amb les que es va trobar. Va trigar set anys en conquistar-la.
El 59 aC es divorcià de la seva dona. L’any 52 aC va passar a controlar Hispània i Itàlia i va continuar essent dictador de manera intermitent fins el 44 aC que va ser nomenat Dictador vilalici. César a més era el cap de la religió de l’Estat, gran pontífex, i a més a més es va nomenar Augur.
El 15 de març de l’any 44 A.C. César va ser assassinat a la Cúria del teatre de Pompeu on es reunia el Senat de Roma. Quan va ser evident que Juli Cèsar no tenia intenció de restaurar la República seixanta senadors van tramar una conspiració per assassinar el dictador. La va dirigir Cayo Casio i Marc Brutus,fill se la seva amant. Els conspiradors van decidir els Idus de març com la data per a l’assassinat.
Cèsar va rebre un total de 23 punyalades i abans de rebre la punyalada mortal va dir: “Tu quoque, Brute, fili mi?” (tu també Brutus, fill meu?).
Està molt bé aquest reportatge de Mark Twain sobre Juli Cèsar!!
Gai Juli Cèsar va néixer el 13 de juliol de l’any 100 a.c a Roma i va morir el 15 de març de l’any 44 a.c. Era procedent d’una de les més antigues famílies del patriciat romà, els Julis, Gai Juli Cèsar va ser educat acuradament amb mestres grecs.
Juli Cèsar va passar una joventut dissipada, en la qual va començar molt aviat a acostar-se al partit polític “popular”. Es va guanyar el suport del poble subvencionant festes i obres públiques. I va augmentar el seu prestigi en els diferents càrrecs que va ocupar: cuestor, edil, gran pontífex, pretor i propretor de la Hispània Ulterior.
De retorn a Roma, Juli Cèsar va aconseguir un gran èxit polític al reconciliar els dos líders rivals, Cras i Pompeu, als que va unir amb si mateix mitjançant un acord privat per repartir-se el poder formant un triumvirat i així oposar-se als optimates que dominaven el Senat.
A l’any següent, Cèsar va ser triat cònsol, i les mesures que va adoptar van fer augmentar la seva popularitat: repartir terres entre veterans i aturats, augmentar els controls sobre els governadors provincials i va donar publicitat a les discussions del Senat. Però l’ambició política de Cèsar anava més enllà i, buscant la base per obtenir un poder absolut, va passar a controlar durant cinc anys diverses províncies. El triumvirat va ser enfortit pel Conveni de Lucca, que assegurava avantatges per a cada un dels seus components, però tenia un equilibri inestable, i el poder havia de concentrar-se en una sola mà. Cras va morir i la rivalitat entre Cèsar i Pompeu no va trobar fre.
Mentrestant, Cèsar s’havia llançat a la conquesta de la resta de les Gàl·lies, que no només va completar, sinó que va fer dues expedicions més a Britània i dues a Germania, creuant el Rin. Amb això va arribar a dominar un gran territori. El prestigi i el poder assolits per César van preocupar a Pompeu, elegit cònsol. Obligat pel Senat a gobernar les seves tropes, Cèsar va preferir enfrontar a Pompeu, a qui el Senat havia confiat la defensa de la República.
Després de passar el riu Rubicó, que marcava el límit de la seva jurisdicció, Cèsar va iniciar una guerra civil de tres anys en la qual va resultar victoriós: va conquistar Roma i Itàlia, després va envair Hispània, i finalment es va dirigir a Orient , on s’havia refugiat Pompeu. Perseguint aquest, va arribar a Egipte, on va aprofitar per intervenir en una disputa successòria de la família faraònica, prenent partit a favor de Cleopatra (Guerra Alexandrina). Assassinat Pompeu a Egipte, Cèsar va prosseguir la lluita contra els seus partidaris. Primer va haver de vèncer el rei Pharnaces, a la batalla de Zela (4, que va culminar amb la seva famosa sentència veni, vidi, vici (vaig arribar, vaig veure i vaig vèncer), després va derrotar als últims pompeyistas que resistien a Àfrica (batalla de Tapso) i als propis fills de Pompeu a Hispània (batalla de Munda). Vencedor en tan llarga guerra civil, Cèsar va fer callar als descontents repartint béns i recompenses durant les celebracions que va organitzar a Roma per la seva victòria.
Un cop es va fer l’amo de la situació, Cèsar va acumular càrrecs i honors que van enfortir el seu poder personal: cònsol per deu anys, prefecte dels costums, cap suprem de l’exèrcit, pontífex màxim (gran sacerdot), dictador perpetu i emperador amb dret de transmissió hereditària, tot i que va rebutjar la diadema reial que li va oferir Marc Antoni. El Senat va ser reduït a un simple consell del príncep. Va establir així una dictadura militar dissimulada per l’aparença d’acumulació de magistratures civils.
Juli Cèsar va morir assassinat en una conspiració de 40 senadors romans (liberatores) liderats per Cassi i Brut al Teatre de Pompeu el 15 de març de l’any 44 aC. Cèsar va rebre unes 23 punyalades. Això li va impedir completar les seves reformes, però, va deixar acabades algunes, com el canvi del calendari (que es va mantenir fins al segle XVI) o una nova llei municipal que concedia més autonomia a les ciutats. El 15 de març de l’any 44 A.C.Julo Cèsar va ser assassinat a la Cúria del teatre de Pompeu on es reunia el Senat de Roma.Després de la mort de Cèsar, es va instaurar un segon triumvirat format per: Octavi, Marc Antoni i Lèpid.
Gai Juli Cèsar va néixer el 100 aC i va morir el 44 aC. Va ser un gran polític i militar romà que va significar la transició política de la república a l’imperi romà.
Juli Cèsar des de molt jove va tenir ambicions polítiques, volia arribar fins a la cúspide del poder romà. A partir del seu cursus honorum va esdevenir un gran militar i conqueridor, com Alexandre el Gran, i descobrir noves terres fins aleshores desconegudes. Però no només va ser reconegut en els camps de batalla, sinó també en el religiós (proclamat Flamen Dialis, i més endavant Pontífex) i en el polític (proclamat prètor i després cònsul).
Juli Cèsar va participar en diverses campanyes militars i batalles com ara a Hispània (70aC), a les Gàl·lies (49aC) i a la Segona Guerra Civil Romana (49-45 aC).
L’origen de la Segona Guerra Civil romana fou provocada per la mort de Cras, (cònsul romà juntament amb Cèsar i Pompeu) en la guerra contra els parts (53 aC a Carres) i l’estança de Cèsar a les Gàl·lies. Llavors Pompeu, que es quedà a Roma mentre Cèsar era fora, es va fer amb el poder. Tots tres formaven part del triumvirat de la República romana. L’any 52 aC, Pompeu es va proclamar consul sine collega.
El problema va ser quan Cèsar va tornar a Roma i en trobar-se amb noves lleis, va desobeir-les: la guerra civil havia començat.
La guerra es va desplaçar a totes les regions romanes: Hispània, Gàl·lia, Grècia, Nord d’Àfrica, Egipte…
Una de les batalles es va donar a Ilerda (Lleida) i per aquest motiu rep el nom de “batalla d’Ilerda”. L’any 49 aC, les tropes cesarianes i pompeianes es van trobar a Ilerda i van lluitar des del 30 de juliol al 2 d’agost del mateix any.
En aquells moments de la Guerra Civil, Pompeu i els seus homes es trobaven força perduts i els comandants pompeians a Ilerda (Afrani i Petrei) no van trigar en rendir-se.
Paral·lelament a la batalla d’Ilerda, Pompeu es va refugiar a Egipte on va ser assassinat pels propis egipcis. Tanmateix, Cèsar no estava d’acord amb l’assassinat de Pompeu, ja que Pompeu com a ciutadà romà mereixia uns drets encara que fos el seu enemic, així que es presentà allà. A Egipte conegué Cleòpatra i l’acceptà com a reina egípcia. La segona guerra civil va acabar amb la victòria de Juli Cèsar, que es va proclamar dictador vitalici i que va concentrar tots els poders del Senat.
L’any 44 aC Juli Cèsar fou assassinat per una conspiració dels altres senadors i llavors esclatà la Tercera Guerra Civil romana (43-42 aC). Aquest conflicte va enfrontar els pro-Juli Cèsar i els assassins d’aquest. Acabaria amb la formació del segon triumvirat format per Octavi (el nebot de Cèsar), Marc Antoni i Marc Emili Lèpid.
En quant a l’obra literària de Cèsar, podem dir que fou un gran escriptor i orador. Cèsar va escriure sobre astronomia, la religió a la Roma republicana, la llengua llatina i sobre els conflictes bèl·lics que va viure en persona (Comentaris de les Guerres de les Gàl·lies i Comentaris de la Guerra Civil).
Salve!!
Gai Juli Cèsar conegut com a Juli Cèsar va nèixer el 12/13 de juliol de 100a.C i va morir el 15 de març del 44a.C.
Va ser un líder politic i militar molt important. Els 16 anys va ser anomenat Flamen Dialis que era un càrrec religiós.
El 73a.C va succeir el seu oncle Gai Aureli com a pontífex, i va començar a tenir relació amb els cònsols Pompeu i Cras.
El 63a.C va ser escollit pretor(magistrat de la República Romana; encarregat de l’administració de la justícia).I el 59a.C va ser cònsol gràcies els seus aliats Pompeu i Cras.
El van assesinar el Senat Roma i el seu “fillastre” Brutus, li van clavar 23 punyalades perquè ell no volia restaurar la legitimitat i legalitat de la República. L’última punyalada li va clavar Brutus i les últimes paraules de Juli Cèsar van ser “tu quoque,Brutus fili mi!”, que vol dir:
“tu també,Brutus fill meu!”
Vale!!
Salve!
Gai Juli Cèsar (Caius Iulius Caesar) va nèixer l’any 100aC i va morir el 44aC, dins d’una famíla patrícia de la gens Júlia, una de les més antigues de Roma.
Va protagonitzar el darrer període de la república, va tenir una gran carrera política i va obtenir innombrables victòries militars per expandir els dominis de Roma i per assolir un poder personal a Roma proper al d’un monarca fins que va ser assassinat(l’any 44aC).
Malgrat tot, diverses famílies senatorials sentien que Cèsar amenaçava les seves posicions. L’honor i el poder de Cèsar els feia témer que aquest volgués ser rei, un títol que, com a republicans, odiaven. L’any 44 aC, un grup de senadors, entre ells Gai Cassi, Bucilià i Marc Juni Brutus, van conspirar per assassinar-lo.
El 15 de març del 44 aC, quan Cèsar va entrar al Senat, el grup de conspiradors el va apunyalar. Cèsar va morir als peus de l’estàtua de Pompeu, el seu gran rival.
Per altra banda els seus discursos i la narració de les seves pròpies campanyes militars, escrites per ell mateix, el fan un dels escriptors més destacats de la literatura llatina.
Vale!
Salve!
Juli Cèsar va néixer el juliol de 100 aC i va morir el 15 de març de 44 aC a Roma, va ser un líder polític i militar de l’era tardorepublicana.
Va protagonitzar l’última període de la república, va tenir una gran carrera política i va obtenir moltes victòries militars per expandir els dominis de Roma i per assolir un poder personal a Roma proper al d’un monarca fins que el van assassinar.
Juli Cèsar va ser un gran historiogràfic, la seva obra consta dels llibres: “De analogia”, on defensava la puresa lingüíistica i “De bello gallico”, una obra de set llibres on mostrava com havia estat aquesta guerra, també va escriure poemes i altres obres, on justificava la seva ideologia i la seva manera d’actuar.
Juli Cèsar va morir assassinat en una conspiració de senadors romans (liberatores) liderats per Cassi i Brut al Teatre de Pompeu el 15 de març de l’any 44 aC. Cèsar va rebre unes 23 punyalades.
Pingback: Anònim
Pingback: Emaze sobre Juli Cèsar | Aracne fila i fila