Un dels episodis mítics de Roma és el combat entre els tres Horacis contra els tres Curiacis. Ja us heu llegit els capítols 24-25 del llibre primer de Ab urbe condita de Titus Livi? En temps de quin rei romà el contextualitzeu? Qui no recorda el famós quadre El jurament dels Horacis de Jacques-Louis David?
També us recomano aquesta presentació de Mercè Bigorra:
Quin instant de la llegenda dels Horacis va plasmar David en el seu quadre? Per què?
El poble romà va assimilar els déus i els herois grecs amb totes les seves aventures i es va limitar, amb el seu caràcter pràctic, a inventar alguns mites fundacionals, a part d’aquest dels Horacis i Curiacis, quins altres mites genuïnament romans recordeu? Quants personatges femenins de nom Camil·la ja hem trobat?
Sembla ser que l’esperit del deure, i les intencions d’establir l’ordre s’han intentat imprimir per tots els medis i a ttotes les epoques.
Jo no coneixia el cuadre 😮
ho tindria que saber..? (lala)
Pero que consti que eh intentat buscar la historia
i no eh trobat res, sol les caracteristiques del quadre etc etc..pero la historia…res de res!!
Algu me la pot explicar?
Valee que vagii bee!
Si no la trobes i ningú no te l’explica, jo ja ho faré. Has buscat a la Wiquipèdia Horacis i Curiacis en català o bé Horacios y Curiacios en castellà. Segur que la trobes i ens l’expliques.
Si vols et puc deixar el llibre que l’explica: Tit Livi, Els orígens de Roma: Ab Urbe Condita liber I 25. Demà em busques o me’l demanes dimarts a l’hora de classe.
Em sembla molt bé, Alba, que tinguis aquest interès!
La historia dels Horacis i Curiacis és que en temps del rei Tulo Hostilio va haver una guerra entre Roma i Alba Longa. Per a evitar que hagués una desgràcia entre els dos pobles, van pensar una solució: havia uns trillizos, els Curiacis, en l’exèrcit d’Alba i una altres trillizos, els Horacis, en l’exèrcit romà; tenien que lluitar ells sols i els que guanyessin li donarien la victoria al seu poble. En el primer xoc dels sis homes, es moren dos dels Horacis i queden ferits els tres Curiacis, que envolten a l’unic germà que queda viu dels Horacis i ell escapa correns.Els albans animen als Curiacis perquè acabin amb ell. Al perseguir-li, els Curiacis, que estan una mica ferits, es separen entre ells: el que està menys ferit és el que està més a prop de l’Horaci, aquest es gira i lluita amb el que te darrera i el mata i així amb els altres dos germans. D’aquesta manera va guanyar Roma.
una alres mites romans són: romul i rem, el rapte de les sabines
vale 🙂
Aue!!!
Una de les llegendes que ens ha aplegat dels primers temps de Roma, narrada per Titus Livi (historiador romà), ha sigut la dels Horacis i els Curiacis. Com sabeu, el període monàrquic de Roma (753-509 aC) va tindre un seguit de reis, caracteritzats per la tradició amb diverses particularitats. Un d´ells, Tul.lus Hostili, del qual es diu que fou un rei bel.licós, va dur Roma a un enfrontament contra la població d´Alba Longa. Aquest enfrontament, que podia acabar en una autèntica destrossa, quedà reduït a una solució especial: tres germans romans, els Horacis, i tres germans albans, els Curiacis, s´enfrontarien en nom dels seus pobles, depenent d´ells la victòria d´uns o altres.
El combat es desenvolupà en presència d´ambdós exèrcits. Al primer xoc entre els combatents, dos germans Horacis resultaren morts, i els tres Curiacis, ferits. En aquesta situació podríem pensar que ja no hi havia res a fer, però l´Horaci supervivent s´allunyà corrent per separar els seus enemics, i aconseguir així véncer-los un per un. Finalment, Roma triomfà sobre Alba Longa.
L´Horaci tornà amb les despulles dels adversaris, esperant el reconeixement de tots, però la seua germana, que estava promesa a un dels Curiacis, començà a plorar i a lamentar-se. L´Horaci, irritat per la seua actitud, la va matar, declarant que qualsevol romà que plorara un enemic mereixia la mort. Aquest fet tan horrible havia de ser condemnat, però es diu que finalment el pare intercedí per ell i aconseguí la seua absolució.
Aquesta informació l`extreta d`aquest blog http://clasicasesplugues.blogspot.com/2009/02/horacis-versus-curiacis.html
Adeu!!!
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Episodis mítics d’època monàrquica
Avee!
La veritat es que no sabia molt de que anava la historia del jurament dels oracis i n’he estat buscant informació i també he mirat un dels comentaris que es de la Margalida i efectivament, he trobat la historia.
Segons el que he llegit i he entès es que:
Els horacis eren tres germans i que per acabar la guerra que hi havia entre Roma i Alba Longa, van lluitar contra els Curiacis, que eren tres germans mes. Al final un delos horacis mata a un dels curiacis així guanyant la lluita.
Molt important que no hem de oblidar es que es una obra de TIT LIVI.
Tot i que m’agrada més el mite de el rapte de les sabines 🙂
Valee!
Has fet molt bé, Patri, de completar la informació sobre aquesta llegenda amb la informació exhaustiva i detallda que us dóna aquest article. Segueix així.
Margalida, la presentació de la Carme Aranda consta com a despenjada de la xarxa.
Teresa, gràcies per avisar. Es veu que la de la Carme ara és privada, però he aconseguit localitzar-ne una altra de molt bona. També he actualitzat el reproductor del vídeo de Pinzellades d’art. L’actualizació en la web 2.0 és constant i sense fi.
Ave!
Aquest vídeo de Pinzellades ja l’havia vist a tercer o quart, a un crèdit d’art amb la Marta Gallart. Crec que reflecteix molt bé l’esperit lluitador de Roma i el seu poble.
Altres mite romans que jo recordi són Ròmul i Rem i la lloba capitolina i el rapte de les sabines.
Personatges femenins amb el nom de Camil·la (que, per cert, ve del llatí camillus, significa “que serveix a l’altar” i feia referència al nen noble ajudant al sacrifici) és la reina de les amazones.
Coty, si llegeixes bé la tasca encomanada a través del Moodle, t’adonaràs que et falta algun detall per comentar aquí.
Ave!
El jurament dels Horacis va ser unes de les obres pintades per Jacques-Louis David en 1784, abans de la Revolució francesa. És d’estil neoclàssic i actualment es conserva al museu del Louvre, Paris.
David Jacques es va inspirar en aquest mite:
A mitjans del segle XII aC., després de la destrucció de Troia, Ascani, fill d’Eneas, va fundar Alba Longa i va donar pas a una dinastia de reis molt poderosos.
Aproximadament cap al segle VII aC., la ciutat de Roma havia augmentat el seu poder amb el tercer rei, Tuli Hostili , que no va dubtar a enfrontar-se amb Alba Longa. La lluita d’aquestes dues ciutats va donar lloc al combat entre els Horacis ( lluitadors de Roma) i els Curiacis ( lluitadors de Alba Longa), que van posar fi a la disputa.
Per una banda, els Horacis eren tres germans , fills de Publi Horaci. Un dels germans estava cassat amb Sabina, germana dels Curiacis. Al mateix temps un d’aquest era nuvi de Camila, germana d’ Horaci.
Al declarar-se la guerra entre Roma i Alba Longa, ambdues ciutats elegeixen tres combatents que decideixen el futur del poble. Així doncs el Horacis van ser desafiats pels Curiacis, també germans, a barallar-se els tres contra els tres. Abans de anar a combatre, els Horacis van realitzar un jurament davant del seu pare , disposats a matar als Curiacis per obtenir la supremacia romana.
Durant el combat , tant sols un dels Horacis va sobreviure, el qual assassinar als seus enemics, aconseguint el triomf sobre Roma i el domini d’ Alba Longa.
Hola Lida,
Aquesta obra d’art explica un assumpte dramàtic al segle VII a.C per la lluita entre els horacis(Romans) i els curiasis(ciutadans d’Alba Longa) per la disputa del domini d’Itàlia central. Per veure quins dels dos bàndols resultaria vencedora lluitarien entre ells tres germans de cada ciutat.
Per una banda trobem a l’esquerra de la composisó del quadre surt David amb el jurament dels tres gremans Horacis davant del seu pare, per matar als Curiasis obtenint el poder de Roma central. I a l’altra banda d’aquesta estan situades Camil·la la promesa d’uns dels gremans Curiacis plorant per la pèrdua del seu enamorat i dels germans que marxen a la batalla. Sobreviví un dels Horacis que va matar a Camil·la.
David amb aquesta obra intenta inculcar als seus conciutadans la imatge dels Horacis com a vencedors i per tant és un moment d’orgull molt intens.
Altres obres que podria destacar d’aquest mateix arista són “La intervenció de les Sabines”, “Leònides a les Termòpiles”,etc.
vale!
Salve
Aquesta història reflexa el patiment de les persones a causa dels conflictes militars. En el llibre de ab urbe condita també s’esmena el territori de alba longa i els orígens de Roma que es l’espai on es desenvolupa aquesta història. El combat entre els germans Horacis i els Curacis va finalitzar amb la victoria per part de la família dels Horacis, però va causar el patiment de la germana del guanyador per assassinar el seu amant i amb la mort d’aquesta per part del germà en nom del honor de la família. Aquest destí cruel i final tràgic em recorda a l’historia de Romeu i Julieta tot i les seves diferencies.
Us voleu entretenir? Doncs, mireu aquí: http://latinpraves.blogspot.com/2011/02/horacios-y-curiacios-videos.html
Com molt bé explica el vídeo de “Pincellades d’art”. Els curiacis per part d’Alba Longa i els Horacis per part de Roma, estaven enfrontats perquè temien que una ciutat dominés a l’altre. Així que es va decidir que 3 germans per part dels dos bàndols, fills del rei, serien els que ho decidirien a través d’una lluita. Dels sis germans, només va sobreviure al combat un dels Horacis, per tant, va guanyar Roma. Però aquí no s’acaba tot, ja que una de les filles del rei dels Horacis, Camil·la, estimava un curiaci, i aquesta l’escena que està representada per Jacques-Louis David, quan la noia plora en assabentar-se del fet que es produirà. Encara que més tard, Camil·la morirà per manifestar els seus sentiments.
Un personatge que em recorda a Camil·la és Briseida, l’estimada d’Aquiles. Era la cosina d’Hèctor i Paris, precisament del bàndols dels troians, contraris als aqueus en la famosa guerra de Troia, i a Aquiles, per suposat.
Ave!
El jurament del Horacis és una obra que realment m’agrada molt i també m’agrada l’episodi i el significat d’aquesta obra.
Un altre episodi és el rapte de les sabines, per exemple, aquí deixo un enllaç: http://ca.wikipedia.org/wiki/Rapte_de_les_sabines
El jurament d’Horacis és una obra creada avans de la revolució Francesa i es conserva al Museu de Louvre.
Com anteriorment els meus companys ja han parlat molt d’aquest tema, el que jo faré sera analitzar una mica l’obra més profundament.
Parlant concretament de l’obra en sí, es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors grisos, ocres i vermells, els negres del fons, contrastats amb els punts blancs banda – banda. En quant a la pinzellada és la línia dibuixistica, es a dir, hi ha un predomini de la línia i el dibuix. Pel que fa a la llum, es natural i ve de costat (esquerra) per deixar el fons i així destacar les figures en un primer terme. En referència a l’espai tridimensional, té una perspectiva lineal que ho aconsegueix amb les rajoles del terra i les rajoles de la parets.
La composició esta formada sobre els tres arcs que marquen com tres espais diferents i cada una forma part d’un, les figures dels homes formen com un rectangle, mentre que les dones mes aviat tendeixen a ser com una forma conjunta d’un triangle, però es una observació una mica forçada Aquí trobem dues actituds, per una banda, els homes que mostren la línia recta i per l’altra banda, les dones que mostren la línia corba.
El jurament dels Horacis tracta un tema històric, narrat en Ab urbe condita, de Tit Livi i que Corneille recollí a la tragèdia Horace. En el segle VII aC Roma i Alba Longa es disputaven el domini de la Itàlia central. Per dirimir quina de les dues seria la ciutat vencedora decidiren que lluitarien entre ells tres germans de cada bàndol: els Horacis per Roma i el Curiacis per Alba Longa. L’únic que sobrevisqué fou un dels Horacis, el qual en veure els plors de la seva germana Camil·la causats per la mort del seu promès, un dels Curiacis, la mata ja que lamentava la mort d’un enemic de Roma.
Uri, val més tard que mai; però es pot saber per què no ho vares comentar quan tocava!
Personalment, aquest episodi que narra Tit Livi em sembla molt interessant, per varis motius.
Crec que, el fet d’evitar una guerra amb el sacrifici de només un petit grup de població, tot i que pot ser discutit, pot salvar a una gran quantitat de persones. El sacrifici per a la salvació dels demés s’ha comés en la història de la humanitat en moltes ocasions, com per exemple els que van víctimes de la bomba atòmica a la Segona Guerra Mundial, van ser les que van posar fi a tant cruenta guerra. Obviament tals crims no tenen perdó, i la mort de 5 dels 6 germans que van lluitar en el relat de Tit Livi no està justificada, però el que sí que hem de tenir present és l’avantatge que va suposar, ja que es va poder evitar la guerra. Tot i ser un tema molt complex, ja que és molt difícil jutjar si la mort val la pena, mereix un temps de reflexió, per la importància que han tingut els màrtirs al llarg de la història.
També trobo molt interessant la imatge que dóna el soldat que s’enfronta als tres ferits, i que acaba guanyant, demostrant que, amb cap i amb sang freda, es pot sortir victoriós de gran quantitat de situacions.
I per últim, al final del episodi, Tit Livi ens mostra el patriotisme i l’amor per la familia en el moment en el que el germà supervivent mata a les seves germanes, per plorar la mort dels seus rivals; una escena molt cruel que defineix la complexitat del patriotisme, que avui en dia encara podem trobar arreu del món. El fort patriotisme americà, els problemes nacionalistes per tot el món, com per exemple el català i el basc a Espanya, entre d’altres, són exemples que aquest mite il·lustra amb aquest crim.
Aquests tres temes que Tit Livi condensa en una sola història, com ja he dit, han adquirit protagonisme en molts altres capítols de la història de la humanitat. I, per altre banda, el fet de que els relati en la història de Roma, crec que ens enseya quins volia que siguessin els valors de la seva ciutat: sacrifici pel col·lectiu, intel·ligència i patrotisme.
Pingback: ÀGORA » Blog Archive » Ab Urbe condita en imatges (ll)
Hola Margalida,
aquesta obra la vem analitzar a Història de l’Art, el trimestre passat.
El jurament dels Horacis: té un referent clàssic.
Es basa en la llegenda dels Horacis, els quals eren soldats escollits per lluita contra els Coriacis.
El tema de l’obra és el compliment del deure per damunt de qualsevol sentiment personal.
L’obra representa els Horacis, romans que, com apareix a l’Horaci de Pierre Corneille i a Ab Urbe condita libri de Titus Livi, per tal de resoldre la disputa entre els romans i els habitants de la ciutat d’Alba Longa,eren seleccionats per lluitar contra els «Curiacis».
Em va agradar molt analitzar aquesta obra!!
Aquesta obra va sortir a l’examen PAU 2011 d’Història de l’art: http://www.gencat.cat/economia/ur/doc_un/pau_hart11jl.pdf
L’obra pictòrica que se’ns mostra rep el títol de “El jurament dels Horacis” i el seu pintor va ser Jacques-Louis David, l’any 1784, pertant es tracta d’una obra d’art neoclàssica francesa.
Però aquest quadre no és original del pintor francès, sinó que està basat en un dels episodis de la història de Roma que recull Tit Livi en la seva obra Ab urbe condita (Des dels orígens de la ciutat, és a dir Roma).
La temàtica de l’escena representada correspon a la lluita entre la família dels Horacis (Roma) i la dels Curacis (Alba Longa), l’any 669 aC. En realitat no eren les famílies les que estaven enfrontades, sinó amddues ciutats que van triar tres representants de cada població perquè combatissin en un duel. Roma va escollir els germans Horacis i Alba Longa els germans Curacis, però les dues famílies tenien un fort lligam: un dels Horacis estava casat amb Sabina, de la família dels Curacis i un dels Curacis està casat amb Camilia de la família dels Horacis.
Així doncs els combatents van haver d’escollir entre la pàtria o la família i evidentment van escollir la pàtria. Els Curacis van matar a dos dels Horacis, però el tercer va matar-los a tots. Sabina i Camila estaven dessolades per la pèrdua dels seus germans i marits. Quan l’Horaci supervivent i vencedor arribà a Roma i van fer-li honors, Camila l’increpà per haver matat el seu espòs i llavors el germà va matar-la a ella també. Per això últim anà a judici, on va sortir innocent per haver protegit l’honor de Roma.
Al quadre podem veure a la part esquerra els tres germans Horacis fent un jurament de fidelitat a Roma davant el seu pare, i a la part dreta les dones (Sabina, Camilia, i la dida amb els fills de l’Horaci amb Sabina). Els nens estan plorant com les mares per la inevitable mort dels seus pares i marits. També podem veure el salut romà dels Horacis tant característic.
Salve!
-L’obra que veiem a continuació el títol de “El jurament dels Horacis” , va ser pintat per Jacques-Louis David, l’any 1784. La història representada la trobem a l’obra Ad urbe condita.
Aquí deixo una mica de la història del rei Hostili:
Tul Hostili va ser el tercer rei de Roma. A diferència del seu antecessor, Numa Pompilio, Hostili va ser un rei guerrer, les ànsies expansionistes el van portar a una guerra amb la ciutat veïna d’Alba Longa.
El conflicte entre Roma i Alba s’estava estenent més del que els dirigents d’una i altra ciutat podien aguantar. Llavors van arribar a un pacte: la guerra es definiria en un combat singular. Els lluitadors serien tres joves germans romans, els Horacis, que barallarien a mort contra tres germans albanesos, els Curiacis. Si els trigèmins romans guanyaven, Alba seria annexada a Roma, si ho feien els albanesos, Roma seria annexada a Alba.
En aquesta obra pictòrica es representada la història anterior, crec que és una gran pintura i digne de ser recordada durant segles.
Vale!
Salve!!
Se’ns mostra una pintura anomenada “El jurament dels Horacis” i la va pintar Jacques-Louis David al 1784, per tant, podem dir que és una obra d’art neoclàssica francesa.
El quadre no és l’original del pintor, sinó que es basa en un episodi de la història de Roma que recull Tit Livi en la seva obra Ab urbe condita.
El tema de l’escena representada pertany a la lluita entre la família dels Horacis, de Roma, i la dels Curacis, d’Alba Longa, l’any 669 aC.
Les famílies no eren les que estaven enfrontades, sinó que les ciutats que van triar tres representants de cada territori perquè lluitessin en un duel.
Roma va triar els germans Horacis i Alba Longa als Curacis, però un dels Horacis estava casat amb Sabina, membre de la família dels Curacis i un dels Curacis està casat amb Camilia de la família dels Horacis.
Els combatents havien d’escollir entre la pàtria o la família i van escollir la pàtria. Els Curacis van matar a dos Horacis, però l’últim va matar-los a tots. Sabina i Camila estaven molt tristes per la pèrdua dels seus germans i marits. Quan l’Horaci que vivia i vencedor arribà a Roma, Camila l’increpà per haver matat el seu marit i llavors el germàla va matar i va anar a judici, on va sortir innocent per haver protegit l’honor de Roma.
En el quadre podem veure a l’esquerra els germans Horacis fent un jurament de fidelitat a Roma davant el pare, i a la dreta les dones (Sabina, Camilia, i la cuidadora amb els fills de l’Horaci). Els nens ploren i les mares també per la mort dels pares i marits.
Vale!!
Salve!!
En trobem davant d’una pintura titulada: “El jurament dels Horacis”. Va ser pintada per l’artista Jacques-Louis David al 1784, és una obra d’art neoclàssica francesa.
El quadre però no és l’original, sinó que és basa en una escena de la història de Roma que recull Titus Livi en la seva obra Ab urbe condita ( des de la fundació de la ciutat).
Pel que fa referència al tema podem veure que es tracta d’una escena en la qual s’hi troba representada la lluita entre la família dels Horacis de Roma, i la dels Curacis d’Alba Longa, l’any 669 aC.
Però cal dir que en realitat no eren les famílies les que estaven enfrontades, sinó que les dues ciutats van triar tres representants de cada població perquè s’enfrontessin en un duel.
Roma va triar els germans Horacis i Alba Longa als Curacis, però un dels Horacis estava casat amb Sabina, que pertanyia a la família dels Curacis i un dels Curacis estava casat amb Camilia, de la família dels Horacis.
Els que havien d’enfrontar-se, van haver d’escollir entre la pàtria o la família i van escollir la pàtria. Els Curacis van matar a dos Horacis, però l’últim va matar-los a tots. Aleshores Sabina i Camila ban quedar-se molt tristes per la pèrdua dels seus marits i germans. Un dels Horacis, l’únic que va sobreviure, quan va arribar a Roma va veure que la seva germana Camil•la estava desconsolada per la pèrdua del seu marit. I un dels Curiacis la va matar, ja que, lamentava la mort d’un enemic de Roma.
Si mirem el quadre, podem veure a la dreta, a les dones( Sabina, Camil·la i la que cuidava als fills d’Horaci), i a l’esquerra, els germanas d’Horaci fent un jurament de fidelitat de Roma al davant del pare.
Vale!
Aquesta pintura s’anomena “El jurament dels Horacis”. Pertany al pintor Jacques-Louis David que va pintar aquesta obra al 1784. És una obra neoclàssica francesa.
Aquesta pintura es basa en un episodi de la història de Roma. Aquest episodi de Roma es recull en l’obra Ab urbe condita de Tit Livi.
El tema que es presenta és la lluita entre la família dels Horacis de Roma, i la dels Curacis d’Alba Longa, l’any 669 aC. El que ens explica l’episodi de l’obra Ab urbe condita no és una lluita entre les dos famílies, sinò les famílies no estaben enfrontades sinò que les dues ciutats que representen els van escollir per a que lluitessin.
La pintura es tracta d’un assumpte dramàtic i moral. Podem observa a les dones assegudes amb una actitud de dolor. Aparèixen tres dones Sabina, Camil·la i una altre personatge vídua cuidan d’un nen. Sembla que l’última dona la va afegir el pintor. Aquestes dones senten dolor i ploren pels seus marits.
Salve!!
L’obra que veiem en aquest article és El jurament dels Horacis de Jacques-Louis David i es conserva al Museu del Louvre a Paris.
Com ja han dit els meus companys anteriorment, és una pintura creada l’any 1784 (neoclàssica).
Amb el braç estés i el palmell cap adalt ens representa la salutació romana i és una escena extreta de l’important llibre de Tius Livi titulat Ab urme condita.
Per saber una mica més de l’origen de la obra, cal dir que va ser un encàrrec pel rei francès Lluís XVI uns anys abans de la Revolució Francesa per demostrar una lleialtat civil davant de la monarquia, i tot i haver sigut pintat cinc anys abans d’aquesta, va ser un dels símbols que la van protagonitzar.
El tema principal de la pintura és el compliment del deure per damunt de qualsevol sentiment personal i ens representa als Horacis, romans trigèmins masculins que eren seleccionats per lluitar contra els croacis, per tal de resoldre els conflictes que existien entre la ciutat de Roma i Alba Longa.
Com a opinió personal crec que és un quadre que expressa molt bé les costums de l’exèrcit romà, ja que podem veure una cosa tan important com és la salutació. A més la vestimenta dels horacis crec que és completament perfecte, i ens pot donar una visió molt real de com era en aquella època.
Segurament Jacques-Louis David no volia fer una obra que arribés a ser tan representativa, pero ho va fer. No només per haver-se convertit en una pintura tan popular, sinó el arribar a ser símbol d’un fet històric tan important per a la cultura occitdental com va ser la Revolució Francesa.
Espero haver aportat una mica més d’informació de la que ja havien donat els meus companys, valete!
Salve!
El jurament dels Horacis, aquesta obra va ser creada per Jacques-Louis David, que la va realitzar al 1784 a França.
Aquest quadre el podem trobar al Museu del Louvre de París.Segons alguns estudis, se’l considera el paradigma de la pintura neoclàssica.
La pintura representa la «salutació romana», amb el braç estès i el palmell cap avall. El tema de la pintura està basat en la llegenda dels Horacis i els Curiacis, llegenda relatada per Tit Livi a la seva obra “Ab Urbe Condita”, i té una perspectiva patriòtica i neoclàssica; més tard es va convertir en un model a seguir per pintors posteriors. L’èxit de l’obra va incrementar la fama del seu autor, i li va permetre mantenir els seus propis estudiants.
Vale!
Horacis i Curiacis http://historiasdelorbisterrarum.wordpress.com/2013/03/10/los-horacios-y-los-curiacios-la-pervivencia-de-una-leyenda-romana/
Per comentar aquesta obra, començarem pels aspectes més bàsics. El quadre rep el títol de “El Jurament dels Horacis“. El seu autor és Jaques-Louis David (1784-1825). El seu estil és del neoclassicisme. La tècnica emprada és l’oli. El seu suport és tela de dimensions 3,30m x 4,24m. Actualment aquesta obra es troba en el museu del Louvre, París. Respecte a la seva composició, hem de dir que forma una balança. Comença amb l’home que sosté les tres espases i finalitza englobant als dos grups: les dones i als horacis. Els personatges, situats en un mateix pla, evoquen la disposició d’un relleu clàssic. La composició d’aquests és piramidal, per tant això dóna una certa estabilitat a l’escena. Ara analitzarem la línia i el color. En aquest àmbit podem dir que el dibuix predomina sobre el color, perquè els contorns dels personatges estan molt delimitats i és molt precís. L’escenari on es representa aquest fet és força sobri, que no gaudeix de riquesa ornamental, tan sols una portalada am tres arcs de mig punt sobre dues massisses columnes d’ordre toscà. L’anatomia dels personatges està meticolosament estudiada. Per acabar, els elements que engloben tota l’escena suggereix un cert ambient de l’antiga Roma. Ara passem a analitzar el color. La gamma cromàtica força reduïda, però que predomina principalment els colors càlids, sobretot el vermell que representa la sang que es vessarà durant el combat. Respecte a la seva perspectiva, les línies del terra marquen la profunditat i el punt de fuga. El quadre posseeix diferents plans de profunditat. El seu significat és un assumpte dramàtic i moral. En aquesta escena, extreta de l’obra anomenada Ab urbe condita, de l’autor romà Tit Livi, ens mostra com els horacis fan un jurament davant el seu pare per combatir contra els curiacis i aconseguir la supremacia romana sobre els albans.
A mi personalment és un quadre que m’agrada moltíssim perquè suggereix molt de realisme i sembla que fins i tot estiguis dintre del quadre.
Vale.
Salve!
Aquest cuadre ens mostra un momento dramàtic, els Horacis presenten un jurament davant del seu pare. El jurament tracta sobre matar els Curiacis per tal de poder obtener així la supremacía romana sobre els alban.
Les dones que es troben a un costat, mostren dolor ja que no volen que matin als Curiacis per diferents raóns. Entre les dones trobem a Sabina, esposa d’uns del Horacis i germana dels Curiacis. Sabina està acompanyada de Camil•la, la germana dels Horacis i es promesa d’un Curiaci.
L’episodi que Tit Livi narra als capítols 24 i 25 de Ab Urbe Condita tracta sobre aquesta lluita entre els Horacis i els Curiacis. En realitat no eren les famílies les que estaven enfrontades, sinó amddues ciutats que van triar tres representants de cada població perquè combatissin en un duel. Roma va escollir els germans Horacis i Alba Longa els germans Curacis, Així doncs els combatents van haver d’escollir entre la pàtria o la família i evidentment van escollir la pàtria. Els Curacis van matar a dos dels Horacis, però el tercer va matar-los a tots.
Per últim comentar, que altres mites romans que conec serien el que vam fer a classe, a la traducció del text de Rómul i Rem.
Jurament dels Horacis
Per tal d’evitar que la ciutat de Roma i Alba Longa es debilitessin mútuament si es produïa una guerra i córrer el perill de ser dominades, van decidir que lluitarien tres germans per cadascun dels bàndols. Els horacis, en defensa de Roma, i els curiacis per Alba Longa. El començament de la batalla va ser molt igualada però, a poc a poc, els curiacis van acorralar als romans fins que van matar a dos d’ells. El tercer dels horacis va fugir i els tres curiacis, ferits, el van perseguir. Quan ja els tenia on ell volia, cansats i ferits, es va donar la volta i els va matar un per un.
L’entrada a Roma de l’horaci va ser triomfal, però la seva pròpia germana plorava desconsolada. El retorn triomfal del seu germà significava que tots els curiacis havien mort, ningú sabia que, en secret, s’havia promès amb un d’ells. Quan el seu germà va comprendre el que passava, la va apunyalar.
Per l’assassinat comès va ser condemnat a mort però va poder salvar la seva vida.
Salve!
El jurament dels horacis és un episodi mític que narra la lluita que acorden Roma i Alba Longa, les quals estan en conflicte, en que trien a tres representants de cada ciutat, els horacis que representen Roma i els curiacis que representen Alba Longa, i fan que aquests lluitin entre ells per així decidir quina ciutat és la guanyadora i així evitar una guerra entre les dues ciutats.
Durant la lluita, els curiacis maten a dos dels horacis, però l’horaci restant aprofita que els curiacis estan cansats i mal ferits per matar-los un per un, provocant que Roma fós la guanyadora.
Aquest quadre representa el moment en que els horacis juren davant del seu pare que combatran fins a la mort contra els curiacis.
El jurament dels Horacis (Le Serment des Horaces) és una obra de Jacques-Louis David del 1784. Aquesta és una obra pintada a l’oli i que es conserva encara al Museu del Louvre.
El tema d’aquesta obra és basat en la llegenda dels Horacis i els Curiacis. Aquesta llegenda la trobem a l’Ab Urbe Condita de Tit Livi.
Per evitar que Alba Longa i Roma es debilitessin mútuament si es produïa una guerra i es pogués córrer el perill d’acabar sent dominades es va arribar a la decisió de que lluitarien tres germans de cada bàndol. En defensa de Roma sortirien els Horacis, i en defensa d’Alba Longa els Curiacis.
La batalla estava igualada fins que els Curiacis van començar a guanyar terreny i en acorralar els romans en van matar a dos.
El tercer dels Horacis va fugir, sent perseguit pels tres ferits Curiacis. Hàbilment, quan ja els tenia cansats i ferits, va acabar amb cadascun d’ells.
Quan l’Horaci arribà a Roma va tenir una rebuda triomfal, menys per part de la seva germana, que plorava desconsolada i ningú sabia perquè. Resulta que a l’arribar victoriós l’Horaci significava que els tres Curiacis eren morts i això la posava trista perquè ella, en secret, s’havia compromès amb un d’ells. Quan l’Horaci es va assabentar la va assassinar apunyalant-la. Va ser condemnat a mort per aquest fet però al final va salvar la vida.
Salve!
Aquest enfrontament va sorgir a partir de Tul·lus Hostili qui va dur en un enfrontament de pobles entre Roma i Alba Longa , llavors per resoldre aquest conflicte el poble va decidir que d’ells dependria la sort de Roma o Alba Longa , tres germans horacis i tres curiacis. Dos dels tres horacis van morir i els tres curiacis van caure ferits. Aquests van perseguir al horaci que quedava i aprofitant que tots tres estàven ferits l’horaci els va matar un per un. Quan va tornar a cas en comptes de ser rebut com a tal per un victòria la seva germana va començar a plorar perquè estaba casada amb un dels curiacis i el seu germà la va matar perquè considerava que cap romà havia de plorar per la mort d’un enemic i va conseguir que no fos castigat a mort.
Salve!
La pintura de David sobre el Jurament dels Horacis, representa la «salutació romana», amb el braç estès i el palmell cap avall. El tema de la pintura està basat en la llegenda dels Horacis i els Curiacis, llegenda relatada per Tit Livi a la seva obra Ab Urbe Condita, i té una perspectiva patriòtica i neoclàssica. Representa els Horacis, romans que, com apareix a l’Horaci de Pierre Corneille i a Ab Urbe condita, eren trigèmins masculins seleccionats per lluitar contra els «Curiacis», per tal de resoldre la disputa entre els romans i els habitants de la ciutat d’Alba Longa.
La llegenda diu que els Horacis eren tres germans trigèmins , fills de Publi Horaci , que , segons la tradició de l’Antiga Roma , en temps de Tul·li Hostili ( 672-640 a . C.), per acabar amb la guerra que mantenien entre si les ciutats de Roma i Alba Longa , van acceptar el desafiament dels tres Curiacis , també trigèmins , a condició de lluitar els tres contra els tres davant dels dos exèrcits en pugna .
Després del singular combat , moren dos dels Horacis i els tres Curiacis estan ferits ; el supervivent dels Horacis va aconseguir matar un a un dels Curiacis , pel que va donar la victòria a la seva pàtria i el domini sobre Alba Longa .Els sepulcres dels dos Horacis i del tres Curiacis , així com l’anomenada columna Horaciana , en la qual s’havien penjat les despulles dels Curiacis , existien encara en temps de Tit Livi .
Aquest quadre de Jacques-Louis David (1784), titulat “El jurament dels Horacis”, on es veu el pare donant les armes als trigèmins romans. Aquesta escena ens mostra, a part dels tres germans, les germanes desconsolades pel fet que, o perden els seus germans o perden els seus promesos. Entre les tres dones (la del mig) hi ha l’horàcia Camil·la, que acabarè morint a mans de l’Horaci supervivent. Com ho relata Tit Livi a les pègines 76 a 81, els dos trios es van batre en combat fins que només va quedar un Horaci dempeus i vencedor. És per això que el rei Tul·li Hostil·li va obtenir el control de la ciutat d’Alba Longa.
Entre els mites dels primers anys de Roma podem trobar el de Ròmul, Rem i la lloba, el cap en flames del Servi Tul·li infant i l’àugur que va tallar una pedra amb una navalla.
Salve!
Aquesta pintura representa la guerra que va tenir lloc entre Roma i Alba Longa. Aquestes dos ciutats varen fer un pacte per declarar-se la guerra mutuament: cada un dels pobles, enviaria a tres germans perquè comencessin la batalla. Els romans varen enviar als horacis, i els d’Alba Longa van enviar als curiacis. En un primer moment dos horacis van morir i els tres germans curiacis van resultar ferirts. Com que només quedava un Horaci aqauest va córrer allunyant-se de la zona de la batalla, provocant així que els tres germans rivals el perseguissin. Finalment, l’horaci que restava viu va poder matar als tres germans un per un, un comp els va tenir separats.
Salvete!
Aquesta obra neoclàssica, va ser pintada per Jacques – Louis David a l’any1784 per ordre del rei Lluís XIV a David, per recalcar la lleialtat al’Estat i en concret a la Monarquia.
El tema d’aquesta obra és el següent. Roma i Alba Longa eren dos poblacions properes. Els habitants de les dues poblacions es relacionaven, fins al punt de crear familes, casaments,etc. Però l’any 669 a. C. les dues ciutats van acabar enfrontades, de tal manera que van arribar a la guerra. Per acabar amb el conflicte es va acordar organitzar un combat a mort entre tres lluitadors de Roma contra tres d’Alba, i així la guerra la guanyaria el grup que aconseguís la victòria. Per Roma són elegits tres lluitadors que són els tres germans Horacis, per Alba tres Curiacis. Però resulta que una germana dels Horacis, Camil•la, està promesa a un Curiacio, i una germana dels Curiacis, Sabina, està casada amb un Horaci. Ja tenim la tragèdia servida. Finalment va guanyar un dels germans Horacis, tots els altres van morir.
Salve!
El jurament dels Horacis, de Jacques – Louis David , històricament es situa durant el regnat de Lluís XVI (1784). Era un període d’agitació social, cinc anys abans de la Revolució Francesa (1789).
L’episodi que narra Titus Livi que té lloc en temps de Tu·li Hostili és a l’obra Ab Urbe Condita Libri . Aquesta obra es narra des dels llegendaris temps d’Enees fins al moment de la mort de Drus el Vell (el germà petit de l’emperador Tiberi), esdevinguda l’any 9 aC, durant el regnat d’August, l’època en què vivia Livi.
L’obra s’inspira en la tragèdia literària del dramaturg Horaci, la qual és basada al llibre Ab urbe condita de Titus Livius. Situada la història al segle VII a.C. David evoca el moment en el qual
els tres germans Horacis fills de Roma juren davant el seu pare combatre fins a la mort contra els tres guerrers de la ciutat veïna d’Alba Longa, els germans Curiacis, per decidir quin era el bàndol vencedor de la guerra que podia excercir el control de la Itàlia central. En un segon pla, a la dreta apareixen tres dones que ploren pels esdeveniments que han ocorragut: la de blanc, la qual és una de les germanes Horaci, casada amb un Curiaci; al seu costat una germana Curiacia, casada amb un Horaci; i en el fons, la mare dels germans Horaci, que cuida als dos fills de l’anterior.
En definitiva, aquesta pintura de David reflecteix el culte a les virtuts cíviques més estrictes de l’auto sacrifici estoic, l’honor i la lleialtat, personificades en l’actitud dels Horacis, i també el profund sentiment
del deure a la pàtria que inspira l’obra.
Salve!!
El primer rei de roma fou Ròmul al fundar la ciutat de Roma l’any 753 aC. Desprès de Ròmul n’hi va haver sis més els quals van governar durant més de dos-centsanys. Ells foren: Numa Pompili, Tul·lus Hostili, Ancus Marci, Tarquini Prisc l’antic, Servi Tul·li i Tarquini el Superb. Cadascun d’ells va contribuir a la formació i desenvolupament de la ciutat de Roma.
Tul·li Hostili d’origen sabí fou el tercer rei romà, el qual va ser prescedit per Ancus Marci, Tarquini Prisc, Servi Tul·li i Tarquini el Superb. El va succeïr Ancus Marci. Ancus Marci (675 aC- 616 aC) fou el quart rei de roma al segle VII aC. Va regnar al voltant de 24 anys. Era fill d’una filla de Numa Pompili. Va sebre el nom Hostili perquè fou considerat un rei molt bèl·lic. El seu avi també s’anomenava Hostili, Host Hostili. Fou un notable romà originari de Medullia, qui va ser company d’armes de Ròmul durant el seu regnat.
Tul·li Hostili va ser un rei romà molt important, durant el seu regnat va succeïr una de les batalles més importants que guiaren el desenvolupament posterior de la ciutat de Roma. L’episodi mític que transcorre durant el regnat de Tul·li Hostili és la història dels Horacis i els Curiacis. Tul·li durant el seu regnat va enfrontar la ciutat de Roma contra la ciutat d’Alba Longa. Aquesta batalla podria haver acabat en tragèdia però, per sort, no va ser així. Tres germans Horacis i tres germans Curiacis es van enfrontar entre ells en nom dels dos pobles, per tant els seus pobles depenien directament d’ells. Finalment es van proclamar guanyadors els germans Horacis, per tant Roma es proclamà guanyadora sobre la ciutat d’Alba Longa.
Per aquesta batalla i per molts altres fets, Tul·li Hostili és un rei molt considerat. És per això que fins i tot en el famós fòrum romà hi ha un edifici que porta el seu nom. La Cúria Hostilía Fou construida per ordre del pròpi Tul·li. Els primers anys se la va anomenar Cúria Júlia en honor a Juli Cèsar. Actualment només es conserven les seves restes dins el Fòrum Romà.