Avui celebrem el cinquantè aniversari d’ Astèrix i les llibreries ja fa uns dies (el 22 d’octubre) que han llençat a tot el món un nou àlbum: L’aniversari d’Astèrix i Obèlix: El llibre d’or. Té 56 pàgines i ha sortit a la venda en més de cent idiomes, fins i tot en català. Tot i que René Goscinny va morir l’any 1977, encara l’il·lustrador Albert Uderzo el signa amb el seu nom. Dos immigrants han esdevingut tot un símbol gal!
Uderzo recrea uns herois ja jubilats i amb el rellotge biològic accelarat: bigoti de pèl blanc, vista cansada, flaccidesa…Astèrix viu envoltat dels seus néts i els explica històries de romans; Obèlix ha perdut les ganes de viure ja que no té forces per traslladar menhirs ni menjar porc senglar. De seguida recuperaran la força, però obliden que és el seu aniversari. Sort que els preparen una festa sorpresa amb els protagonistes de les 33 aventures de la col·lecció.
Per molts anys Astèrix i Obèlix! Sempre hi haurà qui es resisteixi davant del poder com Astèrix davant Cèsar! Nosaltres el celebrarem a classe de llatí de quart tot llegint cada un un àlbum a la recerca de llatinismes, de la petja de la cultura romana (exèrcit, habitatge, edificis, urbanisme, societat, …) perquè com ja va dir la meva alumna Alba López Luna Astèrix és més que un còmic, estudi que la va fer guanyadora del Premi Núria Tudela i Penya 2005 de la revista Auriga. Divertiu-vos, doncs, amb aquests herois gals i aporteu dades interessants, i no us oblideu dels anacronismes, també poden ser interessants.
Un altre Halloween a la romana! El curs passat vàrem engalanar el nostre institut per celebrar la festa dels difunts a la romana (aquest terrorífic muntatge audiovisual en queda de record i aquest apunt que no us deixeu perdre al bloc, així com aquest altre sobre el lèxic de la mort!). Enguany entre el Simposi de Tarragona de la setmana passada i la sortida al Parc del Laberint d’aquesta, no ens dóna per més; però el món dels morts romà ens serveix la festa en safata. Així que el proper cap de setmana a Barcelona no us podeu perdre la inauguració de la nova museografia del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) a la Via Sepulcral Romana de la Vila de Madrid. A la plaça de la Vila de Madrid a Barcelona (Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino dels romans), es van descobrir l’any 1954 algunes de les tombes que formaven part de l’antiga necròpoli romana de Bàrcino i esdevingué in situ un jardí a l’aire lliure, ara s’obrirà de nou al públic com a centre d’interpretació de les vies romanes i del Temple d’August, edifici del segle I destinat a cerimònies religioses que no es feien mai a l’interior sinó al fòrum, just al davant.
Programa de la inauguració de la Via Sepulcral Romana:
Dissabte 31 d’octubre de 2009:
12:00h h. Inauguració i parlaments al nou centre d’interpretació de la Via Sepulcral Romana de la plaça de la Vila de Madrid.
13:00 h. Inici del nou itinerari guiat Bàrcino/BCN, que de la plaça Vila de Madrid passa pel Temple d’August i acaba a la plaça del Rei.
Aquest itinerari es podrà fer de manera gratuïta fins a les 18:00 h de la tarda del dissabte 31 d’octubre i de les 10:00 h del matí fins a les 18:00 h de la tarda del diumenge, dia 1 de novembre.
Bàrcino va ser fundada l’any 15 aC en època de l’emperador August a la plana que s’obre entre la costa i la serra de Collserola i entre els rius Besòs i Llobregat, sobre el traçat de la via Augusta, la via que enllaçava amb Roma tot el litoral mediterrani de la península Ibèrica.
En aquest nou centre entendrem la funció de les vies romanes com a element de comunicació i de control del territori, fetes en un primer moment perquè l’exèrcit es traslladés ràpidament. Els romans també enterraven els seus morts en els trams d’entrada a la ciutat. Es podrà passejar entre les diferents tombes (les cupa, en forma de bagul i amb sanefes de colors, són les més freqüents) que durant tres segles es van col·locar al llarg dels camins que menaven a les portes de la ciutat, llegir-ne les inscripcions, conèixer els diferents tipus d’enterrament (la incineració i la inhumació) i objectes relacionats amb el món funerari romà pertanyent a classes humils (esclaus i lliberts) tal com han demostrat les recents excavacions, la descoberta d’un collegium funeraticium en què els romans més pobres pagaven unes quotes mensuals durant anys per ser enterrats (a l’estil de les quotes mortuòries de Santa Lucía o Ocaso), el jardí funerari tot recreant les espècies i forma de fa dos mil anys, els àpats funeraris que hi celebraven o la incineració d’animals (cavalls i gossos, sobretot)… També es podrà visualitzar amb audiovisuals que sempre ajuden a fer més proper i entenedor el món romà.
La memòria dels romans i el seu llegat es mereixia amb escreix aquesta remodelació. Potser sigui millor que ho jutgeu vosaltres mateixos a partir d’aquestes imatges d’abandó de la necròpoli, esdevinguda colònia de gats:
Els romans creien que no morien del tot si algú pronunciava el seu nom. Si ens passegem per entre les seves tombes i llegim el nom dels romans (Luci Valeri Frontó, la vella Numitòria, el llibert Aule Coellus, els germans Quintus i Lluci Corneli, entre d’altres) segur que continuaran vivint entre nosaltres.
Per què posaven els romans STTL sobre les seves tombes i què significa?
Visiteu aquesta pàgina i sobretot la Bàrcino romana. Aquest vídeo de ben segur us hi animarà!
Per saber més sobre els romans i la gestió de l’aigua, aneu aquí. Després localitzeu altres aqüeductes romans. Al grup Flichr de Chiron trobareu moltes imatges d’aqüeductes romans amb llicència Creat¡ve Commons i podeu anar emplenat aquest Google maps obert a la col·laboració, Aqüeductes a la vista!
L’última classe magistral del doctor Fernando Sáenz Ridruejo, professor de la ETS Camins Canals i Ports de la Universitat Politècnica de Madrid, us pot donar un bon cop de mà sobre l’enginyeria romana i la seva influència en l’urbanisme actual, així com molts exemples d’urbanisme de l’imperi romà i, en particular, de la Hispània romana per a les PAU de llatí:
Mapa animat de la història de Roma i el seu imperi
Aquests dies hem començat en el Moodle Fil i a classe a treballar l’imperi romà. Què n’era de gran (en algun moment de la seva llarga història)! A poc a poc l’anirem abastant; avui, després de visionar el vídeo i els mapes Ciutats i províncies de l’imperi romà, veurem amb quines ciutats actuals es corresponen les antigues ciutats de l’imperi romà. Com ho treballarem? Doncs, amb Google Maps!
D’aquest Google Maps, tria cinc ciutats actuals de cinc països diferents i escriu en forma de comentari el seu nom en llatí i un xic d’informació que podrem afegir al Google Maps. Condició: no es poden repetir fins que no les tinguem totes, però sí millorar la informació dels companys.
Al mig de la ciutat de Pula a Ístria, Croàcia, entre carrerons de casetes baixes a prop del port, s’aixeca encara l’increïble i majestuós amfiteatre romà, construït amb pedra calcària el segle I i aleshores amb capacitat per a vint mil espectadors.
Com podeu observar (si cliqueu a sobre la imatge serà més nítida), gràcies a la gentilesa de Mercè Otero, encara es conserva amb molt bon estat el mur exterior d’uns trenta metres d’alçada amb dues fileres de setanta dos arcs.
En una altra població d’Ístria, a Motovun no ha passat per alt a la nostra companya i col·laboradora viatgera aquesta imatge de darrere de l’altar de l’església de Sant Esteve (dissenyada per l’arquitecte Andrea Palladio), pertanyent a una pintura d’un artista venecià desconegut en què podem observar al fons l’amfiteatre de Pula on Sant Germà va ser martiritzat.
L’amfiteatre romà de Pula fins i tot s’ha recreat tot utilitzant les últimes tecnologies; fixeu-vos bé amb aquestes recreacions fetes amb Google Sketchup.
En aquest Google maps col·laboratiu, us he localitzat l’amfiteatre de Pula amb una fotografia, feina vostra serà anar localitzant altres amfiteatres romans (teniu cura amb les fotografies i només poseu imatges Creatives Commons):
No m’he pogut resistir a fer aquest apunt. Suposo que a hores d’ara que ja hem passat pràcticament l’estiu no us ha passat per alt la fal·lera d’aquesta temporada primavera-estiu 2009, tot i que ja va començar a triomfar l’anterior, amb les sandàlies romanes o gladiadores. Per què s’han posat de moda amb tant de furor i a tot el món? Per què les porten amb tant de deliri les famoses aquí i a Hollywood? Si us fixeu amb la mostra que us he preparat, veureu que n’hi ha de gamma alta i d’esport, de mudar i de platja, de tots els materials i colors, amb pedreria i sense, de molt cares i de menys, de còmodes i no tant…
Però, com eren realment les sandàlies femenines romanes? Com calçaven les dones romanes?… Quan ens toqui el tema a classe, farà massa fred per recordar la moda romana d’aquest estiu.
Bé, si teniu romanes no les llanceu pas encara que s’hagin envellit molt perquè ens aniran molt bé per les nostres disfresses romanes i representacions teatrals. L’estiu s’acaba, però a classe de llatí les lluirem també i no ens passaran mai de moda.
Sketchup és una eina informàtica del gegant americà Google orientada al modelatge en 3D d’edificis, mobiliari enginyeria civil o altres construccions. Com acostuma a ser norma en Google, el programa disposa d’una versió gratuïta d’un ús bastant senzill que no requereix uns coneixements exhaustius d’arquitectura o disseny gràfic. La seva interfície de treball se’ns presenta amb una pantalla intuïtiva i de ràpida assimilació de les eines que ens posa a l’abast. Abans de fer l’intent amb un altre software més sofisticat, Google SKetchUp és el programa idoni per facilitar els alumnes el primer contacte en el camp del disseny i la maquetació en 3D. De fet, crec que pot esdevenir una eina bàsica per ajudar a adquirir la competència digital a l’alumnat. A més, el programa permet l’exportació dels models fets a la majoria de programes d’ús habitual en el camp del disseny.
Els usuaris poden compartir i posar a l’abast de tothom els models creats amb aquest programa, a través del lloc Google Sketchup, tant els originals com recreacions d’edificacions conegudes.
Espero que, com en els exemples precedents, en aquest pròxim curs els alumnes amants del disseny us aventureu a recrear i perfeccionar en 3D alguns dels tresors arquitectònics del patrimoni clàssic.
Com m’hagués agradat de ser una de les deu mil persones que van veure un dels mosaics més grans i més ben conservats d’Israel! Els arqueòlegs van trobar aquest mosaic de mil set cents anys d’antiguitat fa més d’una dècada (el 1996 a Lod, vora a tocar Tel Aviv) i el van mostrar aquesta setmana per segona vegada.
El mosaic de 56 metres quadrats consta de més de dos milions de peces amb escenes de cacera, lleons i girafes africans i un mar amb vaixells i diferents tipus de peixos.
León Levy i el col·leccionista Shelby White han aportat dos milions i mig de dòlars per tal de fer-li un emplaçament a Lod que es podrà visitar cap el 2012, mentrestant un fragment volarà fins al Metropolitan Museum de Nova York tal com ens informa l’Expresso italià.
A Cabrera de Mar al Maresme, s’han trobat les restes romanes pertanyents a una ciutat romana al peu d’un dels tres poblats ibèrics més importants de la península i que va ser capital de la Laietània. Malauradament no hi ha recursos per obrir al públic i fer visitables les restes romanes de Ca l’Arnau o de destapar altres jaciments romans que romanen amagats. Mentrestant, Cabrera de Mar: Arqueologia i Patrimoni ens il·lustrarà didàcticament. Gràcies a una llicència d’estudis retribuïts que atorga el Departament d’Educació, i amb el finançament de la Generalitat, l’Ajuntament de Cabrera de Mar i la Fundació Caixa Catalunya, l’historiador Josep Maria Rovira i l’enginyer tècnic Ferran Bayés amb el suport científic i tècnic de la Universitat de Barcelona, així com del Grup d’Història del Casal de Mataró han posat a disposició dels alumnes de primària i de secundària un dossier didàctic i unes reconstruccions virtuals mitjançant les quals els escolars es podran apropar a aquest important passat ibèric, romà, medieval i recent amb el coneixement de la masia de Can Bartomeu. Per a fer-ho més real hi han posat l’ésser humà en situació i entorn real. Us recomano, ara per ara, la reconstrucció virtual dels banys públics romans on s’hi poden observar amb tot detall les instal·lacions d’aigua freda i calenta.
Avui celebrem el cinquantè aniversari d’ Astèrix i les llibreries ja fa uns dies (el 22 d’octubre) que han llençat a tot el món un nou àlbum: L’aniversari d’Astèrix i Obèlix: El llibre d’or. Té 56 pàgines i ha sortit a la venda en més de cent idiomes, fins i tot en català. Tot i que René Goscinny va morir l’any 1977, encara l’il·lustrador Albert Uderzo el signa amb el seu nom. Dos immigrants han esdevingut tot un símbol gal!
