Tag Archives: Cultura romana

El vídeo de les nostres Saturnals

L’últim dia de classe de cada any, com es costum a l’IES Cristòfol Ferrer, celebrem els de llatí les Saturnals o Saturnalia. Dia 21 de desembre de 2009, sense alterar l’ordre del centre, un any més vàrem aconseguir celebrar-les i sols us vaig donar una pista, però quin ajut, eh!: De re coquinaria. Vàreu aconseguir organitzar-vos i fer la festa. Vàrem menjar, vàrem riure, vàrem aixecar enveges  i vàrem jugar a endevinar amb mímica mites ovidians. Va ser un gran dia per comiadar l’any i aconseguir la bona fortuna per començar aquest. Feliciter, discipuli discipulaeque!

Gaudiu altre cop amb el que hem aconseguit preservar de l’oblit: Io, Saturnalia! 2009-10

[youtube]https://youtu.be/zqYQw1__7Us[/youtube]
 

Què us ha semblat? A veure si sou capaços de traduir la lletra de la música de  David W. Solomons ?

Io Saturnalia! Io Saturnalia!

 Hodie igitur dominus noster non es.

Hodie omnes aequales sumus. Io!

Salve O Frutici  

Ecce meum pileum:

libertus sum

Salve O Campestri

Ecce meum pileum:

libertus sum

Salve O Candelari

Ecce meum pileum:

libertus sum

 Io Saturnalia, Io!

David W. Solomons 

 

Sabeu què és un pileus o pileum? A quin noms comuns fan referència els noms parlants Fructici, Campestri i Candelari?

L’origen grecoromà de regalar joguines als infants

Regalar joguines als infants per Nadal, ben lluny del consumisme i materialisme actual, respon a un seguit d’imaginaris forjats a Occident des de fa més de dos mil cinc-cents anys. Sempre ha resultat ser meravellosament fascinant que, per sobre del poder dels pares, personatges (que podríem titllar de sobrenaturals) portin  joguines a la canalla.

La història de la joguina va de bracet de la història de la infància. La joguina com a regale donum dels nens i de les nenes forma part de la vida quotidiana de les grans civilitzacions indoeuropees. Regalar una joguina, en un moment d’escassetat d’objectes, esdevenia tot un gest ben transcendent: implicava un esforç material en pro de la felicitat del nen (esforç que sovint encara representen avui els regals de Nadal!)   i una manera també d’admetre que jugant se n’aprèn (ludere et discere). Oferir una joguina  s’embolcalla així d’un valor espiritual i s’ acompanya de tot un ritual.

Estela àtica en què s’ofereix una nina a una nena. Museu Calvet, Avinyó

Els nens grecs també jugaven i les seves joguines no eren res de l’altre món en comparació amb la sofisticació de les joguines actuals, però feien la seva funció. Al bressol ja se’ls regalava un sonall, el soroll del qual creien que posseïa la virtut de conjurar influències malèfiques i alhora tenia una significació màgica. De seguida, rebien bestioletes de joguina, una roda per caminar, carretons amb llança que es conserven en els pitxerets en miniatura per a nens, que no passen dels 5-10 cm d’alçada i que s’empraven en la festa de les Antestèries, celebrades els dies 11 a 13 del mes d’Anthesterion, el vuitè mes del calendari àtic, corresponent al nostre  mes de febrer, en honor de Dionís en què els ciutadans atenesos feien concursos de beguda i tastaven el vi novell. En el decurs d’aquesta festa, els nens de tres anys rebien el seu propi pitxeret  (οἰνοχόη) i feien l’entrada en la comunitat religiosa. Les representacions pictòriques d’aquestes gerretes ens forneixen molta informació sobre les joguines gregues i sobre escenes exclusivament de nens jugant amb animals o amb diverses joguines, ja que les nenes no eren considerades com a ciutadans de debò. Segur, però, que les nenes també jugaven de valent en els gineceus i en els patis de les cases amb aquests carretons de joguina! Les nines, fetes de tota mena de materials, eren les joguines típicament femenines, amb els seus vestidets de drap i mobles en miniatura de fusta, plom o terracota. Els infants que morien prematurament eren enterrats amb els seus ninots i pitxerets, per això se n’han conservats tant i tants.

Enòcoe Anthesteria Louvre L71

A la segona meitat del mes d’Anthestèrion, cap al 14 de març, també se celebrava el festival atenès de les Diàsia (Διάσια) en honor de Zeus en el decurs del qual hi havia una fira de gran renom en què hi havia un comerç de joguines segurament en concomitància amb la mitologia, ja que devia ser en honor de Zeus infant que s’oferien regals als més petits.

“Estrepsíades:  Quan eres una criatura balbucejant de sis anys et vaig fer cas: amb el primer       òbol a la mà que vaig guanyar com a jurat et vaig comprar un carret a les Diàsia.” Aristòfanes, Els Núvols 861-864.

 Una tercera font pagana la trobem a Roma, en la celebració de l’Any Nou romà. En el ritual de les Saturnàlia, que tenien lloc entre el 17 i el 23 de desembre, el déu agrari Saturn s’insereix en l’imaginari del nen diví que regeix l’Edat d’Or, un període mític de pau i riqueses, un període de renovació. Eren set dies de banquets, de xerinola  i d’intercanvi de regals en ocasió del solstici d’hivern, en què la llum vencia la foscor,  i del canvi d’any per tal d’afavorir la bona sort.

317223827_2d9e72fd53_o

El primer dia de les Saturnàlia que rebia el nom de Sigillària, es dedicava, segons Macrobi, exclusivament als nens ja que es creia que encarnaven els poders salvífics del jove Saturn. Els familiars els regalaven els sigillae, petites figuretes de cera o de terracota, sovint articulades. El barri de Roma on es fabricaven va rebre el nom de Sigillaria.

Durant les Saturnàlia, s’escollia el rei i manava els altres a partir d’uns jocs d’astràgals, en què es cantava: Rex erit qui recte faciet, qui non faciet non erit. En sabeu la traducció? No us recorda la festa de l’Epifania en què es menja el tortell de Reis i qui troba la fava esdevé el rei? o la tradició medieval del bisbetó de Montserrat  que comença a celebrar-se el dia de Sant Nicolau, patró dels escolans, que n’elegeixen un que els farà de bisbe (bisbetó) i que comença el seu govern la nit dels Sants Innocents, del 27 al 28 de desembre, i disfressat de bisbe beneeix el poble des del tron episcopal i fa un sermó? i el tió que caga regals a bastonades vora la llar de foc, no us recorda l’antic origen solsticial del Nadal?…

Grècia i Roma aplanen el camí envers l’acceptació d’un fet miraculós, en què tres savis d’Orient  seguint el gran estel arriben fins als afores de Betlem i en una cova adoren l’infant  i li ofereixen or, encens i mirra. La nit de Nadal s’estableix al calendari el 25 de desembre a la fi del regnat de Constantí, entre el 325 i el 363.  És als Evangelis armenis de la infància, segles VI-VII, que els savis esdeven reis mags i reben el nom de Melcior, Gaspar i Baltasar. Ja a les pintures paleocristianes de la catacumba de Priscil·la i en un sarcòfag del 343 se’ls representa junts i amb molts regals.

Els tres reis

Reis Mags. Catacumba de Priscil·la

A la península Ibèrica, l’Epifania ha sobreviscut des de la superposició als cultes grecoromans dels segles III-IV fins a l’actualitat, tot i que no són els únics personatges donadors de regals, per exemple a Cantàbria  Anjana  portava regals als nens el dia de Reis, i  a les llars basques és el carboner mitològic l’Olentzero qui  els fa regals el dia de Nadal. En els països nòrdics el significat de l’Epifania va anar minvant i s’instaurà un nou imaginari situat a la vigília de Nadal, el pare Noel, dit també Santa Claus. El nen amb “Deixeu que els infants vinguin a mi…” adquireix un paper central i alguns sants, protectors dels infants, es converteixen en portadors de regals, com sant Nicolau que anota en un llibre vermell les bones i males accions de la canalla i damunt un ase porta a les llars  dolços i regals que deixa a les portes i finestres decorades amb sabates, cartes i dibuixos. Aquest costum ben arrelat des de la primera meitat del segle XVI, es mantindrà en els països calvinistes mentre els protestants el substituiran pel nen Jesús. A Itàlia repartiran les joguines la nit de l’Epifania  santa Llúcia, portadora de llum, i la bruixa Befana, capaç de convertir les parets en massapà.

Sigui com sigui, són dies de canvi i de renovació en què els nens i les nenes, reis i reines de les llars, reben la seva joguina i l’alegria que els suposa alegra a qui s’ha sacrificat financerament per adquirir-la, perquè donar és més important que rebre.

“Els Reis ja vénen…”?  Els heu deixat menjar, i aigua  per als camells?  i les sabates enllustrades al balcó?…

Que tingueu uns bons Reis!

Recuperació del teatre romà de Tàrraco

Visioneu aquest fragment del Telenotícies comarques de TV3 d’ahir i expliqueu quina notícia és actualitat i per què?

L’actualitat de la notícia ens ha de permetre recordar a uns (2n batx.) o esbrinar a altres (4rt i 1r) sobre una sèrie de qüestions que hi estan relacionades (les podeu contestar en forma de comentari i si el tema us agrada i us hi engresqueu en forma d’apunt): Què en sabem de la Tàrraco romana (visioneu els vídeos corresponents a la Tàrraco romana i comenteu aquí)? Com era l’edifici del teatre romà? En quin model es va inspirar? Com era la seva estructura? Quines parts tenia?

En el teatre s’hi feien les representacions teatrals, la part més noble i civilitzada dels espectacles públics romans. En què consistien? Com era el públic que hi assistia?…

Quins teatres romans coneixem? Els anem localitzant en aquest Google maps de teatres romans?


Veure Teatres romans arreu en un mapa més gran

Factum abiit; monimenta manent

Un matí romà a Baetulo amb tots els alumnes de llatí de l’IES Cristòfol Ferrer (ESO i batxillerat, primer i segon)  i no pas per cursos és un dia que pel que veig recordareu pel vincle d’amistat creat a l’entorn del nostre passat i amb aquestes fotografies fetes in situ, omnium consensu, segur que no l’oblidareu. Baetulo i llatí, llatí i Baetulo pro memoria .

Defensa numantina i canvi de l’inici d’any del calendari

Sabeu què és una defensa o resistència numantina i d’on li ve el nom? No us oblideu d’utilitzar l’expressió en una frase pròpia.

Encara que ho sabeu no us perdeu aquest interessantíssim documental d’ arteHistoria:

Què us ha semblat? Heu après moltes coses? On es troba Numància? Quin general romà i quan la va conquerir? Què en sabem de l’exèrcit celtiber? i de l’exèrcit romà? Què és una legió? Quines són les principals armes de l’exèrcit romà? Què vol dir SPQR? Per què el nostre calendari comença el mes de gener i des de quan?

LLegiu els textos següents sobre el canvi de l’inici de l’any en el calendari: Segeda, 153 aC

Consules anno quingentesimo nonagesimo octavo ab urbe condita magistratum [kal. Ian] inire coeperunt. Mutandi comitia causa fuit, quod Hispani rebellabant.

Tit Livi, Ab Urbe Condita 47, 15

“En l’any 598 de la fundació de la Ciutat, els cònsuls entraren en la magistratura en les calendes de gener. La causa d’aquest canvi va ser una rebel·lió a Hispania”.

 

Q. Fulvius et T. Annius. Hi primi consules kalendis ianuariis magistratum inierunt propter subitum Celtiberiae bellum.

Cassiodor (Chr. [601] {47})

“En el consulat de Q. Fulvivs i T. Annius. Aquests van ser els primers cònsuls en entrar a la magistratura en les Calendes de gener a causa d’una guerra en la Celtibèria”.

 

(Ann)us no(uus) (incipit) / quia eo die mag(istratus) ineunt quod coepit / (post Romam) condita a. DCI

Fasti praenestini. Calendari d’època imperial

“L’any comença perquè els magistrats entraren en les seves funcions per primera vegada en l’any 601 de la fundació de la ciutat”.

Apià, Iber. 44-47: explica la rebel·lió de Segeda, però no parla del canvi en el calendari.

Plutarc a Vida de Numa 18-19 atribueix a Numa que l’any comenci el mes de gener.

Un matí romà a Baetulo

Ahir tots els alumnes de llatí del nostre institut, 4rt ESO, 1r i 2n de batxillerat, vàrem visitar les restes romanes de Baetulo, Bètulo, a l’actual Badalona, i aquest és el vídeo resum de la nostra estada amenitzat amb el tema musical Nimbus, creat per Nini:

Ara us demano que redacteu en forma de comentari les impressions de la jornada en unes 150 paraules, formaran part de la nota de competència comunicativa.

El passat romà de Bètulo

Badalona serà el 2010 capital de la cultura catalana i, entre altres actes, s’hi celebrarà el proper Fòrum Auriga (s’acaba de celebrar el V a Figueres). L’organització de la CCC  ja  ha obert el termini  per votar  fins el 29 de novembre de 2009  els 7 tresors del patrimoni cultural material de la ciutat de Badalona (els nombre set altre cop i la seva màgia!).  Entre els candidats hi ha la ciutat romana de Baetulo i el fons romà del Museu. Jo ja he votat i espero que vosaltres també hi participeu. Com cada any també des de El Fil de les Clàssiques ens farem ressò de la Magna Celebratio i hi anirem; potser serà una altra oportunitat per retrobar-nos amb els companys de l’Albéniz!

Baetulo, Bètulo, l’actual Badalona, al Barcelonès era en el moment àlgid de la seva vida urbana, a finals del segle I aC, una petita gran ciutat romana, que disposava de tots els serveis, edificis i infraestructures necessàries i imprescindibles en aquella època. Demà nosaltres coneixerem in situ part d’aquest passat romà en el Museu i fora, tot i que no podrem visitar les termes ni el decumanus que romanen tancats, ni el teatre, farem un matí romà a Bètulo!

Casa dels dofins

Casa dels dofins. Foto de Sebastià Giralt

Si no heu vist aquesta gravació que vaig fer fa un temps al Decumanus amb el permís corresponent Un dia a l’antiga Baetulo I i II no us la perdeu perquè varen aconseguir dramatitzar la vida quotidiana a la Bètulo romana d’una manera ben fidedigna. En el vostre Moodle corresponent, hi teniu les tasques encomanades i heu de llegir-vos els termes que entre tots els cursos de llatí  heu introduït al Glossari col·lectiu Baetulo. Demà a més de la visita i de la recerca fotogràfica, hi haurà un Eureka de mots. Recordeu, reporters, de portar bolígraf, carpeta, càmera de vídeo, de fotos… que heu d’immortalitzar la sortida!  Bon matí romà a Bètulo!

Ara aprofitem l’estona i fem la visita virtual a les termes de Baetulo:

Colloquium I: Imperium Romanum

Record de part de la classe d’ahir de llatí de 4 rt de la ESO en tractar el primer dels diàlegs de Colloquia personarum dins Lingua Latina per se illustrata d’Hans H.Orberg:

Colloquium I: Marcus (Joel Beltran), Iulia (Bet Rosell)

L’enhorabona a tots i a totes i d’una manera molt especial al Joel i a la Bet, els protagonistes d’aquest vídeo. Qui diu que les classes de llatí són avorrides?

Si anem a Arle…

<
Veure mapa més gran

Si anem a Arle de Provença no podem deixar de visitar, a més de les termes de Constantí, l‘amfiteatre, el teatre romà,… la mostra “Cèsar, el Roine per a la memòria: 20 anys d’excavacions dins el riu a Arle” al Museu d’Arles antiga, construït damunt l’antic circ romà i amb una de les millors col·leccions de sargòfags romans fora de Roma. Les campanyes d’excavacions subaquàtiques entre la desembocadura del Roine i la ciutat d’Arles han descobert un gran nombre de vestigis romans i els que encara queden per desvetllar. L’exposició que mostra més de 600 d’aquestes troballes es podrà veure fins el 19 de setembre del 2010 i també la podeu veure en línia. Sens dubte la peça més destacada és el bust de Juli Cèsar que ja van tractar a El Fil de les Clàssiques quan es va fer públic a la premsa la seva descoberta el maig del 2008.

La notícia va sortir al Telenotícies de TVC:

Roma aeterna, caput mundi

Tot just acabem d’estudiar l’actualitat de l’enginyeria romana, ens podem imaginar l’espectacularitat i la majestuositat de l’antiga Roma (vid. l’apunt Visitant virtualment el Colosseu i Turisme virtual per Roma amb Google Street View)?

No us perdeu aquest impressionant vídeo en 3D:

Què us ha semblat? Potestis cogitare Romam antiquam tam vivacem fuisse quam praesentem Romam?

Amb quina colossal construcció romana us quedaríeu si només en poguéssiu triar una? Per què? Què en sabeu?